Secrets dels Jedi (XIX)

Anterior

CAPÍTOL 19

Dos líders planetaris havien estat greument ferits, però tots ells havien sobreviscut. Raptor i Pilot eren morts. Gorm i Lunasa van ser posats sota custòdia. Va ser bo saber que la galàxia podria desfer-se'n per un bon temps.

Taly estava sent examinat per un droide mèdic. El nen tenia algunes contusions, però no havia estat danyat de cap altra manera. Qui-Gon es va posar a la gatzoneta al costat d'ell mentre el bacta mèdic li era aplicat en una rascada de la cama.

–Com te les vas arreglar? –li van preguntar els Jedi–. Com vas sobreviure?

Taly va somriure, i després va fer una ganyota quan el droide mèdic va començar a netejar una altra esgarrinxada.

–Els vaig dir que havia fet una còpia de la conversa que havia sentit. I que jo sabia qui els havia contractat, i que la barra d'enregistrament, va ser amagada en un lloc on si alguna cosa em passava a mi seria enviat directament al Senat. Com ells encara tenien més por de l'ésser que els va contractar, va resultar. Algú poderós que els podria arruïnar, o fins i tot contractar altres caçadors de recompenses per localitzar-los i matar-los a tots ells. Tenien massa coses a fer per intentar descobrir si els deia la veritat. Crec que anaven a tractar amb mi després de l'atac. Però jo sabia que els Jedi es mostrarien.

–I saps qui va contractar als caçadors de recompenses? –va demanar Qui-Gon.

–No estic segur, els hi vaig dir moltes coses, jo estava confós.

–No ho crec així, crec que vas escoltar qui els va contractar, i que ho recordes exactament...

Taly no va dir res. Qui-Gon es va adonar que Taly no ho diria. Ni tan sols podria dir-ho al Senat. Massa càrrega per a aquest noi, però ell havia après en poc temps la seva forma de lluitar. Li havien donat una lliçó del coneixement com a poder, i la que podria ser la peça més important del trencaclosques. No volia renunciar a això.

–Jo l'hi diria al Senat, si jo fos tu, –li va aconsellar Qui-Gon–. El coneixement és poder, però també és perillós.

–Jo puc gestionar el perill.

–Tu arribaràs lluny a la vida, Taly, –va dir Qui-Gon. I es va posar dret amb un sospir.

–Quan podem anar a Coruscant?

–D'aquí a poc, l'amo de l'hotel està enviant al seu propi creuer per portar-nos de tornada, ha de ser bastant elegant...

La cara d’en Taly es va il·luminar.

–I els meus pares? Podem veure si podem contactar amb ells?

–Sí. Anem a fer això, també.

Qui-Gon va sortir. Obi-Wan i Siri es trobaven sols a la piscina. Una alarma va sonar en veu baixa en Qui-Gon. Una cosa era diferent.

Ells s’estaven buscant l’un a l'altre. Ells no estaven fent broma, o queixant-se de la utilitat dels seus cinturons. Estaven simplement parlant.

Qui-Gon va sentir una por silenciosa. Hi havia alguna cosa entre ells. Quelcom havia succeït. Va veure el somriure d'Obi-Wan i com arribava fins a tocar els llavis de la Siri, on hi havia una petita ferida. Havia vist tots els somriures d'Obi-Wan, i mai havia vist aquest abans.

–No tenim proves, –va dir Adi, acostant-se al seu costat. Qui-Gon quedà confós per un moment. Adi havia vist el que ell havia vist?

–No tenim res contra Passel Argente. Va a sortir-se’n amb la seva, els caçadors de recompenses no van a parlar, per descomptat, podem sospitar de l'Aliança Corporativa, però no crec que siguem capaços de demostrar-ho... –Adi va sospirar. Ella va veure la mateixa escena que ell, dos padawans drets al costat d'una piscina, però no es va adonar d'una cosa.

–Així que és una petita victòria.

–Vint són els éssers vius, –va dir a Qui-Gon–. No hem impedit que vint mons perdessin als seus líders? Vint famílies no han perdut els seus éssers estimats. Jo no diria a això una petita victòria.

Adi va aixecar les dues celles davant seu, en aquesta ocasió per indicar com de disgustada que estava.

