Vel de traïcions (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

Els qui es dediquen en aquest tipus de coses han postulat la teoria que un podria caure des de dalt de la cúpula del Senat i aterrar directament al centre mèdic on els delegats gaudeixen de privilegis exclusius, sempre que, és clar, els vents que en aquell moment bufessin entre els congostos de Coruscant fossin els adequats, i que la persona que caigués no fos atropellada pels vehicles que passessin en travessar les pistes de trànsit.

Un mètode més segur i eficaç d'arribar intacte al Centre Mèdic del Senat Galàctic era prendre un turboascensor a l'hemicicle, o bé arribar-hi mitjançant un aerocotxe, tal com havia fet el Senador Palpatine.

El Centre Mèdic ocupava els dos pisos superiors d'un edifici corrent que s'alçava escarpat en els nivells mitjans del planeta. Les seves nombroses entrades estaven codificades ja fos mitjançant colors o altres mitjans, d'acord a les diferents espècies, ja que moltes d'elles requerien atmosferes i gravetats específiques, tal com passava en moltes de les llotges de l'hemicicle del Senat.

Sate Pestage va pilotar l’aerocotxe fins al compartiment desocupat d'una plataforma d'aterratge ancorada a l'entrada, codificada per a humans i gairebé humans, sens dubte la més adornada de totes les zones rectangulars d'admissió.

—No perdis el temps —va dir Palpatine des del seient posterior—, però sigues discret.

—Doni-ho per fet —va replicar Pestage, assentint amb el cap.

El Senador de Naboo va sortir per la part posterior de l’aerocotxe circular, es va ajustar el frontal de la seva adornada toga, i va desaparèixer per l'entrada. Al vestíbul es va trobar amb el Senador Om Free Taa.

—Em van dir que seria aquí —va comentar en Palpatine.

El corpulent twi'lek va agitar l'enorme cap en el que aparentava ser un gest de pesar.

—Un succés tràgic. En veritat terrible.

Palpatine va alçar una cella.

—D'acord —esbufegà Taa—. La veritat és que Valòrum ha estat bloquejant les meves peticions de reduir les tarifes d'exportació de ryll des de Ryloth. Si visitant-lo al Centre Mèdic aconsegueixo suavitzar les coses, li visito.

—Tots fem el que hem de fer —Va dir Palpatine en to cortès,

—Haig d’assumir que la seva visita està motivada per una preocupació genuïna? —va respondre Taa després estudiar-lo un moment.

—El Canceller Suprem és la veu de la República, oi?

—De moment —va dir amb to desagradable.

Hi havia guàrdies del Senat apostats per tota la zona d'admissió, així que Palpatine va haver d’identificar-se no menys de sis vegades abans de ser conduït a una sala d'espera reservada per als visitants d’en Valòrum. Un cop allà, va intercanviar salutacions amb Bail Antilles, un home alt i ben plantat, de cabells negres i delegat d'Alderaan al Senat, així com amb l'igualment distingit Senador de Corèllia, Com Fordox.

—Ja s'haurà assabentat a qui es culpa del que ha passat —va preguntar Fordox tot just es va asseure Palpatine al sofà situat davant seu.

—Només que el Front de la Nebulosa sembla estar implicat.

—Tenim evidències confirmades de la seva implicació —va dir Antilles.

—Un acte incomprensible —va comentar Fordox: els seus trets reflectien ira i confusió.

—Un acte que no pot quedar sense càstig —va concedir Antilles.

Palpatine es va compadir amb ells, va prémer els llavis i va negar amb el cap.

—Un terrible senyal dels temps que corren —Va dir.

La majoria dels mals que acabaven conduint als delegats al Centre Mèdic solien ser conseqüència d'excessos menjant o bevent, o bé lesions rebudes en les pistes d’scoopball, en accidents d’aerotaxi o a conseqüència de l'ocasional duel d'honor. Poques vegades acudien a ell delegats patint alguna malaltia, i menys a conseqüència d'un intent d'assassinat.

Palpatine es considerava culpable del que havia passat.

Va haver de donar-se compte durant la seva trobada amb Havac del que s'acostava. El jove militant havia insistit més d'una vegada en la necessitat que Valòrum s'adonés de com de perillós que era el Front de la Nebulosa. Però Palpatine mai havia suposat que estigués tan desesperat com per recórrer a l'assassinat.

