Sacrifici (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

Això ha de ser sobre alguna cosa més que posar-se dur amb el caos i el desordre. Necessito ser dur amb les causes del caos i el desordre: l'avarícia, la corrupció i l'ambició.

-Jacen Solo, Cap d'Estat conjunt de l'Aliança Galàctica, parlant en un dinar amb els caps de la indústria coruscantina.

GRANJA BEVIIN-VASUR, MANDALORE

Mirta es va dur el dit als llavis i els quatre es van amuntegar al voltant de la porta com si es preparessin per assaltar la fortalesa d’en Fett.

-Jo ho comprovaré -va dir ella a Orade. Beviin li va picar l'ullet a ella. Medrit només va seguir mirant al seu crono com si no tingués temps per a tot això-. Pots amagar-te darrere de mi si vols.

Orade es va humitejar els llavis nerviosament.

-Cyar'ika, quan Fett diu que em trencarà les cames, només està buscant una excusa.

-És un home malalt, Ghes, i si li ho dius a algú, seré jo qui te les trenqui.

Ghes Orade s'hauria enfrontat a una flota txiss armat només amb un pal esmolat i s'hauria rigut de les seves possibilitats de supervivència, però li tenia una por aterridora a l'avi d'ella. Mirta es va preguntar si estava condemnada a tenir tots els seus romanços immersos liberalment en aigua gelada perquè ara tothom sabia que ella era una Fett.

Es va inclinar sobre la porta del cobert (l'edifici havia estat un assecador) i dues cares indignades es van tornar cap a ella.

-Què li està fent? -demanà-. Ha tingut una recaiguda o alguna cosa així?

Fett estava respirant amb força com si patís molt de dolor, amb les mans premudes contra el seu pit i la cara blanca i pàl·lida. Una dona que ella no havia vist mai abans estava sobre ell, aixecant una xeringa de gran calibre amb la punta de l'agulla cap a la llum i comprovant les seves reserves. Un altre home amb una armadura barrejada estava dret d'esquena a la porta. No es va tornar.

-Jaing va mantenir la seva promesa -va dir en Fett sense alè-. O s'està rient l'últim i enverinant-me. Ja ho veurem.

-Hi ha una manera més lenta i menys dolorosa de fer que això arribi a on necessita anar -va dir la dona, colpejant la xeringa amb el dit per treure-li les bombolles d'aire-. Però no té sentit malgastar el temps donat l'estat en què estàs, Mand'alor. Directe a la teva medul·la espinal. Dues injeccions per fer-ho.

-Només fes-ho. –Apartà les mans del seu pit i es va apartar la camisa. Mirta es va sorprendre de com d’ossut que era: semblava un home tan fort i en forma amb tota l'armadura. Ella no volia que ningú més li veiés mai d'aquesta manera-. Això és el millor que Mandalore pot oferir-me? Una veterinària que passa els seus dies de treball amb les seves mans ficades per...

-Creu-me, prefereixo tractar a nerfs. Estigues quiet. O fallaré i et travessaré un pulmó. O alguna cosa pitjor.

-Quant de temps portarà això?

-Mand'alor, saps quin és el lloc alternatiu a l'estèrnum per aquest tractament?

-Sorprèn-me.

-Els ossos pèlvics.

L'expressió d’en Fett es va quedar predeciblement en blanc i no va dir una altra paraula. Va apartar la mirada i qualsevol altre hauria pensat que era un enuig casual en tenir el seu horari interromput, però la Mirta el coneixia prou bé a hores d'ara per veure que patia un dolor agonitzant. Va córrer el risc d'apropar-se i embolicar la seva mà al voltant de la d'ell.

Ell també la va agafar. Ella va pensar que ell podia trencar-li tots i cadascun dels ossos dels seus dits quan la veterinària va alinear l'agulla, tan gran que Mirta va poder veure el forat a la punta, i la va pressionar amb força contra l'estèrnum d'ell, com si estigués preparant un nuna per rostir-lo.

Hi va haver un xipolleig horrible. Orade va empassar amb força.

-Si vas a desmaiar-te o vomitar, fill, vés fora -va dir irritablement la veterinària-. A falta d'això, troba alguns analgèsics. On els guardes?

-Oblida-ho -va dir en Fett-. Necessito saber si m'estàs fent cap dany.

-No passa res, ba'buir -va xiuxiuejar la Mirta-. Estaràs bé.

-Si el sarlacc no va acabar amb mi, ella tampoc ho farà.

La veterinària, sent tota un somriure amenaçador, va inserir la xeringa en un pot de vidre per emplenar-la.

-L’últim. Tanca els ulls i pensa en Mandalore.

Mirta va mirar per sobre de la seva espatlla a l'home amb l'armadura multicolor. Ell es va treure el casc.

-Només m'asseguro que no es mor abans que faci alguna cosa útil per Manda'yaim -va dir l'home-. Si funciona, i hauria, llavors començarà a mostrar signes de recuperació en uns dies.

