Sacrifici (XXII)

Anterior

CAPÍTOL 22

No sé què està passant, Mand'alor, però la quantitat de trànsit de comunicacions segur de l'AG volant al voltant del Cúmul de Hapes ha de ser vist per ser cregut. Un pànic gran està en marxa. Prepara't.

-Goran Beviin, expert en vigilància, informant des del proper camp d'asteroides de Roche abans del llançament del Bes'uliik.

INVISIBLEX DE LA GAG, ATRACAT A ZIOST

Jacen realment no sabia on més anar. Va mirar el panell de la cabina que tenia davant, sabent que hauria d'haver estat de tornada a Coruscant feia almenys vint hores i que la Niathal estaria maleint-li completament.

Estava sol, amb robes negres arrugades, amb un dolor agonitzant i... famolenc.

Aquesta no era l'ascensió a Senyor dels Sith que ell havia esperat. Es preguntava què pensava la gent ordinària que passava quan el curs de la història es balancejava sobre un únic acte crucial. Probablement no concebien que els seus futurs estaven ara a les mans d'un home cansat i suat que seguia pensant que necessitava un afaitat i gairebé incapaç de creure que ell havia...

Matat la Mara Jade Skywalker.

Matar no es tornava més fàcil. Simplement ell s'estava tornant millor en això.

Però encara no tenia sentit. Es va fregar la galta i la incipient barba va raspar audiblement sota els seus dits. Mara no havia estat la cosa més preciosa de la seva vida. En les setmanes recents, ella havia canviat de ser la seva única amiga a algú més que no confiava en ell i que s'estava entremetent en el seu camí.

Era la seva tia. Era família. Quan el seu paper en la mort d'ella es conegués (i havia d'haver un tant, però no ara, no d'aquí a poc), la sorpresa i l'odi farien trossos el que quedés de les famílies Skywalker i Solo. Potser fins i tot la Niathal i tots els altres que entenien que una pau segura era un negoci brut, estarien disgustats.

Simplement vaig matar a la meva tia. Vaig créixer amb ella. Ella va estar allà per a mi. Vam lluitar junts en una guerra.

He de mirar de cara al seu fill. He de mirar de cara a Ben.

Què he fet?

El seu estómac va grunyir. Com podia pensar en tenir fam en un moment com aquest?

Ell immortalitzarà el seu amor.

Estúpides borles nuades, i totes les classes diferents d'antigues profecies Sith que ocorrerien quan el nou Senyor Fosc estigués a punt per substituir-lo i marcar el començament d'una època de justícia, ordre i pau. La clau s'havia girat, i això era el que se suposava que significava la profecia, en matar Jacen el que més volia.

Hi havia matat la Mara i la Nelani i la filla d'en Fett i a la caòtica i injusta democràcia i no havia estimat a cap d'elles. Hi havia intentat matar la Lumiya més d'una vegada. Ella semblava pensar que això era part de la descripció de la feina dels acòlits Sith.

Així que Jacen no ho creia. I si la Mara no hagués estat intentant matar-lo a ell per començar, ell ho hauria vist fins i tot més com una vida desaprofitada sense cura.

L'estructura de l'existència no semblava haver canviat prou. Aquest canvi havia d'haver estat cataclísmic i, encara que era massa pragmàtic per pensar que podria aixecar un puny cap al cel i invocar un llamp perquè energitzés a una ànima poderosa, esperava ser capaç d'assaborir la transformació espiritual i existencial.

Estava espantat. Per molt segur que hagués estat unes quantes hores abans que la Mara era la que estava destinada a morir, no tenia sentit en el context de la profecia. Tampoc se sentia diferent. Significava això que encara havia de matar algú més? Havia estat tan segur que tot hauria acabat a hores d'ara. La sensació d’anticlímax gairebé era suficient per fer-li sanglotar.

Llavors va sentir una presència. Va inclinar el cap sobre el costat de la coberta de la cabina i mirant des del planeta de malson que envoltava al seu caça estava la Lumiya.

Jacen va obrir el tancament.

-Em sorprèn que poguessis preocupar-te per venir i trobar-me després del que va passar.

-Ara necessites que et vegin. -Lumiya tenia ara una nova serenitat. Com sempre, ella encara semblava no ofendre’s perquè ell intentés matar-la de nou-. La teva nova existència ha començat, Senyor Fosc.

-De veritat? -El dolor a l'espatlla li corcava com un animal arrencant la carn-. No em sento molt senyorial.

-Et dic amb tota veritat que s’ha acabat. Puc sentir-ho.

Ella podia haver estat burlant-se d'ell. Ell es va girar en el seu seient per alleujar a la seva col·lecció de blaus.

-Buscaré més proves.

-Deixa de discutir amb la Força i presta atenció al que ve que has de fer. Luke Skywalker va arribar a Hapes fa un parell d'hores i estan buscant proves. I la Niathal s'està agafant amargament al fet que estiguis fora sense estar de permís.

-No em trobaran.

-No és això el que vull dir. El teu viatge a la Cort Reial, un assumpte que per cert em portaré a la tomba, necessita que sigui atenuat en termes de credibilitat. Abans o després, sortirà a la llum que vas estar al Cúmul de Hapes i que la Mara ho sabia.

-Com?

-Puc alarmar-te?

-Pots alarmar-me més? Això és possible?

-Mara va tenir una conversa amb Operacions de la Flota hapana mentre estava en espai hapani sobre la teva presència a Hapes. Jo el vaig interceptar, que és la raó per la qual vaig ser capaç de venir en la teva ajuda.

-Meravellós.

-I ella fins i tot els va donar una descripció de l'esfera Sith com una nau possiblement hostil. Crec que això s'acosta a un escenari necessitant una explicació plausible.

Lumiya tenia raó. Jacen necessitava una història per cobrir-se, encara que només fos per a la Tenel Ka.

-Això serà molt fins i tot per la meva creativitat -va dir en Jacen-. Quanta gent sap això?

-No hi ha secrets en la galàxia, Jacen, només una varietat de nivells en les llistes de distribució. Els bothan ho sabran, els mandalorians ho sabran... i la Intel·ligència de l'Aliança ho sabrà i no van a estimar-te aquests dies.

-Bé, si no fos un Senyor Sith acabat de sortir de la closca, em nominaria per al treball.

-No bromegis. Mai bromegis amb això.

-Podria dir prou legítimament que estava visitant la Tenel Ka com a Cap d'Estat a causa de la contínua vergonya pels meus pares.

-I què hi ha del teu destrossat estat físic?

-Ah. Estic accelerant el tràngol curatiu tant com puc.

-Què hi ha del cos de la Mara?

-El vaig deixar on era.

-No es va tornar incorpòria? Va deixar restes?

-Això crec. Això et sorprèn?

Lumiya va semblar considerar alguna cosa, trencant la seva intensa mirada.

-Sempre vaig pensar que es convertiria una amb la Força d'alguna manera.

-Bé, qui sap? I aquí estic a punt de dir que mai seguiran el verí fins a mi, però importa? Un dia d'aquí a poc, tots hauran de saber-ho.

-I per llavors serà massa tard perquè et facin alguna cosa. -Lumiya es va tornar com per allunyar-se i llavors va semblar canviar d’idea-. La meva nau ha estat notada, Ben no et va veure a Kavan i gairebé amb tota seguretat sóc la principal sospitosa de la mort de la Mara. Tot això em capacita per fer l'últim servei que puc fer per tu.

-Que és...?

L'estat més inquietant de la Lumiya era quan estava sent graciosa. Li deia a Jacen que ella sabia alguna cosa que ell no sabia.

-Aconseguir-te temps perquè consolidis el teu control sobre la galàxia -va dir ella-. En fer que Luke cregui que va ser tot cosa meva.

-No creus que hauries d'estar-te amagant d'ell?

-No. Podries dir que aquest és el meu destí.

-Això sona a un desig de morir.

-El meu treball i la meva vida han acabat, Jacen. Realment li donaria la benvinguda a un descans.

La mort semblava molt comunament rutinària últimament. Jacen no estava còmode amb això. Tenia una sobtada urgència d'abraçar la vida. En el seu més profund interior, tot i el nen al seu interior que encara esperava que un llamp marqués el seu pas a la maduresa Sith, hi havia un sentiment d'optimisme, verd i fresc. Li va agafar amb la guàrdia baixa.

-A propòsit, Alema encara està rondant -va dir la Lumiya-. Si la veus, probablement estarà cobejant la nau Sith per perseguir la seva venjança contra els teus pares. No tinc dubtes que la veuràs per aquí.

Jacen es va preguntar si els Sith deixaven testament.

Lumiya amb tota certesa semblava haver pensat en el seu. Ella li va estudiar amb el cap a un costat durant un temps, amb els ulls pertorbadorament verds i no molt diferents dels de la Mara i llavors es va allunyar caminant en la boira gelada.

Ell va meditar durant una hora o així per accelerar el procés curatiu i llavors es va dirigir a Coruscant, via Hapes.

PALAU DE LA FONT, HAPES

-Luke... Luke? Luke.

La Tenel Ka va haver de repetir el seu nom tres vegades abans que ell pogués arreglar-se-les per aixecar el cap per mirar-la. L'elegant sofà de brocat semblava com si se l’estigués empassant sencer i potser això hauria estat el millor.

