La Prova del Jedi (XXVIII)

Anterior

Capítol 28

–Són massa –va exclamar el tinent comandant Vitwroth mentre contemplava com la flota enemiga omplia lentament les pantalles de la Mandian.

Va mirar cap al capità Foth, assegut a la butaca, en silenci i amb els dits tamborinant suaument en un dels braços de la butaca.

–Mai havia vist tantes naus reunides –va comentar.

La flota principal al voltant de Praesitiyn ja estava advertida del perill que s'acostava. I ara què?, es preguntaven tots a bord de la Mandian. Tots, excepte el capità Foth.

–Molt impressionant, oi?

–Han estat capaços de romandre camuflades fins trobar-se gairebé a tir, senyor –va dir Vitwroth–. Com ho hauran aconseguit?

–Potser que van poder bloquejar les comunicacions. Tenen diners de sobres per invertir-lo en investigació i desenvolupament –va replicar Foth–. Ara veurem com de bé que saben combatre.

–Naus enemigues a l'abast, capità –va anunciar l'oficial artiller–. Estem preparats per obrir foc, senyor.

–No. El nostre treball era observar, informar i tornar amb la flota. I ara anem a tornar. Timoner, tregui’ns d'aquí.

***

L'olor del cabell de la Reija seguia aletejant a les finestres del seu nas.

Ànakin va recórrer a la Força. Una sensació de poder invencible el va inundar, omplint-lo completament. No hi havia experimentat la Força d'una manera tan intensa com ara ni tan sols en la desesperada batalla amb els tancs androides enemics, o durant l'assalt al turó. En aquest instant, en completa comunió amb la Força, va saber que podia fer qualsevol cosa. I es va sentir bé. Tota idea de la seva missió, de la retirada cap als transports, de l'evacuació d'ostatges, que ja podia enviar la paraula "Victòria" a Nejaa, es va evaporar com si mai hagués existit.

–Seguiu-me! –va ordenar a les seves tropes clon.

***

A l'exterior de l'edifici regnava el caos.

Odie, ajudada pel caporal Raders i el soldat Vick, havia acompanyat als ostatges fins al transport de l’Erk. Ara podia veure al pilot a la cabina, aixecant el polze i somrient àmpliament. No obstant això, els separatistes estaven avisats de la seva presència i, tot i el continu bombardeig de l'artilleria de Halcyon, els androides de combat convergien cap a ells. Els soldats clon disparaven per mantenir el perímetre defensiu.

La veu de l’Erk va cruixir en els auriculars de l’Odie.

–Bon treball. Pugeu a bord i fotem el camp d'aquí.

–No podem. El comandant segueix allà dins –va respondre Odie.

–Anem-hi, sap tenir cura de si mateix –va ordenar Erk–. Puja a bord i deixa que traguem aquesta gent d'aquí –com si volgués recalcar les paraules de l’Erk, un làser passà entre les cames de l’Odie i es va estavellar contra el mur de l'edifici.

–Què passa? –va preguntar Raders, arribant a l'altura de la noia i mirant cap al pilot.

–El comandant segueix dins. No podem abandonar-lo –li va informar Odie.

–Sí podem, és clar que podem –va replicar Raders–. Vinga, puja. Ja has fet la teva feina.

–No! –la noia es va lliurar bruscament de la mà d’en Raders i va retrocedir, esquivant un làser que gairebé li va arrencar el nas–. Jo torno dins!

–Estàs boja! –maleí Raders–. Aconseguireu que ens matin a tots.

Vick va arribar corrent fins a ells.

–Què raigs està passant aquí? Ens estan acorralant. Hem d’evacuar els ostatges!

El trio era a terra, a l'ombra del transport de l’Erk. Un soldat clon s’hi va apropar.

–No podrem aguantar molt més –va dir amb una veu tan calmada que semblava estar al camp d’entrenament–. El perímetre defensiu està a punt de cedir. Quines són les seves ordres?

Un tret làser li va impactar entre les espatlles, llançant-lo cap endavant, perforant i cremant el seu blindatge, explotant a través del seu pit.