El fet que Havac també fora imprudent el feia doblement perillós. De debò creia que les coses li anirien millor al Front de la Nebulosa amb algú que no fos Valòrum al càrrec del Senat? No s'adonava que Valòrum era la millor esperança que tenien de contenir a la Federació de Comerç, mitjançant impostos i altres mitjans? Amb aquest intent d'assassinat, no només havia reforçat l'afirmació de la Federació que el Front era una amenaça sinó que havia donat més pes a la petició dels neimoidians d'augmentar les seves defenses.

Havac necessitava que li recordessin qui eren els seus enemics.

A no ser, és clar, que Havac fos més llest del que aparentava ser, es va dir Palpatine. Podia l'actitud agradable però indefinida d'en Havac amagar un intel·lecte astut?

Palpatine va meditar en això mentre Fordox i Antilles visitaven a Valòrum.

Seguia pensant en això quan Sei Tària va entrar una mica després a la sala d'espera.

—Quina alegria veure-la, Sei. Es troba bé?

—Ara estic bé, Senador. Però ha estat terrible —va contestar ella forçant un somriure alegre.

Palpatine va adoptar un aire greu.

—Tots fem el que podem per protegir al Canceller Suprem.

—Sé que vostè ho farà.

—Com es troba ell?

—Impacient per veure’l —va respondre ella, mirant a la porta.

Guàrdies armats flanquejaven la porta de la cambra d’en Valòrum, un cubicle circular sense finestres ple de sistemes de control supervisats per un androide metge bípede equipat amb servopinces i un vocalitzador semblant a una mascareta respiradora.

Valòrum estava pàl·lid i sorrut, però s'havia assegut al llit, amb el braç dret ficat des de l'espatlla al canell en un tub tou ple de bacta. El bacta és un fluid transparent i gelatinós, produït per una espècie extraterrestre insectoide amb la capacitat d'accelerar la curació i el rejoveniment de les cèl·lules, normalment sense deixar cicatriu alguna. Palpatine havia pensat més d'una vegada que aquesta meravellosa substància era tan vital com els Jedi per a la supervivència de la República.

—Canceller Suprem —va dir, acostant-se al llit—. Vaig venir quan em vaig assabentar.

Valòrum va fer un gest amb la mà esquerra, per treure-li importància.

—No s’hauria d’haver molestat. Avui mateix em deixaran sortir. Sap el que van fer els guàrdies quan em van portar aquí?. -Li va fer un gest al seu amic perquè s’assegués—. Van fer fora a tots els pacients de la sala d'urgències, buidant després tot aquest pis, sense preocupar-se gens per l'estat de gravetat dels qui eren aquí.

—Ho requeria la seguretat. Els assassins havien de saber que li portarien aquí de fallar en el seu atemptat i ben van poder estacionar una segona partida a la zona d'admissions.

—És possible però dubto que els actes dels meus protectors m'hagin valgut nous aliats — va reposar Valòrum, arrufant les celles—. I el que és pitjor, he hagut de sofrir la transparent preocupació de delegats com Orn Free Taa.

—Fins i tot el Senador Taa comprèn que la República us necessita.

—Ximpleries. Hi ha molts perfectament qualificats per prendre el meu lloc, Bail Antilles. Ainlee Teem... fins i tot vostè, Senador.

—Difícilment, Canceller Suprem —va reposar Palpatine fingint una expressió de sorpresa.

Valòrum va somriure.

—No vaig poder deixar de fixar-me en la manera en què van reaccionar els delegats davant vostè durant la sessió especial.

—La Vora Exterior està desesperada per tenir una veu. La meva només és una més entre moltes altres.

—És més que això —va respondre ell, negant amb el cap, abans de fer una breu pausa—. En tot cas, vull agrair-li el missatge que em va lliurar el seu ajudant al podi. Però, per què no em va informar per avançat del seu pla de proposar una reunió com la cimera?

Palpatine va obrir les gràcils mans.

—Va ser una idea del moment. Havia de fer-se una mica abans que la proposta dels impostos passés a un comitè on hauria estat inevitablement aixafada.

—Una idea brillant —va comentar, abans de guardar silenci per un llarg moment—. El Departament Judicial m'ha informat que els meus atacants eren membres del Front de la Nebulosa.

—Jo també ho he sentit.

