Vel de traïcions (XIX)

Anterior

CAPÍTOL 19

El Prominència va fregar la superfície del llac abans de donar-se una panxada contra l'aigua i hidroplanar cap al centre. El creuer anava en un rumb de col·lisió amb una de les illes rocoses fins que se li va enfonsar la proa i l'aigua li va treure tot l'impuls. Es va aturar sotragant en les turbulentes aigües, per inclinar-se cap el danyat flanc i començar a enfonsar-se lentament.

En aquells moments, tant els set Jedi com els pocs judicials de bord ja s'havien reunit davant l'escotilla d'estribord. Després d’ejectar la porta, es van ficar a les fredes aigües i van nedar cap a la propera illa, la qual s'alçava fins a una altura d'uns cent metres com un garbuix de penyals allisats pel vent i l'aigua.

Qui-Gon va ser el primer d’arribar a la costa, propulsant-se fins a terreny sec i caient en una estreta platja rocosa. Les ones creades pel creuer en enfonsar-se van trencar contra els seus turmells. Es va escórrer amb les mans l'aigua de barba i cabells, i va buidar les botes. Es va apartar la túnica amarada del pit i es va posar la capa que havia mantingut sobre les aigües mentre nedava. Va agafar el sabre làser i va activar la fulla, agitant-lo davant seu. Un cop va comprovar que l'arma no estava danyada, la va apagar i la va retornar al seu ganxo al cinturó de cuir.

Va respirar profundament, però no va aconseguir omplir els pulmons d'oxigen. L'aire en aquesta altitud era escàs, i el cel era un bol invertit d'un profund blau que semblava recolzar-se en les espatlles del blanc gel de les serralades muntanyoses que s'albiraven en la llunyania. El sol d’Asmerú era una enorme taca vermella a l'horitzó occidental. La temperatura descendia amb rapidesa i estaria per sota del punt de congelació per quan fes fosc.

Al sud, el cel estava llistat per les esteles de vapor de les naus que entraven en la gravetat del planeta en direcció a la zona d'aterratge. Qui-Gon es va preguntar per un moment quina d'elles seria el Falcopenat.

Li va donar l'esquena al llac i va deixar que la seva mirada vagués per les roques sense vida.

Formada més per la mà de l'home que per la naturalesa, l'illa era en si mateixa una piràmide coronada per ruïnes d'antics edificis.

Jedi i judicials començaven a sortir del llac a banda i banda d’en Qui-Gon, retardats per les túniques i els uniformes amarats en aigua. Obi-Wan va seguir l'exemple del seu Mestre i va saltar des de l'aigua per aterrar sobre una de les roques petites. Vergere va surar com una au aquàtica fins arribar a la rocosa platja, usant llavors les seves poderoses cames d'articulacions invertides per catapultar-se fins a la costa. Les grans mans d’en Saesee Tiin tallaven les aigües com aletes de foca. Yaddle anava sobre els amples espatlles d’en Ki-Adi-Mundi, aferrant-se a l'elevat cap amb els seus curts braços, el monyo de cabell castany daurat enganxat al verd crani. A prop d'ells, Depa Billaba saltava amb elegància a la platja, com si sortís de prendre un bany calent.

A tres-cents metres de distància, encara era visible sobre les aigües el casc dorsal del Prominència. Gegantines bombolles d'aire trencaven la superfície de l'aigua, rebentant sonorament.

Tots estaven una mica atordits. La pilot del creuer tenia un braç trencat i era el ferit de més gravetat. Es va dirigir cap a Qui-Gon amb gest clarament adolorit, arribant fins a ell sense alè.

—Vaig pensar que aconseguiríem alliberar-nos-en —va dir ella, a manera de disculpa.

—No condemnis encara els teus actes. Res passa per casualitat.

La pilot va assentir i mirà a Saesee Tiin.

—Ha estat la casa Vandron qui ens ha traït?

L’iktotchi va creuar els braços sobre el seu ampli pit.

—Això té poca importància en la nostra actual situació —va respondre, mirant després a Yaddle—. La qüestió és què farem ara.