S'assemblava molt a Fett, i a Jaing, i la semblança era pertorbadora. La part kiffar d'ella, la qual es preocupava pels llinatges, li va dir que aquest era de la seva classe. Els clons van estar per aquí una mica durant la guerra. Probablement tenia molts més parents genètics del que havia pensat al principi.

Fett va aixafar els dits de la Mirta altra vegada i no va proferir ni un so.

La veterinària es va redreçar i va obrir una ampolla de líquid que feia una forta olor per a netejar-se les mans.

-Normalment, li dono copets als meus pacients al cul i els deixo que segueixin pasturant. Però veient que ets tu, m'ho saltaré i et suggeriré que t'ho prenguis amb calma durant un dia o així. Espera un gran blau.

Fett li va dirigir un assentiment silenciós de comprensió mentre ella se n'anava i es va cordar la camisa interior. Després va aixecar la vista cap a la Mirta.

-Digues hola al teu oncle Venku. -Va indicar a l'home amb l'armadura heterogènia que encara no l'havia reconegut-. Àlies ​​Kad'ika.

Tot tenia sentit ara. Kad'ika havia de ser el fill d'un soldat clon. Havia d'haver hagut munts d'ells allà fora i ella es va preguntar quants d'ells tenien gràcies socials o sentit de l'humor o si tots seguien l'exemple del ba'buir.

-Només estic aportant el meu granet de sorra per a la unitat mandaloriana -va dir Venku, tornant a col·locar-se el casc com si la inspecció de prop d'ella li fes sentir incòmode -. No ens beneficiaria que el Mand'alor es morís just quan ens estem elevant de nou.

Es va inclinar sobre Fett i li va posar dos dits contra el pols al coll. Mirta esperava que el seu avi l’aixafés per atrevir-se a posar-li les mans a sobre, però ell simplement va mirar les plaques variades de beskar'gam amb mandrosa curiositat i va tolerar l'examen.

-La velocitat del teu cor és alta -va dir en Venku-. Descansa una mica.

-Metge de camp.

-Sí, diuen que tinc un toc curatiu. -Mirta va trobar això difícil de creure. Venku es redreçà-. Si hi ha algun problema... digues-ho a la gent del caf de Cikartan a la ciutat. Ells sabran com contactar amb mi.

Venku es va dirigir cap a la porta. Mentre va passar fregant al costat d'ella, es va aturar i li va donar uns copets al cor-de-foc que penjava del seu coll.

Òbviament no li preocupava mai rebre un cop de puny a la cara.

-Interessant -va dir ell.

Era un oportunista, un home que podia obtenir coses... i òbviament informació també. Valia la pena intentar-ho.

-És un cor-de-foc -va dir ella-. Va pertànyer a la meva àvia. Necessito a un kiffar pura sang perquè m'ajudi a llegir els records impresos en ell.

Ell va fer una pausa durant uns moments.

-Els Mando'ade vénen de tota mena de llocs. Si trobo algú que pugui llegir la pedra, t'ho faré saber.

Després se'n va anar.

Orade li va donar un cop de colze a Beviin.

-Anem -va dir Orade-. Digueu-li. Li farà feliç... d’acord, més feliç. La gent feliç es cura més ràpid.

Fett es va tornar a posar les plaques de l'armadura.

-Què va a fer-me feliç?

Beviin tenia el somriure beatífic d'un home que ha acabat d'omplir el magatzem per a l'hivern i acabava de gaudir d'un gran dinar.

-Yomaget té alguna cosa a ensenyar-te.

Fett va grunyir. Era l'home menys expressiu que la Mirta coneixia, però semblava vagament decebut.

-Té el Bes'uliik llest per a l'espai, no?

-Adéu a la sorpresa.

-És la intenció el que compta. -Es va posar dempeus i instantàniament es va transformar del seu ba'buir malalt en Boba Fett, cruel i implacable. Però no va sortir per la porta a grans gambades a l'instant. Ella va endevinar que ell estava sentint els efectes del tractament i no anava a admetre-ho, ni tan sols davant de gent que sabia exactament què passava-. On està?

Ella va fer un gest cap al sostre i li va oferir el seu braç.

Mirta encara estava buscant una raó per no odiar-lo i estava preparada per mirar bastant profundament. Va decidir que podia començar estimant-lo per les seves pures ganyes. Res li pertorbava, res el detenia i res no li feia sentir pena per si mateix. Es van quedar fora del cobert i van esperar en silenci. Semblava com una diminuta cabana oposada a l’Esclau I, posat a prop en la seva manera horitzontal.

Un rugit baix va interrompre la pau rural.

Fett va aixecar la mirada mentre un triangle negre i rom va passar com un llamp pel cel i es va esvair darrere d'un turó del bosc. Mirta el va perdre de vista, però llavors va tornar a donar la volta, es va aturar a la meitat de l'aire al voltant de dos-cents metres per sobre d’ells i va descendir suaument sobre els cremadors. Va aterrar sobre la secció roma de la seva cua i després va estendre uns puntals per inclinar-se noranta graus i descansar horitzontalment com un caça estel·lar convencional. La coberta es va aixecar i Yomaget va sortir, va lliscar fins a terra i va besar el fusellatge mat.