—Vaig veient a què s'enfronta la Federació de Comerç —va dir el Canceller amb un sospir.

Palpatine no va dir res.

—Però, quin va ser el motiu del Front de la Nebulosa per atacar-me? Jo faig el que puc per trobar una solució pacífica a tot això.

—És evident que els vostres esforços no són suficients per a ells.

—Tan convençuts estan que Antilles o Teem actuarien d'una altra manera?

Palpatine va formular acuradament la seva resposta.

—El Senador Antilles només pensa en els mons del Nucli. No hi ha dubte que donaria suport a una política de no intervenció. Pel que fa al Senador Teem, segurament concediria a la Federació qualsevol petició referent a armament avançat o franquícies addicionals.

—Potser em vaig equivocar en no convidar al Front de la Nebulosa a participar a la Cimera d’Eriadú —va dir Valòrum després meditar-ho un moment—. No vaig voler donar la impressió que la República els reconeixia com una entitat política vàlida. I el que és més, no podia imaginar-me’ls asseguts a la mateixa taula que els neimoidians. —La confusió ennuvolà els seus ulls—. Però, què podien esperar guanyar amb la meva mort?

Palpatine va recordar a Havac queixant-se per no haver estat convidat a la cimera. Necessitem un Canceller Suprem més fort, havia dit Havac.

—M’he estat fent aquesta mateixa pregunta. Però tenia raó en no sol·licitar la seva participació. Són perillosos, i no atenen a raons.

—No podem arriscar-nos que interfereixin en la Cimera d’Eriadú. Hi ha massa en joc. Hem de fer que els sistemes fronterers parlin per si mateixos, sense por a represàlies de la Federació de Comerç o del Front de la Nebulosa.

Palpatine va ajuntar els dits, reflexionant, recordant la seva recent trobada amb Havac, tornant a escoltar totes les seves paraules...

—Potser sigui el moment de sol·licitar ajuda als Jedi —va dir per fi.

Valòrum el va mirar durant un llarg instant.

—Sí, pot ser que els Jedi estiguis disposats a intervenir. —La seva cara es va alegrar una mica—. Dos d'ells van ajudar a frustrar el meu intent d'assassinat.

—De veritat?

—El Senat haurà d'autoritzar la intervenció dels Jedi. Voldria vostè proposar la moció?

Un somriure va brillar és als ulls d’en Palpatine.

—Ho consideraria un gran honor, Canceller Suprem.

* * *

En deixar la plataforma d'amarratge de l'hospital, Sate Pestage va accelerar la seva nau fins situar-se en una pista de trànsit del nivell mitjà, ascendint després amb cada intercanvi vertical per dirigir-se fins a arribar a les autovies superiors, entrant en una zona de limusines i aerocotxes privats. Era un nivell on poques vegades es trobava un taxi, i molt menys un vehicle de repartiment, atès que els que residien en les altures posseïen vehicles propis i totes les mercaderies es lliuraven en els pisos inferiors de l'edifici, pujant a les altures mitjançant turboascensor.

Pestage va seguir ascendint fins arribar a la pista superior, restringida a aerocotxes que els escàners de trànsit mòbil identificaven com a posseïdors de privilegis diplomàtics, cosa que succeïa amb el vehicle del Senador Palpatine.

Va pilotar l’aerocotxe fins a la plataforma d'un luxós gratacel d'un quilòmetre d'alt i va atracar-hi. Va agafar dues bosses d'aspecte costós del portaequipatges del vehicle. La més gran era quadrada i amb nanses, l'altra era una esfera de la mida d'una síndria que encaixava perfectament en una borsa dissenyada per a aquest efecte i que portava a l'espatlla.

Va carregar amb elles fins al vestíbul de l'edifici, on se’l va escanejar de cap a peus abans de permetre-li entrar al turboascensor que conduïa a l'àtic. Un cop més, les credencials del seu cap li van obrir portes que d'altra manera haurien estat tancades per a ell. En aquest moment hi havia pocs residents i cap d'ells va mirar-lo dues vegades, confiant implícitament en què qualsevol que entrés a l'edifici tenia tot el dret del món a ser-hi.

Va romandre en el turboascensor fins a arribar a l'àtic, propietat d'un dels companys d’en Palpatine al Senat, però que en aquell moment estava desocupat, ja que el dia anterior el seu amo s'havia embarcat en una visita al seu món natal.