–Jo no sóc tanoca del tot, Qui-Gon. Només estic dient... oh, no ho sé, –va esclatar Adi amb emoció inusitada–. Sembla que en aquests dies, vam completar una missió, i que tenim èxit, però sempre hi ha alguna cosa que sembla que no podem fer bé. Tenim una petita victòria, però no la gran. Oh, no m'agrada ser imprecisa!

–Ja ho sé, –va dir Qui-Gon–. Molts de nosaltres sentim això. El Senat està cada vegada més fracturat segons passen els dies. Grups com l'Aliança Corporativa són cada vegada més audaços en les seves trampes. Tinc visions d'un dia en què ja no servim com a forces de la pau, sinó com a guerrers.

Adi semblava preocupada.

–Les visions vénen i van.

–Aquesta roman.

–Espero que estiguis equivocat.

–No més que jo, –la mirada d’en Qui-Gon es va posar sobre Obi-Wan i Siri–. No més que jo.

Els ulls d’en Taly es van tornar grans quan els edificis del Senat van estar a la vista.

–Sabia que anava a ser gran. Però això a més és bonic. I com es pot obtenir un lloc en qualsevol d'aquests carrils espacials? Tots estan tan plens de gent.

–S'aprèn mirant al voltant, –va dir Obi-Wan–. Aquí està la plataforma d'aterratge.

El pilot va guiar el creuer en un aterratge suau. Taly va mirar cap enrere amb pesar cap al luxós interior de la nau.

–Aquest és probablement el vaixell més sorprenent en el qual mai anem a muntar-nos.

–D'alguna manera, dubto sobre això, –va dir Qui-Gon.

Ells personalment van acompanyar a Taly a la reunió amb el comitè del Senat. Se li va veure caminar per l'interior. Així amagava el seu nerviosisme.

–Espero que digui tot el que sap, –va dir Adi.

Amb una mirada a Obi-Wan, Qui-Gon va dir:

–Ningú diu tot el que sap.

De tornada al Temple, els Jedi es van separar per tornar a les seves habitacions per descansar. Qui-Gon va fer un senyal a Obi-Wan.

–Anem a fer una passejada, –va dir. Ell va veure el desconcert a la cara d'Obi-Wan. Un passeig després d'una missió difícil i no dormir durant tres dies? L'esgotament d'Obi-Wan era evident, però es va tornar sense dir paraula i es va posar a caminar al costat de Qui-Gon.

Qui-Gon el va portar a la Sala de les Mil Fonts, el lloc on sempre havien tingut les seves converses més importants. L'esprai de refrigeració els va reviure mentre caminaven en silenci al llarg dels senders serpentejants.

–Ha estat una missió difícil per a tu, –va dir–. Has d'haver pensat el pitjor quan estaves a bord d'aquella nau.

–No esperàvem aconseguir sobreviure, –va admetre Obi-Wan.

–I com et fa sentir això?

Obi-Wan va negar amb el cap.

–Em va fer sentir moltes coses. Por, és clar. I penediment.

–Penediment?

–Lamento les coses que no he fet, –va dir Obi-Wan–. No em penedeixo de no haver conegut abans... no ser capaç de tenir... –Va lluitar i es va quedar en silenci.

–Siri, –va dir Qui-Gon.

Obi-Wan es va aturar.

–Ho saps?

–Ho vaig veure entre els dos–. Qui-Gon va començar a caminar de nou, i Obi-Wan es va moure al seu costat–. Succeeix a vegades, entre els padawans. Especialment en situacions extremes.

Obi-Wan es va aturar de nou, i Qui-Gon es va adonar que estava enfadat.

–No, –va dir l'aprenent–. M'adono del que sabré per tu. Però això no ho disminueix.

Ell va parlar com un home. Ell ja és un home, cap-de-suro, es va dir Qui-Gon. I té raó. Qui ets tu per reduir el seu amor?

–Ho sento, Obi-Wan, –va dir Qui-Gon–. Va, continuem caminant. Així que, saps el que et diré, oi?

