Sacrifici (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

Avanç informatiu: acabem de rebre informes que el Primer Ministre Corellià Dur Gejjen ha estat assassinat d'un tret al Vulpter, al Nucli Profund, per un terrorista corellià. Els primers informes indiquen que un setge armat va seguir als trets, però això sembla haver acabat quan l'assassí es va immolar en la seva nau a la pista d'aterratge.

Tindrem més informació sobre aquesta història més endavant.

-Notícies d'última hora de l’HNE.

ESCLAU I. ATRACAT ALS AFORES DE KELDABE, MANDALORE

Era un dia molt interessant per a les notícies.

Fett tenia el monitor de la seva cabina encès al canal de notícies, veient parar-se les rodes de la resta de la galàxia. Havia vist això ocórrer massa sovint per veure els signes de més caos que s'acostava.

Normalment, això vol dir força temps de bones pagues i grans guanys per als caça-recompenses.

Ara les seves prioritats havien de ser una mica diferents i esperava una trucada de l'oficina de Sass Sikili, el verpine que tenia el treball de comunicar-se amb els estrangers en benefici de Roche. Els verpins s'estaven posant ansiosos. Fett no entenia com una espècie que produïa tants ornaments d'alta qualitat podia posar-se ansiosa, però així eren els verpins.

Els insectoides podien posar-se nerviosos i quan es posaven nerviosos, la ment del rusc feia que tots es posessin dels nervis.

Fett va pensar en l'assassinat mentre esperava. No podia dir que sentís veure la mort de Dur Gejjen, però almenys el boig pagava aviat. Encara que Fett havia estat apostant amb què es quedaria en el lloc més que uns quants mesos abans de rebre l'inevitable tret al cap. Era indecentment prematur fins i tot per als estàndards de la política corelliana. Qui li havia matat en realitat? No algun tanoca corellià onejant la bandera, això segur. Gejjen tenia una fila de possibles assassins que hauria arribat fins al nucli.

-Mandalore Fett... -va dir una veu al comunicador. Tenia un to alt, una mica per sobre de tenor i brunzia amb una feble ressonància-. Hem notat el seu retorn amb delit.

-Necessita que algú sigui arrossegat cridant fins al seu rusc, Sikili?

-Avui no, gràcies. Però tenim una proposició de negocis per a vostè.

-Sóc tot orelles.

-Ah... Hem sentit coses excitants dels dipòsits de ferro, que assumim que són certes...

-Ho són.

-... I moltes coses altament desitjables es poden fer amb ferro mandalorià. Ens agradaria adquirir una mica.

-Estem encantats de vendre, quan tinguem un excedent per a l'exportació.

-Hem notat la naturalesa inestable de la galàxia aquests últims mesos, el que s'agreujarà, esperem, amb la mort del Primer Ministre Gejjen.

-Sí. Bons temps per al comerç d'armes.

-Per descomptat. Però també són temps ansiosos per a nosaltres, quan Murkhana desafia els nostres mercats i ara Kem Stor Ai parla de guerra amb Murkhana, el que està massa a prop per al gust dels ruscs.

-Vostès tenen prou maquinària per convertir a Murkhana i a Kem Stor Ai en el seu propi camp d'asteroides, Sikili. La meitat dels seus equips vénen de Roche. Escupi-ho.

-Som gent literal, Fett.

-Jo també sóc literal. Siguem tots literals junts.

Sikili es va quedar quiet durant un moment. Fett va poder sentir el feble espetec de les seves mandíbules.

-Ara que vostès tenen abundant beskar, es rearmaran. Roche pot estar fora del seu sector, però l'última vegada que els mandalorians van tenir molt beskar, el sector Mandalore es va fer molt, molt més gran.

Els verpins es prenien una mica de temps per explicar on anaven, grinyolant a cada pas de la seqüència, però arribaven allà al final.

-Estan preocupats que ens expandirem sobre vostès -va dir en Fett-. Que els envaïm.

-Sí. És l'especialitat de la seva espècie.

-Ara som casolans. Ens agrada aixecar els peus sobre la taula i veure els holovídeos.

-Quan fa bromes, els ruscs es preocupen més, perquè vostè no és un home que faci bromes. Per tant...

Allò s'estava tornant dolorós i ell no volia sentir l'anàlisi de caràcter d’en Sikili. Fett va trobar divertit que no hi havia amenaçat o suggerit res sobre el destí de Roche, o que ni tan sols havia pensat molt en ell, però que això sempre havia estat part del seu arsenal, com ho havia estat per als mandalorians com un tot. Tenien certa reputació que feia la feina per avançat per a ells.

-Llavors signin un tractat amb nosaltres -va oferir.

-Per fer què, Fett?

-Un pacte de no agressió. D'ajuda mútua entre veïns.

-Vostès no tenen res a témer de nosaltres, així que voldrà alguna cosa a canvi, perquè vostè és un mercenari i...

-Un caça-recompenses, a temps parcial. El que vull és una cosa mútua.

-Què podem fer per vostès per evitar ser afegits a la seva col·lecció?

-Proporcionar-nos productes exclusius a canvi del nostre metall exclusiu. Nosaltres els hi donem les nostres habilitats especials, la fortalesa militar, i vostès ens donen la seva tecnologia de defensa i el seu control de qualitat. Potser fins i tot treballem units en nous projectes.

-Ah, vostès els mandalorians sempre han... adoptat tecnologia d'altres. Podrien adoptar la nostra a la força ara.

-El tracte està sobre la taula. Vostè em va cridar l'atenció sobre vostès. Mala idea.

Sikili va tornar a guardar silenci. Els verpins tenien una manera de comunicar-se instantàniament amb tots els membres del rusc a través de cert òrgan en els seus pits. Fett va imaginar que Sikili estava consultant amb el rusc.

-Tracte acceptat. Ens caldrà els detalls.

-Faré que la meva gent parli amb la seva gent. -Fett podia imaginar la reacció de Coruscant... i de Corèllia-. Esperem amb plaer una aliança llarga i productiva amb Roche.

-Anunciarem aquesta notícia feliç i tranquil·litzadora. Bon dia, Fett.

El millor sobre els insectoides de ment literal era que eren transparents en els seus tractes de negocis: res de jocs, ni farons i, normalment, res de trencar els tractes. Fett es va preguntar si havia d'haver parlat primer amb els clans, però era la seva prerrogativa triar els aliats de Mandalore i associar-se amb els millors tecnòlegs de la galàxia no anava a enfadar a ningú. No a Mandalore, en tot cas. Amb certesa arruïnaria el dia de tots els altres.

Així que la gent pensa que ens estem rearmant. Ho estem fent, però no per les raons que ells creuen. Això podria ser... interessant.

Va tancar l'Esclau I, més per costum que per falta de confiança en el seu propi poble, i va agafar la motojet fins al bosc on hi havia reenterrat les restes del seu pare després d’exhumar-lo de Geonosis.

Ailyn també descansava allà, però Mirta clarament se sentia encara incòmoda amb no portar-la de tornada a Kiffu. Semblava veure l'enterrament com una parada temporal. Ell havia marcat les tombes amb simples làpides perquè li importava ser capaç de trobar-los de nou, encara que mai havia estat un dels que visitaven tombes.

Ni tan sols la teva, pare.

Ara anava a arreglar això. No tenia excusa. No estava a una galàxia de distància.

Totes les vegades que he viatjat de planeta en planeta, tots els anys-llum que he recorregut i mai vaig parar a Geonosis per presentar els meus respectes.

Fett es va aferrar breument a les seves arrels mandalorianes com a una excusa. Beviin sempre li havia dit que era l'armadura el que importava als mandalorians, no l'embolcall mort abandonat per l'esperit. Vaig fer això, no? Vaig recuperar l'armadura del meu pare i vaig deixar el seu cos. Almenys, vaig fer això.

Els mercenaris nòmades no podien tenir cementiris i no podien portar-se els cadàvers amb ells. Probablement estava basat en el pragmatisme, però els mandalorians, amb poques excepcions, com els Mandalore, encara no tenien monuments i tombes elaborades ni tan sols aquí.

La clariana al bosc era un lloc pacífic i verge, un lloc que els yuuzhan vong no se les havien arreglat per destruir. Alts arbres galek platejats, de segles d'antiguitat, envoltaven una àrea de molsa esponjosa i herba groga, donant-li al lloc un aire de calma il·luminada permanentment pel sol fins i tot en un dia ennuvolat. Fins i tot abans que Fett posés la motojet, va poder veure la Mirta agenollada al costat de la tomba de la seva mare, mirant-la, amb Ghes Orade, el fill de Novoc Vevut, mirant-la a ella. Els seus cascos estaven col·locats a un costat.

Aquella noia tenia una idea divertida del romanç, però Orade semblava a prop de l’ensopiment, així que potser no li importés on havia de seguir-la. Tots dos van mirar al seu voltant i van veure a Fett mentre s'aproximava. Ell va intentar evitar aixafar grups de fràgils falgueres ambre.

-Digueu-m’ho si estic interrompent -va dir en Fett. Orade va aixecar la mirada en direcció a ell i es va posar dret-. Aquí està el tracte. Si li trenques el cor i jo et trenco les cames.

-Tracte fet -va dir Orade. Tenia una cara pàl·lida de trets afilats i una mica de barba rossa i brillant-. Et veuré després, Mirta.

Mirta va mirar més enllà d’en Fett per veure anar-se'n a Orade i després el va mirar a ell.

-Suposo que aquesta és la teva idea de preocupació protectora, ba'buir.

-Ho deia seriosament -va dir en Fett-. No em serveixes per a res quan et poses emotiva.

-Llavors... Què volies de mi?

-Res. Només he vingut a visitar la tomba del pare.

La mirada per fregir a un nerf d'ella es va suavitzar, probablement per la vergonya. Plorar junts sobre l’Ailyn només aquella vegada no havia obert les comportes emocionals i no els hi havia donat una relació de llaços de sang cimentada per la pena compartida.

Era, i probablement sempre seria, una relació cautelosa i continguda.

-Tornaré després -va dir en Fett.

-No, de totes maneres jo ja me n'anava.

-D'acord, quedem-nos per aquí tots dos en un silenci estrany durant un temps i et portaré de tornada a la ciutat.

Per alguna raó, una cosa que mai avergonyia a Fett era admetre el seu amor pel seu pare. No li importava si li feia semblar tou. La gent deia que no, especialment si volien seguir respirant. Es va enganxar els dos polzes al cinturó i va contemplar la lleugera depressió en el suau terreny molsut, comprenent que havia d'haver omplert la tomba amb més terra per permetre que s'assentés.

No ho estic portant massa malament, pare. Alguna vegada vas haver de fer política domèstica quan eres Mandalore o només vas lluitar? Suposo que saps que m'estic morint.

Aquesta última idea va agafar-lo desprevingut. Fett creia en la descomposició i l'oblit etern: havia tractat amb ells massa vegades, sabia què li esperava.

Eren Beviin i les seves xerrades sobre la manda el que els feien caure en aquestes estúpides idees sobre l'eternitat.

-Vaig saber que eres bo bàsicament quan vas trencar el cor-de-foc per enterrar la meitat amb la mare -va dir tranquil·lament la Mirta.

-No sóc un sentimental.

-Un autèntic sac d'escòria hauria mantingut la pedra intacta i l'hauria venut.

Fett sentia ressentiment per la interrupció de la seva conversa unilateral amb el seu pare.

-Potser si l'hagués deixat sencera, algú podria haver llegit la informació en ella. -Ell es va redreçar, amb els braços als seus costats-. Has acabat aquí?

Mirta va arronsar les espatlles, va recollir el seu casc i va començar a caminar cap a la motojet. Era una resposta de certa classe. Es van enlairar cap a Keldabe.

No hi havia camins rectes. Això feia les emboscades i les identificacions dels possibles invasors molt més fàcil.

-Què fan tots els altres amb els cossos? -va preguntar en Fett.

-Gira a l'esquerra quan arribem al riu i t'ho ensenyaré.

Mirta semblava haver-se pres això de renascuda mando seriosament. Fett havia esperat que ella es revelés i es tornés completament kiffar, com la seva mare, però ella havia saltat a l'altre extrem. Si ell no hagués sabut que ella no estava motivada per la riquesa, hauria pensat que ella s'estava posicionant per heretar la seva fortuna. Això hauria estat més fàcil. Just ara, ell no tenia ni idea de quins eren els motius d'ella.

-Per cert, Gejjen ha estat assassinat -va dir ell, escorant la motojet per girar al llarg del curs del riu Kelita-. Ho vaig sentir a les notícies.

-Bé -va dir ella. Definitivament era la seva néta-. Shabuir bavós!

-Vaig posar tota la paga per Sal-Solo en un fideïcomís per a tu.

-Gràcies. No havies de fer-ho.

-No. No ho havia de fer.

-Aquí està.

-El què?

-La Tomba.

Fett no va poder veure res, només una vega exuberant flanquejada per pastura rica i vibrantment verda després de l'època de la collita. Deien que l'àrea havia vençut als intents vong de destrucció ambiental perquè el ràpid fluir de l'aigua a l'horta i el riu s'emportava els verins corrent avall. Fins i tot per a l'ull urbà i no agrícola d’en Fett, semblava sòl ric.

-On?

