Vel de traïcions (XXVII)

Anterior

CAPÍTOL 27

Havac i el seu grup van tornar a la sala principal del magatzem de duanes i a la distant remor de naus enlairant-se. Els cinc mercenaris reclutats per Cohl estaven asseguts a la vora dels aerotrineus que els havien portat fins al magatzem. Lope va saber que havia passat una cosa inesperada en veure el nerviosisme amb què es movia Havac.

—Cohl ha sortit per darrere, però us desitja sort —va dir Havac, dirigint-se després a Lope, abans que ningú pogués fer-li alguna pregunta—. Quina és l'arma que prefereixes?

Lope va mirar per segona vegada al passadís pel qual havia arribat, abans de tornar a clavar els ulls en els trineus.

—Navalles, de la mida que siguin.

Havac es va tornar cap a un altre dels humans.

—I la teva? —va preguntar amb veu cada vegada més confiada.

—Els rifles de precisió.

Havac va mirar al gotal.

—Jo no sóc un tirador. Sóc un explorador.

Havac va estudiar a la parella d'humans que quedava, un home d'aspecte brutal i una dona igualment fornida.

—No tinc preferències —va grunyir l'home.

—Jo tampoc —va respondre la dona.

Havac es va treure de la butxaca un holoprojector portàtil i el va col·locar sobre una caixa d'aliatge. Tothom es va posar al voltant d'ella mentre la imatge d'un edifici de l'era clàssica amb un sostre en cúpula prenia forma al con de llum.

—Aquí és on tindrà lloc la Cimera —va dir, mentre la imatge començava a rotar, mostrant torres altes i esveltes a cada cantonada, així com quatre entrades principals—. El saló principal és un hemicicle amb un disseny molt similar a la del Senat Galàctic, però a molta menor escala i sense els balcons desprendibles.

Havac va passar a una visió panoràmica de l'interior.

—Fidel a l'exagerada importància que es dóna, la delegació d’Eriadú s'ha buscat un lloc al centre de la sala. La delegació de Coruscant ocuparà la part est dels seients, aquí, mentre que els membres de la Directiva de la Federació de Comerç estaran al costat oest. Les delegacions dels Mons del Nucli, la Vora Interior i els sistemes fronterers estaran disperses per la resta del saló.

—La Directiva de la Federació podrà activar un camp de força per protegir-se en cas d'haver problemes. En canvi, la delegació d’en Valòrum acudirà deliberadament desprotegida en gest de bona fe.

El franctirador va examinar la imatge per un moment.

—Valòrum serà un objectiu difícil, fins i tot des dels seients més elevats de l'hemicicle.

—Tu hi seràs més amunt encara. La part superior del saló és un laberint de sortints i plataformes on hi ha fins i tot cabines per al personal dels mitjans de difusió.

—Tenim més possibilitats d'encertar a Valòrum abans que entri a l'edifici —va dir Lope.

—És possible —va concedir Havac—. Però el pla depèn de la nostra capacitat per infiltrar-nos en la Cimera i fer-hi la feina.

—Quatre entrades —va dir el franctirador—. Per quina d'elles entrarà Valòrum?

—No se sap —va dir Havac negant amb el cap—. La ruta que seguirà fins allà es revelarà a l'últim instant, i no tenim a ningú prou proper a ell com per a facilitar-nos aquesta dada. Per això necessitem fora a un equip observador.

Havac va passar a una altra imatge de l’holoprojector, mostrant el barri vell de la ciutat, on els cims d'innombrables edificis treien el cap per formar un ampli paisatge de teulades arrodonides i elegants torres.

—La Seguretat d’Eriadú intentarà mantenir netes les teulades, però no disposa d'aerovehicles suficients per a realitzar una vigilància efectiva, i menys encara en zones com aquesta, on totes les teulades estan interconnectades. En comptes d'això, faran passades a intervals regulars, concentrant els seus esforços en els edificis adjacents al palau de congressos.

Havac va assenyalar una de les teulades amb cúpula.

—Des d’aquest lloc es té una bona visió dels quatre bulevards que condueixen a les diferents entrades de l'edifici. Els observadors —i en dir-ho va assenyalar a Lope, al Gotal i a la dona— tindran temps sobrat per situar-se en la teulada entre passada i passada dels grups de seguretat. Podreu accedir a la teulada mitjançant un pis franc que tenim a Eriadú. El pis franc també servirà com a punt de trobada un cop hagi passat tot, o succeeixi algun imprevist. L’aerocomitiva de Valòrum serà fàcil de localitzar. Quant estigueu segurs de la ruta que prendrà, ens comunicareu aquesta informació als altres.

—On estareu els altres? —va voler saber Lope.

—Els tiradors estaran ja dins el Palau de Congressos, apostats a les passarel·les

—Serà el primer lloc on mirin els de seguretat —es va queixar el franctirador—. Vull una quantitat extra si em vaig a passar tot el dia allà penjat.

Havac va negar amb el cap.

—Rebràs la mateixa quantitat que els altres. Tots tenim un paper important en això.

—Havac té raó —va dir Lope—. Si no t’agrada ser el tirador, jo prendré el teu lloc mentre tu vigiles des de la teulada. De totes maneres, no m'agraden les altures.

—No he dit que no ho faria —va dir el franctirador, mirant a Lope—. Només vull saber com se suposa que vaig a arribar fins a les passarel·les.

Havac va fer avançar a un dels seus companys. El nikto va col·locar una maleta a sobre de la mateixa caixa on es trobava l’holoprojector i la va obrir. Havac va treure una jaqueta de la maleta i la hi va lliurar al franctirador.

—Això t’identificarà com pertanyent a l'equip de seguretat d’Eriadú. Després et proporcionaré la documentació que necessites. La qüestió és estar al Palau de Congressos abans que arribi qualsevol dels delegats. Un cop sapiguem quina és l'entrada que farà servir Valòrum, podràs situar-te en la posició que consideris més adequada.

El franctirador va doblegar sobre el seu braç la jaqueta de l'uniforme.

—Quan he de disparar?

—El protocol exigeix ​​començar amb una sèrie de tres fanfàrries de trompeta. Intenta disparar quan comenci la tercera fanfàrria.

—Valòrum s'haurà assegut ja?

Havac va assentir mentre tornava a posar la imatge de l'interior del saló.

—Així és. Però el teu primer tret haurà de donar aquí.

El franctirador es va quedar mirant el lloc de Palau de Congressos que li indicava Havac, i després el va mirar desconcertat.

—No ho entenc. Qui s'asseurà aquí?

—Ningú.

—Ningú —va repetir el tirador, bellugant a continuació el cap—. No sé el que pretens aconseguir amb això, però jo he de mantenir una reputació, i no acostumo a fallar quan se’m contracta com a tirador.

Havac va grunyir sota la bufanda.

—D'acord, però tria tu l'objectiu. Fereix a algú.

—Em pensava que ja teníem un objectiu... Valòrum —va intervenir Lope.

Havac ho va confirmar assentint amb el cap, i els va mirar a tots.

—Sí, però no vull que cap de vosaltres sigui qui li dispari.

Mentre Lope i els altres es miraven els uns als altres, Havac va desactivar l’holoprojector i el va apartar. Alhora, una parella de bith es van posar a obrir la caixa d'aliatge sobre la qual havia estat l'aparell, i van treure d'ella un garbuix quadrat d'extremitats i un llarg cap cilíndric.

—Us presento al membre més important del nostre equip —va dir Havac—. Construït especialment per a nosaltres per la mateixa companyia que fabrica els androides de seguretat de la Federació de Comerç.

A continuació va treure un petit control remot de la butxaca, va teclejar un codi en ell, i l'androide es va desplegar fins alçar-se, amb els braços en els costats i un rifle làser muntat al costat de la seva motxilla. El nikto va treure un cargol de contenció del pit de plastró de l'androide de gairebé dos metres d'alt i es va posar a un costat. El cargol va caure a terra i va rodar fins a l’aerotrineu més proper.

Havac va teclejar un altre codi.

L'androide es portar la mà a l'espatlla per agafar el rifle làser. Els mercenaris van reaccionar amb la mateixa rapidesa, assumint postures defensives i desenfundant les seves pròpies armes.

—Tranquils, —va dir Havac pujant la veu i fent un gest amb les mans.

Va tornar a teclejar en el control remot. Quan l'androide de combat va retornar el rifle al seu lloc, Havac va començar a caminar al seu voltant.

—És inofensiu —va assegurar a tot el món—, tret que jo li digui una altra cosa.

El gotal va ser l'únic que no va tornar a enfundar l'arma.

—No puc treballar amb androides —va dir furiós—. Les seves ones d'energia sobrecarreguen els meus sentits.

—No hauràs de treballar amb ell —va dir Havac—. També estarà a la Cimera.

Lope i el tirador van intercanviar una mirada de preocupació.

—I qui el ficarà dins? —va preguntar el primer.

—La Federació de Comerç.

El tirador es va fregar la mandíbula quadrada.

—Estàs dient que aquest androide serà el veritable tirador?

Havac va assentir.

—Per què vols llavors que dispari contra el terra?

—Perquè el teu tret iniciarà una cadena d'esdeveniments que permetrà que el nostre company metàl·lic dugui a terme les seves ordres —va respondre Havac mirant a l’androide—. No necessita un ordinador de control, però sí que necessita percebre una amenaça abans de poder actuar.

Lope va començar a negar amb el cap.

—Vols que sembli que va ser la Federació de Comerç la que va matar a Valòrum.

Els altres mercenaris van mirar a Havac.

—Objecteu en res amb això?

—El Capità Cohl ens va dir que això seria un treball normal —va protestar el franctirador—. No va esmentar per a res a la Federació de Comerç.

—El Capità Cohl no estava al corrent de totes les implicacions del pla —va replicar Havac amb fredor—. No tenia sentit arriscar-nos a una fuga d'informació.

Lope va forçar una breu rialla.

—Crec que això podem entendre-ho. Però la veritat és que si es corre la veu que hem ajudat a parar una trampa a la Federació de Comerç...

—El seu braç és molt més llarg que el de la República —va continuar el tirador—. Enviaran darrere nostre a tots els caça-recompenses que hi hagi entre Coruscant i Tatooine. I jo, per exemple, no voldria passar-me la resta dels meus dies amagat en un forat.

Havac els va dedicar una mirada pètria.

—Deixem això clar. Si volem tirar endavant aquest pla, caldrà ser més llestos que la seguretat d’Eriadú, els judicials de la República i els Cavallers Jedi. I accepto que després d'això igual heu de subornar algun que altre caçador de recompenses. Però això només significa que estareu a l'alçada de la vostra reputació actual. Si algú de vosaltres no creu estar a l'altura, aquest és el moment de dir-ho.

Lope va mirar al franctirador, després al gotal, després als companys humans i alienígenes d’en Havac i finalment una altra vegada al franctirador.

—Està decidit? —va preguntar Havac, trencant el llarg silenci.

Lope va assentir.

—Només una pregunta més, Havac. On estaràs tu mentre passa tot això?

—On pugui vigilar-vos a tots vosaltres —va dir, i ho va deixar aquí.

* * *

Aturat en el mosaic de llosetes del sòl. Qui-Gon va estudiar les files de seients, les lleixes dels adornats finestrals en arc, les cabines per als mitjans de comunicació i les passarel·les de servei de dalt. Girà en cercle, prenent nota dels grups d'androides que inspeccionaven els centenars de càmeres de vídeo del saló i els grups de judicials i de personal de seguretat que es desplaçaven entre els seients portant bèsties que feien olor, provaven i buscaven en l'aire estancat.

A la part destinada a la delegació de Coruscant es trobaven els mestres Ki-Adi-Mundi i Tiin caminant entre els seients, receptius a la menor pertorbació de la Força. Adi Gàllia i la Vergere feien el mateix en una altra part de l'hemicicle, buscant amb els seus sentits, amb l'esperança de descobrir algun indici del que havien planejat Cohl i Havac per a la Cimera.

El Palau de Congressos era un malson per a la seguretat amb les seves quatre entrades i les seves nombroses finestres. I per empitjorar les coses, Eriadú havia decretat que la Cimera estaria oberta no només a delegats, sinó a reporters de l’HoloRed, a dignataris i veterans de tot tipus, a músics, representants de corporacions i pràcticament qualsevol amb un mínim d'autoritat o influència. S'esperava a tantes espècies diferents, cadascuna d'elles amb el seu respectiu seguici d'ajudants, assistents, traductors i guàrdies de seguretat, que anava a resultar impossible discernir qui havia de ser-hi i qui no.

