La Prova del Jedi (XXV)

Anterior

Capítol 25

El fum, el foc i la pols eren tan espessos que els infrarojos dels transports no podien penetrar en ells; els radars de bord ja no eren eficaços localitzant blancs exteriors perquè la runa i els fragments dels vehicles destrossats omplien l'aire com en un bulliciós calder de destrucció. S'havia tornat gairebé impossible saber si es disparava a un amic o a un enemic.

–Treu-nos d'aquí –va demanar Ànakin al seu conductor–. He de saber què dimonis està passant allà fora i aconseguir que aquests transports segueixin avançant. Els meus homes estan lluitant allà dalt sense el suport de la infanteria. Som-hi! Som-hi!

Tot d'una, el vehicle d'Ànakin va ser envestit per darrere per un altre vehicle.

Tothom es va veure impulsat cap endavant, però els seus arnesos els van retenir i el transport es va aturar immediatament. En aquest moment, el raig d'un canó làser va colpejar la màquina pel costat i va travessar el blindatge fins al compartiment de la tripulació, abans d'esclatar en flames.

Sense pensar tan sols, Ànakin va allargar un braç i va subjectar al conductor per l’extrem de la placa pectoral. Amb l'altre va llançar una empenta de Força a l'escotilla de la cúpula, que es va obrir grinyolant. El conductor es va deixar anar de l’arnès i es va impulsar cap enrere amb els peus per ajudar a Ànakin, que intentava arrossegar-se del seu seient.

Van grimpar a la cúpula i es van deixar caure pel costat del vehicle. Van aterrar en un munt de terra al costat del transport, que va començar a deixar anar un greixós fum negre seguit d'una intensa i ardent flamarada blanca que es va elevar almenys deu metres en l'aire. Ningú més va aconseguir sortir.

Arrossegant el conductor, Ànakin va ensopegar mentre buscava refugi. Tot just havia recorregut uns metres quan un altre vehicle va passar rugint al costat d'ells, esquivant-los per mil·límetres i gairebé ofegant-los en l'espès núvol de pols que aixecava. Ànakin es va llançar a una depressió poc profunda. Al seu voltant, els vehicles rugien i donaven voltes disparant les seves armes. El soroll era ensordidor.

Una cosa va avançar cap a ells entre la pols, un transport. Es van enfonsar en la depressió tan profundament com els va ser possible, i la màquina va passar rugint sobre ells, mig enterrant-los en la depressió, que ara tot just era una rodera en el terreny.

–Hem de sortir d'aquí –va dir Ànakin, sacsejant-se la brutícia.

–Cap a on? –va replicar el conductor.

Tenia raó. Ànakin va comprendre que no sabia en quina direcció es trobava al front. Va mirar al seu voltant i va localitzar instantàniament als transports.

–Per aquí –va ordenar.

L'altre el va seguir. Van arribar al costat d'un transport immòbil que disparava repetidament contra blancs que ni tan sols podia veure. Ànakin va reconèixer les febles marques pintades a la placa davantera del blindatge... Era un dels seus! Va canviar el seu comunicador a la xarxa de comandament:

–Aurek Trill Sis Nou, aquí Unitat Sis. Estic fora, al seu costat. Obri’m, acaba de convertir-se en el meu vehicle de comandament.

No va obtenir resposta.

Estava arribant a la petita comporta per la qual sorgia un transmissor-receptor connectat al sistema de comunicacions del vehicle quan, de sobte, aquest es va posar en moviment, enredant el doblec de la seva capa en el mecanisme de tracció i arrossegant-lo amb ell. Tot just li faltaven mil·límetres per ser aixafat per les cadenes, quan el seu company clon va saltar cap a ell i va tallar la capa amb una vibrodaga.

–Gràcies. Ha estat per poc –Ànakin va panteixar mentre el clon l'ajudava a posar-se dret. Es va descordar les restes de la capa i va deixar que caiguessin a terra–. Un Jedi sense la seva capa se sent nu.

Però l'humor no semblava ser el punt fort del clon, suposant que li hagués sentit sobre el soroll de la batalla en què estaven immersos.

Ànakin va connectar el sistema de comunicacions del seu casc i va intentar contactar amb el comandant del transport. Només va sentir estàtica.

–Anem, caldrà tornar als transports a peu. No estan lluny, segueix-me.