Hi havia una insultant gasa de letargia que mantenia unit al Luke i va ser necessària la triple repetició per penetrar-la. La primera perquè parés de pensar que no li havia dit adéu a la Mara i estava dormint quan ella se'n va anar; la segona perquè parés de torturar el seu cervell buscant les últimes paraules que li havia dit, les quals no podia recordar; i la tercera perquè parés de veure a l'ull de la seva ment la nota que ella havia guixat, que ell havia convertit en una bola i havia utilitzat per tapar un forat a la consola de la seva cabina, i que ara estava allisant amorosament i que portaria amb ell la resta de la seva vida.

M'he anat de caça uns quants dies. No t'enfadis amb mi, granger...

-Luke, la Jaina és aquí.

-Gràcies, Tenel Ka... -Mentre es mantingués letàrgic, Luke sentia que funcionaria. Reuniria els seus pensaments, veuria que la resta de la família s'havia assabentat i llavors ell actuaria... quan sabés què fer-. No puc donar-te les gràcies prou.

-Luke, tinc a tota la meva guàrdia desplegada buscant al Cúmul.

Jaina va entrar caminant enèrgicament, amb la cara ombrívola i els ulls una mica enfonsats. Es va deixar caure de genolls i es va pressionar contra la falda d’en Luke, abraçant-lo suaument en silenci. Ell realment no necessitava cridar: tots ho havien sentit.

-Encara no hi ha rastre d’en Ben -va dir en Luke, acariciant el pèl de la Jaina-. I ni tan sols puc endevinar on és.

La Jaina es va recolzar en els seus talons.

-Jo tampoc puc sentir-ho, oncle Luke.

-Estarà bé, petita. Jo ho sabria si...

Luke no va acabar la frase. Ara sabia exactament com sentiria la mort d’en Ben en la Força.

Ben no estava mort.

Luke va esperar que la Leia i en Han li truquessin. Ell sabia que la Leia havia sentit la mort de la Mara. Després d'aquest moment quan ell havia sentit el més lleuger dels frecs en el seu pèl, i va tornar el cap, havia tingut la sensació de trobar-se amb els ulls de la Leia.

Ella trucaria. Ell seguiria trucant-la de totes maneres.

Les règies bones formes de la Tenel Ka van vacil·lar durant un moment.

-Jacen va estar aquí abans.

-Què? –La Jaina va recuperar la irritació de la seva veu immediatament-. Què vols dir amb aquí?

-Em va fer una visita ahir -va dir la Tenel Ka-. No sé on està ara, però...

-Hi haurà registrat les Operacions de la Flota hapana els moviments de la seva nau? -va preguntar la Jaina-. Qualsevol retall d'informació podria ajudar.

Jacen havia d'haver sentit la mort com qualsevol altre, i hi havia una bona possibilitat que ell hagués estat aquí mentre la Mara estava perseguint la Lumiya en aquest mateix sistema. Però ell estava «ocupat» amb assumptes de la GAG. Luke es va enfurismar en silenci.

La Tenel Ka va fer que sí, tota graciosa calma de nou.

-Faré que la capitana et doni tota la informació disponible.

La Tenel Ka va marxar amb llargs passos. L'expressió de la Jaina era assassina.

-No ho diguis -va dir en Luke.

-És un total estrany -va dir la Jaina-. Aquí el tens. Havia de fer-ho, o tindré un aneurisma intentant reprimir les ganes de donar-li un cop de puny quan finalment es preocupi d'aparèixer.

Luke va abraçar la Jaina, sentint-se empetitit per l'enorme sala oficial, i el seu comunicador va vibrar.

Era la Leia.

-Ei! –Va dir ella. La Leia no només li va tocar a través de la Força, ella el va envoltar-. Tornarem tan ràpidament com puguem. Ho sento tant. Ho sento tant, tant.

Va sonar com si Han li hagués arrabassat el comunicador.

-Nen, només aguanta aquí. No facis res. Deixa’ns-ho a nosaltres. Ben està bé?

-Ha desaparegut una altra vegada.

-Estarà bé. No et preocupis. Ja hi anem.

No hi havia molt més que Han pogués dir, i mai va esmentar a Jacen. Luke va tornar a ficar el seu comunicador a la butxaca.

El silenci era com una pressió creixent en els seus timpans. El seu alè semblava omplir l'habitació.

Què va ser l'últim que li vaig dir?

-Saps què va ser l'últim del que Mara i jo vam parlar? -va dir la Jaina de sobte. Ella estava fent exactament el que estava fent ell: reviure les últimes converses. Les llàgrimes omplien els seus ulls-. Res important, com quant l’estimava jo i el que havia fet per mi. Només quanta energia malbaratava en estúpids jocs amb Zekk i Jag, com una estúpida i ressentida adolescent.

-No et facis això a tu mateixa.

-Cal... Això per a fer-me madurar. –La Jaina no semblava capaç de dir les paraules la mort de la Mara-. Tot ha canviat ara.

-Ho sé. Ho sé.

-Ha estat la Lumiya.

-No sabem això.

-Ets raonable fins al final, oi, oncle Luke?

