Vel de traïcions (XXVIII)

Anterior

CAPÍTOL 28

En Cohl va agitar les parpelles, i després les va obrir del tot. La cara d’en Boiny tacada de sang va romandre desenfocat en la seva mirada. Va sentir nàusees i rampes. Sabia que el seu cos havia d'estar patint molt, però tot just era conscient d'ell. Boiny havia d'haver-li administrat bloquejadors del dolor. Cohl va assaborir la sang de la seva boca, i una cosa més: la dolça astringència del bacta.

Els trets d’en Boiny van començar a definir-se i enfocar-se. Un tret làser havia traçat un profund solc a la banda esquerra del verdós crani del rodià. La ferida brillava pel bacta acabat d'aplicar, però Cohl dubtava que la substància miraculosa pogués salvar-lo.

La seva memòria va tornar de sobte. Es va sobresaltar i va intentar seure.

—Esperi, Capità —va dir Boiny. Tenia la veu feble i ronca—. Descansi un moment.

Cohl no li va fer cas. Es va obligar a incorporar-se i immediatament va caure de cap per avall contra el terra. Va sentir com se li trencava la punta del nas i va sentir com una reguera de sang li baixava pel bigoti i gotejava fins al seu llavi inferior.

Va començar a arrossegar-se per terra fins on estava el cos inert de la Rella. Quan va allargar la mà i li va fregar la cara amb la punta dels dits va notar que estava inert i fred.

Boiny tornava a estar al seu costat.

—Està morta, Capità —va dir angoixat—. Per quan vaig arribar a ella, ja no hi havia res a fer.

Cohl es va arrossegar l'últim metre fins a arribar a la Rella. Li va envoltar les espatlles amb el braç dret, prement-la contra si i plorant en silenci durant un moment.

—Vas haver de tornar —va dir en veu baixa, entre sanglots. Llavors es va girar i va mirar a Boiny.

—Hauries d’haver-me deixat morir.

Boiny esperava la seva ira.

—Potser ho hagués fet d'haver estat més a prop de la mort. —Apartà els parracs de la camisa d’en Cohl per descobrir la gruixuda armilla de plecblindatge que hi havia sota—. L'armilla va absorbir la major part de la càrrega, però tens lesions internes. —Va mirar la destrossada cama esquerra d’en Cohl i es va inclinar per examinar-li el front—. Vaig fer el que vaig poder amb les teves altres ferides.

Cohl es va posar la mà al cap. El tret li havia cremat tot el pèl del costat dret del seu cap, deixant una ferida tan profunda i oscada com la que fendia el crani d'en Boiny.

—On vas trobar...?

—Un farmaciola d'emergència en un petit armari al costat de la porta. Els pegats de bacta van caducar fa un parell de mesos, però encara conservaran potència suficient per mantenir-nos un temps sencers.

Cohl es va passar el dors de la mà sota el nas, respirant després treballosament.

—El teu cap...

—Fracturat a més de socarrimat. Però em vaig administrar una bona quantitat dels mateixos bloquejadors del dolor que et vaig donar a tu. Vaig estar a punt de tenir una sobredosi, però almenys ara ja no hi veig doble.

Cohl va aconseguir seure. Va mirar al seu voltant, veient l'home que havia matat tombat cap per avall a terra, en la postura en què havia caigut. A part d'ell, el lloc estava buit. Va tornar a mirar a Boiny.

—Per què no ens van rematar?

—No s'esperaven que passés això. Suposo que Havac es va espantar.

Cohl ho va pensar un moment.

—No, els Jedi ens busquen. Vol que ens trobin. Però no és tan idiota com per creure que no diré res sobre les seves intencions, mogut per algun equivocat sentit de l'honor.

—M'hi jugo a què comptava amb que no trairies a Lope i als altres.

Cohl va assentir lentament.

—Havac em va calar bé. Però lamentarà no haver-me matat mentre va tenir oportunitat. —Es va repenjar sobre el genoll sa, no sense dificultat—. Hi ha algú més al magatzem?

—Només els agents de duanes lligats de mans del passadís. La zona de càrrega està deserta.

—Ajuda'm a aixecar-me —va dir, allargant un braç cap al rodià. Va fer una ganyota mentre Boiny tirava d'ell i el posava dempeus.

Trontollant, va posar el peu esquerre a terra i va estar a punt de caure.

—Vaig a necessitar una crossa.

—Improvisaré alguna cosa.

Cohl es va balancejar sobre la cama bona. Va pensar que el cor li rebentaria si tornava a mirar la Rella, però així i tot es va obligar a baixar la mirada.

—Alguns de nosaltres naixem per ser traïts —xiuxiuejà—. Ja no puc compensar-te per això, Rella. Però dedicaré totes les meves forces a venjar-te.

* * *

Recolzant-se en la crossa que el rodià havia improvisat a partir d'una canonada i una nansa de plastiacer embolicada en teles, Cohl va seguir al seu company pel passadís. Els agents de duanes lligats de mans i embenats tot just van ser conscients de la seva presència quan van passar furtivament davant seu, camí de l'entrada del magatzem. La inspectora de duanes de qui la Rella havia fet servir el seu uniforme seguia inconscient per la injecció d’en Boiny.

La zona del davant estava inundada pel so d'enlairaments i aterratges, malgrat estar tancades les portes giratòries. Els aerotrineus seguien surant a un metre del terra cobert de serradures, i tota la resta seguia estant tal com ho recordaven.

Boiny va estudiar el lloc per un moment i després es va dirigir al centre de la sala, a dos metres del trineu principal.

—Aquí van posar una caixa.

Cohl va examinar les reveladores marques en el serradures.

—Massa gran per ser la d'un arma.

Van mirar al seu voltant i els dos van localitzar l’holoprojector al mateix temps. Estava al tren d'aterratge d'un dels trineus. Boiny el va agafar i el va posar sobre el trineu, encenent-lo. Cohl es va acostar coixejant fins a l'aparell mentre aquest començava a projectar un cicle de les imatges emmagatzemades al seu interior.

—El Palau de Congressos —va dir, en veure les imatges en 3D del majestuós edifici amb cúpula i el monticle sobre el qual estava edificat.

Boiny va deixar que les imatges reprenguessin el cicle, detenint l'aparell quan deixà caure una visió allunyada del monticle boscós i de les quatre amples avingudes que conduïen a ell.

—És el que es veu des de la imatge anterior de les teulades —va dir Boiny fent retrocedir les imatges—. Havac ha de planejar un atemptat cap a Valòrum abans que aquest arribi a la Cimera.

Cohl s’acaricià el que li quedava de barba, mentre meditava en això. Va fer un gest cap a l’holoprojector.

—No. Se li ha oblidat emportar-se això. Volia que ho trobessin, com volia que ens trobessin a nosaltres.

Boiny es va ajupir bruscament sota un dels trineus.

—Aquí hi ha una cosa que segur que no esperava que trobéssim —va dir en aixecar-la.

—Un cargol bloquejador? —va respondre l'humà, estrenyent els ulls veient el gruix cilindre metàl·lic que li ensenyava el seu amic.

—Però d'una varietat poc comuna —va contestar, portant-lo a l'altura dels ulls—. És molt semblant als que vam disparar contra els androides de seguretat del Guanys, però està alterat per a un androide molt més avançat. Potser un model de combat.

—Havac té un androide —va dir Cohl per a si mateix. Va registrar el terra amb la mirada—. Seria això el que anava a la caixa? O només és un cargol bloquejador com molts altres?

—El Front de la Nebulosa emprant androides? Això no em quadra —va respondre Boiny escèptic. Va tornar a examinar el cargol—. Una cosa és segura, Capità. Aquest cargol ha estat tret d'un androide. Puc veure-hi les marques que li va fer una eina en treure'l.

Cohl va agafar el cargol i va tancar la mà al seu voltant.

—Vaig avisar a Havac que algú del Front de la Nebulosa havia informat al Departament Judicial dels nostres plans d'atacar el Guanys. Imagina que hagués decidit prendre precaucions extraordinàries per a aquesta operació. Havac va dir que el Front havia atret als Jedi fins a Asmerú. Això podria significar que l'atemptat de Coruscant contra la vida d’en Valòrum només va ser un truc pensat per desviar la nostra atenció d’Eriadú.

—Et segueixo—va dir Boiny una mica insegur.

—Havac ens deixa a nosaltres i a l’holoprojector perquè les autoritats ens trobin... —Va somriure malèvolament—. No estic molt segur de com planeja fer-ho, però crec que ja sé el que pensa fer.

—Capità? —va dir el rodià confús.

Cohl es va ficar el cargol bloquejador a la butxaca del pit i va començar a coixejar en direcció al passadís.

Boiny el va seguir, fent un gest en direcció a l’holoprojector.

—No hauria d’esborrar la memòria d'aquesta cosa?

Cohl va negar amb el cap.

—Amaga-ho perquè no ho trobin a simple vista, tal com va fer Havac. L'única manera que puguem arribar fins a ell és assegurant-nos que tothom segueix la seva pista.