–Que l'afecció està prohibida, que jo he triat aquest camí, i he de caminar-lo. Que no hi ha lloc per a aquest compromís personal en l'Orde Jedi, que cada un de nosaltres ha d'estar lliure de l'afecció personal o que no podrem fer... el treball que estem destinats a fer. Que la connexió amb la Força és un regal que hem d’honrar no només en els nostres cors sinó també en les nostres opcions.

–Tu dius aquestes coses com si elles no tinguessin cap significat.

–De vegades tot es cau quan t'adones que estimes.

I que podria respondre-li Qui-Gon, llevat dir-li que ell també coneix l'amor?

–Hem estat junts per molts anys, Padawan, –va dir Qui-Gon en canvi–. Crec que ens hem guanyat un respecte i una confiança mútua. Em fereixes en no voler escoltar el meu consell sobre un assumpte tan important.

Hi va haver una lluita a la cara d'Obi-Wan.

–No vull el teu consell, ja sé que em trencarà el cor seguir-lo, –va dir finalment.

–Així que no vols que te'l doni.

–Per descomptat que vull sentir el que vostè pensa, Mestre, –va dir Obi-Wan finalment–. Jo no vull ferir-li. No obstant això, sembla inevitable que algú sortirà ferit.

–Ah, –va dir Qui-Gon–. I no és la teva primera lliçó de per què està l'amor prohibit entre els Jedi.

Obi-Wan no va dir res. Només s'escoltava la remor dels passos i el toc suau i calmant de les fonts.

–Jo t'aconsello que renunciïs a ella, –va dir Qui-Gon el més suaument que va poder–. Això no es basa tant en les regles dels Jedi, com del que sé de vosaltres. Dels dos. Obi-Wan, ets un Jedi de talent. El camí ja està arrelat en el teu cor. En el teu caràcter. Si et rendeixes, alguna cosa en tu morirà. Sento el mateix sobre la Siri.

–Però no renunciaré als Jedi, –va insistir Obi-Wan–. L'Orde podria canviar les seves regles.

–Millor que sàpigues això, Padawan, –va dir Qui-Gon–. El Consell Jedi no canviarà les regles.

–Però...

–No canviarà els preceptes, no a menys que canviï la galàxia sencera, l'Orde no canviarà tret que tot canviï, tret que passi un trastorn que ho canviï tot. Llavors, potser, les normes vagin a canviar, però amb aquest Consell Jedi? No. Facin la seva elecció. Però facin-l amb els ulls oberts.

–M'estàs demanant que em parteixi el cor en dos.

–Sí, –va dir Qui-Gon amb cansament–. Ja ho sé. El meu consell es basa en què crec que tant per a tu com per a la Siri, l'angoixa de perdre-us entre si disminuirà amb el temps. No ho oblidareu, serà una part de vosaltres per sempre, però anirà disminuint. Considera que si sortiu de l'Orde Jedi, la vostra angoixa no disminuirà. Sempre estarà entre ella i tu. Entre els dos, perdent cada un una cosa que us semblarà tan terrible, tan dolorosa, que serà al final, el més difícil de suportar.

–No puc fer-ho–. Obi-Wan va mirar a Qui-Gon, amb la mirada torturada–. No m'obligui a fer-ho.

–No puc obligar-te a fer res, el meu padawan, tu has de triar. Tu hauries de parlar amb Yoda...

Obi-Wan es va sobresaltar.

–Yoda?

–Em vaig comunicar amb ell sobre això, vaig haver de fer-ho. Ell s’ho guardarà com ha fet sempre, al meu costat, és el teu més proper assessor, Obi-Wan. Ell t'està veient, no com a membre del Consell, sinó com el teu assessor i amic, i si tu no pots fer-hi front, –Qui-Gon va agregar a la lleugera, –llavors no estàs preparat per enfrontar-te al Consell.

Van girar la cantonada, i Yoda estava assegut esperant, recolzat en el seu bastó, enmig del camí.

A la vista d'ell, alguna cosa dins d'Obi-Wan va semblar trencar-se. Qui-Gon ho va veure. Yoda no havia de dir una paraula. No obstant això, dins d'aquesta petita criatura estava la noblesa i la saviesa a la qual Obi-Wan aspirava. Aquí hi havia el que seria el millor camí que un Jedi podria esperar trobar.