-Cap de nosaltres està pensant clarament en aquest moment. -No necessitava que la Jaina sortís en una impulsiva croada a la recerca de venjança. Necessitava centrar-se... d'alguna manera-. Per què no truques a... Zekk? Jag? -No tenia ni idea de cap a quin dels dos homes ella voldria tornar-se ara-. Ells també necessiten saber-ho.

La Jaina es va fregar la punta del nas discretament amb la part del darrere del seu canell i va semblar prendre un interès poc natural fixant-se en l'ornamentació tallada a la pota d'una cadira propera.

-Els informaré, però he acabat amb totes aquestes coses personals. Vaig a concentrar-me en una cosa i és que la Lumiya ho pagui. Si se suposa que sóc l'Espasa dels Jedi, llavors és hora que m'ho prengui seriosament i no hi ha res que mereixi més el meu temps que això.

La capitana de la guàrdia va venir més tard amb un quadern de dades en una safata de brònzium i l'hi va allargar a Luke. Quan ell va dubtar, Jaina el va agafar i el va estudiar. L'expressió «t'ho vaig dir» de la seva cara li va dir al Luke que no anaven a ser notícies còmodes.

-Vols la versió curta, oncle Luke?

-T’ho deixo a tu.

-Mara va aparèixer després d’en Jacen, al Cinc-Alfa, i li va demanar a Operacions que li fessin una ullada a la recerca d'una nau esfèrica taronja amb antenes cruciformes, perquè el nostre nou Cap d'Estat podria estar en perill.

Luke sempre va intentar no deixar-se influenciar per evidències circumstancials, perquè dos i dos freqüentment s'havia demostrat que sumaven qualsevol cosa excepte quatre. Però no sabia si trobarien qualsevol altra evidència. No sabia si mai trobarien el cos de la Mara... o fins i tot si ella havia deixat alguna resta mortal. Ell no podia ignorar això.

-Jaina -va dir-. Crec que has de deixar-me això a mi.

-Què era el que vas dir sobre cap de nosaltres pensant clarament?

-No vull que ningú actuï amb la meitat dels fets.

-Què és el que cal, doncs?

-Ella és... ella era la meva dona. Insisteixo en manejar això jo mateix.

-No hauries d’haver de fer-ho.

-Jo vull fer-ho. No em prenguis això.

Jaina realment va fer una ganyota. Luke no pensava que li hagués parlat amb brusquedat. Potser el seu dolor era tan intens que la sobtada explosió de dolor l'havia tocat a ella a través de la Força.

-D'acord, tiet -va dir tranquil·lament-. Però vaig donar una paraula i hi seré.

Encara no hi havia ni rastre d’en Jacen per quan Luke havia intentat sense èxit dormir durant sis hores. S'havia adormit en els mapes, com la Jaina ho havia exposat. I Ben no havia reaparegut. Ben, almenys, tenia una bona raó.

La recerca del Cinc-Alfa va continuar al matí d'hora.

KELDABE, MANDALORE

El quart Bes'uliik sortit de la línia de producció va sortir rodant de l'hangar per enfrontar-se a l’escrutini d'una petita multitud d'homes silenciosos que portaven armadura. Ells van creuar els braços en aquesta típica manera mando de «endavant i sorprèn-me», però tan aviat com el caça es va tornar viu i va enviar núvols de pols amb el seu corrent d'aire descendent, tots van aplaudir i van cridar.

-Oya!

Sí, pensaven que estava bé. Fett el va mirar amb cert orgull. Les freqüències més altes dels seus motors feien que ressonessin les seves cavitats.

-Qui diu que l'aprovisionament de defensa és lent? -va dir en Medrit. No semblava preocupar-se pel soroll, fins i tot sense el casc, però els ferrers sovint s'havien quedat sords pel seu treball-. En un temps rècord.

-Només un altre mig milió d'aquests -va dir en Fett- i estarem en el negoci.

-No es tracta dels nombres, Mand'alor. Mai es va tractar d'això.

Hi havia alguna cosa en el caça, la seva capacitat per surar sense esforç i la seva inclinació, combinat amb la distintiva nota palpitant de la seva propulsió, que ho feia excepcionalment atractiu. Fett dubtava que semblés tan bell si estava bombardejant la teva ciutat fins a deixar-la convertida en una massa fosa. Ell planejava reclamar l'oferta d'una prova de vol.

Mandalore estava ressorgint, com li agradava dir a Beviin i s'estava reunint al seu ritme. Un corrent tranquil de mandalorians estaven tornant de l'exili. Uns quants centenars de milers en una setmana no era res per a un planeta ciutat amb un trilió d'ànimes com Coruscant, però Mandalore s'estava ara deteriorant per l'influx.

-Pensaries que un gran planeta buit com aquest podia suportar uns quants immigrants -va dir en Fett.

