Secrets dels Jedi (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

L'alba estava almenys a una hora de distància encara. Feia fred a la cova. Obi-Wan romania embolicat amb la manta tèrmica sobre les espatlles i s'asseia a l'entrada de la cova. Fins i tot si hagués volgut anar a buscar la Siri, no podia deixar a Taly.

La llum estava canviant a porpra quan va reaparèixer la Siri, corrent sense fer soroll cap a la cova, sense donar mai un pas en fals, fins i tot al terra pedregós. Quan ella va veure a Obi-Wan va desaccelerar. Va veure com pujava lleugerament les seves espatlles, com si es preparés per al seu atac.

Ella es va ajupir davant seu i va treure un petit sac de la seva túnica.

–Tinc menjar per a Taly, –va dir–. Un panet muja, una mica de pa, una mica de fruita.

–Però sóc jo qui està portant tots els crèdits, –va dir Obi-Wan.

–Vaig canviar alguna cosa per ells, –va dir Siri–. El meu vidre d'escalfament. L'hi vaig vendre a un venedor que estava obrint la seva botiga d'hora.

Semblava avergonyit. Ella que havia sacrificat la seva possessió més preuada per un noi que tot just coneixia. Era un gest ple de sentiment. En el passat, Obi-Wan hagués actuat diferent d'ella. Ara, ell ho sabia millor.

–Endavant, –va dir–. Crida’m a mi, vinga.

Ell no va dir res. Sempre havia admirat la Siri per la seva feresa. Mai havia conegut com de forta que era la seva connexió amb la Força Viva. Sempre semblava que es mantingués per sobre dels altres éssers. Ara veia que la seva brusquedat era una mena de distància que mantenia, però tot i així, ella el mirava. Plena de sentiments.

–Li agradarà menjar-se això, –va dir Obi-Wan–. Va ser una bona idea. Ara pots anar-te'n a dormir. Jo vigilaré.

–No puc dormir, –va dir Siri bruscament–. T'importa si m’assec una estona?

Obi-Wan es va moure per fer-li lloc. Siri es va asseure al seu costat.

–Fa fred, –va dir–. Però va ser un bon dia.

Va tirar de la manta sobre les espatlles de manera que els cobria a tots dos. Ell va sentir la seva cama contra la seva, el seu alè contra la seva orella. Un calor difús passà a través d'ell. Va veure com el sol començava a tocar les roques de fora.

–Un dia més, –va dir–. Espero que Qui-Gon i Adi aconsegueixin fer-ho a temps.

–Si no ho fan, estarem bé, –va dir Obi-Wan–. Podem gestionar qualsevol cosa si estem junts.

–Ho sé. –Se sentia el murmuri contra la seva pell. Es van asseure junts i van veure aparèixer la llum.

Qui-Gon i Adi no van tornar, i no van enviar un altre missatge. Obi-Wan i Siri va començar a empaquetar els seus equips de supervivència. Haurien de fer-ho pel seu compte.

–Si el caçador de recompenses encara està en Quadrant Set, sens dubte estarà observant per veure si apareixem, –va dir la Siri–. Haurem de colar-nos d'alguna manera.

–Qui-Gon sempre diu que quan estàs tractant de colar-te en algun lloc, has d'anar a on està el menjar– va dir Obi-Wan–. El carreguen per separat a través de la zona de càrrega, i la seguretat de vegades és bastant fluixa. Provem primer per allà.

–Sona com un pla, –va dir la Siri–. Taly estàs preparat?

Taly es va posar a l'espatlla la seva motxilla. Un cop més, Obi-Wan va ser colpejat per la forma decidida amb què podia mirar-lo. Hi havia acceptat el regal de la Siri d'aliments amb gratitud i havia tractat de compartir-lo. Obi-Wan i Siri havia pres cadascun una petita peça de fruita, però van insistir que es mengés la major part dels aliments frescos. Ell havia estat més alegre després d'això. No era tant el menjar, va pensar Obi-Wan, com la cura per ell el que havia millorat el seu estat d'ànim i li havia augmentat les seves esperances. Siri havia fet bé. Hi havia coses que podia aprendre d'ella més enllà d'aprendre una nova postura de lluita. Hi havia coses que aprendre sobre el cor. Sobre donar.