–S’ha acabat. En marxa –va cridar Vick a Erk.

De moment, el blindatge deflector del transbordador de l’Erk els havia salvat de patir danys greus. Els seus motors estaven preparats. El pilot va sacsejar el cap amb tristesa i va alçar la rampa.

–Bona caça –va xiuxiuejar amb veu trencada. El seu transport va començar a avançar lentament al mateix temps que s'alçava del terra–. Crec que això vol dir que no estàvem destinats a compartir les nostres vides.

En aquell moment, un dels canons pesats de l'enemic va encertar a la nau de l’Ànakin, fent que explotés en una encegadora bola de foc.

L'ona expansiva va llançar al trio contra el mur d'un edifici proper, però només van patir contusions, i la nau de l’Erk estava massa lluny per patir danys.

Els tres es van mirar entre si.

–Gràcies, soldat, ens has matat a tots –va dir Vick amargament.

El foc dels soldats clon havia cessat i, des d'on es trobaven, podien veure com els androides de combat enemics s'acostaven. Odie va apuntar amb la seva pistola al primer.

–Encara no –va dir Raders, col·locant-li una mà a l'espatlla–. Entrem a l'edifici. Potser el comandant i els seus clons segueixin vius allà dins. Potser puguem escapar abans que volin tot això.

–Merda, estem morts, morts, morts! –va grunyir Vick.

–Deixa de queixar-te! –va tallar-lo Raders–. Per què creus que ens paguen? A la meva ordre, correu com bojos i fiqueu-vos per aquest forat del mur. Llestos? Ja!

***

Nejaa Halcyon semblava transfigurat. Sentia que la pertorbació en la Força que experimentava era a causa de l'Ànakin. Sabia que el jove Jedi seguia viu, però alguna cosa li preocupava.

–General, un informe urgent de la flota –va anunciar un oficial d'Estat Major, tocant l'espatlla del Jedi. Ni tan sols s'havia adonat de la seva presència.

A prop seu, Slayke va somriure. S'havia adonat que el Mestre Jedi estava absort en el seu somni, i li divertia que fins i tot un Jedi deixés divagar la seva ment. Imaginava que el somni d’en Halcyon estava relacionat amb Ànakin, i sabia quant li preocupava el jove Jedi. Malgrat les seves passades diferències, Slayke el respectava.

–Escolteu això! –el Jedi va fer un gest cap als oficials presents a la sala, inclòs Slayke, convidant-los a què s’acostessin–. Aquesta campanya està entrant en un nou nivell. S'acosta una enorme flota enemiga.

–Els seus reforços –va exclamar Slayke sense mostrar la més mínima emoció–. Nejaa, ara estem entre l'espasa i la paret.

–Sí, ho estem –va admetre Halcyon. Què estava passant a l'altiplà? Es tornar cap a un dels oficials–. Que la flota es prepari per a la batalla. Capità Slayke, m'uniré a ella. Quedi’s aquí i..

–General, han alliberat els ostatges –va interrompre un oficial de comunicacions–. El transbordador acaba d'informar.

Diversos oficials van aplaudir i van somriure obertament.

–Connecti els altaveus perquè tots puguem escoltar l'informe –va ordenar Halcyon–. Ànakin? Ets tu?

–No, senyor. Aquí el tinent H'Arman. El comandant Skywalker segueix en el Centre de Comunicacions, i la seva nau ha estat destruïda. Tinc els ostatges a bord i els porto a un lloc segur.

–Bon treball, tinent. Aterri en el punt d'abastiment i esperi noves ordres.

–Vaja, això és genial –va dir Slayke–. No podem lluitar contra aquesta flota deixant un contingent enemic darrere nostre, Nejaa. Ho sento, però has de donar l'ordre de destruir l'altiplà abans que les nostres naus entrin en combat.

Halcyon va mirar fixament Slayke.

–No, encara no. Esperem una mica.

–Com ordeni, senyor –va respondre Slayke, però era evident que pensava que el Jedi prenia una decisió equivocada.

–Només una mica. Uns quants minuts no marcaran cap diferència.

–Nejaa, sé el que sents per l’Ànakin –va dir Slayke–. És un bon comandant, però l'èxit de tota aquesta expedició depèn de la teva decisió. Hem de centrar tota la nostra atenció en la nova amenaça. Has de donar aquesta ordre.

–Sí. I la donaré..., però no ara.

***

Ànakin es va moure amb la velocitat i la brillantor d'un sol cremant. Els androides carregaven contra ell disparant indiscriminadament les seves armes. El sabre làser centellejava en una encegadora simfonia de llum i destrucció, desviant els raigs sense esforç, enviant alguns contra sostre i parets i retornant altres contra els mateixos androides que els havien llançat.

No es defensava, atacava. I atacava amb tal fúria i destrucció que res podia aturar-lo. Sabia cap a on es dirigia: al post de comandament enemic.

Els androides, incapaços de retrocedir, incapaços de rendir-se ni encara que Ànakin els hagués pogut perdonar, volaven fets trossos com ninots de fira de quatre wupiupis, mentre el sabre làser els derrocava, obrint un sender de destrucció. Les tropes clon que seguien al Jedi tenien dificultats per disparar contra els enemics i esquivar al mateix temps les restes que Ànakin deixava al seu pas per tot el complex; simplement seguien el seu deixant, cobrint-li les espatlles. No va trigar a sortir de l'edifici i dirigir-se amb insultant seguretat cap al búnquer d’en Pors Tonith. Feia la impressió que tot l'exèrcit d’en Tonith disparava contra Ànakin, però ni un sol tret li va arribar a encertar mentre recorria a tota velocitat l'irregular terreny que separava el Centre de Comunicacions del búnquer d’en Tonith. Les tropes clon que el seguien van haver de tirar-se a terra i arrossegar-se dolorosament per ell, mentre el seu comandant seguia dret i escapava il·lès de les ardents i letals trajectòries dels làsers.

Els enginyers androides d’en Tonith havien construït el seu búnquer de comandament amb murs interns estàndard, capaços d'absorbir la força explosiva de la càrrega de demolició que qualsevol atacant pogués utilitzar per volar la porta d'entrada.

Ànakin va col·locar un detonador termal a la base de les fortes portes del búnquer i es va refugiar en una petita depressió del terreny, a uns vint metres de distància.

Va comptar els segons, i quan va tenir lloc la detonació estava preparat. El Jedi ja s'havia posat dret i es capbussava a través del forat abans que s'assentessin el fum i la runa. El primer mur interior estava destrossat, però el permeociment protector seguia intacte allà on el túnel d'entrada girava a la dreta..., i tres androides l'esperaven amb les armes preparades.

Dins del búnquer, Pors Tonith estava tranquil, portant-se una tassa de te als seus llavis porpres. Tots havien sentit l'ona expansiva del detonador termal, però Tonith i els seus tècnics no s'havien vist afectats. Diversos dels tècnics van córrer a la recerca de refugi.

–Que tothom romangui en el seu lloc –ordenà–. No tenim ni mitjans ni intenció de resistir. I no ho farem.

Podia seguir clarament la baralla que tenia lloc al passadís d'entrada, gràcies als sons produïts per l'arma d'Ànakin i les dels androides en un espai tan tancat. Segons després, va regnar el silenci.

Tonith va xarrupar una mica de te. Un dels tècnics va començar a sanglotar.

–Silenci –va tallar.

Ànakin va entrar a la sala de control. Amb la roba fumejant a causa dels trets a boca de canó, i els ulls flamejant de ràbia. Els tècnics van gemegar i es van arraulir en un racó, allunyant-se tot el possible d'aquella espantosa figura.

No obstant això, Tonith va contemplar al Jedi amb un lleuger somriure. El silenci dominava la sala, a excepció del suau brunzit que emetia el sabre làser del jove Jedi, que es mantenia enfront d'ell, balancejant la fulla endavant i enrere, com buscant víctimes. Ningú es va moure.