-Prova amb el teu radar de terahertzs.

Fett va parpellejar per connectar el seu radar que penetrava la terra. Quan va mirar a terra ara, va veure les variacions de densitat i els buits de terra menys compacta. També va veure grups de línies i runes tan embullats que no va poder descobrir què eren.

-És una fossa comuna -va dir la Mirta.

Fett va detenir la motojet i ells van desmuntar per mirar. Les botes d'ell clapotejaren sobre l'herba mullada i, mentre que aquesta estava lluny de ser la primera vegada que ell havia caminat sobre una catifa de morts, això ho sentia com vagament incòmode.

-Vam perdre a molta gent -va dir. A més d'un milió. Gairebé un de cada tres mandalorians havia mort defensant el planeta. Mirta semblava estar esperant algun comportament propi d'un home d'estat, així que ell ho va intentar-. I no hi ha cap monument.

-Això no és una tomba de guerra -va dir la Mirta-. Els mando'ade normalment s'enterren en fosses comunes de totes maneres. Tots ens vam convertir en part de la manda. No necessitem una làpida.

La fertilitat excepcional del sòl de sobte tenia sentit. No tenia sentit malgastar el material orgànic.

-La manda.

-La consciència col·lectiva. L'ànima superior. No tenim cel.

Fett va fer una ganyota de dolor.

-Sé el que és.

-I torna als vius. Tu tindràs una tomba marcada, per descomptat, en ser Mand'alor. Llevat que triïs no tenir-la.

-Probablement només per assegurar-se que saben que el vell Mandalore no apareixerà de nou per reclamar el títol.

-Potser només per mostrar respecte.

-Se t’ha ocorregut -va preguntar en Fett- que tot això és una racionalització del fet que els mandalorians sempre estaven movent-se, no podien mantenir les tombes i necessitaven desfer-se de munts de cadàvers? I que és fertilitzant gratis?

Mirta es va treure el casc, probablement per deixar que ell veiés el núvol de tempesta completa de la seva desaprovació.

-No hi ha res profund que no puguis reduir a la banalitat, oi?

-Sóc un home pràctic.

-Nosaltres som un poble pràctic. -Nosaltres. Kiffu havia deixat d'existir per ella-. Però no hi ha res dolent en veure la imatge més gran.

-Puc optar per quedar-me fora de la manda? No vaig a passar l'eternitat amb Montross o Vizsla.

O acceptem convidats d'altres espècies? Si els adoptem en vida, té sentit que els acceptem després, així que, què hi ha de la resta de la galàxia?

Mirta va semblar a punt de escopir alguna cosa mordaç però en el seu lloc va sospirar, va tornar a col·locar-se el casc en el seu lloc i va tornar a la motojet. Fett va pensar en com de tediós que seria si realment hi hagués alguna existència després de la mort, especialment si no fos amb invitació. L'única persona a qui volia veure de nou era al seu pare. La resta dels morts, estimats i odiats, però principalment no estimats i rebutjats, podien seguir morts. Va resoldre mantenir la boca tancada en el futur.

Sempre havia estat la millor política en el passat i les converses significatives eren una de les poques coses que semblava que no podia dominar. Ell la va portar al centre de Keldabe seguint el tortuós curs del Kelita, passant per sobre dels seus meandres i dels canons del riu. El riu antic s'havia retorçat gradualment sobre si mateix mentre s'obria camí per les hortes i semblava com si un bon flux trenqués els estrets colls de terra i redrecés el curs semblant a petjades de ferradura a la terra a cada costat. Fins que els nois cranc havien aparegut, la major part de Mandalore havia estat com ho havia estat des d'abans que els humans arribessin: primitiu, salvatge i encara ple de coses sense descobrir. Fett va odiar de nou als yuuzhan vong per arruïnar això.

Novoc Vevut, el pare d’Orade, construïa i reparava armes. Estava al pati del seu taller que també servia com casa seva, mecanitzant peces de pistoles làser. Fett va apagar la motojet a l'entrada i Mirta va lliscar fora del selló.

Vevut va empènyer el visor protector transparent cap a la part superior del seu cap i els hi va dirigir a tots dos un gran somriure.

-Au, m'alegro de veure que els dos feu coses junts -va dir-. Osi'kyr, Fett, estarem emparentats?

Mirta va mirar-lo amb una calidesa que no dirigia al seu propi avi. Així que Fett no havia comprès com de lluny que havia progressat la relació amb el fill d’en Vevut.

-Si el besar és una defensa tan bona, com és que tu tens tantes cicatrius, buir? -va fer broma ella-. Et vas oblidar de portar el teu casc?

Ella li havia dit pare. Vevut va somriure.

-Em tallo afaitant-me.

-Amb un trandoshà.

-Casa’t amb Ghes i et faré una pistola làser que pugui arrencar el cap a una dotzena de trandoshans amb un tret.

-Saps com tornar boja a una noia -va dir ella i es va treure el casc i les botes abans de desaparèixer dins de la casa.

Vevut llimava brillants espirals d'encenalls en el banc de la mola. Les seves llargues i llanudes trenes negres estaven recollides cap enrere amb un tros de cordó mentre treballava, però els passadors d'or penjaven al llarg d'elles com trofeus que encara sotraguejaven i dringaven quan ell es movia. Combinats amb les espectaculars cicatrius de la seva pell de banús, li feien semblar formidablement endurit per la batalla. Beviin havia dit que l'or havia vingut de les seves morts al llarg dels anys i que ell ho havia fos per fer els ornamentats passadors. Ells feien que les cabelleres trenades d’en Fett semblessin modestes.

-Quan vaig adoptar a Ghes -va dir en Vevut, sense aixecar els ulls del banc de treball-, també ens va costar molt acceptar-nos l'un a l'altre. –Raspà brillants encenalls del metall al que li estava donant forma i el va aixecar per comprovar el tall -. I jo li havia conegut tota la vida. Els seus pares eren els meus veïns. Només perquè la Mirta és de la teva pròpia sang no vol dir que sigui automàtic.

-Ho tindré en ment.

-Alguna objecció a Orade?

-Mirta està molt per sobre dels tretze. Pot fer les seves pròpies eleccions.

-Ell és un bon noi.

-Ho sé. -La pròpia inhabilitat d’en Fett per tractar amb parelles no era raó perquè ell tingués una opinió sobre la vida de la seva néta. Però havia dit de debò això de partir-li les cames a Orade. Era un reflex paternal que li havia sortit de ves a saber on-. Avui vaig fer un tracte amb el govern verpine. Ara tenim un pacte de no agressió amb Roche sempre que ells comparteixin la seva tecnologia amb nosaltres.

Vevut va deixar de llimar les vores esmolades.

-Ei, ni tan sols ens he sentit fer un tret...