Van córrer. Ànakin va haver de contenir-se. Per ben entrenat i en forma que estigués el clon, i ho estava, no podia igualar a un Jedi. La sang d'Ànakin semblava protestar a les venes cada vegada que s'obligava a frenar-se si més no una mica, quan tot en ell rugia un sol missatge: córrer! Però en uns quants segons, que a ell li van semblar una eternitat, va trobar les rodades dels transports. Ja hi eren. Va córrer cap al primer de la fila. La comporta estava oberta, i el comandant del vehicle tenia el cap i mig tors fora del vehicle.

Recolzant-se en la Força, Ànakin va saltar fàcilment sobre el vehicle, sorprenent al comandant clon, que va treure la seva arma en prendre’l per un soldat enemic.

Ànakin va aturar el braç del clon.

–Sóc el comandant Skywalker! –va dir amb urgència–. Fiqueu-vos a dins, aquest serà el meu vehicle de comandament.

El comandant clon va obeir, mentre Ànakin ajudava al seu conductor a pujar darrere d'ell.

***

Pors Tonith va contemplar com es desenvolupava la batalla i va donar un glop a la seva tassa de te.

Excel·lent! L'atac enemic s'havia dut a terme tal i com ell havia previst. Havien aconseguit frenar els atacs sobre el centre de les seves defenses i el flanc dret, i l'ofensiva contra turó perdia força davant la resposta dels seus reptadors. Quan arribessin al peu del turó, anaven a endur-se una gran sorpresa.

–Preparat? –va preguntar a un tècnic.

–Sí, senyor. Hem interceptat la seva xarxa de comunicacions. Tenim el codi de trucada del seu comandant, el seu registre de veu i el seu codi d'autenticació. Som capaços de transmetre ordres a totes les seves tropes.

–Bé. Que quedi a l'espera.

Ara, Tonith podia donar ordres falses a totes les unitats d’en Halcyon, podia dir-los que ataquessin, es retiressin o romanguessin allà on es trobaven, però volia alguna cosa més espectacular i estava disposat a aconseguir-ho.

Va somriure.

***

–Passi’m el seu enllaç de comunicacions –va exigir Ànakin al comandant del batalló, mentre s’arrencava el seu i el tirava a través de l’escotilla–. Aquí Unitat Sis, estic en un transport. A la meva ordre, segueixin-me tots –trepà fins a l’escotilla del vehicle–. Moveu aquest trasto tan ràpid com pugui. Escolteu bé tots. Jo us guiaré –va canviar a la xarxa de comandament–. Seguiu el meu llum.

Va treure el seu sabre làser del cinturó, el va activar i va alçar el braç apuntant amb ell al cel. Tot seguit va assenyalar cap endavant; el vehicle va ascendir trontollant per la rampa i va desembocar en la plana, seguit per una llarga línia de transports.

–Tot a l'esquerra! –va ordenar, i el transport es va desviar a l'esquerra just a temps per esquivar un altre vehicle que es creuava per davant–. Més ràpid, tot recte. Dreta. Esquerra. Obri aquesta cosa.

Els làsers i els raigs solcaven l'aire xiuxiuejants. Ànakin els va desviar sense esforç amb el sabre. Darrere d'ell, alguns transports van rebre impactes i van frenar, però aquells que els seguien els van envoltar, procurant mantenir el sabre làser d’Ànakin a la vista. Entre el dens pols i el fum que s'estenia pel camp de batalla, era l'únic que podia veure a certa distància. Afortunadament, Halcyon havia fet una bona feina i les màquines de l'enemic estaven destrossades o en franca retirada.

En qüestió de segons van arribar fins a les roques, al peu del seu objectiu.

–A baix tots! Formeu en batallons i seguiu-me!

Ànakin va sortir del transport i va saltar a terra. Aquella era una maniobra que els clons havien practicat en innombrables exercicis d'entrenament fins a arribar la perfecció. Esquadres, escamots, companyies i batallons van prendre les seves posicions acordades, tancant línies per cobrir els buits en la formació deguda els transports inutilitzats pel camí. Els vehicles supervivents es van desplegar i van començar a picar el cim del turó amb el seu foc granejat.

–Necessitem foc de cobertura –va exigir Ànakin al Centre de Control de Tir.