-Cyar'ika -li va dir a la nau, passant-li dolçament una mà sobre el revestiment-. Crec que m'he enamorat.

-Bonic -va dir en Fett.

-És l’uliik de Bes'uliik.

-Sí, puc veure que és una bèstia. Què és diferent?

-Vam aplicar un revestiment de beskar micronitzat, Mand'alor. Ara és una shabuir endurida. T'importa ensenyar-ho als verpins?

-Atraurà la seva atenció.

-Si comparteixen la seva tecnologia d’ultraxarxa amb nosaltres, podríem ser capaços d'alleugerir l'estructura i millorar la seva qualitat en l'atmosfera. Si ho revestim completament de beskar sòlid serà invulnerable, però molt pesat.

-Ens quedarem amb els pesats. Potser els verpins puguin trobar una millor solució de combustible.

-Bé, si no vas a portar-lo a fer un volt, ho faré jo -va dir Medrit. Es va enfilar a l'ala i es va ficar a la cabina, semblant com si anés a omplir-la -. Shab, un caça d'assalt mando-verpine. Això causarà algunes nits sense dormir a Coruscant.

-Si podem extreure i processar el mineral amb suficient rapidesa.

Yomaget semblava esperançat.

-Podríem demanar-los a aquests tipus insectoides servicials que ens prestin una instal·lació orbital o dos.

-Aniré a veure'ls -va dir en Fett-. He de pensar a llarg termini en això. No té sentit lliurar massa a Roche al principi del joc.

Medrit va passar la següent hora portant al prototip de Bes'uliik a través dels camins sobre el camp de Keldabe mentre que la resta mirava.

Yomaget va capturar les acrobàcies en el seu hologravador, semblant satisfet.

-Podria passar-li aquest holograma a uns quants contactes -va dir-. No som gent modesta, no?

-Recorda’ls-hi que la majoria de la nostra població adulta també pot volar en un caça -va dir en Fett-. Per començar.

Va tornar a entrar al cobert. No se les va arreglar per posar un somriure, però Beviin es va tornar cap a la Mirta i va inclinar el cap.

-Ho creguis o no, aquest és un home feliç.

Potser ell jutjava millor l'humor que ella. Estava alleujada simplement de sentir a Fett utilitzar la frase llarg termini.

Els temps estaven canviant. La resta de la galàxia podia estar fent-se trossos ella mateixa, però el sector mandalorià, que ara controlava informalment Roche, si un acord de protectorat comptava, era un paradís per a l'optimisme després d'una dècada o més de trista existència. Aquesta nit, Mirta va trobar el caf Oyu'baat ple de noves cares i els càntics eren roncs.

Si Jacen Solo, l'assassí de la seva mare, hagués estat rostint-se lentament sobre el foc obert de l’Oyu'baat en el lloc del costat del nerf, Mirta podria fins i tot haver-ho gaudit.

EDIFICI DEL SENAT, CORUSCANT

L’aerolliscant oficial d’en Jacen el va portar a l'entrada principal del Senat. Podia haver entrat a l'edifici per un nombre de plataformes més privades, però no tenia intenció d'entrar d'amagat per via de les portes posteriors. Ser vist comptava molt i ell encara havia de protegir la seva imatge heroica.

Una línia de ciutadans esperaven fora de les portes que admetien als membres del públic a les galeries d'observadors. Alguns simplement volien veure els assumptes del dia, però hi havia un petit grup que clarament protestava. No era només la pancarta de “ALLIBEREU OMÀS” que tres o quatre portaven entre ells. Hi havia un gust de fúria en la Força, vívid tot i el permanent rerefons de por i inseguretat.

-Deixi'm aquí -va dir en Jacen-. Continuaré caminant.

-Li assetjaran, senyor -va dir el xofer gran-. Hauria de portar-lo directe al seu pis.

-Tenen dret a veure qui els està governant. -No era com si ells poguessin fer-li algun mal-. Trobo que parlar amb la gent generalment aclareix els malentesos.

Jacen havia esperat almenys una protesta en massa o una revolta dissolta per canons d'aigua o gas dispersor. La intel·ligència de la GAG mostrava que els agents corellians que encara operaven a Coruscant estaven fent tot el que podien per fer que passés. Però la disposició general de la població a acceptar el canvi de règim li sorprenia. La borsa havia suspès els negocis durant unes quantes hores i algunes accions ho havien reflectit. Però el trànsit encara fluïa, les botigues estaven plenes de menjar, la programació de l'HoloRed no estava interrompuda i a tothom li estaven pagant.

Llevat que fossis Cal Omàs o un advocat de les llibertats civils, la junta militar era temporal i benigna. Hi havia una guerra en marxa, després de tot. Això era d'esperar.

Hauria d’escriure un estudi sobre això. Com fer-te amb el control de l'estat: somriu, aparenta resistència i mantingues el trànsit fluint.

I això era justament Coruscant. La resta dels mons de l'AG seguien dirigint els seus assumptes planetaris com millor veiessin, sense ser molestats, i això significava que no hi havia necessitat d'expandir la flota i les forces de defensa en desplegar-les per mantenir l'ordre en milers d'altres planetes.

Les seves pròpies forces, en molts casos. Tot allò del que Jacen i la Niathal havien de preocupar-se era de Coruscant, perquè la realitat política i estratègica era que Coruscant... era l'AG... i aquesta era Coruscant.

La resta de l'Aliança és un detall. Jo tinc el cor i la ment.

-Bon dia -va dir en Jacen. El grup de manifestants va mirar-lo amb una expressió col·lectiva de lenta comprensió de «oh, és realment ell». Fins i tot una cara que havia estat a l’HNE tan sovint com la seva portava temps per reconèixer-la fora de context. Va estendre la seva mà cap a ells i un home realment la va estrènyer. La majoria de les espècies responien bé a la cortesia apaivagadora -. Només volia assegurar-los que el senyor Omàs tindrà una audiència escrupolosament justa. També li deixarem anar a casa.

Quan la gent estava excitada per cridar i semblava voler que els allunyessin a ròssec els pesos pesants de l’FSC, es quedaven totalment descol·locats a tenir a l'objecte de la seva fúria escoltant-los.

El somriure pacient d’en Jacen es va trobar amb una sorpresa desorientada. Un parell d'oficials de l’FSC van començar a deambular, probablement esperant problemes, però Jacen els va dissuadir amb una petita influència de la Força i ells es van aturar a uns quants metres de distància per observar.

Més important, però, era el droide de les notícies de l’HNE rodant al voltant de la Plaça del Senat. Sempre havia almenys un guàrdia aquí, només donant voltes per aconseguir imatges d'arxiu, però ara tenien una autèntica història. Jacen el va veure aproximar-se en la seva visió perifèrica.

-No importa com ho disfressi -va dir la jove que sostenia un dels costats de la pancarta de ALLIBEREU A OMÀS-. L'AG està sent ara dirigida per la Comandant Suprema i el cap de la policia secreta i ningú els va votar a vostès.

Jacen se les hi va arreglar per posar una expressió d'innocència lleugerament ferida.

-Té raó, no vaig presentar la candidatura al càrrec, que és pel que no romandré com a Cap d'Estat conjunt més temps del que hagi de romandre. Li agradaria veure alguna cosa? Dins de l'edifici?

La dona el va mirar amb sospita.

-Sempre hi ha una detenció.

El droide de les notícies estava ara just darrere d'ells. A vegades la Força col·locava les coses al seu abast. Tot d'una va comprendre que tot li estava sent lliurat i que tot el que havia de fer era reaccionar, just com la Lumiya li havia dit, i no analitzar-ho tot.

-És la seva elecció -va dir en Jacen-. Només vull mostrar l'oficina del Cap d'Estat. Algú més vol venir?

Els guàrdies de seguretat no estaven contents, però el que Jacen volia, Jacen el tenia. Va dur a un grup endarrerit de manifestants, visitants diaris i al droide de l’HNE a través d'un vestíbul brillant i cap amunt en el turboascensor fins al pis de les oficines on el públic gairebé mai estava permès, al lloc on s'assentava el propi govern galàctic.

Uns quants servents civils al corredor van tenir una reacció retardada però van continuar amb els seus assumptes. La Niathal havia d'haver vist venir a les holocàmeres de seguretat, perquè estava deambulant pel vestíbul, aferrant un parell de quaderns de dades. Jacen la va saludar amb un somriure i va caminar per les portes dobles tallades de la suite d'oficines del Cap d'Estat.

Les portes estaven segellades, tancades amb una cinta adhesiva. La brillant cinta adhesiva groga amb el logotip de l’FSC i la llegenda de no passar era purament cosmètica, però deixava clar l'assumpte molt millor que el pany electrònic impenetrable però invisible.

-Aquesta és l'oficina del Cap Omàs -va dir en Jacen per sobre del cap del droide de l’HNE. Es va fer enrere casualment per deixar-li tenir una imatge millor d'ell explicant ardentment això a la seva mostra aleatòria de l’electorat-. És per al cap d'estat electe. Es quedarà segellada fins que algú sigui escollit per ocupar-la. Ni jo ni l’almirall Niathal ens hem mudat. Això ens importa molt.

El dolent dels mon cal era que mai podies dir si estaven posant els ulls en blanc o només prestant atenció. No obstant això, la Niathal probablement estava posant els ulls en blanc. Jacen podia sentir la seva diversió a costa d'ell.

La petita multitud va murmurar i va proferir «oh» i «ah». Era un moment perfecte per als mitjans.

Els manifestants semblaven haver-se quedat sense paraules, però Jacen estava ansiós perquè no semblessin humiliats.

-Espero que els hàgim tranquil·litzat. -Tu també estàs fins al coll en això, almirall-. I m'alegro que sentin que poden plantejar-nos això, perquè no té sentit lluitar en una guerra si no podem comportar-nos com una democràcia fins i tot quan les coses es posen difícils.