-Van sentir la paraula beskar.

-Crec que els bons temps vénen de camí una altra vegada, Mand'alor.

-Si tens ganes de seure a la taula quan parlem d'armes amb ells, els teus punts de vista serien útils.

-D'acord. Deixaré el meu esprai contra bestioles a casa com a gest de respecte.

-Serà millor que ho digui als clans. En cas que algú estigui pensant a allistar-se amb Kem Stor Ai. Els verpins s'enfadarien per això.

Era una bona manera relaxada de dirigir una nació.

Fett va enviar la notícia per mitjà del seu quadern de dades i va fer temps per veure si hi havia objeccions, sense esperar-ne cap. A part de les qüestions com els descomptes que ara estan disponibles en els impostos d'armes verpins, els cabdills es van prendre la notícia amb tranquil·litat.

Era com si els mandalorians guardessin tota la seva passió per dues coses: les seves famílies i les seves guerres.

Fett va tornar a la granja d’en Beviin pel riu i es va aturar a mirar de nou a la vasta fossa comuna.

La majoria de les espècies trobaven les paraules fossa comuna una mica horrorosa, el pitjor final possible per a la vida. I no obstant això els mandalorians l’escollien. Fett, a la cúspide entre mando i aruetii malgrat el seu títol, va intentar veure el seu poble com els aruetiise els veien, per comprendre completament la por que només un milió d'ells podia causar simplement per existir. Distanciat, va veure un exèrcit invasor arrasar espècies senceres, lluitant en guerres galàctiques, destruint tot el que s'interposava en el seu camí. I va veure mercenaris i caça-recompenses, tractants de mort emmascarats amb la falta d'emoció. La imatge gravada a foc en la psique galàctica col·lectiva era la de violents salvatges, lladres i saquejadors, la lleialtat temporal cap a qualsevol excepte a ells mateixos es podia comprar però mai ser garantida.

Resultava ser gairebé completament cert, excepte la part sobre la lleialtat. La majoria de la gent no entenia la naturalesa d'un contracte.

I mai s'acostaven prou per veure els mandalorians en pau. Arribats en això, tampoc molts mandalorians s'hi apropaven prou per veure-ho. Era una galàxia sense descans.

Fett es va resignar a existir en terra de ningú, massa mando per als de fora però no prou mando per algun dels clans, i va tornar cap a l’Esclau I, que encara era el paradís en el qual preferia dormir. Esperava que Beviin no s'ofengués. Preocupar-se pels sentiments d'un altre era una novetat i Fett sabia el que Beviin diria sobre la psicologia de dormir en una nau espacial quan una casa perfectament còmoda, tot un nombre de cases, estava disponible.

Quan Fett va arribar a la nau i va obrir l'escotilla per control remot, va trobar un missatge esperant-lo. Podia haver estat desviat directament a la seva pantalla integrada, però Jaing Skirata feia les coses a la seva pròpia manera idiosincràtica.

VEIG QUE VAS FER ALGUNA COSA BONA PER MANDALORE. JO FARÉ UNA COSA BONA PER TU.

Fett no l’havia jutjat malament, llavors. Va deixar caure la seva dosi de càpsules al palmell de la mà i les va fer baixar per la gola amb una barreja d'aigua i el còctel de drogues líquides que Beluine li havia prescrit. Això només estava retardant el seu declivi, no detenint-lo.

Jaing no havia dit que tindria èxit.

La mort és una motivació, no una amenaça.

Encara has d’aconseguir coses abans que et converteixis en fertilitzant. Només hauràs de fer-les abans que després.

Fett va encendre el monitor de les seves petites habitacions i es va asseure amb un paquet de racions dissecades a veure les notícies mentre Corèllia s'esfondrava i el govern verpine de Roche anunciava les converses amb Mandalore per acceptar ajuda mútua i un tractat comercial.

Llavors va treure el llibre negre que el seu pare li havia deixat. Hi havia escoltat cada missatge gravat en ell més de cent vegades i va estudiar la imatge del seu pare en ell. Quan tenia por que estigués començant a oblidar l'aspecte que va tenir un cop Jango Fett, el treia i veia els missatges de nou.

No ho havia oblidat: ni un porus, ni un cabell, ni una arruga. Però de totes maneres el va veure de nou i va decidir que demà podria ser un dia molt bo per fer públic el Bes'uliik.

SALA DEL CONSELL JEDI, CORUSCANT: REUNIÓ D'EMERGÈNCIA

-En aquezta -va dir la Mestra Saba Sebatyne- li agradaria que li asseguressin que l'Aliança no té rez a veure amb la mort d’en Gejjen. Era innezzezària.

Luke no podia culpar-la per arribar a conclusions.

També va ser la seva primera idea i la seva segona era que els agents de l'AG, o fins i tot Jacen, tenia una mà en això. Però l'assassí, semblava, s'havia segellat en la seva nau i l'havia fet esclatar, una nau corelliana registrada escampant sòlidament evidències corellianes. Luke havia vist coses més boges que aquesta. Era l'acte d'un fanàtic i era massa comú.

-Hi ha molts corellians amb raons per voler mort a Gejjen –Va dir. On era la Mara? Mig esperava veure-la entrar a grans gambades a través de les portes de la sala portant triomfalment el cap de la Lumiya-. Però conduiré les meves pròpies investigacions.

Corran Horn va aixecar la vista de les seves mans entrellaçades, les quals havia estat estudiant amb concentració antinatural. No podia haver estat fàcil veure al seu món natal enfonsar-se en recriminacions i sent apuntat amb el dit.

-Es tracta menys sobre qui ho va fer realment que sobre qui pensa que ho va fer les diverses faccions i això no serà influenciat per una cosa tan irrellevant com els fets durs.

-Bé, jo necessito saber-ho i no vull que l’HNE m'ho digui -va dir en Luke-. Kyp, pots supervisar els titulars mentre estem reunits?

-Hi va haver un temps -va dir en Kyp Durron- en què el govern en aquest moment solia mantenir informat al Consell Jedi i no havíem de dependre dels mitjans.

Sí, Luke s'havia adonat que el Consell ja no es mantenia en la llista de la gent a informar.

Va tornar a l'assumpte principal.

-Llavors què passa si som nosaltres?

Fins ara tothom se les havia arreglat per evitar esmentar a Jacen.

Kyle Katarn es va unir a la conversa.

-És legal assassinar als caps d'estat?

-En una guerra, crec que ho és.

-Un bon moment perquè Omàs estigui lluny -va dir Katarn-. Si jo fos del tipus paranoic, diria que era esgarrifós que estigués fora de la ciutat, en una localització desconeguda, al mateix temps en què li van disparar a Gejjen. Serà millor que li facin les proves a la recerca de residus balístics quan torni a l'oficina.

