CAPÍTOL 24
Missatge
per a: Junta d'Operacions hapana
Estació
d'Origen: Terephon
La nau
no registrada i indefinida notificada pel Mestre Jedi Skywalker ha estat
retirada sense autorització de Ciutat Tu'ana. Si us plau notifiqui al Mestre
Skywalker que sentim profundament aquest acte de robatori mentre la nau estava
a la nostra jurisdicció i acceptarem qualsevol reclamació de compensació.
LÍNIA
D'ATERRATGE DE MANDALMOTORS, KELDABE, MANDALORE
Boba
Fett va entrellaçar els dits per ajustar els guants sobre les seves mans i va
aixecar la vista cap a la cabina oberta del Bes'uliik. Sota el seu visor, es va
permetre un somriure intensament privat i ample.
Beviin va
aplaudir, rient.
-Els nois
mando de gira! Anem, Bob'ika, treu-te aquesta motxilla coet abans d'entrar o
tindràs una ejecció involuntària i lletja amb l'altitud...
La moral
estava alta. Fett no havia liderat a la força d'atac mandaloriana des de la
guerra amb els vong, fins a on podia recordar. Podria haver altres, però
aquella era la gran, amb la qual ell comptava.
Hi havia
crits de «Oya manda!» Mentre els
prototips dels caces Bes'uliik sortien rodant de l'hangar. La gent estava fent
hologravacions i assenyalant amb el dit a les millors parts del fusellatge
perquè ho veiessin els seus fills. L'humor al voltant d’en Fett era com una
pesada barreja de nostàlgia i optimisme per al futur, el que potser era
inapropiat considerant que estaven a punt de violar el territori sobirà de
Murkhana, només temporalment, per descomptat, i de bombardejar un parell dels
seus complexos de fabricació en espai hutt.
Tot
estava fent-se amb consideració. Havia deixat clares les coses en enviar una
advertència als empleats de les factories i residents a la possible zona de
l'explosió perquè evacuessin amb molta antelació. No era com si el grup mando
anés a colar-se i atacar-los sense un avís decent. Els mando'ade no eren
salvatges, després de tot. Bé, no
recentment... i només amb els vong, si ho van ser.
A més, Fett
volia una cobertura decent a l’HNE del nou caça en acció. Valia el mateix una
divisió armada en termes de dissuasió. No hi havia res més negligent que acabar
un enfrontament abans que els mitjans de comunicació tinguessin temps de
col·locar-se i gravar.
Al pare li hauria encantat això.
Fett
anava a ser l'últim pilot a embarcar, així que va veure als altres pilots
entrar a les cabines. Beviin havia estat esperant això com un nen abans d'un
aniversari. Medrit portà als seus néts, Shalk i Briila, perquè els nens
poguessin marcar les seves mans amb pintura al fusellatge. Aquest era d'un
discret gris clar, tot i que Shalk insistia que un bon to vermell sang verdyc
hauria estat munts i munts millor.
-Ba'buir
-li va cridar Mirta-. Ei, espera! Pare
sol[1]!
Fett es
va tornar. Mirta estava corrent a través del camp, amb el quadern de dades
subjectat fortament a la mà, i Orade corria darrere d'ella. O ella pensava que
el ba'buir estava tan senil que no
era capaç de tornar viu d'un simple atac de bombardeig en el caça més dur del
mercat o volia fer alguna cosa imperdonablement sentimental. Es va preparar per
a la lleugera vergonya.
Però
ella no semblava com si estigués a punt de tenir un moment sentimental.
Semblava... torbada.
Fett
automàticament va fer un ràpid escaneig de la multitud al seu voltant per
assegurar-se que tots aquells als quals la seva supervivència li importava
encara hi eren i d'una peça. Mirta clarament li estava portant males notícies
que no podien esperar.
Ah bo. Això succeeix.
-Ba'buir
-va dir ella sense alè-. Vull que realment et prenguis això amb calma.
Fett no
va dir res i simplement va apuntar al seu visor.
-No estic
segura de com dir-te això. -Ella brandava el quadern de dades com si volgués
mostrar que tenia evidències i que no estava fent broma-. És... no ho sé...
-Escup-lo.
-Saps
que vaig començar a repassar les coses de Phaeda?
-Sí.
-Vaig fer
una recerca de tot el material d'arxiu a la recerca de noms com Ressada i
Rezoda.
Fett
podia veure que anava a haver de treure-li a poc a poc del fons de la gola.
-Sí.
-Rezodar,
un gàngster. Un gàngster mort, de fet. Va morir fa al voltant de trenta-vuit
anys. Aquest és el nom emmagatzemat al cor-de-foc.
Fett va
notar que Orade mirava la Mirta com si estigués per una vegada més preocupat
per ella que per la còlera d’en Fett.
-Assumeixo
que aquesta va a ser una dada significativa.
-Ho és.
Vaig descobrir que tenia una finca pendent, que és com es diu a Phaeda al fet
de deixar coses de valor sense testament o algú que les reclami. L'estat no pot
reclamar-les, així que han d’emmagatzemar-les. L'advocat de l'estat està
realment enfadat per haver d’emmagatzemar coses i diu que si volem omplir un
formulari per reclamar-les, ell serà un home més feliç. Portarà una mica de
temps.
Fett no
estava segur que les notícies sobre què havia deixat un sac d’escòria molt mort
mereixés interrompre el seu moment Bes'uliik. Però la Mirta mai va ser una
reina del drama. Això havia de ser alguna cosa relacionada amb la mort de la Sintas
i això li feia tornar-se molt, molt concentrat. Ella havia endevinat que ell
s'havia tornat sensible, i moltíssim més, respecte a les petiteses relacionades
amb la Sintas, encara que ell l'havia abandonat.
-Mirta
-va dir fermament Fett. Ell rarament utilitzava el seu nom-. Només digues-me la
part seriosament dolenta.
Ella li
va lliurar el quadern de dades. La pantalla ja estava fixada per mostrar
imatges del que havia emmagatzemat en el guardamobles d’en Rezodar, tot numerat
per la divisió de la cort d'herències. Fett les va anar passant.
-Simplement
mira el bloc de carbonita, ba'buir.
A Fett
no li va agradar el so d'això.
Quan va
arribar a ell, no va poder distingir bé els contorns, així que va ampliar la
imatge.
Oh, fierfek...
Volia
balbucejar alguna cosa, però de tota manera no va sortir cap so i ningú es feia
el llest amb un home amb casc. Les seves cames van amenaçar amb abandonar. Li
va tornar el quadern de dades a ella, prenent aire lentament i profundament per
intentar controlar les convulsions de les seves entranyes.
-Què necessites
de mi per fer que alliberin això? -Fett estava segur que la seva veu tremolava-.
Crèdits? Una signatura?
-I ja
està? –demanà la Mirta.
-Només digues-m'ho.
No pot ser veritat. No pot ser.
-Puc fer-ho
per mi mateixa. -Ella semblava ferida, el que no era fàcil per a una noia de
cara forta com ella-. Mil crèdits.
-Jo els
pagaré. -Fett amb prou feines podia creure que les paraules estiguessin sortint
de la seva boca, totes amb la veu d'un estrany calmat -. Ella era... ella és la
meva ex-dona, després de tot.
Sintas era viva.
Sintas
Vel, la seva primera i única dona, era viva, sempre que res hagués anat
malament amb el procés de la carbonita.
Ella
anava a tenir moltes coses amb les quals posar-se al dia amb la galàxia... i
amb la seva família trencada.
Ailyn, què puc dir?
-D'acord.
-Mirta tornava a ser tota agra aspresa-. Fes-te el dur davant dels teus burc'yase, però jo et conec a hores
d'ara.
Fett
havia decidit visitar el bany abans de l'enlairament. Ara era un bon moment.
-M'hi jugo
al fet que si.
Es va
allunyar a grans gambades, igual que sempre, perquè això era el que tots
esperaven i llavors va tancar les portes del bany i es va inclinar amb
l'esquena contra la paret. Es va deixar relliscar cap avall i es va quedar a la
gatzoneta, amb el cap a les mans, estremint-se.
Sintas era viva.
Va
esperar uns quants minuts, llavors es va posar dempeus i va sortir caminant per
la pista d'aterratge per a pujar al seu Bes'uliik com si res hagués passat.
CABINA
DE DIA DEL CAPITÀ, SSD ÀNAKIN SOLO
Ara ho veig jo.
Sé que és el que més estimava i el que havia
de matar.
Jacen
s'havia estès al seu jaç durant hores, intentant encaixar l'última peça del
puzle que el turmentava. Era la profecia. No encaixava.
Ell immortalitzarà el seu amor.
Va ser
només quan Jacen va considerar que ell podria no referir-se a si mateix quan va
començar a recórrer un camí complex que mostrava la profecia en la seva
multifacètica complexitat. No tenia només un significat: en tenia molts.
I això és pel que ara sóc el Senyor dels
Sith.
No hi
havia hagut focs artificials i ni un gir cataclísmic en la Força. I no obstant
això, des d'on estava ara, Jacen mirava cap enrere i veia un paisatge que havia
canviat completament. Hi havia canviat pas a pas, acte a acte, mort a mort, un
canvi tan gradual i creixent que tot just s'havia adonat del seu pas fins...
Fins ara.
No era
el mateix Jacen Solo que s'havia sorprès quan la Lumiya li havia dit que estava
destinat a ser un Senyor Sith.
Si
mirava prou enrere, Jacen va veure els seus començaments en els ulls aviaris i
estranyament preocupats de la Vergere mentre ell patia el turment físic que li
havia canviat per sempre, mostrant-li que no hi havia res que ell no pogués
suportar i passar més enllà si la seva voluntat ho volia.
I ell
havia matat no a una persona que estimava, sinó una cosa preciosa amb una absència
que anava a trobar molt difícil de manejar. Ja estava cremant un forat dins
d'ell. Li havia importat. I encara tenia l'aparença d'estar viu, però era un
mort errant.