Els nerviosos guàrdies de seguretat que havien decidit seguir-li van mostrar la sortida al grup.

Tothom se'n va anar feliç o almenys alleujat. Jacen va sentir la mirada de la Niathal trepant-li.

-La darrera vegada que vaig veure una cosa tan relliscosa i oliosa -va dir ella- va ser quan a l'Oceà se li va filtrar tot el lubricant de reserva sobre el sòl de les armes posteriors.

-Ah, però tenia vostè una raó absoluta a segellar l'oficina. Cap de nosaltres hauria de tenir-la.

-Crec en compartir-ho tot.

-I jo -va dir en Jacen.

-Així que intentem dirigir-nos als mitjans conjuntament, d'acord? No té sentit semblar addictes a la publicitat, Jacen. Els ciutadans podrien mal interpretar els seus motius, Jacen.

-Estic aquí per servir a la galàxia -va replicar Jacen, i deia de debò cada paraula-. Mai subestimi el poder de ser agradable.

-Això està bé a Coruscant, però el seu encant no viatja bé. -Niathal li va fer un gest perquè la seguís -. Tinc al senador G'Sil a la meva oficina i la senadora de Murkhana, Nav Ekhat. Hem ensopegat amb un petit obstacle en la nostra nova política.

Ekhat no semblava una dona que hagués tingut una nit plàcida. No va esperar que Jacen s'assegués abans de llançar-se a una diatriba que òbviament havia estat prenent força des de molt abans que la Niathal i ell entressin.

-Entenc que estan concentrant les seves forces en els sectors corellià i bothan –Va dir ella, clavant el dit en l’holocarta al centre de la taula de la reunió-. On ens deixa això a nosaltres?

-Expliqui les seves preocupacions -va dir en Jacen.

-El nou tractat entre Roche i Mandalore.

-I vostès se senten amenaçats per ell.

-Donat l'estat de les nostres relacions amb Roche, si. És conscient que hem estat tenint un desacord sobre els mercats d'exportació?

G'Sil es va inclinar cap endavant.

-Dit d'una altra manera, els verpins estan acusant Murkhana de fer enginyeria inversa amb alguns dels seus sistemes de comandament d'armes més lucratius, trencant les seves patents i venent falsificacions barates per soscavar els seus mercats.

-Dit d’una altra manera, als verpins no els hi agrada la competició sana -va dir Ekhat-. Ara han signat un tracte amb Mandalore per ajuda mútua i col·laboració tècnica. És el xou de les cuques i els seus sequaços.

Jacen va veure la Niathal moure’s molt lleugerament a la seva cadira i va sentir el seu empipament. Qualsevol que rebutgés als verpins com a cuques probablement també rebutjaria als mon cal com a peixos.

-Estan esperant que aquesta aliança amenaci directament a la seva seguretat? -va preguntar Jacen-. Perquè si els verpins estiguessin seriosament enfadats, tenen munts de maquinària militar per deixar clara la seva posició sense trucar a Keldabe.

-Els verpins poden fer les coses -va dir ella-, però rarament la utilitzen amb fúria. Els mandalorians, d'altra banda, tracten a la guerra com un esport nacional.

-Però això es tracta de ferro mandalorià. –La Niathal estava procedint gradualment per dir-li a Ekhat que Murkhana estava sola. Probablement també ho gaudiria després d'aquest comentari sobre els cuques-. Els verpins volen produir armaments millorats i naus sota llicència.

-No, també volen la protecció mandaloriana.

-Per què?

Jacen no podia veure a Murkhana atacant a Roche.

-Tenen por que la lluita a Kem Stor Ai salti al seu pati posterior i són rics guanys que podrien demostrar ser massa temptadors per a un sistema en guerra.

-No veig la connexió.

-La protecció mandaloriana tendeix a ser de la classe que estén els dominis, coronel. Està a un petit pas de reunir-se per repel·lir als kemi i fer-nos una... visita disciplinària.

La Niathal es va aixecar i va caminar al voltant de la taula, mirant l’holocarta des de diversos angles.

-I estan trencant vostès les patents verpins?

-No ho creiem -va dir la senadora-. Però els productes són molt... similars.

-Veu vostè?, no crec que haguem de consignar tropes a disputes comercials. Aquesta guerra tracta de la responsabilitat de planetes membres per consignar recursos militars a la defensa comuna. Aquesta és una raó per la qual l'antic Cap d'Estat és antic, perquè estava disposat a fer una concessió d’una part d'aquest principi.

-Com a membre de l'AG, esperem suport quan som atacats.

-Roche és un planeta neutral -va apuntar Jacen-. Si vostès fossin atacats, nosaltres hauríem d'avaluar la situació, però crec que això ha de tractar-se primer a les corts civils interplanetàries.

-Així que està dient que estem sols.

Jacen jugaria a l'oficial amable avui. Niathal estava fent una bona feina sent la dolenta.