-Una infraestructura pobra. -Medrit va allargar el coll per veure enlairar a un altre Bes'uliik-. Has d’arreglar això. Quatre milions va ser sempre una bona població estable fins que els nois cranc ho van posar tot cap per avall.

-Quants vindran en el pitjor escenari?

-És impossible de dir. Però vas demanar que tornessin dos milions i m'atreveixo a dir que aconseguirem això.

Fett encara es meravellava per l'habilitat de la gent per desarrelar-se, però els mando'ade eren tradicionalment nòmades i fins i tot ell era més feliç a l’Esclau I que amb un sostre sobre el seu cap.

-Sempre em sento commogut quan la gent fa les coses sense que necessitin que jo els tregui per les finestres.

-A vegades -va dir en Medrit-, només has de demanar-ho. Llegeix Resol'nare. Els sis dogmes bàsics de ser un mando. Un és reunir-te quan el Mandalore ho demana.

-Útil -va dir en Fett-. Però no sempre passa.

Fett havia començat a veure els paral·lelismes recurrents entre Mandalore el planeta i Mandalore el líder i per què els dos termes s'havien convertit en sinònims fora del planeta. Ell sempre s'havia anomenat a si mateix com una figura decorativa, un recordatori del que els mandalorians semblaven pensar que havien de ser ells, un model social de la mateixa manera que algú a qui carregar-li la culpa. Però s'havia convertit en realitat. Ell s'estava recuperant i també ho estava fent la nació. Mandalore semblava moure’s en direcció inversa a la resta de la galàxia, que estava ocupada en anar-se'n pels desguassos i fer-se trossos a si mateixa una vegada més. Però això era bo per al negoci si venies armes i habilitats militars, així que la correlació s'esperava.

-Hora de celebrar-ho -va dir en Medrit-. Una mica, en qualsevol cas. Anem-hi, tots van cap al caf. La primera ronda la pagues tu.

Mentre caminava, Fett va reflexionar que estava tan a prop d'estar satisfet amb la vida com no ho havia estat en molt de temps, excepte pels pocs enutjosos caps per lligar que havien estat més solts quan s'estava morint i que encara no havien desaparegut.

Un d'ells era Jacen Solo.

Sempre es reduïa als Jedi i els seus cismes al final.

-És veritat, t'ho dic. Ella ha estat assassinada. -Beviin estava tenint la seva cort a l’Oyu'baat, un caf que preparava un net'ra legal dolç i enganxós i mai es quedava sense narcòtics per oblidar-. Una gran recerca està en marxa en el cúmul hapani. Un problema seriós.

Fett visitava el caf un cop per setmana parcialment perquè la Mirta deia que era bo per a la moral, però principalment perquè Beviin li va demanar que ho fes. Fett volia que Beviin li succeís, fins i tot si la majoria esperava que ell preparés la Mirta per a això.

-Hi ha sessió del gabinet, llavors? -va dir.

Els cabdills i els veïns que bevien aquí s'havien convertit en el gabinet d’en Fett i si hi havia algun intent seriós de govern en marxa, i els mando'ade consideraven això com una cosa insana i aruetyc, llavors només es toleraria sobre un buy'ce legal al caf.

-Benvingut al comitè d'assumptes exteriors -va dir en Beviin-. Mara Skywalker està desapareguda i es presumeix morta.

-Com saben que ella està morta si el cos desapareix en una bola de fum? -va murmurar Carid. Estava jugant a un joc en un tauler de quatre costats amb Medrit, Dinua i Mirta en el qual s'utilitzaven fulles punxants de mànec curt. Fett mirava des de les bandes, sense ser mai capaç d'entendre les regles-. Fan això, oi?

Fett va pensar en la seva col·lecció de sabres làser.

-A vegades.

Carid, utilitzant el seu casc a terra com a reposapeus, va fer una ganyota de dolor.

-Així que, on són les proves forenses?

Dinua va clavar la seva fulla en el panell i hi va haver un murmuri de «Kandosii».

-Ells ho senten tot en la Força.

-Faria conya, però he sentit que el seu fill també ha desaparegut -Carid va fer petar la llengua en alt-. Quina classe de pares són aquests Jedi?

Fett no s'hauria canviat per cap dels Solo o els Skywalker. Eren una dinastia tràgicament infeliç i, fins i tot si la simpatia era quelcom que ningú li pagava per tenir, ell entenia la pèrdua d'un pare i d'un fill.

-Alguna menció d’en Jacen Solo? -va preguntar.

-El nom ha sortit a la llum.

-És una sorpresa.

-També hi ha mencions d'una Lumiya. Àlies ​​Shira Brie.

Ara, aquest era un nom del passat d’en Fett. Algunes coses mai desapareixien.

-Tot anava millor amb Vader.

-Jo encara estic esperant justícia per a la mare -va dir tranquil·lament la Mirta-. Perquè si ningú més pot preocupar-se per tallar-li la gola a Jacen Solo, jo ho faré.

No hi havia esmentat això en un temps. Tothom, tothom, estava esperant per veure quina retribució havia ideat Fett per al mocós Solo. Mentre més esperava, simplement més sàdica esperaven que fos. Però Fett podia veure una cosa diferent als ulls de la Mirta: si el seu avi era el caça-recompenses més eficientment brutal de la galàxia, per què no li havia portat la pell d’en Jacen Solo?

Els Jedi tenien raó en una cosa. La fúria nua era una base pobra per a l'acció. Ell li ensenyaria a ella paciència freda, el millor llegat que podia deixar-li en herència.

-Medrit -va dir en Fett-, vull que li enviïs un regal a Han Solo.

-Una bonica taula de carbonita?

-Uns aixafaossos de beskar apropiats, perquè pugui escanyar fins a deixar sense vida a la sangonera que té per fill. I potser un parell de peces de l'armadura i una petita espasa.

-Un regal embolicat i signat «Si us plau mata al teu fill abans que haguem de fer-ho nosaltres»?

-Només «Amb la meva més profunda simpatia».

Era el més profund que Fett podia dir, de totes maneres. Havia d'haver estat tan terrible tenir aquesta decepció per fill.

CÚMUL DE HAPES

Luke va pensar que era prudent que Corran Horn es posés al capdavant del Consell Jedi durant la seva absència. No estava segur que pogués confiar en si mateix. Tot era com molt acadèmic, fins i tot en un bon dia, i avui estava tan lluny d'aquests com ell podia imaginar.

Però a part del fet que ara era de tot menys una cosa bona en el seu cor excepte per a Ben, Luke es va sentir com el seu vell jo per primera vegada en anys. Va sentir claredat. Sabia el que havia de fer i no hi havia àrees grises o ambigüitats sobre qui tenia raó i qui estava equivocat. Malgrat tot el seu dolor, la sensació de neta concentració li va donar alguna cosa a la qual agafar-se.

I velles veus li van cridar.

Va viatjar per les Boires Transitòries a l’InvisibleX, preguntant-se si havia estat un efecte fantasma de la ionització i el fenomen de la codificació de sensor de la regió el que li havia guiat fins aquí.

Va tornar a magnificar la seva presència en la Força.

L'alerta de comunicació va trencar la seva concentració durant un moment.

-Luke -va dir la veu d’en Corran-. Això és difícil d'ignorar. Tothom està ansiós per ensellar i donar-te un cop de mà.

-Només hi ha una persona que necessito que em respongui, amic meu. I ella està de camí. Però... gràcies.

-Què vols dir amb «ella està de camí»?

-Lumiya. Ara puc sentir-la amb molta força.

-És un parany, Luke.

-Per a mi i per a ella, llavors.

-T’ho està posant massa fàcil.

-Corran, no et preocupis per mi...

-Saps que qualsevol de nosaltres ho faria per tu encantat.

-Ho sé. I això és pel que he de fer-ho jo.

Lumiya era aquí. Luke podia sentir-la perquè ella volia que ell ho fes i ell ho sabia. Es va preguntar quantes vegades ella hauria passat pel seu costat sense que ell se n'adonés i sense que la detectés i ella s'havia donat l'enhorabona per la seva invisibilitat. Ell va pensar en la mà que li va oferir l'última vegada que van lluitar i com no havia detectat cap mala voluntat. Aquest nivell d'engany hàbil hauria estat impressionant si no s'hagués sentit tan malaltissament traït per ell. Traït per la seva pròpia ingenuïtat.

Mara solia dir que ell s'inclinava cap enrere per veure el bé en tot el món.

-Avui no ho intentaré molt -xiuxiuejà-. De fet, gens.

Ni tan sols trobava a faltar la Mara just en aquell moment. Per trobar a faltar a algú, havia d'acceptar que s'havia anat de manera que pogués anhelar-la. Mara encara hi era, només que frustrantment silenciosa i oculta, i va témer el moment en què finalment es digués a si mateix: «Sí, s'ha anat, ella realment s'ha anat i no entrarà caminant per aquestes portes i queixar-se de com d’atapeïdes que estan les línies de trànsit aquests dies».

Les Boires Transitòries eren territori de bandits, infestat per la pirateria, i al Luke no li importava. Va mantenir un tranquil circuit fora de Terephon. Finalment, la sensació que algú estava movent-se en la seva visió perifèrica es va tornar la d'algú que estava a la mateixa habitació. Va fer rotar el caça 360 graus en cada pla, ignorant els seus sensors i els seus sentits en la Força de moment perquè volia veure això acostant-se, mirar-lo als ulls i assaborir-ho completament de la manera fonamental d'un marit afligit, no d'un Mestre Jedi.

-Sabia que trobaries temps per a mi -va dir pel comunicador.

Li havia sentit ella?

El seu comunicador va cruixir. La veu de la Lumiya mai havia envellit. Ell no s'havia adonat abans.

-No li vaig veure sentit a les carreres de velocitat, Luke. Acabem amb això.

La nau era exactament com ell l'havia imaginat: granulosa, de color vermell ataronjat, i tan orgànica que podia haver encaixat amb els yuuzhan vong. Els pals angulars i els penells palmats en els seus punts cardinals li donaven un aspecte de gràcia depredadora.

-Vaig haver d’assegurar-me que ella moria -va dir la Lumiya-. Però entendràs això, abans o després.

Ella no va obrir foc i l'esfera no es va moure. Luke va considerar fer un tret mortal, però havia fet això abans i una pilot anomenada Shira Brie havia sobreviscut a les aterridores ferides que ell li havia infligit per convertir-se en la cyborg al qual s'enfrontava ara. No, ella havia de morir per sempre.

L'esfera va rotar per dirigir-se a Terephon i va començar a augmentar la velocitat, en un curs directe cap al planeta. Luke va fixar un curs perseguidor i les dues naus van accelerar, forçant els seus motors subllum al màxim en el que Luke va començar a sentir que era un picat per estavellar-se.

Au, no, Lumiya, no vas a lliurar-te amb un viatge suïcida. Ets meva.

Va mantenir això dins dels seus pensaments. Ara no li quedava gairebé res a dir-li. L'esfera estava just davant d'ell, allunyant-se. Ell va continuar darrere, disminuint el buit, calculant quant temps tenia per interceptar-la abans que arribés a l'atmosfera superior i s'enfonsés cap a la superfície, robant-li cada sortida que ella necessitava.

I justícia. No oblidis això. Es tracta de pagar el preu per la vida de la Mara.

L’InvisibleX es va acostar a la seva velocitat segura recomanada en el seu manual. Luke va portar el caça fins al costat de l'esfera, movent un grup d'ales en advertència per deixar clar que ell la interceptaria.

Potser ella no es va adonar que ell tenia capacitat tractora. Es donaria compte ara. Luke es va deixar caure darrere d'ella i va aplicar suficient tracció per frenar-la i aconseguir la seva atenció. Podria haver jurat que alguna cosa va protestar. Era la nau, queixant-se en el més profund de la seva ment sobre la duresa amb què la tractaven.

Lumiya va semblar agafar la idea i va desaccelerar. Luke va trencar el contacte abans que arribessin a l'atmosfera i la va seguir cap avall, voleiant al seu voltant per forçar-la a aterrar en un altiplà pla des d'on es dominava una ciutat típicament espaiosa d'estil hapani descansant entre arbres i grans jardins.

Ell va saltar fora de la cabina i va esperar que ella deixés la seguretat de la seva nau, quedant-se dret amb el seu sabre làser en les dues mans. Finalment una obertura es va formar al costat de l'esfera i ella va sortir.

Li atacaria la nau com havia atacat a la Mara?

Aquesta no es va moure. Ell ni tan sols podia sentir-la ara.

-Vinga, Luke, intenta acabar la feina. Mara hauria volgut això, sí? -Lumiya va allargar la seva mà cap a la seva cara i va apartar el vel que ho cobria tot excepte els seus ulls. Llavors va ficar la mà darrere de la seva esquena i lentament va treure el seu fuet làser-. I això no és per fer-te sentir vergonya per l'extensió de les meves ferides. Només vull que vegis amb qui estàs lluitant.

-Ho estic veient. -Luke va treure el seu sabre làser i una tranquil·litat temporal li va inundar-. I això acaba aquí.

Ell coneixia ja el fuet làser. Hi havia depès del shoto com una arma extra en el passat per contrarestar el doble element del fuet de matèria i energia, però estava tan ple d'una nova confiança que podia acabar amb ella simplement amb el sabre làser que sempre havia estat entre ell i la foscor. Sostenint-lo a dues mans sobre el seu cap, el va rotar lentament, assaltant-la.

Lumiya va aixecar el seu braç per fer petar el fuet i va aconseguir l'impuls per al cop cap endavant. I llavors el va fer cruixir, enviant forquilles d'energia fosca cruixint fins al terra als peus d'ell, fent que ell saltés cap enrere abans que corregués altra vegada cap endavant i portés el sabre làser al voltant en un arc de dreta a esquerra que ella va apartar amb l'empunyadura del fuet. Ell va saltar fora de l'abast de les cues que giraven un cop i un altre, després ella va fer una pausa i ell es va apropar de nou.

-Tant m’odies? -va preguntar ell.

-No t’odio gens.

-Tu la vas matar. Tu vas matar la meva Mara.

-No va ser res personal. -Ella va semblar com si estigués somrient, però el moviment estava al voltant dels seus ulls més que en la seva boca cibernètica-. Només estava fent el que li vaig prometre que faria a l'Emperador en el meu jurament. Servir al Costat Fosc. Els juraments importen, Luke. Són tot el que et queden al final.