El que
havia estimat i no obstant això matat era l'admiració i la devoció d’en Ben cap
a ell. Jacen havia arribat a estimar aquesta adulació. I havia estimat robar-li
al Luke el paper d’adorat pare i mentor.
Ell immortalitzarà el seu amor... on
immortalitzar significa «mort».
I Ben... coneixia a Ben prou bé per adonar-se
que mai descansaria fins que l'assassí de la seva estimada mare fos capturat, i
que ella sempre seria la perfecta icona de la bellesa i el coratge per a ell.
Ara l'amor d’en Ben és immortal. Perdurarà
mentre ell visqui, sense canviar, com la seva visió de la Mara. I... com l'odi i la venjança que sentirà per mi quan descobreixi el que
vaig fer. Això també viurà per sempre.
Jacen es
va aixecar i va mirar una altra vegada el seu reflex en el mirall a la paret. S’havia
estudiat com si busqués símptomes de canvis, hora rere hora, per veure si el
seu estatus de Sith s'estava manifestant en la seva carn.
No semblava diferent.
Però
seguia veient la cara d’en Ben mentre caminava fins al noi en aquell túnel i el
trobava vetllant a la seva mare morta. Els seus ulls... sabien que alguna cosa
estava esperant a ser revelada, quelcom que li faria trossos.
Mara va
fer que Ben comencés a preguntar-se per què ella no es va convertir en un amb
la Força. Abans o després, ell ho
descobrirà. Vas jugar la teva part en el meu destí, Mara.
I quan
Ben finalment descobrís que va ser Jacen qui l'havia matat, l’odiaria més del
que podia fins i tot començar a imaginar. Jacen havia injectat un verí lent en
l'amor d’en Ben cap a ell, tan segur com que havia enverinat a la seva mare, i
havia sembrat un odi terrible i meravellós. Un Sith necessitava aquest pou
magnífic d’aversió per arribar a la grandesa. Ben es convertiria al final en
algú més gran del que el seu pare Jedi podria ser mai.
Mentrestant,
la guerra d’en Jacen continuava, ara en un escenari polític més ampli de la
mateixa manera que a la GAG.
Va
recollir el casc negre de la GAG que rarament portava, li va donar voltes entre
els dits i va sentir unes estranyes nàusees en les seves entranyes mentre se’l
posava. Era l'equipament estàndard d'un soldat de la GAG, amb la secció de la
mandíbula acampanada que portava un filtre a prova de gas dispersor, amb el
visor formant una banda en forma de V buida de plastidur endurit, simplement
l'eina bàsica del treball. No era molt diferent del casc funcional que les
tropes havien portat durant dècades.
Però jo no necessito això, oi?
Es va
quedar dret al davant de la paret polida de duracer. La silueta negra enfront
d'ell estava borrosa i difusa, un mer suggeriment imprecís del que ell era. Tot
just podia mirar-la. Ell era tot el que els seus enemics deien que era. Estava
avergonyit. Sí, amb la vergonya eclipsant qualsevol culpabilitat.
Hi havia matat un cop i un altre, i havia matat
la Mara Jade Skywalker, que era alhora de la família i una amiga. Amics... ara
no li’n quedava cap excepte la Tenel Ka i l’Allana, i elles arribarien a
odiar-lo quan la veritat se sabés.
M'he enfonsat tant com puc als ulls de la
gent ordinària.
Però ara l'única direcció és... cap amunt.
Jacen va
pensar en una breu conversa que havia tingut amb un dels soldats de la GAG, un
antic oficial de policia de la Força de Seguretat de Coruscant. La majoria dels
assassinats, havia dit l'oficial, eren comesos per la família i els amics
íntims. L'assassinat aleatori d'estranys era relativament rar, fins i tot en
els quadrants més sòrdids dels nivells inferiors més violents i sense llei.
Llavors no sóc tan inusual.
Jacen va
agafar aire i va fer dues gambades cap a un costat.
Ara
s'estava mirant una altra vegada al mirall col·locat a la paret de la seva
cabina de dia. Clar com el vidre,
tallant, despietat. Va mirar la imatge completament de negre. Sabia el que
la gent deia a la seva esquena: que estava intentant emular a Vader.
I què? Estic orgullós del meu avi, però no
estic encegat per la debilitat que el va fer caure.
Però era
l'orgull ferit el qual parlava. Ara he
d'estar per sobre d'això. Havia d'estar per sobre de la por de les petites
consciències i fins i tot per sobre de l'odi que convertiria a Ben Skywalker en
un fort, digne i aterridor successor del títol de Senyor Fosc.
Però
això seria en d'uns anys, en el futur. Ara era el moment perquè l'home que una
vegada havia estat Jacen Solo carregués amb aquesta responsabilitat pel bé de
la galàxia.
Jacen es
va treure el casc, va mirar als seus propis ulls i no va retrocedir.
-Caedus
-va dir-. El meu nom és Darth Caedus.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada