La pista del Jedi (II)

Anterior

Capítol 2

Obi-Wan no vivia en el passat. No era el camí Jedi. Però el seu Mestre encara era part de la seva vida, més un company constant que un record.

A Ragoon VI era difícil no viatjar de tornada al passat. En la seva primera visita aquí, Qui-Gon havia rebut una visió que Tahl estava en perill. No l'hi havia dit a Obi-Wan. S'havien marxat abruptament i havien acabat anant a la recerca de la Tahl contra els desitjos del Consell. En aquesta missió perillosa, la visió d’en Qui-Gon es va fer realitat. Tahl havia mort. Però no abans que Qui-Gon ho hagués arriscat tot, incloent el seu camí pel sender Jedi, per declarar el seu amor per ella.

Aquestes eren tot de coses que Obi-Wan no havia sabut en aquell moment. Algunes d'elles Qui-Gon les hi havia dit més tard. D'altres Obi-Wan s'havia adonat per si mateix. Qui-Gon mai havia parlat del seu amor per la Tahl. Era un lloc dins d'ell molt profund perquè Obi-Wan hi anés. No estava convidat allà.

Ara ell tenia un Padawan, i entenia el sentit de la privadesa d’en Qui-Gon. Aquestes eren coses que era millor que ell no sabés.

Però com saps què compartir amb el teu Padawan, i què mantenir per a tu mateix?

Hi havia vegades en què el silenci d’en Qui-Gon li molestava o li feria. Tot i així al final, no havia importat. Res havia importat excepte el vincle entre ells.

Volia tenir aquest vincle amb Ànakin. Sabia que el desenvoluparia amb el temps. Per què tenia tanta pressa per que passés? Quelcom li estava empenyent cap endavant, però no sabia què era. Era com si Ànakin se li pogués lliscar de la seva adherència si no l’assegurava. Havia de fer totes les coses correctes, de la mateixa forma en què Qui-Gon ho havia fet.

Obi-Wan va recordar la seva segona visita a Ragoon VI. Hi havia estat a prop del temps en què ell i Qui-Gon es van anar cap a Naboo en la qual es convertiria en la seva última missió junts. Però a Ragoon VI aquest final estava lluny. Havien gaudit de l'exercici de rastreig, del temps junts, del descans de les seves missions.

Fins i tot llavors, havien sabut que la galàxia estava canviant. Les missions eren més nombroses. Els punts problemàtics esclataven constantment. El Senat demanava la seva ajuda més sovint. Sovint havia estat difícil trobar el temps per als exercicis d'entrenament, però Qui-Gon havia insistit en això. Hi havia promès a Obi-Wan que tornarien a Ragoon VI. Quan Obi-Wan havia assenyalat que tenien un munt de temps, una mirada fugaç de profunda tristesa havia creuat la cara d’en Qui-Gon.

–Sembla que sempre hi ha temps quan ets jove, –havia dit–. Però no pots esperar un moment, Padawan. Corre com l'aigua en el teu puny. Has d’agafar-lo quan pots, fins i tot si es cau.

Obi-Wan podia haver-se fumut una puntada de peu a si mateix. Va pensar en aquell moment que ell li havia recordat a Qui-Gon la Tahl. Ho havia fet, suposava, però també sabia que Qui-Gon estava pensant en la rapidesa amb què podia passar el temps, i com d’atrafegada que podia tornar-se una vida.

Recordar això havia esperonat a Obi-Wan a organitzar el temps per la seva visita amb Ànakin. No havia estat fàcil. El Consell Jedi necessitava equips de Mestre–Padawan. Tot i així Yoda i el Consell sempre tenien cura de garantir una petició per a aquesta missió d'entrenament. Havien vist quantes vegades havia enfortit els vincles entre un Mestre i un aprenent.

Enfortiria el seu? Obi-Wan així ho esperava. Sabia que Ànakin no estava ansiós per l'exercici com ho estava ell. Ànakin volia estar fent coses serioses. Estava ansiós per provar-se a si mateix en missions, ansiós per veure la galàxia. Aquest temps junts seria una pausa abans d'un futur que Ànakin estava ansiós per conèixer. Obi-Wan esperava que l'exercici no fos massa avorrit per a algú tan dotat com l’Ànakin.

Això va ser pel que li havia demanat a Wren que participés. Ànakin podia somriure sobre com de debò que es prenia el seu rol Wren, però aviat agrairia com de desafiant que podia ser la intel·ligència d’en Wren.

Obi-Wan es va aixecar.

–Anem, Padawan. És hora d'anar-nos-en.

Van sortir en la direcció que Wren havia pres. Al principi el rastreig era fàcil. Wren no s'havia molestat a amagar les pistes que un Jedi trobaria: una pertorbació de fulles al terra del bosc, la lleugera mossa d'un taló. Després de dues hores, van estar momentàniament atònits quan no van poder localitzar la seva direcció, fins que Ànakin va agafar un pèl gris platejat d'una fulla i va assenyalar.

–Per aquí–, va dir ell amb autosatisfacció.

Darrere de l’Ànakin, Obi-Wan va sacsejar el cap. A vegades sentia que hi havia tan poc que ensenyar al seu Padawan. Fins i tot per Obi-Wan, que el coneixia bé, el govern d'Ànakin de la Força podia ser sorprenent.

Seria millor que Wren hagués utilitzat els seus trucs més intel·ligents, o Ànakin compliria la seva promesa i el trobaria al vespre.

* * *

Pel mig dia, Ànakin i Obi-Wan van haver d'admetre que estaven perduts. Les pistes d’en Wren s'havien tornat cada vegada més difícils, i la confiança orgullosa d'Ànakin s'havia endurit en resolució obstinada.

Frustrat, Ànakin de cop i volta es va aturar. Amb un suau moviment, va agafar una roca i la va llançar al bosc. Va colpejar un arbre amb un cop sec satisfactori.

–Et sents millor? –va preguntar Obi-Wan.

–No.

–No ho crec. La frustració és part de l'exercici, jove Padawan.

–Ho sé. Ja ho sé, –va murmurar Ànakin–. Respirar la meva impaciència. Després deixar-la anar.

–Correcte, –va dir Obi-Wan serenament. Va esperar una moment–. I bé?

–I bé què?

–No t'he vist respirar. –Obi-Wan sabia que estava forçant la paciència del seu Padawan. Tot i així aquestes petites proves eren bones lliçons.

Obedientment, Ànakin va tancar els ulls. Va prendre aire i el va alliberar. Va obrir un ull.

–Puc parar ara?

–Suposo. –Obi-Wan va somriure–. Si Wren ens pogués veure ara, estaria molt feliç.

Una brillantor d'humor va il·luminar els ulls d'Ànakin.

–El dia encara no ha acabat.

–Vinga, retrocedim, –va suggerir Obi-Wan, adreçant-se de tornada pel camí–. Hem hagut de donar un mal gir.

La llum del sol clapejada viatjava a través de les denses fulles per sobre dels seus caps. Es van moure de tolls de llum a les ombres i de tornada de nou. El sol escalfava la seva pell, llavors les ombres la refredaven. L'aire feia olor de fresc i era suaument aromatitzat. Era un bon dia per perdre’s.

Ànakin de sobte es va ajupir i va examinar el camí.

–Ell es va aturar aquí. –Ell va assenyalar a terra en el camí.

Obi-Wan es va doblegar.

–Sí, això crec.

–Definitivament. -La veu d'Ànakin es va alçar amb excitació–. I llavors va passar sobre l'herba aquí. Per aquí.

Ell va liderar el camí fora de la senda cap al bosc. Obi-Wan va notar les pistes i el va seguir. Després d'un matí de cercar diminuts canvis en el terreny i les fulles per sobre dels seus caps, Wren havia deixat una pista substancial del seu progrés. Havia de ser part de la seva estratègia de barrejar les seves pistes difícils amb algunes més fàcils.

Ànakin va guiar el camí a través del dens bosc. Era més fàcil rastrejar a Wren ara. El sòl era tou i les fulles sota els seus peus encara estaven humides. Obi-Wan va permetre a Ànakin guiar el camí, gaudint del fragant caminar entre els arbres.

Ànakin es va aturar i es va girar.

–Hi ha un clar davant, –va dir en un to de murmuri–. I algunes coves. Creus que ja l’hem atrapat? Aquestes marques encara semblen recents.

–Ho dubto, –va dir Obi-Wan–. Però procedeix amb compte. Hem d’apropar-nos per acabar l'exercici.

–A la distància d'un sabre làser, –va dir Ànakin–. Però crec que la nostra única oportunitat és sorprendre’l.

–Ànakin...

La crida d’Obi-Wan va ser empassada en les ombres. Ànakin va córrer en silenci cap endavant, després va córrer cap al clar.

Obi-Wan li va seguir, desitjant poder-li ensenyar al seu Padawan a contenir la seva impaciència.

Ho va desitjar encara més quan es va adonar d'on els havia portat Wren. Havien topat amb un cau de màlies.

Recordava als màlies del seu primer viatge a Ragoon VI. Eren criatures ràpides, àgils, mortíferes, ferotges depredadors amb tres files de dents.

Ànakin es va quedar gelat al mig del clar. Havia vist als màlies sortir de les roques. Al principi el seu pelatge blau grisenc els havia fos amb les ombres.

Per sort cacen de nit.

Hi havia lluitat contra ells amb Qui-Gon. Recordava la brillantor dels ulls verds fluorescents, l'astúcia de les criatures mentre els envoltaven. No volia topar-se amb elles de nou.

–Què són? –va xiuxiuejar Ànakin.

–Només... Retrocedeix... –va murmurar Obi-Wan.

Però fins i tot mentre donaven dos passos cap enrere, Obi-Wan va veure a una de les criatures tibar-se. Un llarg morro esmolat es va alçar. Dos ferotges ulls es van obrir. Un retrunyir baix profund a la gola del màlia li va dir a Obi-Wan que estaven en problemes.

Següent