Ella va tirar del seu braç cap enrere i va llançar el sabre làser cruixint a través de l'aire, fallant en donar-li per centímetres. Ell es va llançar cap a ella una altra vegada i una altra, retrocedint cada vegada. Ella s'alentiria abans o després.

Però també ho faria ell.

Llavors, mentre ella començava a aixecar el seu braç de nou, ell va córrer cap a ella, apropant-se tant que ella no va poder fer que el fuet viatgés a la seva màxima velocitat letal. Ell la va forçar a retrocedir, pas a pas, mentre ella intentava mantenir la distància que necessitava.

Un... dos... tres... quatre. Ella li va bloquejar, amb l'empunyadura sostinguda d'aquesta manera, després d'aquella altra, utilitzant el fuet com un sabre làser curt per rebutjar, però Luke no es va aturar o canviar de direcció per agafar-la desequilibrada. Ell la va dirigir com un ariet cap a la vora de l'altiplà, empenyent-la fins a uns metres i després fins a un pas de la vora.

Lumiya va sostenir l'empunyadura del fuet làser en les dues mans com un bastó i va bloquejar l'escombrat cap avall d'ell. Durant un moment van estar enfrontats en taules, empenyent-se l'un a l'altre i grunyint per l'esforç, només amb els sons de l'esforç perquè no els quedava res a dir-se l'un a l'altre.

El peu de darrere d'ella va començar a lliscar cap enrere mentre ella lluitava per resistir. La vora de l'altiplà estava cruixint i fragmentant-se. La suau pedra brillant començava a enfonsar-se.

Luke va allargar el braç i va agafar la seva mà mentre ella queia i el fuet queia i rebotava a través de la façana de roca fins a l'oblit. Ell es va inclinar cap enrere, col·locant tot el seu pes en els talons, amb els artells blancs per l'esforç de suportar el pes d'ella, i durant un segon, ell va voler veure la cara d'ella fent-se més petita mentre queia fins a morir, amb la boca oberta en un crit, però aquesta no era la manera d'acabar amb això.

-Jo mai et deixaria caure -va dir en Luke i va tirar d'ella fins posar-la fora de perill.

Mentre ella es redreçava, ell la va mirar als ulls, calmat, estranyament calmat, i va girar el seu sabre làser en un únic arc decapitador.

Ara ell podia respirar de nou.

KAVAN: TÚNELS DE L'AIGUA DE TEMPESTA

Ben va estar assegut al túnel amb la seva mare durant molt de temps i aquest fet en si mateix va ser el començament de la seva investigació.

Al principi, es va enganyar a si mateix dient-se que ella estava en un profund tràngol curatiu, fins i tot encara que la Força mai mentia i el buit que s'havia obert en ella hauria estat sentit i entès per tots els Jedi.

Ell havia corregut directe cap al seu costat, a través d'un terreny que no coneixia i l'havia trobat.

Volia pensar que ella no estava morta perquè ella hi era, encara molt semblant a la última vegada que ell l'havia vist excepte per la sang i les ratllades d'una nova lluita.

Així que es va asseure amb ella, esperant.

Volia netejar-li la cara i posar-la bonica altra vegada, però el seu entrenament amb la GAG deia que no eliminés evidències, que no alterés l'escena d'un crim.

Ben, el fill de catorze anys, perdut i malalt de pena, volia que la seva mare només estigués en un tràngol profund. Ben, el tinent, sabia que no era així, però no ho va esmentar al seu jo nen i va prendre acurada nota de tot el que hi havia al seu voltant, prenent holoimatges, prenent notes de les olors, els sons i altres dades efímeres, i començant a formar una seqüència lògica que li diria com havia trobat la mort la seva mare.

Encara estava assegut allà, inspeccionant cada porus de la pell d'ella i recollint cada gra de pols de maó de la jaqueta, quan va sentir a algú obrir-se camí sobre la runa cap a ell.

No va poder sentir a aquesta persona en la Força.

-Hola, Jacen -va dir i es va girar per mirar-lo.

La boca d'en Jacen es va obrir lleugerament mentre mirava primer la Mara, una mirada llarga i confusa, i després a Ben. Va allargar la mà cap a ell.

-Està bé, Ben. Està bé. Agafarem a qui vulgui que va fer això. Juro que ho farem.

Ben encara estava desconnectat, ocultant la seva presència en la Força, però Jacen li havia trobat. Era hora d'anar amb el seu pare. Volia estar amb ell ara.

Potser l'assassí de la seva mare havia deixat una marca a la Força que Jacen havia seguit. Ben va considerar la possibilitat que estigués massa enfurismat per adonar-se ell mateix.

Va prendre nota acuradament d'això de totes maneres.

Següent