–Em rendeixo –va anunciar el banquer sense deixar de somriure–. Em rendeixo a tu, Cavaller Jedi.

Va fer una lleugera reverència cap a Ànakin, procurant no vessar una sola gota de te. Xarrupà part del líquid i va fer petar els llavis.

–Heu guanyat –va continuar–. I us felicito.

–Ordena a les teves tropes que cessin el foc –va grunyir Ànakin. La seva veu va reverberar per tota la sala, com sorgida d'un profund pou–. Fes-ho! Fes-ho ara!

Tonith va fer un senyal d'assentiment als tècnics, que es van sentir més que feliços de donar l'ordre als comandants androides.

–Estimat senyor –va seguir Tonith–. Ara sóc el seu presoner, i reclamo per als meus ajudants i per a mi la condició de presoner de guerra.

Va aixecar novament la seva tassa i, plenament confiat que estava protegit, va beure la resta del seu te. Va somriure, mostrant les seves tenyides dents.

Ànakin es va sentir inundat per la Força, tan completament que amb prou feines era conscient de si mateix. Tot el que sentia era l'alegria de la Força, una alegria com mai havia sentit. Hi havia tant poder en la Força! I tot aquest poder era seu, seu!, per fer amb ell el que volgués. Ho sabia. I sabia que el muun que tenia davant era el comandant de l'exèrcit separatista que havia atacat i ocupat el Centre de Comunicacions, el que manava les tropes que havien aniquilat l’exèrcit del general Khamar, el que havia assassinat a la majoria dels Fills i Filles de la Llibertat del capità Slayke. Era el que havia provocat la batalla en la qual havien mort tants soldats clon. El que havia donat les ordres a l'androide que va disparar contra Reija Momen davant els seus propis ulls.

Aquest home, Pors Tonith, mereixia morir. I Ànakin Skywalker seria qui el matés.

Aquells tècnics eren traïdors a la República, havien ajudat a Pors Tonith en la seva operació assassina. També mereixien morir. Que aquella vil criatura veiés com morien els seus lacais, així sabria la destinació que li esperava. I tremolaria de por abans de morir.

Ànakin Skywalker, embriagat de Força, àngel de venjança, va alçar el seu sabre làser i va avançar cap al tècnic més proper.

Es va aturar quan una veu va parlar en la seva ment.

Has d'utilitzar la Força per al bé, Ànakin.

Confús, va mirar al seu voltant. La veu semblava la d'en Qui-Gon Jinn, el Mestre Jedi d’Obi-Wan, el descobridor de tot el potencial de l'Ànakin nen i que va ajudar a què el noi s'alliberés de l'esclavitud i aconseguís la llibertat. Però Qui-Gon Jinn era mort.

–Mestre Jinn? –va xiuxiuejar Ànakin.

La Força és massa poderosa per usar-la en altra cosa que no sigui el bé, padawan. Recorda-ho i podràs arribar a ser el millor Jedi de tots els temps.

Per un llarg instant, Ànakin va ser incapaç de moure’s. Llavors va reaccionar i va tallar la seva connexió amb la Força. La sobtada pèrdua de tanta alegria i poder va fer que gairebé trontollés, però es va controlar tan ràpidament que va ser l'únic de tota la sala conscient de la seva momentània desorientació.

Davant seu hi havia una forma encongida, agenollada. Ànakin va comprendre que havia estat a punt d'assassinar l’indefens tècnic i es va estremir.

Va passejar la seva mirada pels altres, abans de fixar-la en Pors Tonith.

–Sou els meus presoners –panteixà–. Us portaré fins a Coruscant i us entregaré al Senat de la República perquè us jutgi.

Però no va apagar el seu sabre làser.

Pors Tonith, el capturat almirall dels separatistes, va ofegar la rialleta que pugnava per sortir de la seva gola.

–Si us plau, senyor –pregà B'wuf amb una veueta infantil des del racó on estava assegut–. Puc moure’m ja?

Següent