Un cop al vestíbul de l'àtic, Pestage va carregar amb les bosses fins a la porta i va teclejar un codi en el panell de la paret. Quan l'escàner va sol·licitar una comprovació de retina, va teclejar un segon codi que bàsicament ordenava a l'escàner que escurcés la seva habitual rutina de seguretat i es limités a obrir la suite.

El codi va fer la seva feina i la porta es va introduir a la paret.

Una suau llum va rebre a Pestage quan aquest va entrar a l'elegant habitació. Per tot arreu hi havia mobles i obres d'art que donaven testimoni del refinat gust del Senador. Es va dirigir cap a les portes de la terrassa i va sortir fora.

El trànsit brunzia davant l'enrajolat recinte il·luminat per les llums d'edificis encara més altes que ell. L'aire era deu graus més fred que en els nivells mitjans i molt més net. Al final de la terrassa hi havia un mur que li arribava al pit, des del qual es podia veure amb claredat el Temple Jedi en una direcció i el Senat Galàctic en l'altra.

Però aquests paisatges no li interessaven, només la visió que tenia a l'altra banda de l'abisme que separava els edificis d'un àtic de mida molt semblant al que hi era, encara que la majoria de les seves finestres estaven a les fosques.

Va dipositar a terra les dues bosses i les va obrir. La quadrada contenia un ordinador amb pantalla incorporada i un teclat. L'altra un androide de vigilància, negre i rodó, amb tres antenes sobresortint dels costats i la part superior. Va instal·lar l'ordinador i va situar l'androide al seu costat.

Els dos aparells van conversar durant uns moments en un diàleg de xiulets i brunzits. A continuació, l'androide de vigilància levità com per voluntat pròpia i va començar a surar en direcció a l'abisme.

Pestage va canviar l'ordinador de lloc per poder observar el vol de l'androide de vigilància mentre teclejava les seves ordres.

En aquells moments, l'esfera negra havia creuat ja l'abisme i surava davant d'una de les habitacions il·luminades de l'àtic, transmetent imatges en color a la pantalla de l'ordinador. La petita pantalla va mostrar a cinc femelles twi'leks recolzades en mobles còmodes. Una de les femelles era la consort lethana de pell vermella del Senador Orn Free Taa. Les altres havien de ser consorts menors o només amigues de la lethana que gaudien bevent i tafanejant mentre el Senador de rostre fofo visitava Valòrum al Centre Mèdic.

Pestage es va alegrar. Les femelles estaven tan concentrades en passar-s'ho bé que era improbable que interferissin en la seva tasca.

Va instruir a l'androide de vigilància perquè es desplacés fins a una finestra no il·luminada a tres sales de distància, i que passés a mode infraroig. Un moment després, la pantalla mostrava un primer pla del terminal de l'ordinador d’en Taa, al qual no es podia accedir a distància. Malgrat ser capaç de connectar-se amb sistemes distants.

Pestage va donar més instruccions mitjançant el teclat.

L'androide es va acostar a la finestra i va activar un làser que va obrir un petit forat al vidre a prova de sorolls i de descàrregues làser, prou gran com per permetre el pas de les interfícies d'ordinador que es va projectar telescòpicament des del seu cos esfèric. A l'extrem de la vareta extensible hi havia un enganxall magnètic que l'androide va inserir al port d'accés al sistema d’en Taa.

L'ordinador es va encendre i va sol·licitar una contrasenya que Pestage va proporcionar sense dilació. Potser un agent novell hagués preguntat al Senador Palpatine com havia obtingut la contrasenya. Però part del que convertia a Pestage en un veritable professional era saber quan no havia de fer preguntes.

L'ordinador d’en Taa li va donar la benvinguda.

Ja només era qüestió d'entrar en els arxius adequats i incloure-hi els retalls d'informació codificada que li havien lliurat. Tot i així era una infiltració que no podia considerar-se rutinària. En primer lloc la informació no s’havia de poder rastrejar, i s’havia d’implantar de manera que l'ordinador es convencés d'haver-la descobert per si sol. A continuació, calia donar instruccions a l'ordinador perquè revelés aquesta informació només en resposta a peticions molt específiques d’en Taa.

I el que era més important encara, el mateix Taa s’hauria convèncer que havia descobert una informació tan important que voldria cridar-ho als quatre vents.

Següent