-Això no és assumpte de broma -va dir en Kyp.

-D'acord, ho sento. Però és una època terrible.

Luke va pensar que la Niathal havia fet un treball encomiable en aparèixer calmada i tranquil·litzar els mitjans. Havien passat unes quantes hores des que s'havia conegut la notícia i els canals de notícies havien començat a treure cada analista, polític i pilot de taxi aeri que mai havia tingut una opinió sobre Dur Gejjen. Niathal, força esplèndida en el seu uniforme blanc, va estar impressionant.

Semblava com si ser Cap d'Estat era simplement una altra feina que feia quan tots els altres estaven massa ocupats. Hi havia guanyat molts punts.

I Luke no havia tingut una oportunitat per trucar al Han o la Leia. Aquesta era la seva següent tasca, tan aviat com sortís d'aquesta reunió. Ells sabrien què estava passant realment... si és que algú ho sabia.

Vinga, Mara. On ets?

-Llavors com canvia això les coses? -va preguntar Kyle-. Qui liderarà ara la Confederació? Seguirà sent una cosa corelliana?

-Si són els bothans -va dir en Corran-, que la Força ens protegeixi.

Luke encara estava esperant notícies de la Niathal. El Consell Jedi no era part del govern i mentre que Omàs estava lluny no s'estaven rebent respostes instantànies. Luke es va adonar de com de fràgil i informal que la relació entre el govern i el Consell podria ser quan gent diferent tingués les regnes.

-Just per assaonar la barreja, els mandalorians estan unint les seves forces amb els verpine. -Kyp semblava estar escoltant les notícies per mitjà d'un auricular, a jutjar per la mirada vidriosa i desenfocada que tenien els seus ulls-. Com us sona això?

Luke va pensar en la filla morta d’en Fett, la culpabilitat d’en Jacen i l'historial d’en Fett. Ell havia estat terriblement tranquil. Preocupantment tranquil.

-S’estan rearmant -va dir en Luke.

-Van dir que estaven sent neutrals -va dir Durron.

Kyle va negar amb el cap lentament, sacsejant-se les motes de la falda de manera distreta.

-Oh, sí, si la meva filla perduda fa molt fora torturada fins a morir per la policia secreta d'AG, seria neutral. El primer que faria. Apartar-me i ser molt, molt neutral.

-No has de ser un dels dos costats per rearmar-te o fins i tot prendre part en una guerra -va dir en Luke.

Encara ningú havia dit la paraula amb J. Però Luke podia sentir el nom en el fons de totes les ments.

-Bé, sabem uns quants fets. -Kyle va comptar amb els dits-. Un, els mandalorians no estan exactament molt representats en els serveis socials i les professions relacionades amb les cures. Dues, tenen una nova font d'aquest ferro seu per la seva màquina de guerra. Tres, aliar-se amb els verpins els converteix en l'únic i més poderós productor de tecnologia avançada d'armes. Quatre, he sentit que encara estan enfadats per no aconseguir ajuda per a la reconstrucció després de la guerra quan van sortir dels llimbs per la Nova República.

-Això no és bo, oi? -va dir en Corran.

-M'hi jugo a què s'uniran a Corèllia en els pròxims dies.

-Es diu que Fett va matar Sal-Solo o almenys un dels seus sequaços mando ho va fer. On els deixa això?

Luke havia sentit l'autèntica història d’en Han.

Mai havia trobat tant a faltar els bons, vells i clars dies de la Rebel·lió contra l'Imperi, el bé contra la maldat demostrable, com els trobava a faltar just llavors. El problema amb deixar de banda la certesa de la maldat era que el seu buit s'omplia amb tota mena d'amenaces més nebuloses, rivalitats i disputes. Es tornava cada vegada més difícil jutjar d'on venia l'amenaça.

Si no hagués estat tan arrelat en la naturalesa de la majoria de les espècies, Luke ho hauria vist com un complot Sith. Hauria estat molt més simple.

-Crec que hauríem d’oferir meditació Jedi a l'AG i a Corèllia, en el que als assassinats fa -va dir ell-. Sé que sona extravagant enmig d'una guerra, però hi ha la guerra amb regles i hi ha la guerra sense barreres de contenció i necessitem...

Les portes es van obrir i la Mara va entrar.

-Ho sento, arribo tard -va dir-. Em vaig creuar amb uns quants problemes.

Ella se les va manegar per aturar de cop i volta la reunió. Luke va mirar horroritzat a la seva cara. Tenia un ull negre i un llavi partit. S'estava subjectant com si li fessin mal les costelles. Es va col·locar en el seu seient del cercle amb lenta cura.

-Sembla més que et vas creuar amb una divisió blindada -va dir Kyp, mirant-la -. Què et passa i on enviem les flors per a l'altre paio?

-I això és després d'un tràngol curatiu.

Ella va somriure i va ser genuïna, però hi havia una ansietat definida. Luke podia sentir-ho. Com podia no haver sentit el que li estava passant a ella?

-Em sap greu interrompre -va continuar ella-. Assumeixo que ens estem preocupant sobre les implicacions de la mort d’en Gejjen.

-I el rearmament mandalorià.

-Oblideu això només per un segon -va dir en Luke-. Mara, necessito saber què t'ha passat.

-Vaja, estimat, gràcies per preguntar! Estic molt bé. Només és una ferida superficial. -Ella va negar amb el cap amb incredulitat, però va semblar dirigida a si mateixa-. Mira, vaig agafar la Lumiya. Ella està en pitjor estat que jo, creu-me.

-I?

-La situació està sota control.

-On és ella?

-L’estic seguint fins a la seva base.

Els onze membres del Consell estaven esperant en complet silenci les següents paraules de la Mara. Ella va mirar als altres Jedi al seu voltant, apartant suaument la pregunta no parlada i la preocupació d’en Luke fora de la seva ment amb un ferm més tard i es va tirar cap enrere en la seva cadira. Luke no podia identificar-lo amb claredat, però ella estava agitada sota la façana.

-No està bé mirar-me d'aquesta manera -va dir ella-. No ho estic discutint, no estic compartint la missió i no vaig a prendre-m'ho amb tranquil·litat, que aposto a què serà el suggeriment d'algú. Sí?

-Mara ha parlat -va dir en Kyp-. Però això no evitarà que pregunti on és la Lumiya i a què s'està dirigint.

-Bonic intent, però ves a trobar la teva pròpia seguidora del Costat Fosc boja amb la qual jugar perquè la Lumiya és meva.

Corran li va dirigir al Luke un somriure de reconeixement.

-Ella està bé.

Mara estava amb certesa satisfeta d'alguna cosa però no tan contenta per alguna cosa més. Luke podia esbrinar-ho més tard. Ell continuà amb la reunió.

