La pista del Jedi (VII)

Anterior

Capítol 7

–Qui és? –va preguntar Flòria en una veu de xiuxiuejar. Es va acostar de puntetes, mantenint-se darrere d'Ànakin.

Obi-Wan es va doblegar sobre la forma inert. Va examinar el cinturó d'utilitats del tursha i va buscar les butxaques ocultes de la seva capa.

–Suposo que és un caça-recompenses–, va dir a Ànakin–. Té una varietat d'armes i el que semblen ser alguns documents d'identitat falsos. –Va treure un dispositiu de contenció del cinturó del caça-recompenses i el va lligar contra l'arbre.

–Et recuperaràs de l'atordiment en unes cinc hores–, li va dir al tursha, que no podia fer res excepte mirar cap endavant–. Però suposo que ho saps. Tornarem a per tu.

–No pots preguntar-li el que li va passar als meus amics? –va preguntar Flòria.

–No pot parlar. Encara no. Si ell hagués atacat als teus amics, l’escortarem fins al teu planeta natal per al judici–, va dir Obi-Wan.

Tot d'una van començar a caure llàgrimes per les galtes de la Flòria.

–Ell els va matar–, va dir ella–. Ho sé. Vau escoltar el que va dir? «Eren meus». Ell ho va fer.

–No ho saps, –va dir Ànakin suaument–. Podria haver-se referit a qualsevol nombre de coses. No sabem res sobre ell. No pots saltar a les conclusions d'aquesta forma. No pots imaginar el pitjor.

Ànakin va donar uns copets a l'esquena de la Flòria mentre utilitzava el doblec de la seva capa per eixugar-li les llàgrimes. Malgrat la seva seguretat, estava preocupat. Hi havia sentit la foscor creixent al planeta. Flòria podria tenir raó. Els seus amics podien haver estat atacats.

Obi-Wan va mirar cap a la praderia, pensant. No va admetre les llàgrimes de la Flòria, ni va tractar de calmar-la de cap manera. Ànakin no s’ho podia creure. Com podia Obi-Wan ser tan fred?

Obi-Wan va assenyalar a Ànakin i el va portar a un costat.

–Què està fent un caça-recompenses en un planeta tan poc poblat? –preguntà–. Per què ens atacaria? Està aquí per un altre propòsit? Per què atacaria a un grup de joves estudiants en un viatge de campament? No té sentit.

–Però han desaparegut–, va dir Ànakin–. Alguna cosa ha passat.

Obi-Wan va mirar al tursha.

–Tant de bo pogués fer-li algunes preguntes. M'agradaria saber si està operant sol.

–Ens estem quedant sense temps, –va dir Ànakin–. El grup de la Flòria se suposa que es reunirà amb el creuer espacial en menys d'una hora.

–Estàs massa concentrat en el problema de la Flòria, –li va reprendre Obi-Wan–. Hi ha un assumpte més gran aquí, i possiblement coses més importants en joc. Què està succeint en aquest planeta? No ho esbrinarem si marxem.

–Hem de marxar–, va dir Ànakin–. Li ho vam prometre.

–Li vam prometre ajudar-la–, va dir Obi-Wan–. No estic segur del que això portarà. Encara no. No li has concedit ni un pensament al teu company Jedi? I si alguna cosa li ha passat a Wren?

–No ho sabem, –discutí Ànakin–. I sí sabem que alguna cosa els ha succeït als amics de la Flòria. Així que jo dic que ens moguem amb el que sabem. No se suposa que he de ser fidel als meus sentiments?

Una estranya mirada va passar per la cara del seu Mestre.

–Els teus sentiments són importants, Padawan, –va dir amablement–. I són importants per a mi. Però estàs sent dirigit per l'emoció. Això és diferent de seguir els teus sentiments. Ja hauries de conèixer la diferència. Reuneix la Força al teu voltant. Mira el que et diu.

Molest per la reprimenda d'Obi-Wan, Ànakin es va girar. Va mirar als arbres, deixant que els tons de verd li envaïssin, deixant que el soroll del moviment de les fulles li calmessin. Va reunir la Força.

Un cop més, va sentir la foscor alçar-se. Un cop més, semblava estar venint de diverses Fonts. Tot i així hi havia una poderosa foscor aquí també.

Sorprès, es va tornar cap a Obi-Wan.

–És confús. Sembla haver-hi diverses fonts de foscor, i al mateix temps, només una.

Obi-Wan va fer que sí.

–Això és el que jo percebo també.

–Però no tinc cap sensació sobre Wren. Potser està en perill–, va dir Ànakin renitent. No volia que Obi-Wan tingués raó.

