La pista del Jedi (X)

Anterior

Capítol 10

Obi-Wan i Ànakin van retrocedir els seus passos, enfilant-se a la muntanya de nou. Flòria i Dane van caminar darrere d'ells, no acostumats al ràpid pas dels Jedi.

–Estic començant a pensar que hagués preferit provar sort amb els caça-recompenses, –va grunyir la Flòria.

Ànakin es va aturar per quedar caminant al costat d'ella.

–Com us vau ficar Dane i tu en aquesta línia de treball? –va preguntar ell–. On són els vostres pares?

–On són els teus? –va deixar anar la Flòria. Tot d'una la seva cara es va apagar i es va tornar defensiva i enfadada.

–La meva mare viu a Tatooine, –va dir Ànakin–. És una esclava.

La cara de la Flòria es va suavitzar lleugerament.

–Oh. Em sap greu. Els nostres pares estan morts. No vinc d'Aaeton. Això va ser mentida. Dane i jo som del món del Nucli Interior de Thracior. Vam créixer en temps de pau, però fa cinc anys els senyors de la guerra de Thracior van començar a discutir pels territoris. Van començar les incursions entre les diferents tribus. La meva mare era Hnsi, el meu pare un Tantt. Van ser assassinats per estar casats. Els Hnsis van cremar la nostra casa i van matar a la nostra germana acabada de néixer. Dane i jo vam fugir.

Flòria va explicar la història en un to monòton, els seus ulls sobre el sender de la muntanya. Davant d'ells, Dane no es va girar ni admetre que estava escoltant, però Ànakin va veure el seu clatell posar-se vermell.

–Dane i jo vam haver de viure com podíem, –va dir Flòria–. Ho havíem perdut tot, així que havíem de treballar. Vàrem trobar treball en una cafeteria en una estació espacial, rentant els plats i servint menjar. El nostre cap era un home molt cruel. Vam descobrir que era buscat per les forces de seguretat d'un planeta proper. El vam enganyar per ser atrapat. Vam obtenir la recompensa, però vam haver de deixar el planeta. Així que d'alguna manera vam caure en la caça de recompenses. Hem estat movent-nos per la galàxia des de llavors.

–Quan trobes alguna cosa en el que ets bo, t’hi enganxes, –va dir Dane amb una seguretat orgullosa que Ànakin no va creure del tot.

–Sona a una vida dura, –va assenyalar Ànakin.

Flòria va alçar una cella.

–I la teva és tan fàcil, Jedi?

Ànakin es va prendre la pregunta de debò.

–En certa manera, ho és, –va dir lentament–. Sé que estic sent útil. Això fa el camí fàcil de caminar.

–Bé, jo prefereixo anar pel meu camí en un bonic creuer de tecnologia punta, –va dir la Flòria–. Així que suposo que em quedo amb el de caça-recompenses.

–Aquí estem, –va cridar Obi-Wan des d'una curta distància per davant–. Vam deixar el camí aquí, quan pensàvem que algú ens estava seguint.

–Aquesta era jo, –va dir Flòria.

Obi-Wan va fer que sí.

–Trobem la següent pista, Ànakin.

Ànakin es va anar del costat de la Flòria. Va empènyer la conversa fora de la seva ment. Abans, trobar pistes havia estat divertit. Ara, seria seriós.

No els hi va portar molt trobar la següent pista. Després d'una bifurcació en el camí, van trobar un parell d'engrunes d'una magdalena de fruita blum prop d'una roca plana al costat del camí.

–És llest–, li va dir Obi-Wan a Ànakin, ajupit al costat de la pista–. Ens està dirigint sense avisar-nos. Però sabem que Wren mai hauria deixat aquesta pista.

Ànakin breument va assaborir les engrunes. Va mirar cap al seu Mestre, la seva cara seriosa.

–Aquestes són del Temple.

–Estàs segur? –va preguntar Obi-Wan.

Ànakin va assentir.

–Reconeixeria les magdalenes de la Cavaller Jedi Alicka arreu. Això ha de significar que...

–El caça-recompenses definitivament té a Wren. Ha saquejat el seu pack de supervivència.

Es van apressar. Havien perdut una bona quantitat de temps, i Ànakin podia dir que el seu Mestre estava preocupat pel destí d’en Wren.

Van seguir el camí fins que es va corbar per un cingle que sobrevolava un prat ple d'alts arbres prims en flor. Des de dalt, les branques en flor formaven una coberta sòlida de rosa. Ànakin es va aturar i va examinar un gran penyal al costat de la senda. Va saltar d'un penyal al següent.

–Per aquí, –va cridar a Obi-Wan–. Va baixar des d'aquí fins a la praderia.

Ell va mirar enrere al seu Mestre. La mirada d'Obi-Wan va escombrar els arbres de sota.

–Wren és a prop. El puc percebre. Procedim amb compte.

Llavors es van obrir pas acuradament baixant la costa, saltant de roca en roca. Flòria i Dane el van seguir a una distància. Sota altres circumstàncies, Ànakin s'hauria detingut per assimilar la bellesa del punt. Després de créixer en un món desèrtic, sovint estava aclaparat per coses simples com les flors i l'herba.

Els arbres tenien troncs prims triangulars, però les branques eren gruixudes i àmplies. Les flors eren tan grans i denses que sobre cada arbre hi havia una massa entreteixida de rosa escumosa.

Ànakin va escanejar la praderia, alerta per problemes. Però en el seu lloc, va veure a Wren dormint sota un arbre.

–Mestre...

–El veig. –Obi-Wan es va detenir–. Quelcom... no va bé, –va murmurar ell–. No rebo sensació de la Força d’en Wren.

Ànakin va arrufar les celles. El seu Mestre tenia raó.

Obi-Wan va fer un pas cap endavant. Però no en la direcció cap a la qual Ànakin estava mirant.

–Mestre?

Ànakin va veure que el seu Mestre s'havia dirigit cap a Wren. Però aquest era un Wren diferent, dormint sota un arbre diferent.

I llavors Ànakin va veure a un altre Wren, i a un altre, i un altre. Cap d'ells era l'autèntic Jedi. Eren merament projeccions de la seva imatge.

–Hologrames, –va dir Obi-Wan.

–Tots ells? –va preguntar Ànakin.

Ell va mirar al seu Mestre. No hi havia manera de saber-ho.

Següent