-Realment podem fer alguna cosa aquí i ara sobre la situació d’en Gejjen? -Hi va haver un cor de reticents «no» al voltant del cercle-. D'acord, llavors tot el que podem fer és fer-li un cop d’ull a la situació i tinc una cita amb la secretària de l'Omàs per veure’l tan aviat com torni.

-Saps el que passa si els caps d'estat estan lluny quan esclaten les crisis -va apuntar en Kyp-. Li retiren el seu suport i és el principi de la fi. Traiem el màxim profit de l’Omàs mentre puguem. Qui és amic de la Niathal?

Tots es van tornar a mirar la Cilghal. Ella va inclinar el cap lleugerament per a fixar al Luke amb la mirada d'un ull, sempre una cosa desconcertant en un Mon Calamari.

-Només perquè siguem mon cal, Luke, no vol dir que tinguem una harmonia garantida. Venim de diferents escoles de pensament.

-Ets la neboda de l’Ackbar i aposto a què això compta molt amb una almirall mon cal...

-Llavors ho faré el millor que pugui.

La reunió va acabar. La Mara va romandre asseguda.

Corran li va donar uns copets al cap com un noi indulgent mentre passava i llavors va agitar un dit silenciós: Fes que et vegin aquest ull negre.

Luke va esperar fins que tots els altres estiguessin prou lluny perquè no li sentissin i llavors es va acostar per agenollar-se davant la Mara i va posar les mans als genolls d'ella.

-No pots excloure’m d'això.

-Li vaig donar uns cops de cap, això és tot. Mandíbula de metall, cap que no és de metall.

-Si et vas acostar tant, com és que es va escapar? -Oh, Mala pregunta. Luke es va preparar contra una altra ofensiva sobre estrènyer les mans-. Vull dir...

-Crec que tenia un droide amb ella. Una cosa va saltar sobre mi des de darrere i no era orgànic. -Mara li va mostrar la marca descolorida com una cremada de corda a la part davantera del seu coll-. Fos el que fos, pot llançar un cable de metall. I ella té aquesta estranya nau esfèrica que sembla un ull taronja arrencat.

-No creus que tot això són bones raons per no perseguir-la sola?

-Ella vol que jo l'agafi. Estaré extra preparada la propera vegada... i hi haurà una propera vegada.

Ell li ho havia promès. Si algú podia agafar la Lumiya, Mara podria, i sabia que ell mateix havia tret la seva fixació per la Lumiya fora de la seva ment, evitant que ennuvolés el seu judici. Li donaria a la Mara una mica més de temps, però es va preguntar com se sentiria si ella tornava a casa apallissada i moradenca com ara una altra vegada.

Perseguir Jedi Foscos individuals era molt més difícil i consumia molt més temps que el que ell havia negociat. A vegades es preguntava per què la Lumiya i l’Alema havien demostrat ser més difícils de caçar i tractar amb elles que tot l'Imperi, però aquesta era la resposta: l'Imperi, per la seva mateixa mida i omnipresència, era a tot arreu. Era difícil evitar trobar-se’l, però dos Jedi amb habilitats per ocultar-se podien esvair-se molt efectivament en una galàxia sencera. Sempre seria un cas de fer que elles vinguessin a per ell... o a per la Mara.

-Però vindràs a casa per sopar aquesta nit -va dir en Luke-. No passis tota la nit treballant una altra vegada.

-Creu-me, estaré a casa -va dir ella-. Allà és on vaig ara.

-Serà millor que vagi a veure el que Han i la Leia han de dir d’en Gejjen, mentre em deixo caure pel Senat i espero a l’Omàs.

-Si encara estic asseguda a casa amb un plat congelat de nerf a la cassola a mitjanit...

-D'acord. Sopar a les vuit. Fixat en permacret.

Luke caminà pel corredor amb ella en silenci i ella li va dirigir un somriure conspirador mentre les portes del turboascensor es tancaven. Ell va obrir el seu comunicador segur i va cridar al Han.

-No estic afligit -va dir en Han, completament insensible en aquella manera encantadora que tenia. Luke sabia que ell no sentia afecte per Gejjen i mai l’havia sentit: era difícil plorar per un home que s'aproxima a tu perquè matis el teu propi cosí, fins i tot si aquest cosí era un sac d'escòria de primer grau-. No hi ha necessitat d’estalviar-me els meus sentiments. Era un cap al qual li havien disparat esperant que passés.

-Quin és l'humor de la gent per aquí?

-No hi ha hagut exactament gent amb vestidures de dol, però la gent està nerviosa.

-Llavors, qui porta el timó de Coronita ara?

-Ho estan aclarint. Durant un temps, serà el treball d'un comitè.

-Qui creus que ho va fer?

-La major tasca que té SegCor és decidir com manejar les línies de sospitosos. No és que necessiten desenterrar-ne a cap. Dos grups terroristes diferents d'aquí ja han reclamat la responsabilitat. Sí, nosaltres també els tenim.

-Mai em vaig adonar de com de que dividits que estàveu tots vosaltres.

-Mai estem dividits pel que fa a Corèllia. Només sobre qui és el millor per a dirigir-la.

-La Leia i tu esteu bé?

-Sí, estem bé, i no, no vaig a dir-te el que estem fent en aquest moment. Deixa de preocupar-te.

Luke gairebé va treure el tema de la pantalla de fum de l'AG. Era bastant comú portar a terme un cop i fer que semblés com una altra facció per aconseguir una màxima discòrdia. Però s’ho va pensar millor, perquè assenyalava a Jacen i Han no necessitava sentir que el seu millor amic pensava que el seu fill, per molt estrany que fos, tenia una mà en això. Algunes coses era millor tractar-les pels amics, netejar-les i arreglar-les. Quan Lumiya finalment caigués, Luke passaria el seu temps redreçant a Jacen. Era el mínim que podia fer pel Han.

Omàs no podia haver triat un dia pitjor per visitar al seu metge, però no era molt normal que fos tan reticent als acords rutinaris. Luke esperava que no fos una cosa seriosa.

Era bastant dolent perdre a Gejjen, perquè almenys era una quantia coneguda i Luke s'havia acostumat a la seva manera de pensar. Si el futur d'Omàs també estava en dubte... bé, aquest era un interrogant de molts.

PORT ESPACIAL MILITAR DE CORUSCANT

Ben estava assegut a la badia de càrrega de la nau molt després que la tripulació de terra hagués assegurat els amortidors d'aterratge i els motors s'haguessin refredat completament.

Estava gairebé còmode mirant la mampara oposada, amb la sensació que temia apartar els seus ulls d'ella. Si ho feia, la meditació insensibilitzadora en la qual s'havia lliscat es trencaria i hauria de pensar.

