Vel de traïcions (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

Al centre de la torre del Summe Consell del Temple Jedi hi havia una enorme representació hologràfica de la galàxia en què es marcaven els llocs on hi havia algun conflicte i aquells amb activitat Jedi. La projecció esfèrica canviava en funció dels senyals rebuts pel complex d'antenes multialimentades situat a la torre de la càmera de reunions, on un disc col·limador situat sota les antenes delimitava els senyals i els mantenia constants a través de qualsevol fluctuació energètica.

Qui-Gon i Obi-Wan eren al passeig circular que envoltava l’holomapa, esperant a ser convocats davant el Summe Consell. A la sala hi havia altres Jedi, estudiant el mapa o dirigint-se cap a un dels tres balcons exteriors de contemplació que sorgien al vast paisatge urbà que s'obria sota el Temple. Qui-Gon havia tingut la seva primera visió del veritable Coruscant des del balcó que donava a l'alba.

—Aquesta és la primera vegada que veig marcat a Coruscant —va comentar Obi-Wan mentre mirava l'esfera, recolzant els colzes a la barana del passeig.

Qui-Gon va mirar el brillant esferoide que era Coruscant i es va permetre desviar la mirada fins a la meitat del perímetre de l’holomapa, on brillava un segon esferoide, Dorvalla.

—Coruscant hauria d'estar constantment il·luminat —va començar a dir quan es va posar a brillar un altre esferoide, molt més llunyà encara que Dorvalla.

—Eriadú —va dir Obi-Wan llegint el gràfic adjunt. Va mirar inquisitivament a Qui-Gon.

—El lloc de la propera Cimera —va comentar el Cavaller Jedi.

—De qui va ser la idea, Mestre?

—Del Senador Palpatine —va dir darrere d'ells una veu humana de baríton.

Es van girar per descobrir que eren observats per Jorus C'baoth, un ancià Mestre Jedi, de cisellats trets, cabell blanc tan llarg com el d’en Qui-Gon i una barba el triple de llarga.

—Palpatine representa Naboo —va afegir C'baoth.

—És el món ideal per a Qui-Gon —va dir un altre Jedi humà des d'un lloc més allunyat del passeig.

—Tenen més espècies indígenes en un quilòmetre quadrat que les que es troben en cent mons — va assentir C'baoth, insinuant un somriure—. M'imagino fàcilment al Mestre Qui-Gon perdent-se emocionat en aquest lloc.

Adi Gàllia va entrar a la sala de l’holomapa abans que Qui-Gon i Obi-Wan poguessin respondre als seus companys.

—Ja estem preparats per a tu, Qui-Gon — va anunciar.

Qui-Gon i Obi-Wan van doblegar els braços, fent que cada mà desaparegués a la màniga oposada de les seves túniques, i van seguir a Gàllia fins al turboascensor que portava a la càmera de reunions.

—No diguis res, Padawan —va replicar Qui-Gon en veu baixa quan van arribar a la càmera circular—. Limita't a escoltar i a aprendre.

—Sí, Mestre.

Panells d'acer transparent, en els quals la seva part superior concloïa en un arc, permetien una visió sense obstacles en totes direccions. El sostre també era una arcada i el polit sòl mostrava un disseny de cercles concèntrics entrellaçats amb motius florals.

Qui-Gon va deixar al seu deixeble davant el turboascensor i va avançar cap al centre de la sala, parant-se amb les mans creuades davant seu.