–El sacrifici, l'Orde Jedi exigeix, –va dir Yoda–. Sense recompensa per a tu és, Obi-Wan. Recolzar-te ho farem. Canviar les regles per tu, no ho farem.

Obi-Wan es va enfonsar pesadament en un banc. Va posar la seva cara entre les mans. Qui-Gon va veure moure les seves espatlles.

Ell no creia que fos possible per al seu cor trencar-se més del que ja estava trencat. No obstant això, així havia de ser, el pitjor ho hauria de suportar ell. Per donar al noi que estimava com a un fill el mateix dolor que sentia. Per lliurar-ho, sabent el que faria al seu cor.

Els va prendre un temps esperar que Obi-Wan pogués recuperar el domini de si mateix. Qui-Gon i Yoda esperaven en silenci. Per fi, Obi-Wan va aixecar la cara als dos.

–I tu? –va dir en veu baixa a Qui-Gon.

Qui-Gon va començar. Ell sabia, per descomptat, a què es referia Obi-Wan. Tahl. No esperava ser qüestionat sobre això. No esperava haver de parlar-ne.

No obstant això, per què no? Obi-Wan tenia tot el dret de plantejar-li la qüestió.

–T’encantava la Tahl, –va dir Obi-Wan–. Tu vas trencar les regles. I ara tu m'estàs demanant que renunciï a una cosa que vas prendre per a tu mateix. Què estàveu pensant tu i Tahl quan us vau prometre amor?

–Sí, Qui-Gon, –va dir Yoda–. Interessat estic també en la resposta teva–. Qui-Gon va pensar abans de respondre. Ell no volia respondre aquesta pregunta. Es referia a la part més profunda de si mateix. Si deia en veu alta el seu nom, anava a trencar-se?

–Va ser una època confusa, –va dir–. Tot just vam tenir temps de reconèixer el que sentíem abans que fos segrestada.

–Una resposta, que no ho és, –va dir Yoda.

–Què, què estàvem pensant? –Qui-Gon es va passar una mà pel front–. Vam creure que podríem trobar un camí. Que seguiríem sent Jedi, i que estaríem junts la major part del temps. No obstant això, no vaig poder negar la sensació.

–Llavors es podria trencar la regla, –va dir Obi-Wan–. Tu hauries de mantenir-ho en secret.

Qui-Gon va negar amb el cap.

–No, jo no crec que cap de nosaltres volgués això. Crec que vam pensar que podríem treballar per solucionar-ho d'alguna manera.

–De la mateixa manera que em sento ara! –Obi-Wan es va posar a plorar.

Qui-Gon va seure al costat d'ell a la banqueta.

–Aquí hi ha la diferència entre nosaltres. No vaig tenir l'oportunitat d'examinar la meva decisió. Per veure els seus defectes i els meus defectes. No sé què hauria passat si hagués viscut la Tahl. Podríem haver decidit posar el nostre gran amor de costat. Podríem haver deixat l'Orde Jedi. No ho sé. Mai ho sabré. I viure amb l'angoixa de perdre-la. Però jo estic vivint, Obi-Wan. Segueixo caminant pel camí Jedi. El que jo et dic a tu és que poques vegades tenim l'oportunitat de veure com canviessin les nostres vides i fer una elecció que ens defineixi. Tu tens aquesta opció. És per això que vaig davant teu. No ho facis de pressa. Utilitza el cap així com el teu cor. Recorda que tu ja has triat una vida que inclou el sacrifici personal. Aquest és el major sacrifici que pot fer-se.

–Afegeix només això, faré,– va dir Yoda–. Sent que alguns de nosaltres esperar tenir grans problemes per davant. No podem veure o conèixer tot, però sentim que és el que ens està esperant. Et necessito, sí, Obi-Wan.

–I com et sentiries, –va dir Qui-Gon, –si els grans problemes vénen, i tu no estàs amb nosaltres.

–No sé què és el correcte–. Les paraules semblaven ser-li arrencades a Obi-Wan–. No sé què fer!

Siri va aparèixer a la part superior del camí. Ella corria cap a ells, amb la cara ferida pel dolor.

–Magus ha colpejat, –va dir–. Els pares d’en Taly han estat assassinats.

Següent