-Estic dient que haurien de tractar de resoldre aquesta disputa per altres mitjans més que per una escalada directa de demostració de poder militar. Però... -va pensar en el tema de conversa d'un nou caça d'assalt mandalorià. Era bastant interessant en si mateix, però si era una col·laboració amb els verpins, l'AG necessitava una idea del que podia fer. Va decidir estar en desacord amb la Niathal-. Però potser la presència d'un esquadró i una fragata de l'AG podrien fer que Roche estigui més disposat a seure i discutir de nou l'assumpte.

La Niathal va tornar el cap molt lentament per mirar a Jacen. Ell sabia el risc que estava corrent.

-Si tenim recursos de reserva, llavors ho considerarem –va dir ella.

-Roche ens va advertir que prendran una acció directa si no parem la producció dels productes en disputa. -Ekhat els va mirar als tres intencionadament per torns com si els desafiés a dir la paraula NO enlaire. Després es va posar dempeus i va agafar el seu maletí-. Així que millor abans que després, si us plau, o perdran un altre planeta de la Vora. I no vull dir per dimissió.

G'Sil va veure a l’Ekhat sortir amb pas majestuós i després va arronsar les espatlles.

-És massa que l'amenaça mandaloriana faci que els petits planetes s'afanyin als nostres braços protectors, Cha.

-Ells es van precipitar -va dir la Niathal-. I aquest és el problema. Si se'ns veiés desplegant un destructor estel·lar cada vegada que algun estat membre té un desacord local, obrirem les comportes i no és que no estiguin començant a obrir-se ja. La política és concentrar-nos en els nois grans que juguen amb les regles de l'AG o estarem iniciant focs per tota la galàxia durant les dècades que han de venir. -Jacen es va preparar per a l’impacte-. I, coronel Solo, no ha de consignar recursos de la flota d'aquesta manera sense discutir l'assumpte amb mi.

-No vaig consignar res. Només vaig declarar que és obvi.

-I jo tampoc vaig estar d'acord amb això.

-No seria útil tenir una excusa per passejar per la Vora i fer-li un cop d'ull en aquests nous caces mandalorians?

-Si s'han construït ja algun.

-Jo dic que consignem un parell de grups de vol si no ens podem permetre un esquadró sencer. Si traiem una de les fragates de l'espai bothan, això la portarà a l'abast de Murkhana, en un període continuat.

-Està segur que vol provocar a Mandalore? -va preguntar G'Sil-. Té ara aquesta dimensió personal extra i l'últim que necessitem és que Fett converteixi això en una vendetta contra la resta de l'AG. La seva neutralitat ha estat un bo, per ser honestos.

-Sóc molt conscient que Fett ni s'ha anat ni s'ha oblidat de la seva filla -va dir en Jacen-. Però és massa llest per malgastar les seves tropes lluitant en una disputa personal.

Mandalore sempre era un problema: sempre ho havia estat i sempre ho seria. No era prou gran per ser una amenaça galàctica, però no era prou petit per descartar-lo... o eliminar-lo.

Dur amb el caos i les causes del caos.

Era ser el tercer element en un univers de parells el que convertia els mandalorians en destructius.

L'univers era binari, bipolar, governat per l'equilibri entre els oposats, tant si era foscor i llum o acció i reacció. No podia acomodar aquest pol extra i romandre ordenat. Els mandalorians eren inherentment una influència desestabilitzadora.

-Encara està amb nosaltres, Jacen? -va preguntar G'Sil-. Sembla distret.

-Només desitjava que els mandalorians se n'anessin.

-Pagui’ls-hi perquè es quedin a casa -va dir la Niathal, reunint els seus quaderns de dades per anar-se’n -. Això és una solució permanent. Mentre tinguin la lluita terapèutica ocasional per lliurar-se de la seva agressivitat, estaran contents. I això és només les dones. -Es va dirigir cap a la porta-. Tinc comandants de flota als quals informar. Una pena que no pugui apropar-se a Fett per veure si ha canviat d'opinió sobre quedar-se fora d'aquesta lluita.

-Pagar-los perquè no lluitin no és el mateix que insultar el seu honor? -va preguntar Jacen.

-Crec que els confon amb altres salvatges bel·licosos. Ells ho veurien com diners a canvi de protecció. Són pragmàtics.

-Si tan sols totes les guerres tinguessin una solució econòmica tan simple.

G'Sil va somriure tristament.

-Bé, principalment tenen causes econòmiques.

-Aquesta no -va dir en Jacen-. Aquesta tracta de l'ordre. De la responsabilitat.

Niathal i G'Sil van ocultar tots dos les seves reaccions al mateix temps i no van dir res. Ell va poder dir que ells pensaven que s'estava tornant excèntric, o potser que no havia aconseguit entendre la política d'alt nivell. En qualsevol cas, les seves reaccions deien que ell no estava jugant al mateix joc que ells i tenien raó.

Però tot estava anant massa suaument.

Res de revoltes ni cridòries excepte alguns dels mitjans minoritaris i els sospitosos habituals en la comunitat legal i de llibertats, però a part d'interminables anàlisis dels mitjans del temps que havia passat Omàs en el càrrec, gairebé com si hagués mort, la vasta majoria dels coruscantins ho havia tractat com una caiguda en desgràcia en comptes d'un cop d'estat militar.