* * *

Valòrum, Sei Tària i la resta de la delegació de Coruscant esperaven l'arribada de la seva caravana d’aerovehicles davant l'entrada principal de la residència palatina del Tinent de governador Tarkin. Les túniques elegants i les capes amb brocat tornaven a ser la vestimenta de tots, excepte d'un personal de seguretat gairebé tan nombrós con els diplomàtics.

—Confio que la seva estada amb nosaltres hagi estat agradable -li deia Tarkin a Valòrum.

—Molt agradable —va replicar el Canceller Suprem—. Permeteu—me oferir-li la mateixa cortesia si alguna vegada visita Coruscant.

—Espero que Coruscant arribi a convertir-se algun dia en una segona llar per a mi —va dir Tarkin somrient sense ensenyar les dents—. De fet, espero que acabi sent-ho tot el Nucli, de Coruscant a Alderaan.

—Estic segur que serà així.

El Capità del destacament de guàrdies del Senat es va apropar amb una làmina reciclable a la mà. De la seva espatlla penjava la més avançada de les armes làser, en lloc de l'acostumat rifle cerimonial.

—Ja tenim la ruta de l'aerodesfilada, Canceller Suprem.

—Puc fer-li un cop d'ull? —va preguntar Tarkin, el guàrdia va mirar a Valòrum sol·licitant el seu permís.

—Deixi que la vegi.

—Una mica tortuós, potser innecessàriament —va respondre Tarkin examinant la làmina reciclable—. Però no hi haurà problemes per arribar a la Cimera a l'hora prevista. —Va mirar al llarg passeig que conduïa a la mansió—. El governador arribarà en qualsevol moment, sortirem llavors.

Tarkin anava a afegir alguna cosa més, quan un lliscant va aparèixer de lluny, dirigint-se cap a on es trobaven Valòrum i ell.

—Què passa ara? —va preguntar Tarkin quan el vehicle biplaça va arribar a la casa i es va aturar.

Adi Gàllia i Saesee Tiin van baixar del vehicle flotant i es van dirigir al Canceller Suprem.

—Senyor, hi ha problemes —va dir en Tiin—. Se'ns ha confirmat que uns assassins contractats pel Front de la Nebulosa han aconseguit franquejar les mesures de seguretat d’Eriadú. Qui-Gon Jinn i altres Jedi estan ja camí de l’espaiport, amb l'esperança de poder interceptar-los.

—El perill ja no és una conjectura, Canceller Suprem —va afegir Adi amb urgència.

El front d’en Valòrum es va arrugar per la preocupació.

—Que els trobin —va dir per fi—. No consentiré que s'interrompi la Cimera.

Els dos Jedi van assentir.

—Consentirà ara en què li escortem? —preguntà en Tiin.

—No —va dir Valòrum en to neutre—. Cal mantenir les aparences.

Adi el va mirar amb duresa.

—Acceptarà almenys connectar el camp de força del seu vehicle?

—Hi insisteixo en això —va intervenir Tarkin—. Eriadú té l'obligació d'assegurar-se que no li passa cap mal.

Valòrum va assentir, amb una mica de reticència.

—Només fins que arribem al palau de congressos.

La cara d’en Tarkin estava enrogit per una sobtada ira quan es va tornar cap als guàrdies de seguretat d’Eriadú que tenia al darrere.

—Encarregueu-vos de marxar pels carrers. Arresteu a tot aquell qui doni motius de sospita. No us preocupeu per la legalitat. Doneu tots els passos que siguin necessaris.

* * *

Els agents de seguretat d’Eriadú ja eren a l'edifici de duanes per quan van arribar Qui-Gon, Obi-Wan, Vergere i Ki-Adi-Mundi.

Un agent humà apuntava amb un escàner a diversos aerotrineus aparcats a l'interior, portant encara una dotzena d'alts i prims cilindres de càrrega, les escotilles obertes revelaven estar buits. En una altra part del gran edifici interrogaven un grup de furiosos agents de duanes.

L'humà uniformat que dirigia el destacament de seguretat va aparèixer per un passadís poc il·luminat. Darrere d'ell anaven dos bípedes insectoides, de verdes escates i closca quitinosa, amb grans ulls negres, curts morros i boques sense dents.

Qui-Gon va notar la sorpresa del seu Padawan.

—Són verpins. En el pit tenen òrgans que els hi permeten comunicar-se mitjançant ones de ràdio. Però també poden parlar i entendre el bàsic, amb l'ajuda d'aparells traductors. Els seus aguts sentits els fan ideals per a treballs a consciència.

—Verpins —va dir Obi-Wan, movent el cap meravellat.