Jori Lekauf s'havia anat. Era un d'aquells actes que no podia entendre fins i tot quan el veia passar. El tipus havia estat viu i bé la nit abans, fins i tot feia hores, i ara no existia. Ben simplement no podia sentir la mort.

Era més que fets biològics i sabia això massa bé. Els antics oficials de l’FSC de la GAG li havien regalat històries fascinants dels laboratoris forenses, però saber com causar mort i l'aspecte que aquesta tenia i ser capaç de sentir una vida apagar-se a l'existència en la Força no feia res per colpejar amb força el blanc del fet que el seu amic s'havia anat per sempre i que no el veuria de nou i totes les coses que feien que Jori Lekauf fos part del teixit de l'univers, algú que importava, estan tan lluny del seu abast.

I era culpa d’en Ben. Lekauf havia mort per protegir-lo.

-Vinga, Ben. Els tècnics volen començar a descarregar aquesta caixa.

El capità Shevu era a l'escotilla, amb els dits enganxats sobre la vora superior aixecada de l'escotilla. Ben va sentir que si es movia, tothom es faria trossos.

-Hi aniré en un minut.

Shevu va esperar durant un moment i llavors va venir a seure amb ell. Ben sospitava que si ell fos un adult, Shevu podria haver estat més aspre, però pensava que Ben era encara un nen, massa jove per estar en aquesta classe de missió tant si era un Jedi com si no. En moltes formes, Shevu tenia raó. Però ningú era mai prou gran per perdre un amic i no sentir com si li tallessin el centre del pit. Si Ben alguna vegada es tornava tan vell, no volia seguir endavant.

-No perdem molts soldats en les forces especials. Això fa que sigui més dur quan els perdem, crec.

Ben va córrer el risc de si parlar o no. Va prendre aire i va esperar sentir que tot al seu voltant es trencava.

-Ell no havia de morir, senyor. -Una vegada que va sentir la seva pròpia veu, Ben simplement va sentir com si no pogués respirar, res pitjor encara-. Podia haver enlairat. Podríem haver fugit o fins i tot ser capturats i el treball encara s'hauria fet.

-Ben... Les nostres ordres eren fer que semblés com si hagués estat una facció corelliana i no ser atrapats o deixar un rastre. No podem tenir als Jedi exposats com assassins, especialment a tu. Havíem de treure't d'allà.

-No havia de ser jo. Qualsevol soldat podria haver fet la feina. Volia complir amb el meu deure, però si no hagués estat jo, si Jori no hagués sentit que havia de protegir la meva identitat, estaria viu.

-Ben, què creus que li hauria passat si l'haguessin portat de tornada a Corèllia? -Shevu va baixar la veu-. Vas veure el que nosaltres li fem aquí als presoners. Creus que coses pitjors que aquestes no poden passar a Coronita?

-I què si m'haguessin agafat? El meu pare hauria estat humiliat? I què? La vida de Jori a canvi que el pare estigués enfadat?

-Podria donar-te una llista de raons per les quals fer que Corèllia pensi que ho van fer els seus ajuda a l'AG. Però no vols sentir-les en aquest moment. -Shevu es va aixecar i li va fer un gest a Ben perquè li seguís. Ho deia de debò-. Hi ha faccions anti-Gejjen reclamant la responsabilitat, de manera que la missió va funcionar bé... estratègicament. Ara ves a casa i pren-te un parell de dies de permís. Si no pots suportar estar a prop de la teva gent, o... o prop del coronel Solo, vine a casa meva. A la meva xicota no li importarà.

Era la primera vegada que Ben havia sentit a Shevu insinuar que estar a prop d’en Jacen no era necessàriament el millor per a ell. A Ben no li importava Jacen just llavors, però les parts racionals de la seva ment que no estaven ofegades en una pena commocionada van prendre nota d'això.

-Gràcies.

-Ara he de dir-ho als seus pares. Hauré de pensar en una història per cobrir-lo realment bona i gràcies a la providència que no hi ha escenes d'ell escampades per totes les notícies just ara, perquè això seria una manera realment pèssima de descobrir que el teu fill és mort.

Shevu va sonar abatut. Probablement era bastant íntim d’en Lekauf, però mai ho havia dit. Ben havia après avui una lliçó sobre ser un oficial i era que les vides havien de malbaratar-se darrere d'un objectiu. Podria haver semblat obvi, però quan treballaves juntament amb la gent que podria perdre els seus éssers estimats a causa de les teves decisions, això adquiria tot un nou significat.

-No crec que mai deixi de sentir-me culpable per això -va dir en Ben, alleujat d'haver-se-les apanyat per no esclatar en llàgrimes.

-Jo tampoc -va dir Shevu-. Perquè se suposava que seria jo qui faria esclatar la nau si les coses anaven malament.

-Mai vam planejar que...

-Tu no. Nosaltres si. La necessitat de saber i tot això. -Shevu va detenir un lliscant terrestre de la tripulació que passava i els va dir que portessin a Ben de tornada a la caserna general-. Renta't els cabells per treure't tot això i ves a casa.

Una hora després, Ben es va trobar mirant al seu reflex familiar al bany de la caserna general, assecant-se els cabells amb una tovallola i preguntant-se si Jacen li havia tendit un parany.

Jo no havia de fer la feina. Qualsevol de nosaltres podria haver passat inadvertit en un espaiport.

Però era en retrospectiva. Jacen li havia encarregat que ho fes abans que algú sabés on tindria lloc la trobada. Ben encara sentia que alguna cosa anava malament, però no podia identificar-lo.

Simplement acabava de perdre al seu amic. Potser això feia que pensessis bogeries. Quan va deixar l'edifici de la caserna general i va caminar sota el sol de l'última hora de la tarda, completament desorientat pels canvis d'hora planetaris de les últimes quaranta-vuit hores, va baixar el cap i simplement va caminar sense rumb fix, amb les mans a les butxaques.

Tot d'una va sentir la mà d'algú sobre la seva espatlla. Gairebé es va encongir. Va fer callar tot el que hi havia al seu voltant. Llavors va descobrir que estava mirant a la cara de la seva mare i que alguna cosa anava terriblement malament.

-Mamà! Qui t'ha pegat.

-Oblida’t d'això, Ben. -Ella va atraure’l en una abraçada, una abraçada realment desesperat i aclaparadora-. Tinc algunes preguntes i absolutament no vas a donar-me llargues aquesta vegada. -Ella va subjectar-lo per les espatlles, amb els ulls escanejant la seva cara com si estigués buscant ferides-. Això és entre tu i jo, ho juro, no el teu pare.

Van acabar en un caf en el quadrant osarià.

La taula estava greixosa i els colzes de la jaqueta d’en Ben s’enganxaven a ella cada vegada que ell s'inclinava sobre ells, però ningú els coneixia aquí. Fins i tot si el menjar hagués estat apetitós i no ardentment calent, Ben no tenia gana.

Mara va baixar la veu.

-Vull saber per què has estat a Vulpter.

Ben estava sorprès. Com podia possiblement saber-ho? Qui havia parlat? Era completament classificat. La majoria de la GAG no havia estat informada.

-No he estat allà.

-Pots deixar el joc. Sé on has estat i tinc l'horrible sensació que sé perquè. Tot el planeta ha vist les notícies.

Mara simplement el va mirar, sense parpellejar, sense ser de cop i volta i de cap de les maneres la seva mare. Se suposava que ell havia de negar-ho tot. Li va tornar la mirada, en silenci.

-Podria preguntar-li a Jacen, cor, però no estic segura de creure’l si em diu l'hora que és.

-Saps que no puc parlar de la meva feina, mare.

-Oh, ho sé. Mai t'he amagat el meu passat, així que sé exactament el que el teu treball implica. Puc parlar-te com a un adult, Ben, perquè una vegada que fas la classe de treball que tu estàs fent, ja no ets un nen. Ens entenem l'un a l'altre?

Ben va pensar en Jori Lekauf i va sentir que el seu estómac començava a retorçar-se i agitar-se. Volia desesperadament deixar anar que el seu amic havia mort i que volia fer marxa enrere al temps fins abans de ficar-se en aquest embolic i que... que...

-Mare... -No podia explicar-ho. Ella va posar la mà sobre la d'ell i la va prémer-. Mama, si t'ho dic, em diràs qui et va colpejar?

-D'acord, va ser la Lumiya. La vaig agafar, però va escapar. Li vaig donar una bona pallissa i no s'escaparà la propera vegada. Ara... el teu torn.

Ben va agafar aire profundament. No podia dir-ho: totes les seves impressions en la Força li havien abandonat.

-Jo ho vaig fer, mare.

-Et vas veure involucrat... o ho vas fer?

La boca d’en Ben va prendre el control sense el seu permís.

-Un Karpaki de culata plegable i un cartutx fraccionable.

Mara realment es va asseure cap enrere a la cadira i la seva mà esquerra es va moure com si estigués a punt de posar-se-la sobre la boca. La seva mà dreta encara agafava fortament a la seva.

-D'acord -va dir ella.

-Lekauf va morir, mare. -Ben no podia recordar si ella coneixia a Lekauf o no. No importava. Necessitava dir el seu nom i explicar-ho a algú-. Jori va morir... va morir per salvar-me la pell.

La Mara es va ocupar en beure de la tassa que tenia davant. Als osarians els hi agradaven les herbes d'olors molt fortes i Ben sabia que mai seria capaç d'olorar una altra vegada aquesta aroma sense ser arrossegat de tornada en aquest terrible moment.

-Per què ho vas fer, Ben?

-Ordres. Jo era la millor persona per fer-ho.

-De cop i volta tota la teva companyia va curta de franctiradors? Les ordres de qui?

-Jacen.

Mara estava fent un treball raonable per no reaccionar, però no va enganyar a Ben. Estava furiosa.

Ell podia veure-ho en la blancor de la seva pell, i el contrast amb el blau groguenc al voltant del seu ull ho feia fins i tot més evident.

-D'acord, cor -va dir ella-. No ho diguem al teu pare, perquè amb l'humor en què està en aquest moment, li arrencarà el cap a Jacen. Pots enfrontar-te a venir a casa?

-No crec que pugui seure i sopar i no parlar-ne amb ell.

-D'acord, així que, on planeges anar?

-A casa. A l'apartament d’en Jacen. -Ben va poder veure que ella no estava molt contenta amb la idea-. O a casa del capità Shevu.

-On et sentis més segur, Ben. No et forçaré a tornar amb mi mentre em juris que vindràs a buscar-me en el mateix segon en què tinguis problemes, d'acord?

-D'acord.

-Em sap greu això del teu amic. De veritat que ho sento.

-Ningú va a saber mai com de valent que va ser.

-Ho sé.

-Estàs enfadada amb mi? És una pregunta estúpida. Has d’estar-ho.

-Com puc estar-ho, després del que jo solia ser? -Ella li va agafar les dues mans com si tingués por que ell sortís corrent-. Això és en el que et vam convertir, oi? Volíem que fossis com nosaltres. Volíem que fossis un Jedi i complissis amb el teu deure...

Mara es va aturar durant un temps, mirant a la línia de trànsit plena de vehicles i clarament pensant profundament.

-Encara no m'has dit com ho sabies, mare.

Ella va tornar de cop a la conversa, parpellejant.

-No, no ho he fet. Però ho sé i sóc l'única que ho sap. I també sé que pots amagar-te en la Força com fa Jacen i això m'espanta perquè la primera vegada que ho vaig sentir vaig pensar que t'havien matat. Si us plau, Ben, no t'amaguis de mi. Mai.

-No ho estava fent, mare. Només estava practicant.

-D'acord.

-Em sentiré malament per... ja saps, l'altre paio? Perquè just ara no m'importa.

-Jo no ho feia –va dir ella, semblant entendre que ell volia dir Gejjen-. No fins últimament i llavors no ho vaig sentir com a culpabilitat. Simplement... no vaig entendre molt bé per què ho vaig fer, perquè ser el que jo era no ho explicava tot per a mi.

-Serà millor que me’n vagi.

-Estaràs bé. Jo sempre estaré aquí, recorda-ho. Truca’m.

Ben es va inclinar cap endavant per besar-la en la galta. La volia tant en aquell moment. Quina altra mare podria haver rebut notícies com aquestes, notícies horroroses, i encara ser-hi per a ell?

Es va inclinar més cap endavant i li va dir a cau d'orella.

-Estava tenint una reunió secreta al port amb Omàs. Per discutir un alto el foc.

Quan Ben es va redreçar, ella va somriure, però hi havia una autèntica espurna en els seus ulls que deia que estava de tot menys feliç.

-Gràcies -va dir ella-. T'estimo, Ben. Truca’m, d'acord?

-Jo també t'estimo, mare.

Ben no podia suportar-ho més. Va sortir caminant del caf i va passar el següent parell d'hores donant voltes, mirant als aparadors de les botigues i no veient res, abans d'agafar un taxi aeri de tornada fins l'apartament d’en Jacen i tancar-se en la seva habitació.

Anava a portar molt de temps trobar-li sentit a això. Va lliscar la vibronavalla sota el coixí, reticent fins i tot a col·locar-la lluny d'ell a l'escriptori, i es va preguntar què li estaria dient el capità Shevu a la família d’en Jori Lekauf.

Següent