Camí de l'aprenent (XI)

Anterior

Capítol 11

Al Sector d’Aïllament, els Mestres Jedi es van reunir fora del centre mèdic per entrar. Soara i Ry-Gaul també estaven dubtosos de l'oferta d’en Dol Heep.

–El planeta està extremadament vulnerable ara, –va dir Soara–. Un dia els supervivents voldran tornar, si poden. Haurien de tornar a les seves llars i negocis intactes.

–Això requereix un major estudi, –va dir Siri sòbriament.

Ry-Gaul va assentir.

Just llavors Curi va córrer fora de l'edifici.

–He rebut una comunicació de les naus d'evacuació. No és molt clara, però sé això... les naus han estat retardades. Quant, no ho sé.

Els Jedi van intercanviar mirades. Obi-Wan va agafar el seu comunicador i va tractar de contactar amb Ànakin. No va tenir èxit. Se’l va tornar a ficar en el cinturó amb una força innecessària. Siri el va mirar, llavors es va tornar cap als altres.

–Ara ens hem de prendre l'oferta d’en Dol Heep de debò–, va dir preocupada–. Hi ha vides en joc.

–Els vents forts canviaran en dotze hores, –va dir Obi-Wan–. Hem de prendre una decisió molt aviat.

–En qualsevol cas, hem trobat una cosa interessant, –va dir Soara–. Hem trobat a algú que no ha estat afectat per la toxina.

L'expressió preocupada de la Curi va canviar a una curiositat intensa.

–Què volen dir?

–Un radnorà anomenat Wilk es va colar al Sector d'Aïllament per veure la seva dona fa dos dies. No tenia un vestit bio-aïlls. La seva dona va morir, però ell està completament sa.

–No té cap símptoma en absolut? –va preguntar la Curi–. Estan segurs?

–El vam portar aquí–, li va dir Soara–. Estàvem a punt d’anar-la a buscar.

–Hem d’estudiar-lo, –va dir Curi, la seva veu elevant-se amb excitació–. Podria tenir algun tipus d'immunitat innata. Això podria ajudar-nos. –Ella va arrufar les celles–. Només tinc un parell d'investigadors aquí. Les meves habilitats científiques estan rovellades, però necessitem investigar-ho.

–No hi ha molt de temps–, li va dir Obi-Wan.

Per primera vegada des que l'havien conegut, Curi va somriure.

–Llavors serà millor que comenci.

Ella es va girar i va córrer de tornada a l'edifici.

Una veu de sobte va esclatar des de darrere d'ells.

–Jedi! M'alegro de trobar-los aquí.

Era Dol Heep. Els Jedi es van inclinar davant seu educadament.

–No han tornat per parlar amb nosaltres com van prometre–, va dir Dol Heep–. No entenem aquesta manca de cortesia.

–Hem estat ocupats amb els malalts–, va dir la Siri.

–Haurien d’estar ocupats treballant per treure'ls del planeta–, va dir Dol Heep amb un to insolent–. El nostre planeta ha fet una gran i generosa oferta, i tot i així vostès ens ignoren. Ara hem sentit que les naus d'evacuació han estat retardades. I tot i així no vénen a veure'ns? –La pell d’en Dol Heep estava tacada de ràbia–. Mereixem aquest tractament? Si no permeten que la nostra flota aterri, el Senat ens escoltarà!

–Estàvem a punt d'anar-lo a veure, Dol Heep –, va dir Obi-Wan en un to educat, encara que estava molest per la brusquedat de l’ambaixador–. Acceptem la seva oferta d'ajuda.

Era una decisió que havia pres a contracor. Però Siri tenia raó. Hi havia vides en joc. Els Jedi només haurien d’assegurar-se que els avoni no estiguessin planejant una conquesta sobre els famosos laboratoris d'investigació radnorans. Encara que com ho farien, no ho sabia. Les naus del Senat es retardarien dies. Era temps més que suficient com perquè els avoni exploressin els laboratoris.

–Molt millor, diem–, va dir Dol Heep, satisfet–. Donarem l'ordre perquè les naus ferri aterrin en els dos sectors. Carregarem als ciutadans en esquifs a les ciutats i llavors els portarem a les naus ferri, que els transportaran a les naus en òrbita. Llavors els portarem a Coruscant. Veuen? Donem tots els nostres recursos als nostres amics els radnorans.

Dol Heep es va anar corrent, la seva capa de septseda balancejant-se amb el seu caminar donant tombs.

–Espero que no arribem a penedir-nos d'això–, va dir Soara.

–Sí, –va dir Obi-Wan–. Però sembla l'única decisió a prendre sota les circumstàncies.

Siri va treure el seu comunicador del cinturó d'utilitats. Va introduir les coordenades d’en Ferus. Per a la sorpresa de tothom, van sentir la veu d’en Ferus amb claredat.

–Sí, Mestra.

–Ferus! Hem sentit que les naus d'evacuació han estat retardades...

–Ho sabem. I Mestra...

–Un minut, Ferus, –el va interrompre–. Això és important. Les naus avoni estaran aquí en qüestió d'hores. Transportaran a la població a naus orbitant el planeta. Llavors seran portats fora de perill. No hi ha necessitat de pànic. Rebut?

–Sí, Mestra. Però temem que algú ha...

L'estàtica es va apoderar de la línia, i es va apagar.

Els Mestres van intercanviar mirades intranquils.

–Sonava preocupat, va dir Obi-Wan.

–Sí, –va estar d'acord la Siri en silenci–. Ho semblava.

–Alguna cosa passa a Tacto, –va murmurar Soara–. Ho puc percebre. Però no tinc una clara sensació d'això.

Els Mestres Jedi van intercanviar mirades. Tots sentien el mateix.

–Hi estic d'acord, –va dir la Siri–. Només podem confiar que els nostres Padawans siguin capaços de tractar amb això.

La normalment composta Soara semblava insegura.

–Aquesta és la primera missió de Darra.

–Ferus té experiència amb situacions difícils–, va dir Siri–. I els altres l'admiren.

Ànakin no, va pensar Obi-Wan. Hi havia percebut el desgrat d'Ànakin cap a Ferus. No li havia preocupat. Ànakin naturalment sentiria rivalitat amb altres Padawans a la seva edat. Segons madurés com un Jedi, es sobreposaria a ella. Un cop, Obi-Wan havia sentit el mateix amb la Siri. Ara valorava la seva amistat.

Ànakin encara era jove. Sense Obi-Wan allà per guiar-lo, permetria Ànakin a la seva forta voluntat que es doblegués per les necessitats del grup? El seu desgrat passaria a un conflicte obert? Els dubtes irritants no marxarien.

–Tots són Padawans excel·lents, cada un a la seva manera–, va dir Soara amb confiança–. Junts són fins i tot més forts.

–Però no són Jedi, –va dir suaument Ry-Gaul–. Encara no.

I d'alguna manera aquestes lleus paraules d'un Jedi que rarament parlava va convocar tot el que sentien. I tot el que temien.

Següent