En veure als quatre Jedi, el Comandant es va acostar a ells, mentre la parella d'alienígenes es concentrava a estudiar el serradures del sòl.

Qui-Gon es va presentar, així com als seus companys.

—Tenim dos humans en la sala de darrere —va dir el Comandant, després de dedicar a la Vergere la mateixa mirada que Obi-Wan havia dedicat als rastrejadors verpins—. Un mascle i una femella, els dos morts per trets làser realitzats a curta distància, però d'armes diferents. L'examen de carboni del sòl i les parets indica un fort tiroteig. Les taques de sang indiquen que almenys un dels combatents que van escapar era un rodià. De la farmaciola mèdica falten pegats de bacta, sintecarn i qui sap què més. Estem esperant els resultats de l'anàlisi d'empremtes de dits i palmes.

—El company del Capità Cohl és rodià —va dir en Qui-Gon.

El Comandant va prendre nota d'això en el seu datapad, assenyalant després al grup d'agents de duanes.

—Van ser agafats per sorpresa per un mínim de vuit atacants fortament armats, la majoria humans, però havent-hi entre ells un mínim de quatre niktos i una parella de bith. Després de l'atac per sorpresa, els van deixar al passadís perquè no poguessin proporcionar molta informació addicional. Però la dona d'aquí és la inspectora al càrrec de la nau de duanes que van segrestar els terroristes. Ha identificat la dona morta com la capitana del vaixell de càrrega corellià que va abordar. Segueix una mica encantada per la injecció atordidora que li van administrar, però diu que també va veure un rodià, i que creu recordar un gotal i una parella d'humans mascles. Tots ells semblen haver deixat el magatzem per una porta posterior que dóna a la carretera de servei de l’espaiport. Estem suposant que han fet servir lliscants.

El Comandant va caminar cap al centre del magatzem i va gesticular cap al seu voltant.

—Tot el que hi ha aquí està tal i com ho vam trobar, exceptuant aquesta màquina que vam descobrir sota un dels trineus.

Els Jedi van seguir la indicació del dit fins a un holoprojector portàtil situat sobre una caixa de mercaderies.

—Cohl serà moltes coses, però no descuidat —va dir en Qui-Gon.

—També ho hem considerat com una cosa deliberada. Però fins i tot els millors professionals cometen errors.

El Comandant es va dirigir cap a l’holoprojector. Estava a punt d'activar-lo quan el va interrompre un dels seus ajudants.

—Comandant, els verpins diuen que hi ha petjades d'una dotzena d'homes, alguns dels quals van arribar en aquests cilindres de càrrega. En algun moment, la majoria d'ells es va reunir allà, al voltant del que sembla ser una caixa, potser per observar les imatges contingudes a l’holoprojector. Entre ells es trobava un gotal que també va arribar en un dels cilindres. S'ha trobat borrissol en grans quantitats tant en el penúltim cilindre com en aquesta part del sòl.

—Una lluita? —va preguntar el Comandant.

—Podria ser, senyor. Els gotal tenen tendència a mudar quan s'espanten o se'ls enxampa per sorpresa.

—Què hauria pogut espantar-lo?

—No sé dir-li, senyor.

—Alguna cosa més? —va dir el Comandant, alçant la mirada del seu datapad.

—Les empremtes que baixen pel passadís i tornen aquí. Un grup d'elles és d'un rodià. La sang de la sala posterior explica que el rodià caminà trontollant quan va tornar aquí. El qui l'acompanyava tampoc estava en molt bona forma, a jutjar pel fet que es recolzava en una crossa improvisada amb un tros de canonada. Per tot el lloc hi ha petjades dels dos coixejant. El rodià va agafar una cosa de sota d'un dels aerotrineus, però no sabem el que va poder ser. Potser va ser l’holoprojector. Tot apunta que la parella va sortir per la porta del darrere, com els altres, però que anaven a peu, almenys fins arribar a les cabines de publitransport de la cantonada.

El Comandant va acabar de prendre notes i va mirar a Qui-Gon.

—Li diu alguna cosa tot això?

—El Capità Cohl, el rodià i la dona van haver de ser traïts en la sala posterior.

—Traïts? Per Havac?

Qui-Gon va fer que sí.

—Havac els va donar per morts als tres?

—No, esperaria que trobéssim vius a Cohl i al rodià.

—Per què anava a arriscar-se a fer això? —va preguntar el Comandant.

—Perquè vol desviar-nos de la veritable pista —va respondre el Jedi mirant-lo.

El Comandant es va gratar el cap pensatiu. Obi-Wan va portar l’holoprojector fins a ells.

—A veure el que trobem aquí.

Següent