La pista del Jedi (I)

La pista del Jedi

Jedi quest 2

Jude Watson

Obi-Wan Kenobi i Ànakin Skywalker.

Mestre i aprenent.

Escollits pel destí. Destinats al conflicte.

Ànakin Skywalker sap que Obi-Wan Kenobi no el va triar com a aprenent. En canvi, el que els va unir va ser l'últim desig del mestre del propi Obi-Wan, Qui-Gon Jinn. Ara, Ànakin està començant a dubtar del compromís del seu mestre... i Obi-Wan està començant a preguntar-se si alguna vegada serà tan bon mestre com Qui-Gon.

Amb aquestes coses en ment, el mestre i l'aprenent es dirigeixen a un exercici d'entrenament que aviat es converteix en una lluita per sobreviure. Un esquadró de caçadors de recompenses ha estat contractat per capturar als Jedi... i no s'aturaran davant res per fer-ho. Ànakin i Obi-Wan hauran d'evitar les trampes i emboscades... i tractar de descobrir qui està darrere de la mortal cacera dels Jedi.

 

Capítol 1

Des de l'espai profund, el planeta Ragoon VI jeia ocult per una boira blava brillant enmig d'unes partícules espurnejants que s'arremolinaven al voltant de la pantalla de visualització. La nau va irrompre en una atmosfera planetària tan clara que semblava tan transparent com l'aigua. Brillant a sota hi havia un planeta tan verd com una joia resplendent.

Ànakin Skywalker es va quedar sense alè mentre s'inclinava cap endavant. Mai havia vist una aproximació a un planeta tan bonic.

Obi-Wan Kenobi va posar una mà a l'espatlla d'Ànakin mentre ell, també, s'inclinava cap endavant.

–Hi havia oblidat com de bonic que és.

Ànakin va mirar al seu Mestre. Malgrat la seva barba, la seva cara de cop i volta semblava jove, fins i tot més jove que quan Ànakin l'havia conegut cinc anys abans, quan Ànakin en tenia nou. Obi-Wan havia estat un Padawan llavors, igual que Ànakin ho era ara. Sens dubte Obi-Wan s'estava recordant dels seus altres viatges al planeta, els que havia fet amb el seu propi Mestre, Qui-Gon Jinn.

Wren Honoran, el seu pilot Jedi, va assentir.

–Jo sempre ho oblido fins a la següent vegada que ho veig. Et treu l'alè cada vegada.

–És sorprenent que no hagi estat colonitzat–, va dir Ànakin.

–Va ser cedit a la confiança del Senat pel seu propi govern, –va explicar Obi-Wan–. Només petites tribus de nadius l'habiten encara. Un comitè del Senat fa les peticions de visita. Només els Jedi i petits grups d'éssers poden visitar-lo en qualsevol moment. L'accés està estrictament controlat. El que era Ragoon VI romandrà pur, com el govern volia. No hi ha carreteres aèries, no hi ha fàbriques, no hi ha ciutats.

–Els ragoons mai van permetre que els colonitzadors s'assentessin, –va dir Wren–. La seva pròpia població va emmalaltir i va minvar fins que finalment només va quedar un grapat d'ells. Ja no podien mantenir fora a tots aquells que volien venir. Sabien que haurien de cedir el que més estimaven per salvar-lo.

–Però si simplement haguessin permès que els colonitzadors vinguessin, podrien haver mantingut el seu planeta, –va assenyalar Ànakin.

–Sí, però van escollir no fer-ho. Les belleses del seu món eren massa importants per a ells, –va explicar Obi-Wan–. Mantenir el planeta pur era la seva primera meta.

–A mi em semblen egoistes, –va dir Ànakin–. Volien mantenir el seu planeta bonic per si mateixos i un pocs dels altres.

–O potser eren savis–, va dir Obi-Wan–. No ens correspon a nosaltres dir-ho.

Ànakin va tornar enrere la seva mirada cap a la superfície del planeta i va sospirar entre dents. Una de les coses més difícils que trobava sobre ser un Jedi era no fer judicis. Per Ànakin, les coses eren bones o dolentes, intel·ligents o estúpides. Obi-Wan tenia aquesta manera embogidora de no prendre posició en les coses.

–Si jo tingués un planeta que realment fos la meva llar, no el lliuraria. Voldria ser capaç de tornar sempre que volgués–, va dir Ànakin. Hi havia passat els seus primers anys a Tatooine, però havia estat un esclau. No se sentia com si el planeta fos la seva llar, fins i tot encara que la seva mare encara visqués allà.

–El Temple és la teva llar–, va dir gentilment Obi-Wan.

Ànakin va fer que sí, però sabia en el seu cor que no ho sentia així. Estimava el Temple i sempre s'alegrava de tornar a ell. Estimava el seu ordre i la seva gràcia. Estimava la bellesa en ell. La Sala de les Mil Fonts i el llac verd profund. Però no se sentia com la seva llar.

Al contrari que altres estudiants Jedi, Ànakin un cop havia tingut una llar. Al contrari que ells, recordava la seva mare. Recordava córrer a casa a través de la calor i irrompre per la porta per trobar-se amb la fresca i l'ombra i els braços oberts. Recordava la seva càlida galta contra la seva fresca...

No, la seva llar no havia estat un planeta. Havia estat quelcom més petit, i més humil, i molt més preciós.

La vida en aquesta llar no havia estat fàcil. Hi havia hagut temps d'escassetat de menjar, temps en què havien tremolat per les nits per falta de combustible.

El Temple mai es quedava sense menjar o combustible. La temperatura es mantenia en els graus òptims per als diversos éssers que vivien dins. Era més càlid i segur que les cambres d’esclaus de Tatooine.

Però tot i així no se sentia com la seva llar. La llar sempre serà on estigui la mare. No importa com de gran que em faci. No importa quant temps passi des que la vaig veure.

–Aquí hi ha les Muntanyes Rost–, va dir Wren–. Aterrarem i us acomiadaré allà. –Ell va somriure per sobre de la seva espatlla cap a Ànakin–. I llavors intentaràs atrapar-me.

Wren era un Jedi més gran amb una barba grisa que havia escollit ensenyar al Temple en lloc de continuar anant a missions. Ànakin havia estudiat la política dels governs amb Wren, i sabia que el Mestre Jedi tenia un coneixement ampli de les filosofies polítiques de la galàxia. Com a part del seu servei Jedi, Wren també s'oferia voluntari per prendre part en les missions d'entrenament dels equips Jedi.

Ànakin i Obi-Wan tractarien de rastrejar a Wren a través de l'espessor. L'exercici estava dissenyat per enfortir el vincle de confiança entre Mestre i Padawan. A Ragoon VI, només podrien dependre l'un de l'altre mentre rastregessin a Wren a través del terreny irregular.

Els ulls d'Ànakin ballaven mentre s'inclinava respectuosament cap a Wren.

–Serà un honor i un plaer trobar-lo en un sol dia, Wren.

–Ah, en un sol dia, dius. Ets gairebé tan orgullós com solia ser-ho el teu Mestre–, va dir Wren–. Crec que les meves pistes s'acaben de tornar més difícils. Gaudeixo d'ensenyar-los una lliçó als Padawans amb excés de confiança.

Ànakin va ocultar el seu somriure. En les seves classes, Wren havia estat respectat, però també havia estat burlat a l'esquena per part d'estudiants Jedi per trobar-se a si mateix una mica massa seriosament. A Ànakin li encantaria trobar-lo abans que un sol dia passés. Això desinflaria les seves maneres superiors una mica!

Tot i això, Ànakin no podia evitar preguntar-se per què Obi-Wan havia decidit portar-li en aquest exercici d'entrenament. Ja confiava en el seu Mestre amb la seva vida. Havien estat en missions difícils junts. Li havia conegut des que era un nen. Cada missió els apropava més. Per què havien de prendre una desviació pel que semblava ser un joc elaborat?

Van sobrevolar una praderia plena de flors silvestres i herba alta. Sobre el camp herbós, les muntanyes amb els cims nevats abraçaven la diminuta praderia. El cel era d'un blau fosc amb ratlles violetes. Ànakin gairebé podia olorar la fresca aroma de les flors. No havia vist mai un món tan frondós i amb tants colors vívids.

Wren va aterrar el navili expertament en un punt refugiat en un lateral rocós de la muntanya. Va accedir a la rampa d'aterratge i es va tornar cap a ells.

–Recordeu, heu de deixar els vostres comunicadors a bord de la nau. No es poden utilitzar dispositius de localització ni droides. Heu de confiar l'un en l'altre i en la Força.

Ànakin i Obi-Wan van assentir. Tots dos sabien aquestes coses, però era part del ritual que Wren les repetís. Van posar els seus comunicadors a la mà d’en Wren, i ell els va ficar al contenidor segur d'emmagatzematge.

–Si no podeu trobar-me, ens tornarem a trobar aquí en deu dies. –Aturant-se només per lliscar un kit de supervivència per sobre de la seva espatlla, Wren va assentir acomiadant-se–. Que la Força us acompanyi. –Amb els seus ulls grisos els hi va fer l’ullet–. La necessitareu.

Wren va córrer lleuger per la rampa. Es va balancejar sobre una roca plana, llavors va saltar a una altra. En uns moments, havia desaparegut.

–Wren certament està buscant confondre'ns, –va observar Obi-Wan.

–De veritat hauria de sortir més, –va dir Ànakin.

Obi-Wan es va tornar cap a Ànakin.

–Creus que Wren s'està prenent això massa seriosament?