Qui-Gon va tornar a girar sobre els talons. La delegació d’Eriadú s'havia reservat el centre del lloc, situant al Canceller Suprem Valòrum a la seva esquerra i a la Directiva de la Federació de Comerç a la dreta. El Gremi de Comerciants i la TecnoUnió tenien una fila de seients entre els dos, entre els delegats del Nucli i els sistemes fronterers.

Els ulls del Jedi van tornar a fixar-se en les passarel·les i les plataformes de dalt, moltes de les quals suportaven panòplies de focus i de sistemes acústics.

Els franctiradors podien apostar-se on volguessin, es va dir. Qualsevol assassí al que no li importés la seva pròpia vida podria causar un dany incalculable des d'allà dalt.

—Sents alguna cosa, Mestre? —va preguntar Obi-Wan darrere d'ell.

—Només que ens enfrontem a una cosa que no veiem, Obi-Wan. Cada vegada que estem a punt d’identificar al nostre adversari, aquest es mou i ens evadeix.

—Llavors, no és el Capità Cohl?

Qui-Gon va negar amb el cap.

—Aquí hi ha una mà oculta organitzant-ho tot, un que manipula a Cohl amb tan poc esforç com a nosaltres.

—No serà Havac?

Qui-Gon ho va meditar un moment, abans de tornar a negar amb el cap.

—No té nom que jo sàpiga, Padawan. Potser aquest misteri només es degui a la meva incapacitat de veure més enllà del moment present. Què sents tu?

—Sento que estem a prop de resoldre això, Mestre —va dir Obi-Wan amb expressió seriosa.

—Em consola sentir això —va dir Qui-Gon tocant-li a l'espatlla.

Adi Gàllia i Vergere van baixar de la primera fila per parlar amb ells.

—Seguretat ens assegura que els escàners de l'entrada són capaços de detectar explosius i armes, sense importar quina sigui la seva composició —va dir Adi—. Apostaran guàrdies per tota la sala, així com als passadissos exteriors i en les passarel·les. Unitats de seguretat i androides de tota mena han d'efectuar una vigilància continuada de les teulades.

—Això potser impedeixi a Cohl iniciar un atac aquí —va replicar Qui-Gon—, però i fora del Saló?

—La ruta que seguirà el Canceller Suprem la decidirà un ordinador a l'últim moment.

—Jo preferiria que la ruta fos aèria i que aparqués a la plataforma de la teulada.

—Ho sento, Qui-Gon —va respondre Adi, negant amb el cap—. Ha insistit d’arribar en un vehicle terrestre. Caldrà confiar que tindran el mateix efecte les precaucions que li van protegir en el camí de l’espaiport a la mansió del Tinent de governador Tarkin.

—Qui-Gon —va cridar de sobte el Mestre Tiin.

Qui-Gon es va tornar per descobrir-los a ell i a Ki-Adi-Mundi corrent cap a ells.

—Han localitzat el vaixell de càrrega del Capità Cohl —va continuar Tiin—. El vaixell de càrrega corellià. Van trobar a deu agents de duanes lligats de mans a la cabina posterior.

Qui-Gon i Obi-Wan van intercanviar una breu mirada.

—Com saps que és en el que va venir Cohl?

—El navegador de bord indica que la nau va saltar fins a Eriadú des de l'espai de Karfeddion.

—Cohl va haver de baixar a la superfície en la nau dels agents de duanes —va deduir Qui-Gon.

Tiin va assentir quan es va aturar davant d’en Qui-Gon.

La nau de duanes ha estat localitzada a l’espaiport.

—Hem de comprovar-ho nosaltres mateixos —va dir Obi-Wan precipitadament, per aturar-se un moment després i mirar a Tiin—. Per què van realitzar un registre del vaixell de càrrega?

Tiin semblava haver-se avançat en aquesta pregunta, així com a la mirada de preocupació d’en Qui-Gon.

—Les autoritats van rebre una trucada anònima.

Següent