Vel de traïcions (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

 Qui-Gon es va aturar a la sortida de la porta est del Temple Jedi i va meditar cap a on havia de dirigir-se. El dia era càlid i sense núvols, excepte en el nord, on tempestes micro-climàtiques es retorçaven al voltant dels cims d'alguns dels edificis més alts de Coruscant, i Qui-Gon no tenia res a fer.

Es va posar a caminar en direcció al sol, mentre records de joventut acudien a la seva ment, com si fossin imatges entrellucades en barallar d'un mall de cartes de sàbacc. Com sempre, es va veure a l'interior del Temple, meditant, estudiant, entrenant, fent uns amics i perdent altres. Va recordar el dia que es va escapar a una de les torres i va tenir la seva primera visió del fantàstic paisatge de Coruscant, i que des d'aquest moment va anhelar poder explorar de dalt a baix tot el planeta-ciutat. Una tasca que va seguir sent un somni fins ben entrada l'adolescència i que, de fet, encara havia de satisfer per complet.

En les escasses ocasions en què es permetia als estudiants deixar el Temple, aquests es desplaçaven en grups com els turistes, i sempre acompanyats per algun Jedi fent d’espelma. Eren visites al Senat Galàctic, a l'Edifici dels Tribunals, a l'Edifici d'autoritats municipals... Però ja en aquestes primeres exploracions. Qui-Gon es va donar prou que Coruscant no era la terra de faula que havia imaginat que era. El clima del planeta estava més o menys regulat, i feia molt que la seva topografia original havia estat arrasada o soterrada, i que la poca natura que quedava existia a l'interior dels edificis, on se’n tenia cura o controlava.

En residir en tota la vida, la Força estava en cert sentit concentrada a Coruscant Però allà se sentia la Força de manera diferent a com se sentia en mons en estat natural, on la interconnexió de totes les formes de vida creava subtils canvis i ritmes. Si la Força era un suau murmuri en molts mons, a Coruscant era un udol, un soroll blanc d'intel·ligència.

Qui-Gon no tenia res en ment a part de caminar. L'enorme holomapa de la torre del Summe Consell indicava centenars de distants punts problemàtics o amb l'emergència d'un possible Jedi, però el Consell de Reconciliació encara no li havien assignat cap missió a Obi-Wan i a ell. Es va preguntar si Yoda i algun dels altres no estarien enfadats per la seva aparent obsessió amb el Capità Cohl.

Ell veia els membres del Consell massa disposats a rebutjar a Cohl com alguna cosa més que un símptoma de temps difícils, quan era molt més que això. Però el Consell tenia tendència a preocupar-se de la repercussió de les coses, més dels esdeveniment futurs que dels presents. Sobretot Yoda, a qui li agradava dir que el futur estava sempre en moviment, però així i tot Mace Windu i ell actuaven a vegades com si això no fos així.

Qui-Gon es preguntava si no coneixerien l'existència d'algun gran succés esdevenidor. Fallaria ell en reconèixer aquest succés, fins i tot encara que s'hagués ensopegat amb ell? Suposava que almenys havia d'acceptar la possibilitat que els Mestres del Summe Consell poguessin saber alguna cosa que ell desconeixia.

L'única cosa que acceptava més enllà de tota disputa era que la Força era molt més misteriosa del que pogués percebre qualsevol Jedi.

Tot just havia recorregut mig quilòmetre quan Adi Gàllia es va posar al seu costat, enxampant-lo per sorpresa.

—Busques alguna cosa amb un propòsit en ment Qui-Gon, o només esperes poder ensopegar amb alguna cosa mereixedora de la teva atenció?

—I així ha estat... amb tu —va dir ell amb un somriure.

Ella va llançar una riallada abans de dedicar-li una mirada de reprimenda.