–Rebut –va respondre una veu en els auriculars del Jedi–. Temps estimat: cinc segons.

Ànakin va comptar: mil un, mil dos, mil tres, mil quatre, mil cinc. I els morters van començar a disparar contra el cim. Era un desplegament de potència molt satisfactori. Va deixar que les andanades continuessin mentre se situava al capdavant del primer batalló.

–Això els farà ajupir el cap... Ningú pot sobreviure amb aquest bombardeig.

–Jo no estaria tan segur, senyor –va dir el comandant.

Ànakin va mirar a l'oficial amb incredulitat, però es va limitar a arronsar-se d'espatlles.

–Avançant-me a les seves ordres, senyor –li va prevenir el comandant del batalló–, li aconsello que es quedi aquí amb les reserves fins que hàgim assegurat el turó.

Ànakin va dubtar un instant abans de prendre la seva decisió. Estava preparat per al combat; cada fibra del seu ésser s'estremia davant la idea de liderar la càrrega empunyant el seu sabre làser i deixant que aquest fes la seva feina. Però ara era comandant; el seu treball era ordenar, no lluitar.

–Coronel, prengui aquest pujol –i va apuntar cap a la muntanya que s'alçava sobre el camp de penyals.

El batalló va avançar per companyies, amb el comandant i el seu personal immediatament darrere de la primera companyia. El camp de penyals va obligar a la infanteria clon a ajuntar les seves files per passar entre ells, la qual cosa els posava excepcionalment nerviosos.

–Ràpid! Ràpid! –urgí el comandant del batalló, mantenint un ull al cim, que romania estranyament silenciós.

A què estaven esperant? D'allà només els arribaven els cruixits de rifles làser.

–Patrulladores androides –li va informar el comandant de la companyia– Estem deixant-los a un costat.

Quan la mina va esclatar, el comandant del batalló només va sentir un lleu cruixit, el resultat instantani de la commoció que li va rebentar els timpans. Va sentir com sortia acomiadat per l'aire cap enrere, entre un núvol de fum, pols, armadures esbocinades i membres humans.

Va xocar contra un penyal i va rebotar abans de caure a terra. No sentia dolor, només una sensació de pesadesa a les cames i l'esquena. Va sacsejar el cap per aclarir-se’l, però no va resultar. Va intentar tocar-se els peus, però no va poder. Més enllà de les genolls ja no tenia cames. Ho va saber perquè va aconseguir recolzar-se en els colzes i incorporar-se prou per veure que ja no tenia peus. Va intentar seure per arribar fins als seus monyons i contenir l'hemorràgia, però no va poder perquè la seva esquena s’havia partit en xocar contra el penyal. Algú el va agafar per les aixelles i va començar a estirar-lo, però va perdre la consciència. Molt després, algú, una dona creia, li va donar una mica d'aigua.

***

Els androides de combat esperaven asseguts en els seus búnquers, immòbils, fila rere fila. Els seus sistemes de control estaven activats i els d'armament carregats, esperant l'ordre d'atacar. Només uns instants abans els havien ordenat que es refugiessin en el complex de búnquers per evitar el bombardeig dels morters, que ara començava a caure sobre les seves abandonades posicions. La nit anterior, els androides de treball havien millorat i aprofundit els búnquers, així que ara eren impenetrables fins i tot per als obusos pesats que explotaven per tot el turó en enormes flamarades. No feia ni trenta minuts que les tropes clon havien intentat penetrar en el seu perímetre, però els androides estaven preparats. Ara s'asseien tranquil·lament en els seus búnquers i esperaven. Els pocs éssers vius que es movien entre ells, els seus coordinadors de combat, tremolaven esperant el moment en què un impacte directe foradés la superfície i els destruís a tots. Però els androides de treball havien realitzat el seu treball amb rapidesa i eficiència, i estaven fora de perill als seus forats, esperant que el bombardeig cessés, per molt que els sacsegessin i ensordissin els impactes dels obusos de mil quilos.

La infanteria enemiga s'apropava, tal com l'almirall va predir que ho faria.

Les patrulladores androides ja combatien amb les seves primeres unitats. En qüestió de segons es detonaria l'enorme mina preparada per aniquilar Izable i que no havien tingut l'oportunitat d'utilitzar per culpa del contratúnel republicà.

Llavors, els androides rebrien l'ordre d'entrar en acció i obrir foc contra els supervivents.

Un dels controladors contemplava un monitor amb el detonador a la mà.

Faria explotar la mina quan les primeres tropes atacants s'agrupessin per passar entre els penyals. Tot d'una, el monitor es va apagar. No importava; sabia en quin punt es trobava la infanteria. Va comptar: "Un, dos, tres, quatre". Va prémer el botó del detonador. La potència de l'explosió es va deixar sentir fins i tot a l'interior del búnquer, fent-lo tremolar de tal manera que va témer que s'esfondrés sobre ell.

El controlador va somriure. Ara, quan els obusos deixaran de caure..

***

L'explosió va enderrocar a Ànakin. Davant d'ell, allà on la companyia havia desaparegut entre els penyals, només veia una enorme cortina de fum. L'aire estava ple de terra i fragments dels penyals destrossats per l'explosió. Es va posar dret i va córrer. El que va trobar li va semblar sortit d'un malson. Gairebé tots els soldats clon estaven ferits o morts. Els ferits tenien la mirada perduda, les armadures cobertes de sang i molts d'ells havien perdut diferents parts del cos. El terreny estava sembrat de cadàvers i moribunds.

Aquells que semblaven indemnes estaven atordits, desarmats, desorientats.

–Segona Companyia, ataqueu –va ordenar Ànakin per la xarxa tàctica, –segon i tercer batalló, ataqueu. Seguiu-me! –va córrer, travessant la carnisseria fins al peu del turó. Va empunyar el sabre làser i el va activar, alçant-lo per sobre del cap–. Formeu, jo us mostraré el camí!

Les restants dues companyies del primer batalló es van recuperar ràpidament i van sorgir des dels penyals fins situar-se a l'altura d'Ànakin. En aquest moment va arribar la resta dels transports i van començar a vomitar tropes.

–Envia-me’ls. Ara –va ordenar Ànakin al comandant de brigada, que va començar a formar els regiments.

Des del cim del turó seguien sense disparar. Bé. L'artilleria els mantenia controlats. Milers de soldats clon van avançar fins al vessant del turó i es van aturar, esperant l'ordre de carregar contra cim.

En aquest moment, la seva pròpia artilleria va començar a bombardejar els transports.

***

–Que s'ajustin els seus objectius a intervals de cent metres, retrocedint cap a les nostres línies. Passi l'ordre a totes les unitats –va ordenar el coronel Gris Manks–. L'atac ha estat anul·lat i hem de cobrir la retirada de les nostres tropes.

–Senyor –va dir un dels operadors del Centre de Control de Tir–, crec que les tropes situades al flanc dret estan atacant ara mateix el turó. Si apuntem cent metres més enrere, bombardejarem als nostres propis...

–Les seves dades han d'estar equivocades. Ajusti l'objectiu. He rebut l’ordre directament del general Halcyon. Rebuda i autentificada. Que totes les peces s'ajustin al pla de foc acordat i donin suport les nostres línies en cas d'un contraatac.

Els directors del CCT van fer circular l'ordre, i els artillers van ajustar els seus punts de mira d'acord amb ella.

Erk i Odie van saltar en els seus seients.

–"Rebuda i autentificada", la pràctica habitual –va comentar l'androide al costat d’ells–. Això vol dir que el general al comandament ha donat una ordre, i les ordres han de ser obeïdes. Ho sé perquè sóc un...

***

Per Ànakin, al peu del turó, l'atac des del cim va començar com una brillant i lluminosa filera de foc. Eren tantes les armes que disparaven alhora que resultava difícil triar un blanc individual.

Una onada de destrucció es va abatre sobre els soldats reunits entorn d'ell, sense pensar-ho si més no, va usar el seu sabre làser per desviar diversos trets dirigits directament cap a ell. Els homes situats a la dreta i a la seva esquerra no van tenir tanta sort i van ser tallats a trossos.

–Endavant! –va cridar Ànakin, començant a escalar el turó.

Les companyies, els batallons i els regiments van avançar darrere d'ell, disparant i maniobrant; però la línia va vacil·lar sota el devastador foc procedent del cim i va acabar detenint-se, quan les baixes van augmentar i els supervivents es van tirar al sòl a la recerca de qualsevol protecció que pogués proporcionar-los el terreny davant la destrucció que plovia sobre ells des de les altures.

–Bombardegin aquest pujol –va ordenar Ànakin per la xarxa de comandament, oblidant-se del procediment apropiat a causa de l'excitació–. Aquí el comandant Skywalker, necessitem el suport de l'artilleria! Estan destrossant els nostres propis transports! Reajustin els seus objectius. Ens estan destrossant aquí baix. Estem atrapats entre dos focs. Repeteixo, estem atrapats! Canvi.

Creient que el missatge d'Ànakin era un truc –l’ordre d'ajustar el tir havia vingut del CCT i, probablement, del mateix general en cap–, els comandants de les bateries designats per donar suport a l'atac de les tropes d’Ànakin van dubtar. Van demanar confirmació del CCT i la van rebre. Els obusos van continuar caient sobre els transports.

El foc dels androides separatistes es va intensificar. I pocs soldats clon eren capaços de tornar-lo. Frustrat, Ànakin va connectar amb la xarxa de comandament d’en Halcyon.

–General Halcyon, aquí Ànakin. Què està passant? Estic atrapat! La nostra pròpia artilleria em bombardeja el cul, i l'enemic ens està massacrant!

Halcyon es va sorprendre en escoltar la veu d'Ànakin retronant pels altaveus del post de comandament. Tots els presents van deixar d'atendre els seus deures per prestar atenció.

–Un moment, Ànakin –es va girar cap al seu enllaç amb l'artilleria. –Posi-me'n amb el coronel Manks.

–Vostè em va donar aquesta ordre fa una estona –va protestar Manks quan Halcyon li va preguntar què estava ocorrent–. Ajustar els objectius a intervals de cent metres, retrocedint cap a les nostres línies...

–Han interferit la nostra xarxa de comunicacions –va panteixar un oficial–. Vostè no ha donat tal ordre!

–Coronel, cobreixi la retirada del flanc esquerre, però apunti al cim d'aquest turó immediatament. Ànakin, per quan els morters tornin a disparar, surt d'aquí. Estic anul·lant l'atac!

Quan els morters van tornar a bombardejar el cim del turó, ja era massa tard per provocar qualsevol tipus de dany als androides. S'havien retirat als seus búnquers.

***

Odie va enterrar la cara entre les mans.

–Estàvem matant a les nostres pròpies tropes –va xiuxiuejar.

–En això se'n diu "foc amic" –va explicar l’androide–. Sol succeir sempre.

–Sé el que és –va replicar Odie amargament–. Però espero no tornar a sentir mai aquest terme.

***

–Informi, Tonith.

Era de nou la detestable comandant Ventress. Pors Tonith va deixar la seva tassa de te.

–Em truca en un moment molt inoportú –va somriure amb menyspreu. –Estic rebutjant un atac massiu.

–Sí, sembla summament ocupat..., com sempre procura semblar. Llavors, ha tingut èxit?

–Completament –va respondre Tonith, satisfet, portant de nou la tassa de te fins als seus llavis i xuclant alegrement.

–Baixes?

–Les nostres, escasses. Les seves... Bé, no les hem avaluat encara, però moltes. Enormes, de fet. Ja veu, m'he anticipat als seus moviments perfectament.

–El Comte Dooku s'alegrarà –el va interrompre Ventress amb el seu tradicional to neutre.

–Estic segur que això confirma la seva fe en la meva habilitat per dominar la situació –va dir el banquer, recolzant-se en la seva butaca i somrient obertament a la imatge hologràfica que surava davant seu.

–Aviat rebrà reforços. La flota està de camí.

Tonith només va fer que sí amb el cap.

–Potser ni tan sols les necessiti. Crec que m'enfronto a enemics de segona. Atacs frontals. Maniobres de flanqueig. Jedi corrent d'aquí cap allà amb els seus sabres làser. Idiotes! El que compta és la potència de foc i la tàctica, no l’heroisme i les bravates.

–Informaré al Comte Dooku –va replicar ella–. Una cosa més, Tonith. Quan això acabi ens veurem en persona. I el mataré.

La imatge va desaparèixer.

Tonith es va quedar gelat durant un segon. Llavors va arronsar les espatlles, va buidar la seva tassa i es va servir una altra.

–Esperaré ansiós aquest dia –va somriure.

Però sabia que la dona parlava seriosament.

Següent