CAPÍTOL 35
Els
passadissos públics del Senat Galàctic estaven plens a vessar de corresponsals
de l'HoloRed, de benvolents i dels ciutadans de Coruscant de mentalitat més
cívica. Un rejovenit Valòrum es movia lentament pel passadís principal,
flanquejat pels guàrdies del Senat, intercanviant dignes assentiments amb els Senadors
i ignorant les preguntes que li feien els reporters.
—Canceller
Suprem, va arribar a dubtar per algun moment que es ratifiqués la seva proposta
d'impostos? —va preguntar un corresponsal twi'lek.
Sei
Tària va respondre per ell.
—Ha estat
una qüestió controvertida des del principi, però tots els implicats estaven
segurs que la proposta seguiria endavant un cop se sentís a totes les parts.
Una
atractiva femella humana es va obrir pas fins al front de la multitud.
—De veritat
creu que s'ha sentit a totes les parts, tenint en compte el que ha passat a la
Cimera?
Sei
Tària va tornar a intervenir.
—Encara
que la tragèdia ens va obligar a abreujar la Cimera, ja vam avançar molt
terreny en Eriadú. Els que no van poder parlar a Eriadú han tingut aquí temps
sobrat per emetre la seva opinió un cop es van reprendre les converses.
—Conversacions
o discussions, Canceller Suprem?
Valòrum
li va treure importància amb un gest de la mà.
—Creu vostè
que aquest impost és un dur cop per als drets dels sistemes fronterers?
—Els sistemes
fronterers acabaran beneficiant-se d'això —va replicar la Tària—. Com es
beneficiaran els altres mons, gràcies a aquesta decisió històrica.
Contràriament a l'opinió de molts supòsits analistes polítics, l'aprovació
d'aquesta moció demostra a les clares que el Senat no s'ha tornat massa
inoperant o apàtic a l'hora d'actuar pel bé comú.
Un altre
corresponsal humà es va obrir pas fins a ells.
—Ho considera
el moment culminant de la seva administració?
Tària va
aixecar les mans.
—Més tard
emetrem un comunicat oficial. Fins llavors, no respondrem a cap pregunta més.
El
corresponsals grunyiren, però van acabar per callar i apartar-se a una banda,
mentre el contingent d'assessors i guàrdies de Valòrum el conduïen cap al
turboascensor que el portaria a les seves estances privades. Un cop allà, es va
treure la capa, es va asseure feixugament i va llançar un prolongat sospir.
—Gràcies
per la seva intervenció —va dir a Tària quan els dos es van quedar a soles al
despatx.
Ella va
somriure i es va asseure davant d'ell.
—Hauríem
de realitzar un comunicat el més aviat possible. Vol preparar ja un esborrany?
Valòrum va
arrufar les celles, es va posar dret i va caminar fins al centre de la cambra
amb les mans agafades a la seva esquena. Tària va activar la gravadora del seu
comunicador de canell.
—Fa ja
massa temps que el Senat es veu obstaculitzat per normatives i procediments —va
començar a dir Valòrum un moment després—. Però avui hem aconseguit superar la
nostra inèrcia i deixar al marge les rancúnies i l'interès, i agrupar-nos per
donar un cop en nom de la República. Amb aquest gest reafirmem el nostre mandat
i retrobem el camí correcte.
» Encara
que ens sentim molt honrats per haver presentat aquesta proposta històrica, la
victòria mai hauria estat possible sense l'incansable esforç de molts delegats
bons i idealistes. No entrarem en la qüestió de com ha anat la votació, però sí
direm que es té un deute de gratitud amb delegats com... —Valòrum es va interrompre
en sentir un xiulet a la porta del despatx. Quan Sei Tària va obrir la porta,
dos guàrdies del Senat van escortar a l'interior de l'habitació al Senador Bail
Antilles d'Alderaan. El president del Comitè d'Activitats Internes portava en
la seva destra un document de làmina reciclable d'aspecte legal.
—Canceller
Suprem, sento ser portador de males notícies en un dia que hauria de consagrar-se
a la celebració —va dir Antilles, lliurant la làmina reciclable a Valòrum—.
Però aquest document és una notificació oficial per la qual se li requereix a
presentar-se davant la Cort Suprema per respondre a al·legacions de corrupció i
enriquiment il·legal.
Valòrum va
parpellejar estupefacte. No aconseguia trobar sentit al que acabava de sentir.
Havia de tractar-se d'un error, o d'una broma de molt mal gust. El cor li va
bategar contra l'estèrnum i es va quedar sense alè. Va mirar la làmina
reciclable que havia acceptat i va tornar a mirar Antilles.
—Exigeixo
saber el que significa això.
—Torno a
disculpar-me, Canceller Suprem —va dir Antilles, estrenyent els llavis—. Però
això és tot el que se’m permet dir en aquest moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada