La Prova del Jedi (XXIV)

Anterior

Capítol 24

–Què fan aquí? –va preguntar un atribolat oficial d'Estat Major en veure a dos estranys enmig del post de comandament.

–Venim de la infermeria, senyor –va respondre el tinent Erk H'Arman.

–Bé, llavors tornin allà. Aquí no necessitem paràsits.

–Ell està ferit, senyor, i m'han assignat per cuidar-lo –va dir la soldat de reconeixement Odie Subu. Li va ensenyar la mediunitat que li havia donat el cirurgià–. Pensàvem que potser aquí podríem ser d'utilitat.

–Ser d'utilitat? Aquí? Donen la impressió que haurien d'estar al Treva! Tornin a la infermeria si volen, però surtin d'aquí, estem molt ocupats.

En aquest moment, Zozridor Slayke va passar per allà.

–Vaja, Vaja, però si són els meus bessons pròdigs. Què feu aquí?

Recordava especialment a Odie perquè s'havia ofert voluntària per acompanyar al pilot fins a Izable. Sabia el que els havia passat i com van aconseguir escapar del búnquer esfondrat.

–Són dos bons soldats –va informar a l'oficial d'Estat Major. En descobrir que el seu comandant coneixia la parella, l'oficial es va disculpar.

Odie li va explicar breument la situació de la infermeria.

–Mira, dins d'un minut això es posarà realment al vermell, i jo haig de parlar amb els meus comandants –els va dir Slayke–. Per què no aneu al Centre de Control de Tir? Pregunteu pel coronel Gris Manks, el meu comandant d'artilleria... És enorme, el veureu a la força. Digueu-li que us envio jo i pregunteu si podeu ser-li d'ajut.

Slayke sabia perfectament que la parella no li seria útil al coronel Manks, però, després de tot pel que havien passat, creia que es mereixien un descans i una oportunitat de mantenir-se al marge de la crisi que estava a punt d’esclatar. Almenys allà baix, al CCT, estarien fora de perill.

El Centre de Control de Tir estava literalment "baix". S'accedia a ell per un túnel descendent que els androides de treball havien construït sota la supervisió dels enginyers de Halcyon. El CCT en si mateix era gran, però estava atapeït d’equip que permetia que dotzenes d'experts es comuniquessin directament amb el quarter general de les dues divisions d'artilleria i, a través d'ells, coordinessin els objectius de totes i cadascuna de les peces d'artilleria de l'exèrcit.

Quan la parella va entrar al CCT, Gris Manks cridava desaforadament a un sergent clon. Va veure de cua d'ull als nouvinguts i es va girar cap a ells.

–Qui sou vosaltres? –va exigir saber.

–El capità Slayke ens ha enviat per ajudar –va contestar Erk.

–Ajudar-me? Vosaltres? Tinent, tu sembles massa ansiós; i tu, soldat, massa tranquil·la. Com podeu ajudar-me?

–Senyor, el que està tranquil sóc jo –va respondre Erk–. I també cremat. La soldat de reconeixement és la meva companya d’esquadrilla –li va explicar breument com havien arribat fins al CCT.

El coronel Manks els va contemplar incrèdul.

–Està bé –va dir per fi–. Així que us ha enviat el capità, eh? llavors, aneu cap allà i asseieu-vos al costat d'aquell androide. No molesteu i obriu bé els ulls i les orelles, potser pugueu aprendre alguna cosa.

Va donar mitja volta, va ensopegar amb una consola i va començar a cridar amb tota la força dels seus pulmons a un pobre tinent clon.

La parella va reconèixer a l'androide com una unitat estàndard de protocol militar, del tipus que sovint portaven a terme serveis administratius a les oficines de personal. Era estrany trobar-lo al CCT.