Tenir a un Jedi a bord semblava fer que el canvi de règim semblés molt més ètic a l'opinió pública.

-Hi havia esperat estar assaltant barricades aquesta setmana -va dir en Jacen-. Què vam fer bé?

-Nosaltres no vam suspendre la normalitat -va dir G'Sil, fent interessant l'ús del nosaltres-. Tots els altres polítics segueixen en els seus llocs. Només la gent que l'administra a alt nivell ha canviat.

Ordre. Tot això es tracta d'ordre. Aquest és el microcosmos de tota la galàxia sencera. L'exercici de pràctica de com serà el meu govern en el curs degut. Tranquil·la normalitat per a la majoria.

Però a Jacen li preocupava que pogués demostrar ser la calma abans de la tempesta. Va pensar en la Tenel Ka i en l’Allana i l'impuls de visitar-les mentre encara podia era aclaparador. Lumiya deia que havia d’escoltar aquestes veus i no pensar coses sensibles com feien els éssers mundans.

-Necessito quaranta-vuit hores fora de l'oficina -va dir-. Per posar-me al dia amb les coses. Puc confiar en vostès dos perquè no em facin fora mentre estic lluny?

La Niathal no va semblar divertida.

-Tornarà per trobar a Boba Fett assegut a la seva oficina, però si ha de marxar... ho ha de fer.

-Confio en vostè implícitament.

Confiava que ella no fos estúpida, almenys.

Lumiya podia mantenir un ull vigilant la situació mentre ell feia el seu viatge a Hapes.

Boba Fett. Això era una destral que encara esperava caure i si no li mantenia despert a les nits, amb certesa era conscient que la manca continuada d'una venjança sagnant per part d’en Fett era pertorbadora. Jacen va col·locar als mandalorians a la llista de coses per a les que trobaria una solució quan s'establís com un Senyor Sith. Vader havia tingut la mesura d'ells en la seva època: Jacen també la tindria.

Aquest també era el seu destí.

SPA DELS JARDINS LLUMINOSOS, DRALL, SISTEMA CORELLIÀ

-Així que... encara no hi ha primer ministre? -va preguntar la Mara.

-Estàs corrent un gran risc en venir aquí -va dir la Leia-. No, hi ha un triumvirat dels líders dels tres partits principals dirigint Corèllia fins que trobin a un nou objectiu, ho sento, vull dir un candidat. Dos morts en uns mesos tendeix a descoratjar l'entusiasme dels candidats.

-Bé, nosaltres us vam guanyar en eficiència. Almenys podem dirigir l'AG amb dos.

-Què Sith.

Mara gairebé es va ofegar. No era gens divertit.

La Leia sabia alguna cosa?

-Mara, estàs bé?

-Crec que la meva trobada amb la Lumiya em va fer al·lèrgica a la paraula. -Amb un mocador sobre el pèl, Mara era només una altra dona humana de mitjana edat gaudint del balneari amb una amiga. Les dues van caminar pels porxos de botigues exclusives i salons de bellesa i la Mara encara trobava desconcertant que algú pogués estar portant una vida normal quan la seva, i la de tants altres, estaven atrapades en el tumult de la guerra. La normalitat semblava d'alguna manera obscena-. Havia de veure't cara a cara. No vols que Jacen t’arresti per posar un peu a Coruscant i saps que ho faria. On està Han?

-S'ha anat de viatge amb Lando. On és Luke? Veient que només som nosaltres les noies les qual parlem, em fa olor a un problema delicat.

No tenia sentit anar amb embuts. Mara tenia tantes evidències com necessitava però era el fill de la Leia el que estava sota discussió. La Leia ja havia perdut a l’Ànakin. Mara havia d'estar absolutament i completament segura. Segura al noranta-nou per cent no n'hi havia prou.

-Jacen –va dir ella.

-Sempre ho és.

-No sé com dir-te això.

-Intenta deixar-ho anar de cop.

-Està fora de control. Vull dir seriosament fora de control.

-Uh, uh. Admeto que és un desafiament haver de vigilar les accions del teu únic fill veient la cobertura de les notícies sobre el seu últim alçament al poder.

-Com s'ho està prenent Han?

-No molt bé, per dir-ho suaument. Es mou entre voler rebutjar-lo de nou i parlar sobre reunir-nos per parlar amb ell i convèncer-lo que canviï. Ja saps, de vegades crec que això va a matar-lo.

Mara va descobrir que no era seguretat en la culpabilitat d’en Jacen el que estava buscant: era una excusa per dir que tot era culpa de la Lumiya i que en eliminar-la, Jacen podria ser portat de tornada al seu vell jo.

Fos el que fos el que li havia passat a Jacen amb el pas dels anys, i aquells cinc anys «sabàtics» encara estaven principalment en blanc, semblava que no quedava res a recuperar d'aquell vell jo.

Si no fos el meu nebot, i el fill de la Leia, estaria encara intentant trobar una raó per no fer res sobre ell?

No.

-Estàs segura que es sents bé, Mara?