–Estic a punt, –va dir Taly.

Siri li va posar les mans sobre les seves espatlles i es va ajupir per estar ella al nivell dels ulls d'ell.

–Això és el més important, Taly. Has de fer el que et diem. La teva seguretat depèn d'això.

Ell va assentir amb el cap.

–Ho faré.

Obi-Wan va poder veure que ho deia seriosament. Siri havia guanyat la seva confiança.

Es van posar de camí. A causa que era dia de mercat, la carretera estava plena d'éssers que anaven a Assentament 5. Això va ser una sort. La multitud els va donar un munt de cobertura.

El mercat es va crear al voltant de la plataforma d'aterratge, en un altre cop de sort. Les parades de venda i els venedors omplien la plaça, des d'on hi havia les rampes i els tubs d'elevació fins a la plataforma d'aterratge, a diversos pisos per sobre de la plaça. Siri, Obi-Wan, i Taly es van barrejar amb els altres gràcies a les seves robes clares i caputxes. Siri i Obi-Wan van mantenir les seves mirades en constant moviment, però no van poder veure els caça-recompenses. Tampoc la Força els va donar un advertiment.

El vaixell de càrrega estava atracat i llest per carregar. Una rampa de passatgers ja estava baixada. Seria fàcil abordar-lo i buscar seients, però Obi-Wan va pensar que era millor esperar fins a l'últim moment possible.

Van veure quins recipients metàl·lics estan sent portats a una rampa posterior, fruites i hortalisses fresques es vessaven per la seva part superior. Obi-Wan mirà durant diversos minuts, ja que camuflats entre la multitud, pretenien estar estudiant les mercaderies que estaven en les parades esteses sobre taules. Els contenidors eren transportats pels treballadors que anaven pesadament cap enrere i cap endavant per la rampa. Quan desapareixien a l'interior del vaixell de càrrega, trigaven en general un minut a tornar. Fàcilment tindrien Obi-Wan, Siri i Taly l'oportunitat de triar una safata i portar-la a bord. Si allò programat era correcte, es podria dur a terme.

Obi-Wan va donar un cop de colze a la Siri.

–Ja està. Estan carregant l'aliment fresc. Si prenem un recipient podrem pujar a bord. Ningú ho està realment mirant.

Siri va fer que sí amb el cap. Llavors, de cop i volta va empal·lidir.

–Ell és aquí.

–On?

–El sento–. Siri mirà a la multitud que els envoltava–. No–. Obi-Wan va mirar cap on la mirada de la Siri es va aturar. Magus estava a l'altra banda de la plaça. Estava dret en un lloc escollit intel·ligentment, just on el sol es trobava amb l'ombra, darrere d'una caixa de verdures que era un lloc popular per als compradors. Hauria estat difícil per a ell descobrir-lo si Siri no hagués sentit la seva presència.

–Està bé, –va dir Obi-Wan–. Ens està buscant entre la multitud. Ara és la nostra oportunitat.

Siri empassà saliva. Ella va mantenir el cap baix.

–Ell està dret amb el comerciant al qual vaig comprar el menjar. Ell sap que som aquí, Obi-Wan!

Obi-Wan el va mirar de nou. Es va adonar que els comerciants que estaven dempeus al costat de Magus també estaven observant la multitud. Magus era intel·ligent. Mentre el venedor es concentrava a la rampa de passatgers, la seva pròpia mirada vagava dura com una roca. Ara, Obi-Wan veia com el caçador de recompenses mantenia els seus ulls a la rampa de càrrega, així com a la rampa d'alimentació. Hi havia ara menys d'una dotzena de contenidors per transportar. El temps s'esgotava.