–Anem a la nau, –va suggerir Obi-Wan–. Tractarem de contactar amb Wren en el seu comunicador. Llavors prendrem la decisió sobre Flòria. –Va posar la seva mà sobre l'espatlla de l’Ànakin–. Junts.

Ànakin va assentir. Es va adonar que Obi-Wan acabava de donar-li algun tipus de disculpa. Era com si Obi-Wan l'hagués vetllat entre lliçons.

Van tornar amb la noia, que havia caigut a terra a una bona distància del caça-recompenses.

–Bé. –Ella es va aixecar amb una esgarrifança–. No puc esperar a sortir d'aquest planeta.

–Un moment. No podem deixar al tursha així, –va dir Obi-Wan–. Quan la foscor arribi, els màlies estaran a l'aguait. –Va treure una lona flexible del seu pack de supervivència. El va desplegar i va crear una tenda al voltant del caça-recompenses assegut. El color de la lona va prendre el color dels seus voltants, camuflant al tursha–. Això hauria de protegir-lo d'alguna manera–, li va dir Obi-Wan–. Tornarem a per tu abans que l'efecte del paralitzant s'esgoti.

Van deixar els arbres i van caminar per la praderia. Ànakin esperava que fossin capaços de contactar amb Wren pel comunicador. Estava ansiós per dur la Flòria fora de perill. Tot d'una el seu exercici d'entrenament s'havia convertit en una missió. No li importava el canvi. Preferia enfrontar el perill i salvar vides que rastrejar a un ancià Jedi per la muntanya tot el dia.

Van estar alleujats de veure que la nau estava just com l'havien deixat. Es van apressar cap a ella.

Tot d'una, el terra davant d'ells va explotar, enviant una pluja de terra i roques a l'aire. Una altra explosió va arribar de la seva dreta.

Estaven sent disparats... de totes les direccions alhora. Els raigs de blàster rebotaven i xiulaven, aixecant una pluja de terra al seu voltant.

Ànakin i Obi-Wan van activar tots dos els seus sabres làser en un moviment fluid.

–Porta la Flòria a la nau! –va cridar Obi-Wan reflectint el foc.

Ànakin va portar la Flòria al seu costat, lluny del pitjor del foc. Va córrer ràpidament, reflectint els trets mentre es movia.

Obi-Wan estava al davant d'ells, encarregant-se del pitjor i aclarint un camí cap a la nau. Ànakin va activar la rampa d'aterratge i ràpidament va córrer amb la Flòria. Després d'un moment, Obi-Wan els va seguir.

Ànakin va lliscar al seient del pilot.

–No tenim temps de contactar amb Wren. Serà millor que sortim d'aquí.

–Sí, de pressa! –La cara de la Flòria estava blanca de por–. I si vénen darrere d'aquesta nau també?

Obi-Wan va mirar fora al foc de blàster que encara estava esclatant. Els raigs colpejaven la nau. El fum omplia l'aire de fora.

Ànakin va estendre el braç cap als controls del motor.

–Espera. –La veu d'Obi-Wan era una ordre.

–Esperar? –La veu de la Flòria s’alçà–. A què? A ser assassinats?

–Sento una pertorbació en la Força, –va dir Obi-Wan.

–Sents una què a la què? –El cap de Flòria anava d'Obi-Wan a Ànakin.

Una explosió a fora gairebé llança a Obi-Wan a terra. Flòria va cridar i es va agafar a la cadira.

–Si us plau, enlairem-nos!

Obi-Wan va agafar la consola, concentrant-se, com si no hi hagués blàsters, ni explosions fora. I ara Ànakin podia sentir-ho. També. El Costat Fosc emergia. Havia tingut molta intenció d'anar-se'n, a causa del pànic de la Flòria, al foc de blàster. Això era una cosa que havia d'aprendre. La seva connexió amb la Força era forta, però de vegades s’atabalava per les coses més immediates. Obi-Wan era capaç de contenir-ho tot en la seva ment d'una vegada.

Obi-Wan va caure de genolls. Flòria va abaixar la mirada cap a ell com si estigués boig.

–Té por? –Li va xiuxiuejar a Ànakin–. No el culpo! Enlairem!

–Espera. –Ànakin va observar a Obi-Wan. Sabia ara que la foscor estava dins de la nau, no fora d'ella.

–L’he trobat. –La veu d'Obi-Wan estava esmorteïda, i Ànakin va haver d'esforçar-se per escoltar sobre el so del foc de blàster.

Obi-Wan va alçar el cap, llavors es va aixecar. Tenia una caixa negra a la mà.

–Una bomba dorment. Si haguéssim enlairat, hauríem esclatat al cel.

Següent