Secrets dels Jedi (XX)

Anterior

CAPÍTOL 20

–La venjança, –va dir a Qui-Gon amb gran pesadesa–. Crea el més gran dels mals.

Yoda va dir.

–Hem de veure què podem fer per Taly.

–Li va donar la informació a la Comissió dels caçadors de recompenses, però no va revelar si sabia qui els havia contractat, –els va dir la Siri.

–Mai no sabrem la resposta, –va dir Qui-Gon.

–Augmentant el seu poder, el Costat Fosc està, –va dir Yoda. Va mirar a Obi-Wan i Siri.

Qui-Gon i Yoda es van allunyar. Siri va mirar enrere cap a ells,

–És gairebé com si Yoda sabés això de nosaltres, –va dir.

–Ell ho sap.

Obi-Wan es va embeure mirant-la. La seva bellesa nítida, la forma en què es va posar dreta i com es movia i parlava. La compassió en els seus ulls per Taly. Ell havia arribat més a prop seu del que ningú hagués fet en la seva vida, podia compartir coses amb ella que no compartiria amb ningú més. Tan a prop per conèixer-se el millor possible. Estimar-se el millor possible.

–No em miris així, –va dir la Siri, gairebé en un xiuxiueig–. Et veus com si estiguessis dient-me adéu.

Obi-Wan no va dir res.

Es va dur la mà a la boca.

–Què t'han dit?

–Em van dir el que ja sabia, el que ja sabíem, que les regles no canviaran. I si deixem als Jedi junts, mai estarem tranquils amb la decisió, que ens anem a penedir tots els dies. Més aviat o més d'hora s'interposarà entre nosaltres i serà més fort que el nostre amor.

Es va tornar furiosa.

–No vull mirar tan lluny. Jo no crec que es pugui veure el que passarà. Qualsevol cosa pot succeir!

–Llavors, què vols que faci? –Li va tocar l'espatlla. Al principi, ella es va apartar, però després es va penedir. Es va recolzar contra ell, amb l'esquena contra el seu pit. Lliscà els braços al voltant de la seva cintura. No va poder evitar-ho. Jo t'ajudaré a superar-ho, Siri. No obstant això, encara no. Dóna’m un últim moment, Qui-Gon. Deixa’m fregar la boca contra el seu coll. Deixa’m sentir-la estremir.

–Jo no volia decidir, –va dir la Siri–. No és això una debilitat per la meva part? Jo volia que tu decidissis. Tenia tanta por del que tenia per davant que volia deixar-me anar de la meva pròpia voluntat–. Ella va negar amb el cap, i ell va sentir el frec de pèl contra la seva galta–. És això el que és l'amor? Llavors potser jo no estic feta per a ell després de tot–. Va somriure amb tristesa, tot i que el seu cor estava destrossat. Va tractar de fer que li mirés a la cara, però ella es va resistir.

–No, no puc veure't ara només no et moguis.... –La seva veu era un murmuri ara, i podia sentir les llàgrimes d'ella.

–Sé que hem de deixar que els altres vegin que no estem junts –va dir lentament–. No m'imagino sortint de l'habitació sense estar junts, però sé que hem de fer-ho.

–Tu saps que els Jedi necessiten els nostres serveis, –va dir Obi-Wan.

Siri va sospirar.

–Oh, Obi-Wan. Tracta de no ser tan pompós–. Es retorçava entre els seus braços, a punt per enfrontar-se a ell ara, els seus ulls brillant amb malícia–. Això és un tret que fa que es burlin de tu, quan dónes l'oportunitat.

–Estic segur que també es burlen de la teva impaciència per seguir les normes.

–Sí, sempre vas ser millor que jo a la part de l'acceptació.

Les seves paraules es van enfonsar en ell, i la llum va deixar els seus ulls.

–Fins i tot ara, –va dir–. Fins i tot ara m'estàs ensenyant acceptació, just en el moment en què no vull sentir parlar d'això.

–Siri...

–Espera–. Ella es va apartar d'ell i el mirà amb seguretat–. Hi ha una altra cosa que has de saber sobre mi, no m'agrada allargar les coses. Així que farem un pacte. Només hi ha una forma en què puguem manejar això. Hem d'oblidar el que va succeir.

–Oblidar? –Obi-Wan la va mirar, incrèdul–. No puc oblidar-te!

–Bé, només has de fer-ho, –li va insistir ella–. Tu ho has d’empènyer cap al fons. Cal enterrar-ho. No estic dient que hagi de ser fàcil. Però jo vaig a fer-ho. Jo no pensaré en tu o em preguntaré si hem fet el correcte. No hi haurà intercanvi de mirades especials quan ens veiem l'un a l'altre. Mai esmentaré el que va passar entre nosaltres una altra vegada. Serem companys quan ens veiem. Camarades només. Jo no vaig a mirar enrere, ni una sola vegada–. Ella va colpejar el terra amb els peus, com si estampés la seva memòria a terra. Obi-Wan va saltar amb el so, fent una ganyota, com si ella li hagués colpejat. Era un guerrer ara, disposa cos, ment i cor a obeir-la.

–I mai m'ho vas a recordar, –va continuar–. Ni per una paraula o una mirada. Promet-m'ho.

–Siri, jo...

–Promet-m'ho!

Obi-Wan empassà saliva.

–T’ho prometo.

El seu rostre es va suavitzar per un instant. L'últim instant, de sobte ho sabia, en què anava a veure la seva mirada sobre ell d'aquesta manera.

–I espero, –va dir en un murmuri de la seva veu,– que no deixis de complir-la durant molt, molt de temps.

El moment era aquí, Obi-Wan va veure amb més claredat el que tenia per davant. Un abisme de desig dins d'ell que no podria mai, mai omplir. Una pèrdua que mai podria reconèixer.

No puc fer-ho, va pensar, fent un pas cap a ella. Havia de tocar-la un cop més. Potser això ho canviaria tot.

–No –Ella va fer apilament de seguretat–. Comença ara. Que la Força t'acompanyi.

Es va girar i va córrer pel camí. Va anar a cegues per ell. Va sentir l'espai buit on havia estat de peu. Les cascades seguien llançant la boira a l'aire, i va sentir el color del sol a les galtes. Ell va provar les seves llàgrimes, feien gust de sal.

Següent