–No, –va dir Ànakin vacil·lant–. Però no entenc per què un Cavaller Jedi voldria passar el seu temps així quan podria estar en missions.

–Wren ha estat en centenars de missions, –va dir Obi-Wan arrufant les celles–. Ha servit durant la major part de la seva vida. Ara vol cedir els seus coneixements als Padawans. És un gest noble.

Noble, però avorrit, va pensar Ànakin.

Va pensar que era millor no compartir el pensament amb el seu Mestre.

–Quant temps li donem? –va preguntar en canvi.

–Només un parell d'hores, –va respondre Obi-Wan–. Temps suficient com perquè explorem els voltants una mica i gaudim d’un bon àpat, com t'alegraràs de sentir. Tindrem solament racions i cubs de proteïnes un cop que marxem, però podem saquejar el celler de la nau ara. –Obi-Wan li va fer a Ànakin una mirada perforadora–. Això està dissenyat per ensenyar-nos, Ànakin. Però també se suposa que ha de ser divertit.

–Per descomptat, Mestre. –Ànakin no volia que Obi-Wan pensés que no estava desitjant fer l'exercici. Sabia que Obi-Wan havia estat aquí dues vegades amb Qui-Gon i atresorava aquests records. Ànakin volia tenir aquesta mateixa experiència amb el seu Mestre.

Obi-Wan va escalfar el menjar per a ells, el qual van menjar asseguts a la praderia envoltada de flors. El sol del matí era d'un groc brillant, exercint la seva calor sobre la pell de l'Ànakin. Va menjar ràpidament, ansiós per començar el dia.

–Qui-Gon i jo vàrem rastrejar a un Jedi anomenat Winso Bykart, –va dir Obi-Wan, apartant el seu plat i inclinant-se sobre les seves colzes–. Va ser el nostre segon viatge a Ragoon VI. En el primer viatge, vam haver de tallar l'exercici. No vaig saber per què en el moment, però Qui-Gon acabava de rebre una visió pertorbadora sobre la Tahl.

–He sentit a parlar–, va dir Ànakin–. Se suposava que era brillant.

–Ho era. Brillant, divertida i amable. Era única. –Obi-Wan va mirar cap a la pradera–. Era una gran amiga de Qui-Gon. No sé si mai va acceptar de veritat la seva mort.

–Però un Jedi ha d'acceptar la mort, –va dir Ànakin–. És part de la vida.

–Sí, –va dir Obi-Wan en silenci, la seva mirada encara llunyana–. Aquesta va ser la dificultat per Qui-Gon.

Què vol dir? Va voler preguntar Ànakin. Però alguna cosa el va detenir. A vegades, quan Obi-Wan parlava del seu Mestre, es tornava distant. Ànakin podia dir-ho per l'expressió de la seva cara. No volia tafanejar en fer preguntes no.

El silenci va caure sobre ells. Ànakin hi estava acostumat. Normalment els seus silencis se sentien còmodes. Aquest no ho era. Ànakin va mirar la cara d'Obi-Wan. Va veure l'anhel silenciós allà. Obi-Wan trobava a faltar a Qui-Gon. I per primera vegada, li molestava.

No tenia gelosia d’en Qui-Gon, es va dir a si mateix Ànakin. No era això. Hi havia estimat a Qui-Gon també. Una altra cosa li molestava sobre la preocupació del seu Mestre.

Potser era perquè encara tenia enveja de la seva relació. Obi-Wan havia pres a Ànakin com el seu Padawan a contracor. Ànakin sempre ho havia percebut. Qui-Gon havia cregut en ell, i la creença d’en Qui-Gon havia influenciat a Obi-Wan. Com podia Obi-Wan ignorar l'últim desig del seu estimat Mestre?

Ànakin s'havia cregut afortunat en aquell moment. En arribar al Temple i ser escollit per un Cavaller Jedi! Mai havia sentit d'això.

Ara tenia catorze anys, havia vist els seus companys estudiants Jedi esperar i amb esperances de ser escollits per un Cavaller Jedi. Hi havia parlat amb el seu nou amic, Tru Veld, sobre això. Tru li havia parlat sobre com el seu Mestre, Ry-Gaul, li havia estudiat. Tru havia sentit els ulls d’en Ry-Gaul sobre ell durant els enfrontaments de sabre làser, durant les classes, fins i tot mentre caminava pel Temple. Havien compartit moltes converses junts. Quan Ry-Gaul oficialment havia escollit a Tru per fi, es va sentir honrat.

Ànakin també s'havia sentit honrat de ser el Padawan d'Obi-Wan.

Però per què? Es va preguntar de cop i volta Ànakin. Obi-Wan no el va escollir.

Avui, per primera vegada, Ànakin va veure la diferència.

Llavors un nou pensament va perforar el seu cor. Li havia portat aquí Obi-Wan com un acte desesperat, per desenvolupar una proximitat que no sentia?

Següent