Secrets dels Jedi (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

–Necessitem trobar un lloc per aterrar, i ràpid, –va dir la Siri. Les gotes de suor feien que el seu pèl estigués embullat. L'expressió dels seus ulls era ferotge com si contemplés la galàxia, com un repte que s'atrevia a desafiar-li a ella. Com si l'espai mateix es veiés obligat a sostenir la nau moribunda.

L'energia s'estava drenant tan ràpidament que aviat no arribaria per a tots els sistemes. Llavors serien incapaços de triar un curs que els portés a terra. Es podia veure el fum que sortia des del costat de babord. La nau atacant havia triat els llocs de les explosions amb cura, això estava clar. La badia de la càpsula d'escapament era una massa de metall fos. Una altra explosió al costat de babord havia arrencat totes les armes, i el vaixell estava escorat cap a un costat, en perill constant de perdre el control.

–Hauríem de proveir-lo de combustible en un satèl·lit, –va dir finalment Obi-Wan–. Hi ha un enorme port espacial allà, amb un munt de plataformes d'aterratge. Està a deu minuts de distància. Pot la nau aguantar deu minuts?

Siri va serrar les dents.

–Aquesta nau farà el que li digui que faci.

Obi-Wan va seure al seient del copilot, encara que en realitat no podia fer res més que observar la Siri batallar amb els controls. Mantenia el curs de la nau portant a terme petits ajustos i mitjançant una vigilància constant sobre les lectures dels sistemes.

–Adi es va estavellar a propòsit, –va dir la Siri–. Però això serà diferent, Obi-Wan. Jo no sóc capaç de controlar el que succeirà un cop arribem a terra.

Ell sabia el que li estava dient. Podria ser que no sobrevisquessin a l'aterratge.

–Ho entenc, –va dir–. Confio en tu.

Ella li va llançar una mirada ràpida, que estava tan plena de coratge que només va poder meravellar-se davant la seva fortalesa.

–Molt aviat estarem al port espacial, –va dir Obi-Wan.

El port espacial estava a la vora d'una nebulosa vermella. El color era profund i semblava vibrar. Als ulls d'Obi-Wan, semblava un espectacle impossible, una flor que floria en l'espai. Ells haurien de volar pel cor de la seva bellesa.

–Som-hi, –Siri murmurà.

I després, el port espacial s'alçava enfront d'ells, apropant-se increïblement ràpid.

–No puc baixar la velocitat, –va dir la Siri, notant-se el pànic en la seva veu.

En aquesta velocitat, la nau es desintegraria en entrar en contacte amb el sòl sense cap dubte. Obi-Wan ja no sentia que estava bussejant en una flor. Tota la poesia va deixar la seva ànima, i va veure duracer i metall, substàncies dures que polvoritzarien la seva nau com si fos una joguina.

–Talla l'energia! –va cridar a la Siri.

Ella el va mirar salvatgement.

–Però no podré controlar la nau.

–Serà suficient amb controlar el sistema hidràulic durant uns segons. Si no ho aconseguim llavors s'acabarà tot, de totes maneres.

Ella va estendre la mà i va tallar l'energia. La nau es va aturar, però ara estaven en caiguda lliure, i només podien distingir els éssers que tenien sota que els miraven insegurs. Obi-Wan va veure una figura alta que agitava el puny contra ells abans de posar-se a córrer per sortir del camí de la nau.

–Sortiu del mig! –va cridar la Siri, fent servir els controls manuals per governar la nau lluny dels creuers més grans i d'un vaixell de càrrega. Ella tenia el poder suficient en el sistema hidràulic que tenia a la seva esquerra per dirigir el vaixell cap a una secció buida de la plataforma i va tirar cap amunt per no aixafar el morro de la nau contra el terra.

Va tenir el temps just per a una mirada fugaç, això va ser tot, i després la nau va anar cap avall, començant a patinar amb una sacsejada terrible que va deixar anar els carrisquejos del metall i un fum ondulant. Obi-Wan va sentir que la seva mandíbula s'obria completament. El seu cos es va aixecar per l'aire. Ell es va agafar a la vora d'una consola mentre queia cap avall, però les seves cames van volar de nou i de cop el seu cos va tornar a caure cap avall, arrencant la consola del seu abast. Ell va colpejar el sostre, el terra. Mai no s'havia sentit tan impotent. No sabia que els seus membres es podien moure en moltes direccions alhora. El dolor el va travessar des de molts llocs. Podia sentir la nau lliscant sobre el seu ventre, raspant contra la plataforma de duracer. Olorava a foc.

Siri. Siri. El seu nom era com un tambor al seu interior. A través del fum, a través dels seus propis membres que s'agitaven, la va buscar.

Un Jedi podria fer que el temps passés més lentament. Significava que la seva mort i la d'ella duraria per sempre?

Va veure la brillantor del seu cabell a través del fum. Ella estava desplomada a terra.

No!

Es va obrir camí cap a ella a través de la nau cremada i va lliscar fins al seu costat.

–Siri!

Sentia el seu pols al coll. Com tremolaven els seus dits.

Va sentir una onada de propòsit. Ella era viva. Ell era viu. Ell els salvaria.

D'alguna manera se les va arreglar per treure el seu sabre de llum. Amb un braç al voltant d'ella, la va arrossegar pel terra de la cabina. La nau seguia patinant fora de control per terra, la fricció anava escalfant el dipòsit. El sòl de metall ja estava calent. Aviat començaria a fer-se miques, a fondre’s. Ell va voler portar el seu cos. Va estendre la mà per a usar la Força. Això requeriria tot el que tenia.

Mig es va arrossegar, mig va lliscar per terra. Siri va començar a moure’s. Tan aviat com va obrir els ulls, li va fer saber que la portava a empentes. Ella mai acceptaria ajuda si podia fer alguna cosa per si mateixa.

I ella va obligar al seu cos a obeir-la.

Va veure la seva ganyota de dolor quan va arribar al seu sabre de llum, però ella es va reunir amb ell a terra, arrossegant-se cap a la paret de la nau espacial. La nau encara estava fora de control, però l'accident probablement només havia durat uns tres o quatre segons.

No hi havia més temps per fer res. La nau es mantenia encara sencera. Obi-Wan va activar el seu sabre de llum i va començar a tallar a través de la paret de la nau. Siri es va reunir amb ell, la suor fent ratlles a través de la brutícia a la cara. La calor era cada vegada més insuportable.

Ells van enterrar els sabres de llum en el metall calent i finalment aquest es va desprendre. Obi-Wan va arribar a veure el cel pel forat i després va estar a punt de ser expulsat de la nau, Siri estava darrere d'ell, ells estaven en equilibri sobre les puntes de les seves botes. Siri assolí agafar-lo i el va arrossegar amb la seva increïble força.

Ells van notar com per un moment s'equilibrava el costat de la nau per on lliscaven. Es van mirar als ulls. Van mesurar la velocitat i van saber que el salt seria difícil. Van invocar la Força i van saltar.

La Força els va ajudar. Ho van veure al temps que feien un salt alt i van ser capaços de frenar el seu descens. No obstant això, el xoc amb el terra va irradiar a través dels seus genolls, i van rodar-hi i van posar distància entre ells i la nau, ja que podia esclatar.

I per davant d'ells, la nau va explotar.

Ells es van apartar de l'explosió, es van cobrir els caps. Plovia el metall fos. Obi-Wan va sentir que una peça cremava la seva espatlla.

Ells van caure junts, gairebé sense atrevir-se a creure que estaven vius.

L'ésser alt amb braços gairebé fins a terra va sortir corrent cap a ells. Obi-Wan va reconèixer l'ésser que havia vist brandant el puny contra ells.

–Què creieu que esteu fent? –va cridar l'ésser.

Siri i Obi-Wan se'l van quedar mirant.

–Sobreviure? –va dir la Siri.

Ella va riure. Obi-Wan mai l'havia sentit riure abans. L'alleujament li va inundar. Ells estaven vius. Estaven vius. Ell es va posar a riure. Es van riure i van plorar, abraçats mentre jeien a la plataforma de duracer.

–Algú pagarà per això, –va dir l'administrador de port espacial, i només va aconseguir que riguessin més fort.

Obi-Wan i Siri esperaven a l'hangar. Ells s'havien separat per tal de netejar-se. Ell li havia donat al furiós gerent del port espacial el número de registre de la nau estavellada, així com el nom de Magus. Obi-Wan no tenia cap dubte que l'administrador del port espacial podria seguir-li la pista d'alguna manera i exigir-li el pagament dels danys.

Siri es va dirigir cap a ell, amb els cabells mullats i amagat darrere de les orelles.

–I ara què? –va preguntar quan se li va ocórrer.

–Em vaig trobar amb una pilot que ens portarà a Rondai-2, –va dir Obi-Wan–. Ella va dir que qualsevol que sobrevisqués en aquest accident mereix una mica d'ajuda. És un creuer subllum. Sortim en pocs minuts. Podríem estar aterrant-hi per al migdia.

Siri va assentir amb el cap.

–És bo tenir una bona notícia a la fi.

–Hem d'arribar fins a Taly.

La mirada de la Siri estava ennuvolada.

–Si ell segueix viu. Els pirates van a lliurar-lo als caçadors de recompenses per la recompensa.

–Jo sento que està viu. Nosaltres gairebé no ho vam aconseguir.

–Ho sé.

–Però ara hem de...

Cap dels dos va parlar per un moment. Al seu voltant, els treballadors anaven per l'hangar. Però per Siri i Obi-Wan, va ser com si ningú més estigués allà. Ells simplement es van mirar, recordant el que havien confessat al vaixell. La prova. Va ser resultat de les circumstàncies, d'estar tan a prop de la mort?

No era una cosa real. Encara estava entre ells.

–Què fem? –Li va demanar la Siri–. El que sento... està prohibit.

–Però no ho podem aturar, –va dir Obi-Wan–. Vam estar a punt de morir. Això podria succeir en qualsevol moment, en qualsevol missió. Entenc això. Ho accepto. Però no vaig a acceptar seguir endavant sense estar junts els dos.

Siri empassà saliva.

–Què m'estàs dient, Obi-Wan? Som Jedi. No podem estar junts. No hi ha un camí.

–Per què? –Va esclatar Obi-Wan–. No té per què ser així. Les regles poden canviar-se. El Consell pot canviar les regles, poden trobar una manera per a nosaltres. Encara es pot ser Jedi i seguir...

–Donant-nos amor un a l'altre, –va acabar Siri en veu baixa–. Això té un nom. No podem evitar dir el que sabem.

Ella es va estirar i li va tocar la màniga.

–Tu i jo sabem que no canviaran les regles per nosaltres. L'Orde Jedi no funciona d'aquesta manera. Les regles hi són per raons que es remunten a milers d'anys.

–Raó de més per canviar-les, –va dir Obi-Wan–. Podríem esperar uns quants anys, fins que siguem Mestres. Llavors podríem ser un equip. Podríem seguir fent missions junts!

Els ulls de la Siri van brillar.

–Podem ser un gran equip–. Llavors la seva mirada es va atenuar–. Ells no ho permetrien. I jo no vaig a deixar als Jedi. Jo sé el que et va costar l'última vegada.

–No vull deixar als Jedi. I sé que no podria...

–Ho són tot per a mi, –va dir la Siri–. Són part de mi. És la meva llar–. La seva veu era suau–. Però pel que són.

–Haurem de mantenir això en secret–. Fins i tot mentre ho deia, Obi-Wan va sentir com queia el seu cor. Mantenir-lo en secret per a Qui-Gon? Podria fer això?

Ell hi havia mantingut secrets per a si.

Però ell era el Mestre. Ell tenia aquest dret. Obi-Wan va rebutjar la idea. Sabia que estava nascuda en el ressentiment que sentia contra qualsevol cosa que s'interposés entre ell i el que volia. No era just culpar a Qui-Gon.

Ell podria desfer del seu ressentiment amb facilitat. Del que no podria acomiadar-se era de l'horrible sensació d'ocultar el seu cor a Qui-Gon.

–Seria difícil.

La mirada de la Siri era tèrbola.

–És l'única manera. O si no ens decidim ens apartarem d'això.

Donar-li l'esquena? Obi-Wan no va poder suportar quan dels seus dits li va caure la màniga de la Siri. En qüestió d'hores s'havia adonat que Siri era tan necessària per a ell com respirar. Ella era part d'ell. Ella era el seu cor i els seus pulmons i part del que el mantenia dempeus.

Va empassar saliva.

–No hem arribat massa lluny amb això per donar-nos la volta. No puc deixar-te anar.

Els ulls de la Siri es van omplir de llàgrimes, i això va ser el pitjor de tot.

–Anem a mantenir-lo en secret, després, ens veurem l'un a l'altre quan es pugui, com podrem fer-ho?

Obi-Wan se sentia tan marejat. Tan ple d'alleujament per estar viu. Molt agraït que la Siri estigués dempeus al seu costat. Tan plena d'alegria, que l'estimava. Però quan va mirar cap endavant, només va veure enganys. Podrien caminar per aquest camí?

–Hem de trobar a Taly primer, –va dir la Siri–. Acabar la missió. Després podem decidir què fem.

–Taly és el més important, –va coincidir Obi-Wan. Tot semblava anar en contra d'ells, però estranyament, es va sentir esperançat. Ja trobarien una manera.

Següent