—Resposta immediata aquesta pregunta exigeix ​​—va contestar la petita Jedi— doncs companyia tindrem.

Qui-Gon va seguir la seva mirada. Diverses naus s'apropaven cap a ells des de la costa sud.

Obi-Wan va buscar el seu sabre làser, però el seu Mestre el va contenir amb una mirada.

—Sempre hi ha temps per això. En aquest moment el que necessitem és conèixer el terreny en què ens movem.

—En una illa, enmig d'un llac, amb enemics acostant-se, Mestre —va respondre el deixeble, mirant al seu voltant.

— "No vas ser tu qui va dir que les coses no són sempre el que semblen" —Acceptà la correcció.

—Tot i així, no té sentit oferir un blanc fàcil —va afegir el Jedi, tocant al jove a l'espatlla i movent la barbeta en direcció als altres.

Els Jedi van recórrer a la Força i van saltar i rebotar sobre els penyals emportant-se amb ells als judicials. Des d'un lloc més elevat tindrien una millor visió del que se'ls s'acostava. Les barques estaven mogudes per repulsors i eren tan horriblement extravagants com les naus espacials de la casa Vandron. Algunes tenien cranis i bolcades caixes toràciques de balenes caçadores, altres elaborats mascarons de proa amb horribles rostres tallats.

Totes estaven equipades amb canons làser de repetició.

La bestial flotilla es va aturar davant de la illa i les seves armes van apuntar a la costa. Cada barca estava tripulada per una barreja d'humans, weequay, rodians, bith, sullustans i moltes altres espècies, la majoria vestint pesades vestidures, guants i cascs que els cobrien boques i nassos.

A la proa de la nau principal, un humà alt apartà la bufanda de colors que li ocultava la part interior de la cara i es va posar les mans a la boca.

—Per si serveix d'alguna cosa, Jedi, teníem planejat proporcionar-vos una benvinguda molt més càlida i seca.

Saesee Tiin, Ki-Adi-Mundi i Qui-Gon es van mostrar.

—La mateixa càlida benvinguda que heu brindat al nostre altre creuer —va dir Tiin.

L'humà va fer que la barca es mogués fins a situar-se davant del Jedi.

—El vostre altre creuer va xocar amb les mines quan intentava fugir i va ser destruït. No teníem intencions de disparar contra ell.

—Quines són les vostres intencions? —va preguntar Ki-Adi-Mundi.

—La primera és declarar que ens entristeix veure els Jedi donant suport a la Federació de Comerç i oposant-se al lliure comerç en els sistemes fronterers.

—No donem suport a ningú —va dir en Tiin asprament—. El nostre únic objectiu és solucionar aquesta crisi abans que degeneri en una guerra oberta. Una cosa que també és la intenció del Canceller Suprem Valòrum, que no és el vostre enemic en aquest assumpte.

—No tenim res a veure amb aquest intent d'assassinat —va cridar algú en un altre pot.

El portaveu dels terroristes es va tornar furiós cap a la barca de la qual havia sortit aquesta veu, recuperant després les maneres.

—Si Valòrum no és el nostre enemic, per què ha exclòs al Front de la Nebulosa de la Cimera d’Eriadú?

—Ell mateix us ho explicarà si accepteu reunir-vos amb ell.

—No n'hi ha prou amb això —va dir l'humà, negant amb el cap—. La conferència unirà a la Federació de Comerç i al Gremi de Comerciants. Exigim que Valòrum cancel·li la Cimera.

—Per això feu això? —va preguntar Qui-Gon, fent un ampli gest—. Preteneu agafar-nos com a ostatges mentre plantegeu les vostres exigències?

—Quines possibilitats hauria que Valòrum ens escoltés sinó haguéssim fet això abans, Jedi? —va exclamar l'humà obrint les seves enguantades mans.

—I si el Canceller Suprem es nega a escoltar-vos ara? —va respondre Tiin.

—Llavors la sang de qui mori aquí tacarà les mans d’en Valòrum —va dir l'home després d'una llarga pausa—. Aquí som tots conscients de les vostres habilitats. Encara no estem prou desesperats com per intentar capturar-vos de forma violenta. Sabem que probablement podeu sobreviure en aquest munt de roques tot el temps que desitgeu, fins i tot sense tenir menjar i aigua adequats. Però això també ens sembla bé. Per ara, l'únic que importa és que esteu aïllats aquí. No obstant això, tenim l'esperança que recupereu el seny i permetreu que us fiquem en una presó, més adequada que allò al que esteu acostumats.

La nit va transcórrer amb lentitud.

Els Jedi es van escalfar emprant la Força i es van agrupar al terra de pedra del temple en ruïnes que hi havia al cim de l'illa, amb els judicials estrenyent-se enmig d'ells. Pals de llum els hi proporcionaven il·luminació quan la necessitaven, i les rajoles de menjar una mica de suport. Però no tenien aigua, no podent utilitzar la del llac per la seva perillosa concentració de sal.

Vergere va encongir les cames sota ella i es va asseure com si covés alguna cosa. Yaddle es va embolicar en les seves delicades robes i es va sumir fàcilment en un tràngol. Qui-Gon, Obi-Wan, Depa Billaba, Ki-Adi-Mundi i Saesee Tiin van fer torns per fer guàrdia.

La Força era molta a l'illa, ja que tot i no tenir aquesta vida, encara perdurava en ella la presència dels antics que havien residit en ella.

L'alba entrava per les finestres trapezoïdals dels murs del temple, projectant llargues ombres vermelloses a la sala on es trobaven. Quan tothom va estar despert. Yaddle i Depa Billaba van anar directament al gra.

—Coruscant ha d'estar ja al corrent de la nostra situació —va dir Billaba—Estic segura que el Canceller Suprem no retardarà la Cimera d’Eriadú. Però potser es vegi forçat a enviar més judicials a Asmerú.

—Això un conflicte garanteix —va dir la Yaddle—. L’Eclíptica perdut està, amb tots els de bord, segurament. I ara, més morts s'acosten. Millor manera de resoldre això hi ha.

No era la primera vegada en els seus 476 anys de vida que la petita Jedi es veia presonera. Deia la llegenda que havia ascendit al rang de Mestre després de passar més de cent anys en una presó subterrània de Koba.

—El Front de la Nebulosa no pot aspirar a guanyar res retenint-nos aquí —va dir Qui-Gon amb evident sospita—. Han de saber que abans d'estavellar-nos vam poder comunicar-nos amb Coruscant.

—Potser ells no ho vegin així —va suggerir Ki-Adi-Mundi—. Potser no hagin considerat aquest tipus d'estratègia.

—Jo crec que sí l'han considerat —va replicar Qui-Gon mirant-lo fixament—. Ja la he vist abans en acció.

—Tot t'explicarà Cohl quan per fi amb ell et trobis —va dir Yaddle—. Fins a aquest moment, decidir si lluitem o cedim, devem.

Les esveltes orelles de la Vergere es van aixecar. Va clavar en Qui-Gon una mirada inquisitiva, abans de clavar els seus oblics ulls al llindar sense portes que conduïa a la sala contigua del temple. Qui-Gon va escoltar atentament per un moment, aixecant-se després juntament amb Ki-Adi-Mundi per desplaçar-se en silenci als laterals de l'obertura.

Yaddle, Depa i Vergere van reprendre la conversa com si no passés res anormal. Tot d'una. Qui-Gon i Ki-Adi-Mundi van allargar el braç cap al llindar, traient a l'escassa llum del sol a un humanoide que semblava haver sortit del mateix sòl. La gruixuda pell de l'ésser, fora mascle o femella, era resistent al vent, la neu i la radiació solar de les grans altures. Les seves quatre mans i els peus nus estaven configurats per cavar, i la seva esquena dissenyada per transportar grans càrregues. Uns ulls capaços de veure en la foscor destacaven en un rostre tot just insinuat, sense nas i orelles, i amb una boca tot just apropiada per a la parla.

Aixecat pels dos Jedi, el bípede va començar a balbucejar nerviosament en una llengua desconeguda.

Depa es va posar dempeus.

—Parla la llengua dels comerciants de les cases del sector Senex.

—Un dels suposats fracassos en bioenginyeria és —va assentir la Yaddle.

L'esclau va continuar parlant amb la mirada fixa en Depa.

Ella li va escoltar, li va somriure després amb amabilitat i li va tocar a l'espatlla.

—Sembla que hi ha una altra alternativa que no havíem considerat. Diu que ens ofereix ajuda per escapar.

—De quina manera? —va preguntar Qui-Gon a l'esclau.

—Prenent el mateix camí que ha pres ell per arribar a nosaltres —traduí Depa.

L'esclau es va moure cap a la sala contigua. Qui-Gon i Obi-Wan van encendre dos pals de llum i van travessar el llindar. A la paret del fons hi havia entreoberta una porta de pedra d'un metre de gruix.

—Aquest lloc durant la nit no explorar vau? —va preguntar la Yaddle darrere d'ells.

—Així ho vam fer, Mestra —va dir Obi-Wan.

—Descuidats sou —va replicar ella movent el cap.

L'esclau li va dir alguna cosa a Depa.

—Diu que aquest temple es comunica amb la ciutat per mitjà de túnels subterranis. Alguns d'aquests túnels porten als edificis que envolten la Plaça Principal. Sembla ser que la plaça no sol estar molt vigilada, i creu que podrem apoderar-nos fàcilment dels caces estacionats en ella.

—Fer això pretenem, per descomptat —va dir la Yaddle estrenyent els ulls—. Menys segura estic de les nostres possibilitats per Asmerú deixar.

Tiin va fer que sí amb resolució.

—Posposem qualsevol decisió fins que se'ns presenti aquesta opció.

Van creuar la porta oculta en fila d'un i van entrar en un passadís fred i humit. Al principi d'un tram d'escales descendent es van trobar amb altres dos esclaus, gairebé idèntics al primer. Un fum oliós i amarg s'alçava de les seves torxes.

L’ample túnel al qual donaven les escales estava construït sense ciment, però amb pedres tallades amb tal precisió que encaixaven unes amb les altres, estant algunes d'elles corbades per formar columnes amb voltes. Les tremolors de terra havien danyat l'obra dels antics habitants del planeta i l'aigua del llac es filtrava per les antany sòlides juntures, entollat el terra de pedra. Hi havia llocs on els murs estaven completament coberts de sal.

Depa va seguir conversant amb l'esclau mentre van iniciar el descens sota el llac.

—Quan el Front de la Nebulosa va arribar a Asmerú, va demanar refugi als esclaus sense exigir-los res —va explicar ella—. Però els qui van arribar després, els membres que aquest diu "els soldats", van obligar als esclaus a entregar-los les cases i a proporcionar-los menjar. Els soldats són tan cruels com els Senyors de Senex, i solen enfrontar-se sovint amb els membres menys violents del Front per la forma en què s'han de fer les coses. Per fortuna, en aquest moment al planeta hi ha pocs soldats amb comandament.

—Pocs soldats —li va dir Qui-Gon a Obi-Wan—. Que estrany.

—Per què ho dius. Mestre?

—On són ells, mentre nosaltres som aquí?

El túnel va començar a ascendir i el degoteig cessar, indicant que havien arribat a terra ferma. Del túnel principal partien túnels més petits en totes direccions, havent clars senyals que aquests passatges es feien servir de forma regular per desplaçar-se per l'antiga ciutat. A les parets s'havien col·locat improvisats canelobres, i la vora de les pedres a les interseccions dels túnels estava polit i lluent per la carícia d'incomptables mans.

—Estem a prop de la plataforma d'aterratge —va anunciar Depa en veu baixa.

El túnel central va desembocar en una gran caverna rectangular, amb escales ascendents al centre de cada paret. Depa va assenyalar la més propera.

—Això ens conduirà a la piràmide del nord. Els caces estan aparcats prop de l'edifici on hi ha el generador del raig tractor.

—És una bona distància a creuar —va dir Qui-Gon—. La majoria dels guàrdies estan aquarterats en la piràmide del raig tractor. Trobarem resistència.

L'esclau els va conduir escales amunt i els va guiar a través d'una sèrie de petites sales fins arribar a una enorme sortida que donava a la plaça. Des d'allà podien veure els CloakShape aparcats al costat del Falcopenat en un trio de plataformes d'aterratge.

A mitja distància, uns guàrdies armats intercanviaven comentaris en bàsic.

Qui-Gon i Obi-Wan van deixar enrere als esclaus i van encapçalar el grup que va entrar a la plaça, majoritàriament coberta per les ombres del matí. Tot just estaven a mig camí del caça més proper quan una veu els hi va cridar.

—M’alegra veure que han decidit unir-se a nosaltres.

Set sabres làser es van encendre a la vegada, quan els Jedi van formar un cercle protector, situant-se les fulles d'energia en posició per rebutjar trets. Els judicials estaven amagats al centre del cercle amb les pistoles desenfundades.

L'humà que els havia parlat de la barca va aparèixer a la balconada de l'edifici palatí que dominava la plaça. Llavors, per tots els costats de la plaça van aparèixer soldats del Front de la Nebulosa, apuntant-los amb tot tipus d'armes làser. Darrere dels terroristes hi havia un públic d'esclaus curiosos però previnguts.

—Tornen a trair-nos —va dir Ki-Adi-Mundi.

Depa va tornar la mirada cap a la porta de la piràmide. Els tres esclaus tremolaven de por i estaven sent empesos cap a endavant per dos terroristes armats.

—Només per la nostra predictibilitat —va replicar.

—És una cosa que no deixo de pensar des de Dorvalla, Padawan —va dir Qui-Gon mirant al seu deixeble—. Aquí passa una cosa més al marge del que sabem.

El portaveu dels terroristes va baixar fins a la plaça per una escala exterior, on se li va unir un segon membre, un bith.

Obi-Wan va mirar un moment a Qui-Gon.

—Mestre, no és aquest...?

—Calla, Padawan.

L'humà i el bith es van aturar a certa distància de l'ominós cercle que havien format els Jedi.

—Aquí hi ha dues decisions possibles —va començar a dir l'humà—. Per descomptat, podem lluitar. I, segurament, al final els vencedors no serens nosaltres. Però en el procés moriran alguns de vosaltres, i els que no morin hauran de matar-nos a tots. O bé... —va fer una pausa— podem baixar tots les armes.

Qui-Gon va mirar a Yaddle i a Tiin, que van assentir lacònicament i van desactivar els sabres làser. Els terroristes, per la seva banda, van començar a enfundar les seves pistoles a un senyal del seu portaveu. Els altres Jedi els van imitar desactivant les seves armes, però mantenint-les preparades.

—M’alegra veure que podem arribar a una entesa —va dir l'humà amb el que semblava autèntic alleujament.

La mirada d’en Qui-Gon va recórrer als terroristes que tenia davant.

 —On és el Capità Cohl? —va preguntar un moment després. La pregunta va agafar desprevingut a l'humà.

—Ah, és clar —va replicar un instant després—. Ha reconegut la seva nau.

—On és?

—Em sap greu informar-lo que el Capità Cohl ja no està amb nosaltres— va respondre l'humà negant amb el cap—. Crec que s'ha retirat. Però, tornant a l'assumpte que ens ocupa, tenim una treva?

—Almenys una temporal —va avançar Tiin amb precaució.

—Abans he de resoldre un assumpte pendent —va dir el terrorista, tornant-se després cap als soldats que havien conduït a la plaça als tres esclaus.

Les pistoles làser es van disparar sense previ avís i els esclaus van caure a terra. Depa es va separar del cercle i va córrer cap a ells, posant un genoll a terra en inclinar-se cap l'esclau que els havia guiat fora de la piràmide. Va tocar el coll de l'esclau, per mirar després a Yaddle i moure el cap amb gest adolorit.

—Això és el que li passa als traïdors —li cridava l'humà als esclaus congregats al voltant de la plaça.

Qui-Gon va intercanviar una breu mirada amb Yaddle i Tiin. Set sabres làser van tornar a encendre’s.

—Anul·lem la treva —va anunciar Tiin.

Següent