–Què farem? –va preguntar Taly.

Obi-Wan sabia que era inútil. No hi havia manera que pogués abordar la nau sense que Magus els veiés. No importa com d’hàbilment que ho intentessin. No obstant això, romandre al planeta no era una bona idea. Tard o d'hora, Magus els trobaria. I probablement seria més ràpid que ells.

El pànic als ulls de Taly va fer enutjar a Obi-Wan. Ells havien de protegir-lo. Havien de portar-lo a un lloc on estigués fora de perill.

–Si ell és aquí, això vol dir que la seva nau està sense vigilància, –va dir Obi-Wan.

Una idea va il·luminar els ulls blaus de la Siri.

–Vols robar-li la seva nau?

–El vaixell de càrrega ha d'estar a uns cinc minuts de distància. Però primer hem de trobar-lo.

–Serà difícil, –contestà endevinant la Siri.

–Anem a per ell.

Van passar a través de la multitud ara amb un propòsit, però van tenir cura d'avançar quan augmentava la quantitat de gent. Obi-Wan va comprovar les possibilitats. No tindria sentit que Magus mantingués el seu creuer a prop. En general, hi havia una llista d'espera per als creuers estel·lars prop de les plataformes d'aterratge. No s'havia adonat que hi hagués res d'això aquí, però no devia ser massa llarga.

–Allà, –va dir la Siri.

Al voltant d'una cantonada, en un carreró, hi havia un espai clarament marcat. Estava buit excepte per un creuer, el vaixell de càrrega que sabien que pertanyia a Magus. Es van apressar cap a la porta de duracer.

No hi havia temps per perdre. Obi-Wan va tallar un forat a la porta amb el seu sabre de llum i entrà a través d'ell.

Ells van rondar per l'exterior de la nau. Siri va fer el mateix.

–Hi ha d'haver un panell de control exterior per a la rampa, –va dir.

–Aquí està–. La veu d’en Taly provenia de sota de la nau–. A vegades, aquests SoroSuubs són remodelats amb dispositius per frustrar els intents de robatori. Puc creuar uns cables i jugar amb els controls....

–Taly, deixa-m’ho fer, –el va instar Obi-Wan.

La rampa va lliscar cap avall.

–No cal–. Taly va lliscar fora i es va aixecar, sacsejant-se les mans, amb un enorme somriure a la cara–. Ja hem acabat.

Van córrer per la rampa. Obi-Wan va lliscar al seient del pilot.

–Espera–. Taly es va ajupir sota del tauler de control–. Anem a assegurar-nos que no hi ha un dispositiu de bloqueig. O se'ns pot passar per alt el codi d'accés.

–Estàs segur?– va demanar la Siri.

–És tan fàcil com tallar a través de l'aire–. Taly va agafar un petit servo-conductor del seu cinturó d'utilitats–. Els dispositius de seguretat estàndard... tenen un codi de desactivació... cal tallar la capacitat de seguiment remot del dispositiu... Molt bé. Anem-nos-en.

Obi-Wan va encendre els motors. Va mantenir la velocitat del motor fins que van estar fora de perill fora de la ciutat. Després va travessar l'atmosfera superior.

Ell li va somriure a la Siri. Ells ho havien fet.

–Establir el rumb cap a Coruscant.

–Establint el rumb.

Van anar passant els minuts. Siri observava la pantalla de l'ordinador amb avidesa. Encara hi havia una possibilitat que pogués seguir-los.

–Connecto l’hiperimpulsor, –va dir Obi-Wan. Va moure els controls. L'espai es va precipitar cap a ells en una pluja d'estrelles. Eren lliures.

Amb un sospir de satisfacció, Taly es va recolzar en el seu seient.

–Aposto a què estic començant a posar dels nervis en aquest paio, –va dir.

Següent