Camí de l'aprenent (XV)

Anterior

Capítol 15

Quan Ferus i Darra van arribar al centre de comunicacions, es van quedar atordits davant les notícies que les comunicacions estiguessin sent interrompudes des de l'espai.

Darra va agafar l'extrem de la seva trena de Padawan color sorra i la va mossegar nerviosa.

–Creieu que són els avoni?

Ànakin i Ferus van assentir alhora.

–Segur, això sembla–, va dir Ferus. Va mirar a la consola de comunicació, llavors a Ànakin i Tru–. Bona feina, tots dos. Mai podria haver-ho esbrinat per aquest sistema.

–És un pla perfecte–, va dir Tru–. Evacuar tothom del planeta. Tots se’n van voluntàriament. Llavors ells entren.

Darra es va adonar que estava mossegant-se la trena i va posar una cara de disgust. La va passar per darrere de l’espatlla.

–Parlem d'una conquesta fàcil.

–La pregunta és, encara mourem als radnorans als transports avoni? –va preguntar Ànakin–. Necessitem explicar-li a Galen aquestes notícies. Potser hi hagi una forma de retardar el procés fins que aconseguim tenir més informació.

–No tan ràpid, –va dir Darra–. Ferus i jo vam descobrir una altra cosa. La fàbrica que va fer aquests droides prototip pertany a Galen i la seva germana Curi.

–No és massa coincidència que hi hagués aquests lapsus de seguretat en les dues fàbriques? –va preguntar Ferus. Bressolà una poderosa cama sobre una cadira i es va asseure en ella.

Pensatiu, Tru es va inclinar a la seva cadira. Embolicà les dues cames gomoses al voltant la una de l'altra diverses vegades, llavors va creuar els seus turmells.

–Llavors Galen podria estar involucrat en l'alliberament dels druides–, va dir ell–. O fins i tot en l'accident industrial original.

–O la Curi–, va dir Darra–. O tots dos. O cap. Podria ser un empleat seu. O un antic empleat. En altres paraules, podria ser qualsevol d'aquest planeta. I hem de trobar-los en menys d'una hora! No és massa problema per a una primera missió. –Ella va agafar la seva trena de nou.

Ferus es va inclinar i va passar la seva mà cap a la butxaca d’en Tru. Va llançar a Darra un tros de caramel figda.

–No t’estressis, Darra.

–Tenim un fil, però sense patró, –va dir Ànakin–. Els nostres Mestres podrien estar en perill. No saben sobre la connexió de la Curi amb els Droides Prototip. Ella podria ser perillosa. Hem d'anar al Sector d'Aïllament i advertir-los.

–Espera, –va dir Ferus. Les seves celles fosques van baixar–. Primer de tot, se'ns ha ordenat quedar-nos aquí, independentment del què. Se'ns ha ensenyat a obeir als nostres Mestres... és una part important de l'Orde Jedi.

–Però les coses han canviat, –discutí Ànakin.

–I segon, no hi ha vestits bio-aïll per a nosaltres, –va afegir Ferus.

Ànakin va alçar la barbeta.

–No tinc por. Si el meu Mestre està en perill, hi aniré. Tu pots quedar-te aquí i estar fora de perill.

Per primera vegada, Ànakin va veure a Ferus posar-se vermell de ràbia.

–Això no és un concurs de valentia, Ànakin. Pensa com un Jedi.

–No em donis ordres! –li va respondre Ànakin enfurismat.

–El nostre primer deure és amb els ciutadans de Radnor! –va deixar anar Ferus.

Darra va fer un pas entre ells.

–Està bé, caps de ferrocret, calmem-nos. Se suposa que hem de treballar junts, recordeu? El temps s'acaba per als ciutadans d'aquest planeta. Concentrem-nos en això.

–És ell! –van exclamar Ànakin i Ferus alhora.

Els llavis de Darra es van torçar.

–Ah. A la fi esteu d'acord en alguna cosa.

–Ànakin té raó. Els nostres Mestres podrien estar en perill–, va dir Tru. Ànakin va començar a parlar, però va alçar una mà–. Ferus també té raó. Hem de pensar com a Jedi. I això vol dir que hem de confiar en els nostres Mestres. No podem suposar que no hagin descobert la mateixa informació que nosaltres. Hem de procedir amb la missió. Si hem de creuar al Sector d’Aïllament, ho farem. Però encara no.

–Què suggereixes? –va preguntar la Darra.

–Si els radnorans es queden al planeta, moriran, –va dir Tru–. Per tant hem de permetre als avoni que els transportin fora del planeta. Però hem d'evitar la invasió d'alguna manera.

–Quatre Padawans van a evitar una invasió de tot un planeta? –va preguntar la Darra. Ella va mirar a Ferus–. Si dius que no m’estressi, et mossego.

–Està bé, estressa’t una mica, –va dir Ferus amb un somriure preocupat.

Podien veure fora de les finestres del centre de comunicació que la població del Sector Clar estava començant a informar dels punts d'evacuació. Fins al moment les coses estaven anant suaus. Però mentre passava el temps, això podria canviar.

–El nostre primer pas és seguir i assegurar-nos que l'evacuació té lloc pacíficament–, va dir Ferus–. Hem de monitorar els dos punts de control. Galen ens va donar les localitzacions. Anem.

Ànakin es va retardar després dels altres. Un cop més els Padawans es van separar en equips per cobrir els dos punts d'evacuació. Es va dirigir cap al seu punt designat amb Tru. Fins llavors les files estaven procedint amb pocs incidents. Els noms estaven sent comprovats en els panells de dades. Els esquifs de les naus ferri encara no havien arribat. Hi havia poc que ell i Tru poguessin fer. Ànakin, tot i així, no estava molt content amb la seva decisió.

–Hem d’esbrinar el que està succeint realment–, va dir tossudament Ànakin a Tru–. Els nostres Mestres podrien estar en perill.

–No semblen del tipus que abandonin, –va dir Tru.

–Els nostres Mestres?

–Els exploradors, –va mussitar Tru–. Pensa en tots els béns en aquell magatzem. Van passar per molts problemes per robar-los. Recordes els Manikons? A cap lladre li agrada deixar el seu botí enrere.

–Per què et preocupes dels exploradors? –va preguntar Ànakin–. Són el menor dels nostres problemes.

–Potser són part del nostre problema, només que no ho sabem, –va dir Tru–. Tenen accés als arxius d'evacuació. Han estat capaços de traspassar la seguretat i robar alguns Droides de Combat principals. Sabem que estan connectats als esforços d'evacuació d'alguna manera. I si...?

–Estan connectats als avoni? –va preguntar Ànakin.

Tru va arronsar les espatlles.

–Potser. Val la pena comprovar-ho. Considerant la cobdícia dels exploradors i la seva predisposició a prendre avantatge dels seus devastats companys ciutadans, és difícil que deixin el planeta sense totes les coses que han robat.

–Tens raó, va dir Ànakin excitat–. Podrien tornar en aquell magatzem. –Ell va mirar a Tru–. A Ferus no li agradarà.

–Com assenyales constantment, Ferus no és el nostre líder–, va dir Tru–. Així que anem-hi.

Ànakin va sentir un rampell d'excitació mentre ell i Tru corrien a través dels carrers cap al magatzem. Això estava millor. Els Jedi no s’asseuen passivament i esperen a què els esdeveniments es despleguin. Fan que passin coses. Tru entenia això.

La població de Tacto estava començant a sortir, portant bosses i pertinences. La majoria dels ciutadans tenia blàsters lligats a les cintures. La tensió estava alta. Tothom estava disposat a donar la cara per ells mateixos i les seves famílies. Ningú semblava estar ajudant a ningú. Cada radnorà estava concentrat en el seu lloc a la nau d'evacuació i en arribar-hi el més ràpid possible.

Ànakin no estava segur de quant estarien disposats a esperar ell i Tru al magatzem. En realitat no haurien d'haver abandonat els seus llocs. La Força era fosca en aquest planeta. La violència podia esclatar en qualsevol moment.

Però van tenir sort. Quan es van colar dins del magatzem, van trobar a un dels exploradors ja allà.

Estava carregant una gravitrineu amb béns robats tan ràpid com podia. A causa de la seva pressa, va apilar els béns feixugament. Alguns contenidors de duracer van caure de la part posterior del gravitrineu, escampant els seus continguts.

–Necessites ajuda? –va preguntar Ànakin impulsivament.

Ell i Tru van activar els seus sabres làser i es van plantar davant l'explorador. Sabien que no haurien de fer-los servir.

El radnorà era baix i prim. Va mirar d'Ànakin a Tru i de tornada altra vegada. Llavors va tractar de somriure.

–Salutacions. Em dic Ruuin. El meu col·lega em va dir que s'havia deixat algunes de les seves coses en aquest magatzem. Em va donar una clau, així que jo...

–Estalvia-t’ho. –Ànakin va desactivar el seu sabre làser–. S'ha acabat el temps. L'evacuació està començant. Pots pujar a bord d'una nau...

–O podem ficar-te en una cel·la de detenció–, va dir Tru.

–I les coses estan tan confuses aquí al voltant, que pot ser que ens oblidem de treure't abans que els vents canviïn, –va dir Ànakin.

Els ulls d’en Ruuin es movien nerviosament.

–Vinga. Vosaltres no faríeu això. Sou Jedi.

–Tècnicament, no ho som, –va dir Ànakin–. Estem entrenant per a ser Jedi.

–Hi ha una diferència, en realitat–, va dir Tru. Es va encongir d'espatlles–. Només estem aprenent les normes.

–Així que permetin-me pensar. Va contra les normes Jedi deixar a un sospitós empresonat quan sabem que una toxina mortal està en l'aire? –Ànakin va arrufar les celles, pretenent ponderar-lo–. Tens alguna idea, Tru?

–Crec que em vaig saltar aquesta classe, –va dir Tru.

–Nois llestos. Sempre m'han agradat els nois llestos–, va dir Ruuin entre dents–. Està bé, està bé. Què voleu saber?

–Per a qui treballes? –va preguntar Ànakin.

–Com vaig a saber-ho? Algun paio–, va dir el radnorà. Ràpidament va alçar les seves mans en protesta mentre Ànakin i Tru donaven un pas cap a ell–. Estic dient la veritat. Se’m va pagar un salari i una part dels guanys. El nom del paio és Nonce, si això us ajuda. Si fóssiu de la policia de seguretat, el coneixeríeu. Ha estat detingut la major part de la seva vida. Però algú el va contractar. No sé qui. Ara puc anar-me’n?

–Com vas obtenir accés als plans d'evacuació? –va preguntar Ànakin.

–No ho vaig fer. Ningú ho va fer. I no sé com ell els va obtenir. Ara puc anar-me’n?

–Si t’anaves a quedar prou com per saquejar totes aquelles llars i negocis, com podies estar segur de tenir lloc per a l'evacuació? –va preguntar Tru.

Hi va haver un subtil canvi en la mirada d'en Ruuin. Va apartar la mirada. Però alguna cosa va canviar. Ànakin sabia que estava a punt de mentir.

–Ho hauríem fet a temps.

–No, no ho hauríeu fet, –va dir Ànakin–. I no et posaries a tu mateix i les teves noves riqueses en perill per córrer el risc. Així que quin era el pla? Com anàveu a sortir del planeta?

–De la mateixa manera que tots els altres, –va dir Ruuin–. Aquestes naus ferri. Ara puc anar-me’n?

Ànakin no sabia què fer. Era obvi que Ruuin no anava a dir-los la veritat. Tenia més por d'una altra persona que dels Padawans.

Tot d'una, Tru es va inclinar i va agafar el panell de dades d’en Ruuin del seu cinturó.

–Potser això ens digui alguna cosa.

–Ei! Ei! Això és de la meva propietat!

Ànakin va mirar el botí robat al seu voltant.

–De veritat creus que estàs en posició de queixar-te?

Tru estava ocupat buscant claus.

–Mira–, va dir a l’Ànakin, inclinant el panell de dades cap a ell–. Veus aquestes coordenades? Això ha de ser un lloc d'aterratge. I això no encaixa amb les que coneixem com naus ferri.

–Teniu un pla d'escapament–, li va dir Ànakin a Ruuin–. Deixa’m que et digui una cosa. No vas a aconseguir-ho. No aconseguiràs pujar a cap nau. Deixa’m que et digui una cosa més. –Ell va fer un pas més a prop d’en Ruuin–. Tens molta més por dels Jedi que de ningú més. Fins i tot que dels avoni.

–Els avoni? –La llengua d’en Ruuin va sortir de la seva boca pels nervis–. Mai he esmentat als avoni. Mireu, aneu a deixar-me marxar, està bé? No enteneu la càrrega a la qual m'enfronto. Podria ser empresonat per traïció. –Ell es va aturar de sobte.

–Traïció, –va dir Ànakin lentament–. Això vol dir que hi ha un altre govern planetari involucrat.

–Com els avoni, –va dir Tru.

Ruuin es va fregar el seu front suat.

–Està bé. Sí, van ser els avoni. Les coordenades són per a una altra nau avoni. Estan traient per aire als exploradors del planeta. No volen que ens agafin aquí. Necessitem marxar abans que les naus del Senat arribin. Ens van prometre que sense importar el que passi, ens anirem. Van donar suport els nostres saquejos. Volien tants disturbis i pànic dispersos com fos possible. Se suposava que tots tindríem cases i diners una vegada que arribéssim a Avon.

–No t'has preguntat per què els avoni estan fent tot això? –va preguntar Tru, disgustat–. Simplement anaves a permetre'ls envair el teu planeta?

–Jo no faig preguntes, –va dir Ruuin–. Sóc un lladre, no un filòsof.

–El pànic distraurà a la població encara més, –va murmurar Tru a Ànakin–. No tindrien temps d'esbrinar el que estaven planejant els avoni.

Ànakin va assentir. Es va tornar cap a Ruuin.

–Qui era el contacte de Nonce? Com vau aconseguir aquests droides prototip? Qui és el contacte amb els avoni? –va deixar anar ell.

–No sé res, –va dir Ruuin desesperat–. Només sóc un lladre. No sóc ningú. No queda ningú de qui parlar. Ara puc anar-me’n ja?

Següent