Adi tenia les ungles cuidades i els foscos ulls blaus vorejats per la mateixa tintura blava que continuava els lligaments de l'anvers de les seves mans. Ja feia una dècada que s'havia convertit en membre permanent del Summe Consell, sent una Mestre Jedi des de molt abans. Els seus pares havien estat diplomàtics corellians, però ella s'havia criat al Temple, com havia passat amb Qui-Gon. Adi sempre s'havia sentit atreta per Coruscant i coneixia el planeta tan bé com qualsevol. Amb els anys havia travat una forta amistat amb el Canceller Suprem Valòrum, així com amb diversos delegats dels mons del Nucli.

—On és el teu jove aprenent? —va preguntar.

—Agusant l'enginy.

—Així que li has donat un respir ocasional de la teva resolta tutela —Es va burlar ella.

—És una cosa mútua.

Ella va tornar a riure posant-se després seriosa.

—Tinc Notícies que t’haurien interessar. Sembla ser que tenies raó en creure que Cohl sobreviuria a l'explosió del vaixell de càrrega de la Federació de Comerç.

Qui-Gon es va aturar bruscament al centre de l’aeropont que estaven creuant. Androides i vianants es van avançar per ambdós costats.

—Han vist a Cohl?

Adi es va recolzar a la barana del pont i va mirar cap enrere, cap al Temple.

—Els Cossos Espacials de Dorvalla van perseguir una llançadora que coincidia amb la descripció i la signatura del motor que vau proporcionar Obi-Wan i tu. La nau es va estavellar i va explotar al planeta, sembla que no molt lluny d'on Cohl havia establert una base temporal.

—Conec la zona —va replicar Qui-Gon assentint.

—En el lloc del sinistre no quedava gran cosa a investigar, però les restes dels tres humans trobats allà han estat identificats com associats d’en Cohl. Però, aquí ve la part interessant, tot indica que la llançadora es dirigia a la trobada de la nau personal d’en Cohl.

—El Falcopenat.

—Va descendir prop del lloc abans de procedir a anar-se'n de Dorvalla, acabant de pas amb diversos Aeropiquets de Dorvalla.

—Cohl va aconseguir arribar a la nau.

—Tan segur estàs d'això?

—Ho estic.

—Un dels pilots dels Aeropiquets informà que dos o tres membres de la banda d’en Cohl van poder arribar vius al Falcopenat.

—Hi ha hagut notícies de la nau des de llavors?

—Va saltar a l'hiperespai tot just va deixar Dorvalla. Però s'ha doblat la vigilància en tots els llocs on ha parat Cohl. En el supòsit que hagi sobreviscut, aviat se’l localitzarà i, amb sort, capturarà.

—Adi, hi ha alguna possibilitat que Obi-Wan i jo puguem...?

—Cohl ja no és de la nostra incumbència —el va interrompre ella—. El Canceller Suprem Valòrum està animant els sistemes de la Ruta Comercial de Rimma perquè assumeixin les seves responsabilitats a l'hora de coartar el terrorisme dels seus respectius sectors. Qualsevol intervenció per la nostra part podria considerar-se un suport indirecte a la Federació de Comerç.

Qui-Gon va arrufar les celles.

—Això seria pecar de curts de vista. La majoria dels mons de la ruta Rimma donen suport en major o menor mesura al Front de la Nebulosa. Reclutes, fons, informació... Els mons de Rimma els hi proporcionen tot això i molt més.

Adi va mirar-lo per un llarg instant.

—Qui-Gon, què diries si pogués preparar-te una reunió amb el canceller Valòrum perquè poguessis informar-lo personalment de tots aquests assumptes?

—D'acord.

—Llavors està decidit. En aquest moment anava a trobar-me amb ell i mai hi ha millor moment que el present.

—Jo no ho hauria pogut dit millor.

 * * *

Valòrum es va reclinar a la butaca de les habitacions situades sota l'hemicicle del Senat, exhalant l'aire pesadament mentre estirava els braços per sobre del cap. Un cop acabats els assumptes del matí, li tocava enfrontar-se als delegats que no havien aconseguit concertar una cita amb ell i que sens dubte estarien esperant-lo davant del seu despatx, ansiosos per aconseguir un moment del seu temps.

—Què hi ha previst per a aquesta tarda? —li va preguntar a Sei Tària quan aquesta va creuar la adornada i alta paret del despatx.

La jove humana va mirar la pantalla del seu comunicador de canell.

—Té una cita amb Adi Gàllia, i després una reunió amb Bail Antilles i Horox Ryyder. Després d'això, té una trobada amb els representants de l'Aliança del Sector Corporatiu i la delegació comercial d’Ord Mantel. Després...

—Prou —va dir Valòrum, aixecant la mà i tancant els ulls. Va fer un gest cap a la porta i el passadís que hi havia a l'altre costat—. Com estan les coses de malament allà fora?

—No podria estar més atestat, senyor. Però em temo que això no és tot.

—Expliqui'm la resta —va replicar Valòrum aixecant-se i buscant la seva capa.

—La plaça està plena de manifestants. Alguns reclamen la fi de la Federació de Comerç, altres denuncien la seva posició referent als impostos. Seguretat recomana que sortim per les plataformes de la teulada.

—No —va dir Valòrum amb fermesa—. Això era quelcom d'esperar, i no és moment d'evitar als meus crítics.

Sei va somriure aprovadora.

—Vaig dir a Seguretat que aquestes serien les seves paraules. Van respondre que haurien de triplicar la guàrdia si vostè insistia a sortir per la plaça.

—Molt bé —va respondre ell, quadrant les espatlles—. Està preparada?

—Després de vostè, senyor.

Dos guàrdies del Senat van flanquejar al Canceller tot just va entrar aquest en l'avantcambra. Vestien llargues túniques de blau fosc, així com guants i cascs de doble cresta que només deixaven visibles la boca i els ulls. Portaven llargs rifles adornats, més cerimonials que pràctics, recolzats a l'espatlla dreta. Nous guàrdies es van posar davant i darrere d’en Valòrum quan aquest va arribar als despatxos davanters. Una altra parella es va unir al grup quan van arribar a prop dels passadissos públics, i dos més per quan van estar al passadís en si.

Per ampli que fos, el passeig estava atestat d'éssers que havien estat forçats a romandre espatlla amb espatlla al llarg de les dues parets, darrere de barricades precipitadament aixecades.

Els guàrdies que anaven davant d’en Valòrum van fer pinya en formació de falca, obrint-se pas a través d'un bosc de braços allargats. Així i tot, algunes mans van aconseguir passar, portant missatges que volien arribar a les profundes butxaques de la toga del Canceller, però que normalment acabaven trepitjats en el polit terra de pedra.

El passadís ressonava amb les veus dels allà reunits, la majoria sol·licitant a Valòrum que s'ocupés d'algun assumpte urgent.

—Canceller Suprem, referent als termes de la negociació de pau...

—Canceller Suprem, referent a la recent devaluació dels crèdits de Botha...

—Canceller Suprem, la seva promesa de respondre a les acusacions de corrupció fetes contra el Senador Maxim...

Valòrum va reconèixer algunes de les veus i moltes de les cares. Es va fixar en el delegat de Nova Bornalex, que estava aixafat contra la paret esquerra. Darrere d'ell hi havia el Senador Grebleips i el seu trio de delegats de Brodo Asogi, amb els seus grans ulls i els seus peus argilosos. A la dreta, esforçant-se per posar-se a primera fila abans que passés Valòrum, estava Aks Moe, delegat de Malastare.

Quan es van acostar a la sortida de la plaça, les veus del passadís es van veure apagades pels càntics i udols de la multitud de manifestants reunits a l'Avinguda dels Fundadors del Nucli, amb les seves enormes estàtues i les seves enfonsades zones de seients.

Els guàrdies del Senat es van estrènyer encara més, gairebé aixecant enlaire a Valòrum i transportant-lo a coll fora de l'edifici.

El cap de la guàrdia es va dirigir a Valòrum.

—Senyor, anirem directament a la plataforma flotant nord. Allà l'espera ja la seva nau personal. No farem cap parada per respondre a reporters o manifestants. En el cas que succeeixi algun imprevist, quedarà vostè sota la nostra custòdia i farà tot el que li diguem. Alguna pregunta, senyor?

—Cap, però intentem almenys semblar cordials, Capità.

* * *

—No vas esmentar que em convidaves a una manifestació política —va dir Qui-Gon, quan va arribar amb Adi Gàllia a l'enorme plaça situada davant el Senat.

—No ho sabia —va respondre l’Adi, clarament sorpresa davant l'espectacle.

Multituds compostes per espècies de tot tipus s'estenien des de l'edifici en si, i arribaven fins al final de l'Avinguda dels Fundadors del Nucli. I aquesta apuntava a un mar d'edificis, amb enganxats cims que s'alçaven sota la plaça.

—On se suposava que havies de trobar-te amb ell? —va dir Qui-Gon en veu prou alta com per ser escoltada per sobre dels continuats càntics i el clam general.

—Davant l'entrada nord -li va respondre ella a l'orella.

Qui-Gon, que era prou alt com per veure per sobre dels caps de gran part de la multitud, va mirar cap al dom del Senat.

—No hi haurà forma d'arribar fins a ell, coneixent bé a la guàrdia del Senat.

—Intentem-ho de totes maneres. Si no, caldrà anar al seu despatx privat a la Torre Presidencial.

Qui-Gon la va agafar di de la mà i va començar a internar-se entre la multitud. Estant tan lluny de l'edifici no hi havia manera de distingir els manifestants a favor de Valòrum dels que estaven en contra.

Qui-Gon va buscar amb les seves sensacions.

En l'aire hi havia alguna cosa més sota el corrent d'ira i dissensió. L'habitual udol de Coruscant estava prenyat d'amenaça. Sentia perill, però no de la manera vaga que havia d’emanar d'una concentració d'aquesta naturalesa, sinó d'una manera específica i dirigida. Va tancar momentàniament els ulls i va deixar que la Força el guiés.

Els seus ulls oberts van trobar a un bith, aturat al costat de la multitud. La Força va incitar a Qui-Gon a mirar a la seva esquerra, als dos rodians que aguaitaven prop de la base d'una de les seves estàtues. A prop de la sortida nord del Senat hi havia dos twi'leks i un bothan.

Qui-Gon va alçar la mirada a l'incessant trànsit aeri que hi havia a l'extrem nord de la plaça. Un aerotaxi verd li va cridar l'atenció. No era diferent a la majoria dels taxis que omplien el cel de Coruscant, amb la seva forma de disc, la part superior descoberta i el seu semicercle d'estabilitzadors per sota. Però el fet que es mogués fora del passadís definit per la ruta d’autonavegació indicava a Qui-Gon que el pilot, un altre rodià, coneixia les aeropistes prou bé com per aconseguir un permís de viatge lliure.

No molt per sota del taxi, just en l'altre de la plaça, surava una plataforma repulsora de vuit accessos on es trobava aparcada la nau personal del canceller Valòrum.

Qui-Gon es va tornar cap a l’Adi.

—Sento una pertorbació en la Força.

—La noto, Qui-Gon —va respondre ella, assentint.

Va alçar la mirada cap a l’aerotaxi, abans de clavar-la en els rodians apostats prop de la base de l'estàtua.

—El Canceller Suprem està en perill. Cal afanyar-se.

Deixant anar els sabres làser del cinturó, van començar a obrir-se pas entre la multitud, amb les brunes capes agitant-se darrere d'ells. Van arribar a la sortida nord a temps de veure una falange de guàrdies entrar a la plaça. Darrere seu anaven Valòrum i la seva jove ajudant, al centre de sis guàrdies, els quals conduïen a la parella cap a la plataforma d'amarratge.

Qui-Gon va alçar la mirada. L’aerotaxi va canviar de direcció i va començar a surar sobre la plaça. En aquest instant, els dos twi'leks van arrencar a córrer cap a Valòrum, amb les mans enterrades en les mànigues de les seves folgades túniques.