A la dreta del turboascensor s'asseia Depa Billaba, una esvelta femella gairebé humana de Chalacta, portant una marca d'il·luminació entre els ulls i el front. Al seu costat hi havia Eeth Koth, el seu rostre era un puzle d'arrugues i en el seu cap sense pèl destacaven vestigis d'unes banyes grogues de diferent longitud. Després estaven Yarael Poof, un quermià de coll llarg, així con Adi, Oppo Rancisis i Even Piell, un guerrer Lannik en el qual destacava una rugosa cicatriu en el seu rostre. A l'esquerra d’en Piell s'asseia Yaddle, una femella de l'espècie d’en Yoda; Saesee Tiin, un iktotchi de banyes que apuntaven cap avall: Ki-Adi-Mundi, un humanoide de Cerea sorprenentment alt: Yoda, a la seva cadira vermella en forma de copa; i l'igual d’en Yoda, Mace Windu, un humà de poderosa constitució, complexió fosca i el crani afaitat. A l'esquerra d’en Windu, gairebé davant de l'entrada del turboascensor s'asseia Plo Koon.

Mace Windu es va inclinar cap endavant, amb els dits creuats, i es va dirigir a Qui-Gon.

—Acabem de parlar amb el Departament Judicial referent a l'intern d'assassinat del Canceller Suprem Valòrum. Confiem que puguis llançar una nova llum sobre el que va passar al Senat Galàctic.

—Confio poder-ho fer.

Yoda va mirar a Windu, abans de clavar la mirada en Qui-Gon.

—Com és que al Senat estaves? Alertat pel teu informador del Front de la Nebulosa, potser?

—Jo respondré a això —va dir Adi Gàllia—. Vaig demanar a Qui-Gon que m'acompanyés al Senat perquè parlés personalment amb el Canceller Suprem Valòrum.

—Per quina raó? —va preguntar Windu amb les celles arrufades.

—Qui-Gon tenia motius per creure que el Canceller Suprem errava a confiar que els mons de la Ruta Comercial de Rimma s'encarreguessin d'acabar amb el terrorisme dels seus sectors.

—És així, Qui-Gon? —va preguntar Ki-Adi-Mundi.

—El Front de la Nebulosa rep gran part dels seus fons d'aquests mateixos mons.

—Molt sap Qui-Gon sobre la situació —va replicar Yoda amb falsa adulació—. Correcte va estar sobre que el Capità Cohl a l'explosió de Dorvalla sobreviuria. — Va fer una pausa abans de continuar— Darrere de l'intent d'assassinat estava Cohl?

—No, Mestre. Cohl encara està fugint. I el que és més, no estic convençut que el Front de la Nebulosa volgués fer mal al Canceller Suprem.

L'expressió de Yoda es va endurir.

—Que li van disparar, segur és. I fins a la base secreta al sector Senex, el rastre dels seus documents seguim.

—Amb massa facilitat, Mestre —va dir Qui-Gon, aguantant l’interrogatori—. Les pistes eren massa òbvies.

—Terroristes eren. No soldats.

Windu va mirar primer a Yoda i després a Qui-Gon.

—És evident que has meditat molt en això. Continua.

—Els assassins apuntaven als guàrdies del Canceller Suprem. Crec que si li va encertar aquest tret va ser per error. La seva forma d'escapar tampoc era molt convincent. I per què anaven a portar documentació quan havien de saber per endavant que hi havia molt poques possibilitats que s'escapessin tots?

—A diferència del Capità Cohl, eh, Qui-Gon?

Qui-Gon va fer que sí.

—Ell no hauria estat tan descuidat.

Yoda es va emportar el dit índex a la boca.

—Això va haver de lluny planejar. Cercar el teu contacte bith en el Front de la Nebulosa has.

—Així ho faré, Mestre. Però, per què anava el Front a atacar el Canceller Suprem just quan per fi s'enfronta a la Federació de Comerç?

—Respon a la teva pròpia pregunta —va dir en Windu. Qui-Gon va respirar profundament i va sacsejar el cap.

—No estic segur, Mestres. Però em temo que el Front de la Nebulosa té en ment una acció encara més traïdora.

* * *

Raigs discontinus de furiosa llum passaven per tot arreu al costat del Falcopenat, quan aquest abandonava la superfície d'un planeta verd, gairebé fregant en la fugida amb les seves dues petites i properes llunes plenes de cràters. Els seus decidits perseguidors eren un trio d’esveltes naus, amb el vermell de Coruscant adornant de proa a popa, morros aplatats, un trio de toveres sublumíniques i múltiples parelles de bateries de turbolàser.