–Bon dia –va saludar l'androide en veure que la parella s'asseia al seu costat–. Em sento molt orgullós d’anunciar-los que sóc un androide modificat de protocol militar. Puc operar eficaçment en centres de control de foc artiller de batallons, regiments i divisions; els quals, em sento orgullós de dir, puc dirigir amb experta eficiència. Conec la nomenclatura, l'abast efectiu, les necessitats de manteniment i les dades de potència de foc de més de tres dotzenes de peces d’artilleria; puc preparar taules de trets per a totes aquestes peces i calcular objectius segons les dades obtingudes per satèl·lits orbitals, observadors d'avançada o mapes; puc integrar i controlar els seus trets per aconseguir resultats destructius, neutralitzadors i desmoralitzadors amb qualsevol tipus de concentració de foc: en bateria, en andanades i en descàrregues concentrades o continuades. També estic qualificat per programar bombardejos sobre blancs visibles o invisibles. I, podria afegir, sóc un expert en l'ús de foc tàctic, ja sigui com a mer suport, com a preparació per a una càrrega d'infanteria, com a mètode de contraatac o com simple fustigació. Sóc, per abreujar, el súmmum dels operadors de canons.

La veu de l'androide havia estat programada per semblar la d'una femella humana jove, i escoltar aquell to melodiós utilitzant argot d'artiller era tan inesperat que Odie va començar a riure.

–Sembla divertida, i m'alegra si jo, d'alguna manera, he provocat la seva transició a aquest estat anímic –va dir l’androide–. Però encara no he acabat la cistella de competències perquè he estat creat i programat per actuar com un androide de protocol militar, la qual cosa vol dir que puc funcionar perfectament tant a nivell administratiu com d'ajudant de batalló. Sóc expert en organitzar torns rotatoris per als oficials d'Estat Major, guàrdia de sergents i de caps, encarregats de companyia, política de cuina, guàrdia d'honor per als camarades caiguts, ordenances i intendents; sóc expert en preparar informes sobre tot tipus d’actes del personal; puc mantenir el registre de càstigs de la companyia o preparar les llistes de càrrecs que s’han de jutjar en un tribunal militar, i també gravar tals procediments; conec les regulacions sobre uniformes de tots els exèrcits de la galàxia, així com les seves recompenses i condecoracions, i puc preparar tota classe de recomanacions, des de cartes de reconeixement de mèrits a les més altes condecoracions per heroisme que un món pugui concedir; puc preparar sol·licituds de subministraments per a cada peça de roba, equip i armament autoritzat, en taules d'organització i equip o en taules d'adjudicacions, i puc administrar els fons d'una companyia. Per abreujar, puc fer tot el que es requereix en un administrador de companyia, un sergent primer de companyia, un sergent major d’escamot o un fitxer adjunt al batalló. Puc fer tot això, i a més preparar la demolició d'aquest centre i tot el que es troba en cinquanta quilòmetres a la rodona del lloc on ens trobem.

–Bé, si ets tan bo, per què estàs aquí sense fer res? –va preguntar Erk, assenyalant amb el cap el bulliciós interior del CCT.

L'androide no va contestar immediatament.

–El meu comandant, l'incomparable coronel Gris Manks –va confessar per fi–, m’ha declarat... "negativament poc cooperatiu", crec que van ser les seves paraules exactes.

Van esperar pacientment que l'androide s'expliqués, però es va quedar assegut, mirant-los de fit a fit.

–I què va voler dir amb això? –va preguntar Odie.

L'androide va tornar a trigar a respondre. Després es va acostar a la parella i va baixar el to de veu. Va girar el cap per veure si algú estava prou a prop com per poder sentir-ho.

–No funcionarà –va xiuxiuejar.

–Què és el que no funcionarà? –va preguntar Erk en un to de veu normal.

L'androide va gesticular perquè no parlessin tan alt.

–Shhh. No vull tornar a entrar a la llista de torns –va seguir xiuxiuejant–. No tenim la combinació adequada de peces d'artilleria per dur a terme aquesta campanya amb eficàcia. No tenim suficient quantitat d'armes de foc indirecte. Estem atacant un turó, com sabreu. Això implica l'habilitat de programar trets parabòlics, no en una línia de foc directa. Els canons làser i els canons d'ions són armes meravelloses, però necessiten una línia de foc directa. No podem utilitzar les bateries de les naus en òrbita perquè el risc de destruir el Centre de Comunicacions Intergalàctiques i a tots els no-combatents del seu interior és massa elevat. Tampoc podem enviar caces de combat per atacar des de l'aire perquè la defensa antiaèria de l'enemic és massa poderosa. Ja sabeu el bombardeig que vam organitzar ahir a la nit? Les peces realment potents van haver de dirigir els seus trets contra el límit més llunyà del turó ocupat per l’enemic. Els que van provocar mal de debò van ser els morters.