Els càntics van aconseguir un crescendo.

Tot d'una, de la multitud van sorgir raigs làser, encertant a dos dels guàrdies més avançats i abatent-los en les pedres del paviment. Es van sentir crits i la multitud es va veure sumida en el pànic, corrent en totes direccions per evitar el perill.

Qui-Gon va encendre el sabre làser i es va moure cap als twi'leks. Aquests van disparar contra ell, només per veure com els seus trets eren desviats per la brillant fulla verda del sabre làser. De les pistoles làser dels rodians van brollar més llamps, però el Jedi es va moure amb rapidesa i se les hi va manegar per desviar-los.

Girà, va alçar l'arma per aturar el foc, procurant desviar els raigs per sobre dels caps dels manifestants.

La Força li va dir que l’Adi es dirigia amb la fulla blava encesa cap a Valòrum, el qual estava immobilitzat pels seus guàrdies.

Una explosió apagada va sonar a prop, projectant núvols d’astringent fum blanc i espantant encara més als manifestants en fugida.

Qui-Gon va comprendre de seguida que la detonació només era una distracció. L'autèntic perill provenia de l'altre costat de la plaça, on ja corrien dos assassins més armats amb petites pistoles làser. Quan va caure un altre guàrdia, un dels assassins va disparar a l'obertura que s'havia obert en el cordó protector d’en Valòrum. Adi va desviar dos dels dards energètics, però un tercer va aconseguir passar.

Valòrum va fer una ganyota de dolor i va caure de costat.

Un guàrdia del Senat va avançar disparant el seu rifle i enderrocant als dos assassins.

Qui-Gon va sentir a l'aerotaxi iniciant un ràpid descens, amb la seva forma rodona arrossegant un trio de cables de rescat. Un twi'lek i els dos rodians es van obrir pas fins arribar a una zona buida de la plaça i es van agafar als cables.

Qui-Gon va treure d'una de les butxaques del seu cinturó un llançador de cables líquid i el va disparar mentre corria. El ganxo es va enfonsar profundament en el taxi, i el cable de monofilament va començar a desenrotllar-se. Qui-Gon es va agafar al cable, va prémer el mecanisme d'enrotllament i va ascendir al cel, amb el sabre làser estès a la mà dreta.

En posar-se a l'altura dels dos rodians, va tallar els seus cables amb el sabre làser, fent-los caure de tornada a la plaça. Però el twi'lek seguia estant per sobre d'ell. I es va adonar que mai ho aconseguiria a temps. L’aerotaxi ja s'inclinava cap a la vora nord de la plaça, resultant obvi que esperava poder treure’s de sobre al seu passatger en un dels avencs que s'obrien entre edificis.

Quan va estar a l'altura d'una de les estàtues més altes dels Fundadors del Nucli, el Jedi es va deixar anar i va aterrar a les espatlles de l'estàtua, saltant després a la base del pedestal i finalment a la plaça.

Un dels rodians corria gairebé d'esquena, disparant de forma contínua i va caure en mans de dos guàrdies del Senat, que el van llançar sense miraments al terra de pedra, una cama trencada mantenia a l'altre rodià en el lloc en què havia caigut.

Qui-Gon va girar i va córrer cap a Valòrum. Els guàrdies que quedaven havien format un perímetre infranquejable al seu voltant, clavant els peus a terra i apuntant cap a fora amb les seves armes. Adi va veure a Qui-Gon i va demanar als guàrdies que el deixessin passar.

El costat dret de la túnica d’en Valòrum mostrava una gran taca de sang.

—Hem de portar-lo a un centre mèdic —va dir Adi precipitadament.

Qui-Gon va posar la mà dreta sota el braç esquerre d’en Valòrum i el va aixecar. Adi el va sostenir per l'altre costat. Amb els sabres làser encara encesos, es van disposar a portar al Canceller Suprem de tornada al edilici del Senat, mentre els guàrdies cobrien la seva retirada.

Següent