En l'estret pont de la fragata, Boiny estudiava les pantalles de la consola verificadora.

—Creuers Espacials corellians, Capità! Ens guanyen terreny! El temps estimat perquè ens donin abast és de...

—No vull saber-ho —va dir en Cohl des del seient del Capità, mentre una explosió escorava la nau a babord—. Maleït Departament Judicial! És que no té res millor a fer?

—Sembla que no, Capità.

Cohl es va apartar dels miradors davanters per dirigir-se a Rella que era qui pilotava la nau.

—Quant falta perquè puguem passar a la velocitat de la llum?

—L’ordinador de navegació no respon —va respondre ella dedicant-li una mirada furiosa.

—Convenç-lo —va respondre Cohl dirigint-se a Boiny.

El rodià es va aixecar, trontollant per la cabina, i va colpejar amb la mà l'ordinador de navegació.

—Això ha servit —va dir Rella, alleujada. Un altre tret va fer tremolar la nau.

—Desvia energia als escuts posteriors —va ordenar Cohl.

—Estic en això, Capità —va dir Boiny, mentre tornava al seu seient. Rella es va tornar cap a Cohl.

—Saps una cosa? No tothom gaudeix vivint a la vora de la mort.

Ell va llançar una riallada teatral.

—I m'ho diu algú que diu que no hi ha escapatòria que valgui la pena com no sigui pels pèls?

—Aquesta era jo abans. La nova té altres idees sobre el que és divertit i el que no ho és.

—Llavors, serà millor que guardis a la nova mentre no estiguem en espai lliure.

El Falcopenat va ser aconseguit a la cua i va vibrar mentre girava lateralment.

—Què passa amb aquestes coordenades de salt? —va exclamar Cohl.

—Ja apareixen —li va assegurar la dóna—.Va sent hora que deixem aquest sector. Tenen vigilats tots els nostres amagatalls.

—I a on se suposa que aniríem?

—Com si ens anem a viure amb els hutt. Només sé que això s'ha posat massa caldejat per a nosaltres.

—No em diguis que treballaries per un d'aquests cucs inflats!

—Qui ha dit res de treballar!

—Què passa amb allò de retirar-nos en gran?

—En aquest moment em conformo amb retirar-me a seques.

Cohl va negar amb el cap.

—Jo no ho tenia planejat d'aquesta manera. A més, no m'agrada la idea que em facin fora del meu vedat de caça.

—Encara que resulti evident que t'has convertit en la presa?

Cohl va mirar la Rella un llarg instant.

—Estàs parlant seriosament, oi? Aquesta vegada estàs pensant a deixar-ho.

—A menys que decideixis recuperar el seny —va respondre ella, mossegant-se el llavi i negant amb el cap—. Ja estem massa vells per això. Vull fer realitat alguna de les promeses que ens vam fer, abans que sigui massa tard.

Ell ho va meditar un moment, abans de trencar a riure.

—No te n'aniràs. Saps que em trobaries a faltar i que acabaries tornant amb mi.

—Segueixes pensant en com era abans — va dir ella, mirant-lo amb tristesa.

Ell es va tornar cap a Boiny.

—Tinc o no tinc raó sobre que tornaria per mi?

—A mi no em fiquis pel mig —va reposar el rodià baixant el crestat cap—. Jo només sóc bo obeint ordres.

—La nostra primera baralla —va dir Cohl, movent el cap en direcció a Rella.

—No, Cohl. La nostra última baralla —va dir la dona, agafant la palanca de l’obturador—. Saltem a l’hiperespai.

El Falcopenat va fer un salt cap endavant, encara llepat pels raigs làser. Les estrelles van semblar allargar-se. I la fragata va desaparèixer en un parpelleig.

Següent