–Vols dir els obusos dels morters? –va preguntar Odie.

–Sí! –va respondre l'androide amb entusiasme.

–Però els morters són armes d'infanteria lleugera, armes de suport de curt abast, no?

–Les versions normals sí, però el capità Slayke tenia dues bateries completes de morters pesats autopropulsats, amb un abast màxim de cinquanta quilòmetres. Poden llançar obusos de mil quilos cadascun sobre blancs situats en els vessants oposats dels turons. Ja veuen –va dir l'androide, inclinant-se cap endavant i donant uns copets al genoll de l’Odie–. La utilització apropiada de l'artilleria requereix coordinar l'adequada integració de tota la potència de foc disponible. I això és missió del CCT. Per obtenir la màxima efectivitat de l'artilleria, els bombardejos s'han de coordinar per aconseguir la major destrucció possible en qualsevol objectiu de la Zona Tàctica de Responsabilitat, i això vol dir que s'ha d'utilitzar el tipus apropiat d'artilleria. Per descomptat, els morters mòbils que acompanyen a la primera línia d'infanteria no s'inclouen necessàriament en els menús del CCT perquè estan dissenyats per operar independentment, i així donar suport als objectius imprevistos que poden descobrir les tropes terrestres. Però si un exèrcit confia en un resultat positiu en bombardejar concentracions de tropes i instal·lacions fixes, aquest bombardeig s'ha de coordinar. I això és el que jo faig –es va recolzar contra el respatller del seient i va assenyalar el seu pit amb orgull.

–Llavors per què tens... ah, problemes? –va preguntar Erk.

–Perquè vaig dir al coronel Manks que hauria d'haver informat al capità Slayke perquè invertís en morters més grans.

–No em sembla una cosa tan dolenta –va apuntar Odie.

–No –va respondre l’androide–, però vaig creure que el meu deure era dir-ho més de una vegada. L'hi vaig dir cinquanta-dos vegades, per ser exacte.

–Ah, comprenc que pogués resultar excessiu. Per què no va seguir el teu consell?

–Perquè, segons ell, se solen barrejar diferents tipus d'armament per cobrir totes les contingències possibles, i centrar-se massa en un de sol, a costa d’un altre, podria "descompensar" el nostre inventari.

Els tres van romandre en silenci algun temps, mentre el CCT brunzia d'activitat al seu voltant.

–Les coses no van bé per a nosaltres –va dir per fi l’androide–. Han suspès l'atac.

–Suspès? –va exclamar Erk escèptic.

–Sí, l'atac al flanc de l'enemic ha fallat i està resistint.

–I ara què?

–Hauríem d’utilitzar més artilleria i seguir bombardejant fins que es rendeixi –va dir l’androide–. Ho sé. Sóc un androide modificat de protocol militar. Puc operar eficaçment en centres de control de foc artiller de batallons, regiments i divisions..

Erk es va girar cap a Odie mentre l'androide repetia la seva lletania.

–Hi ha d'haver una altra solució millor. Totes aquestes baixes... –va moure el cap tristament.

Odie va recolzar el cap en una mà i es va acostar a Erk.

–Això és un desastre rere l'altre. –La veu li tremolava en parlar–. És que mai acabaran? És que ningú sap el que ha de fer-se? Som els únics supervivents de l'exèrcit del general Khamar, te n'adones, Erk? S'han perdut milers de vides! Per què sobrevivim precisament nosaltres? Per què vaig haver de matar el rodià, a l'amic d'aquest comandant Jedi, el tal Skywalker? Per què va haver de passar?

–El comandant Skywalker –la va corregir ell–. No ho sé... Les coses han ocorregut així. Però per ara hem sobreviscut i seguirem fent-ho. –Li va passar el braç per sobre dels espatlles–. El comandant Skywalker liderava l'atac contra aquests turons, Odie. Què li haurà passat?

–No estic segura de voler saber-ho.

Següent