La Leia era una de les poques persones que la Mara sempre havia admirat realment. Era probablement l'única persona a part d’en Luke que la Mara sabia que mai es faria trossos, sense importar com de malament que anessin les coses. Però encara no podia obligar-se a asseure-la i donar-li el catàleg complet dels crims d’en Jacen.

Sí, eren crims. No hi havia una altra paraula per dir-ho.

-Vaig a preguntar-te alguna cosa, Leia, i si no vols tornar a parlar-me una altra vegada mai més després, ho entendré.

-Això no acabarà amb un acudit, oi? Parles seriosament.

-No tens ni idea del com de debò que parlo.

-Llavors deixa de donar-li voltes.

-D'acord, creus que Jacen és bastant susceptible com per ser controlat per la Lumiya?

Hauria d'haver-li donat la llista primer. Hauria d'haver-li parlat de la Nelani i de fer que Ben matés a Gejjen i de les seves petites xerrades amb la seva amiga Sith i el fet que sembla creure que el meu fill és prescindible.

I un aprenent... de quina classe d'aprenent estaria parlant la Lumiya? Mara es va enfrontar a l'inevitable i es va odiar a si mateixa per negar-se a veure-ho abans.

-No -va dir la Leia per fi-. És tossut i pren les seves pròpies decisions. Ella podria marcar la diferència entre que ell faci alguna cosa i dubtar si fer-ho, però mai podria forçar-lo a actuar contra la seva voluntat. He hagut d'acceptar això, però encara és el meu nen i encara l’estimo.

Era l'últim que la Mara volia sentir. Volia sentir que Jacen era un nen que es deixava portar per altres, que s'havia barrejat amb males companyies però que era un bon noi de cor. Volia una raó per anar darrere de la malvada Lumiya i rescatar al Jacen esgarriat, perquè això era fàcil, negre i blanc, acceptable.

Equivocat.

Si no hagués estat passant dins de la seva pròpia família, mai no hauria dubtat. Durant un moment, es va preguntar si ella havia planejat això (això no tenia nom encara, no era una paraula, però sabia què era això) perquè era el seu propi fill qui corria més perill. El meu fill o el teu. Podria haver estat una prioritat maternal egoista, només utilitzant la resta de les accions d’en Jacen per justificar el fet d’atacar-lo per salvar el seu propi fill.

Va intentar imaginar-se a Ben mort i com se sentiria ella llavors. Podria haver detingut a Palpatine i no ho va fer. La història li havia ensenyat una lliçó sobre retrospectiva i no li donaria una segona oportunitat. El que li estava passant a Ben els hi passaria també als fills d'una altra gent.

-Mara, crec que hauries d'haver passat uns quants dies al llit després de la lluita amb la Lumiya -va dir la Leia i va lliscar el seu braç a través del d'ella-. No ets gens tu mateixa. Trobem un restaurant estúpidament car i oblidem-nos del contingut en greixos. Prenguem-nos-ho amb tranquil·litat durant unes quantes hores. Perquè jo no puc mantenir-me dreta a força d'adrenalina i ansietat vint-i-quatre hores al dia com sembles fer-ho tu.

Leia, ho sento tant.

Hauré de detenir Jacen. He de fer-ho. Hauré de matar el teu fill, perquè aquesta és l'única manera de detenir-lo ara.

-D'acord, però jo convido.

-Tu pagues.

Part de la Mara estava aterrida que pogués fins i tot pensar-ho i part li estava dient que això era el que passava quan oblidava que els alts i baixos dels usuaris de la Força no eren només baralles de família, sinó batalles dinàstiques que podien estremir a tota la galàxia. No tenien el luxe de petites rivalitats.

-M'agrada La Font -va dir la Leia-. Fan unes postres anomenades la Muntanya de Fruita. Fan falta dues dones famolenques per enfrontar-se a una.

-Sona bé.

Era surrealista. Es van asseure en costats oposats de la taula, una blanc blavosa de fusta de diya amb una vaixella iridescent i transparent, i una piràmide de fruites multicolorades que es mantenia unida per un cotó de sucre daurat i empolvorat amb autèntica neu amb gust de cítrics que estava col·locada entre elles. Hi va haver un punt en què els ulls de la Mara es van trobar amb els de la Leia mentre atacaven les postres amb una cullera cadascuna i aquest seria un moment d'horror congelat en la ment de la Mara per sempre: Leia va somriure, amb la mirada dels seus ulls sent pura compassió, i Mara va saber que no podia veure la veritat darrere dels d'ella. Es va sentir com si estigués bruta. S’odiava a si mateixa.

Necessites saber que no hi ha res més, absolutament res, que puguis fer per salvar a Jacen.

Mara necessitava confrontar-la una última vegada. Si algú podia detenir-lo a la vora, la vora final, en tot cas, llavors era ella, perquè havia creuat des de l'altra direcció. No pensava que funcionés, però li ho devia a la Leia... i al Han.

Estava planejant arrabassar-los a Jacen i ja havien perdut a l’Ànakin. Hi havia un límit per al dolor que una família podia suportar.

Següent