CAPÍTOL 18
Amb por
d'atreure sospites, Qui-Gon i Adi van sortir de la cafeteria. Es van passejar
pels carrers i es van camuflar de nou, ocultant-se en el vestíbul d'un edifici,
mentre que els treballadors d'oficina passaven més enllà d'on ells estaven.
–Ella
aconseguirà que entrin els altres, –va dir Qui-Gon–. Ja ho tenen planejat
perquè un d'ells. O bé que alguns d'ells ja estiguin dins. Ja han estat aquí
durant dos dies. No tenim manera de saber-ho.
–Amb
excepció de Pilot i Raptor, –va dir Adi–. I algú haurà de vigilar a Taly, si...
si no el maten.
–Si se'n
van, crec que Pilot vigilarà a Taly. Ell és responsable de l'escapada, però
Raptor encara ha d'entrar. Pel que sabem ell podria ser l'última peça perquè......
quan entri, el pla comenci.
–Hem de
notificar-ho a seguretat.
Qui-Gon
va negar amb el cap.
–Encara no.
Si veuen que el lloc està en estat d'alerta, podrien passar a l'acció
immediatament. És a dir, si és que ens creuen. Aquests caçadors de recompenses
són utilitzats pels oficials de seguretat. Els cosiran a trets en un instant.
No aconseguiríem ser de cap ajuda, i ells perdrien la vida. Crec que ho hem de
fer nosaltres mateixos.
Adi va
considerar això.
–D'acord–.
Per molt que odiés Adi deixar-se dirigir per una altra persona, mai deixava que
això interferís amb el seu judici.
Va
tornar a mirar el centre, pensant.
–La
piscina, –va dir–. Sabem que cada conjunt d'habitacions té, també la seva
pròpia piscina. Han de ser alimentades des d'una font central. I ha de ser una
font molt gran.
–Raptor,
–va dir Qui-Gon–. Ell té pebrots.
–Exactament
el que estava pensant.
Just en
aquest moment un gran camió de repulsors va passar pel carrer, anant
ràpidament. Es va desviar del seu carril i es va estavellar contra un autobús
aeri. El conductor va agitar els braços en senyal de frustració, culpant al
conductor de l'autobús aeri. Immediatament van reconèixer a Pilot disfressat
com el conductor del camió. Els guàrdies de seguretat a la caseta d'entrada
estiraven el coll.
–I ja té
la distracció,– va dir Qui-Gon–. Som-hi.
Van
córrer pel carrer i van vorejar el camió, sense voler alertar a Pilot. Tot
d'una, van veure a Raptor sortir dels arbustos en floració i caure a la piscina
reflectant. Va desaparèixer sota l'aigua.
Qui-Gon
i Adi anaven només un moment per darrere d'ell. Ells es van posar els seus
respiradors aquàtics mentre corrien i immediatament es van ficar a la piscina.
L'aigua estava freda i era sorprenentment profunda. Van nedar cap avall
ràpidament, mentre els colors van brillar i van canviar, van anar nedant a
través de colors blaus i lavandes. Adi va donar un cop de colze a Qui-Gon. Una
ombra es movia, nedant ràpidament cap a la paret. Ells el van seguir.
L'ombra
va desaparèixer. En un moment hi era.
Un
moment després, va desaparèixer. Qui-Gon va nedar cap endavant, colpejant amb
les seves poderoses cames. Es va acostar a una paret blanca.
Adi va
fer un gest cap a la part inferior de la piscina. Les superfícies reflectants
que hi eren establertes i que feien anar en angles de diferents formes per tal
d'aprofundir amb l'efecte de les llums de colors. No havien vist l'ombra de
Raptor. Només havien vist el seu reflex. Havia estat impossible dir la
diferència sota l'aigua brillant. Qui-Gon volia gemegar en veu alta, però ell
no volia renunciar a la seva respiració.
Ja que
havien perdut un preciós minut. Havien d’esbrinar els angles de reflexió, i
ràpid. La piscina era massa gran per buscar centímetre a centímetre. No tenien
temps. Adi va anar cap avall, cap als reflectors. Qui-Gon la va seguir. Ell
estava desconcertat pels angles. On era Obi-Wan quan el necessitava? Aquest era
exactament el tipus de coses en què el seu aprenent era bo. El cervell
d'Obi-Wan estava connectat amb la lògica.
Però
també ho estava el d'Adi. Ella va assenyalar i va començar a nedar amb un
moviment potent. Qui-Gon la va seguir. Adi es trobava sota l'aigua en un
conducte que era un laberint de petits tubs. Eren prou grans per nedar a través
d'ells. Qui-Gon va veure la seva ombra a la paret en el mateix lloc on havia
desaparegut Raptor. Va donar la volta a la palanca i es va obrir la comporta.
Va nedar cap al seu interior.
Qui-Gon
va anar darrere d'ella. Ell no podia usar els seus braços per impulsar-se. El
tub era massa petit. Es va basar en expulsar, seguint el moviment de les botes
d'Adi i les bombolles que es filtraven per l'esquena.
La
canonada es va vessar en una altra piscina. La llum va canviar, i ell va saber
que la piscina estava parcialment oberta a l'aire. Adi va començar a nedar cap
a la superfície.
Van
sortir a la superfície en silenci. A l'altre costat de la piscina i al davant
d'una àmplia porta de transpariacer, Raptor ja s'havia reunit amb Lunasa,
Magus, i Gorm. Tots els caçadors de recompenses estaven fortament armats.
Lunasa ara tenia armes lligades als seus turmells i canells. Gorm portava un
cinturó d'armes. Un blàster de repetició estava lligat a l'esquena de Raptor.
Magus portava una armilla d'armadura reforçat amb diverses butxaques i tenia
dues fundes lligades al voltant dels seus malucs.
Els
quatre caçadors de recompenses van entrar a través de la porta i es van
separar. Encara no havien vist als Jedi, que ara corrien en silenci darrere
d'ells. Magus es va dirigir al terrat, Lunasa va anar per un passadís. Raptor
va prendre un altre corredor i Gorm de lliscar a través d'una altra porta. Sorpresos,
Qui-Gon i Adi es van aturar per consultar un moment.
–Vaig a per
la Lunasa, –va dir Adi. Lunasa encara estava a la vista, al final del passadís.
A
Qui-Gon li havia pres una fracció de segon triar. Raptor. Ell estava més a prop. Com més ràpid els poguessin aturar,
millor.
Hi havia
només quatre. Cinc, si Pilot havia trobat alguna manera d'entrar a l'interior.
No obstant això, Qui-Gon ho dubtava. Apostaria a què l'enorme camió de fora
portava un creuer a la part posterior que podia dur a terme una explosió i
volar fins al sostre. Taly, sens dubte, estaria també a la part posterior del
camió.
Quatre
caçadors de recompenses. Dos per cada Jedi. No era problema. Qui-Gon s’ho va
dir a si mateix, però també sabia que els Jedi eren menys: una situació de desavantatge.
Els caçadors de recompenses havien estudiat, probablement, els plans
estructurals del centre de conferències durant setmanes. Si haguessin fet la
seva feina i no tenia cap dubte que ho havien fet sabrien de cada carreró, cada
turboascensor útil, cada conducte.
També
sabia que el temps estava en contra seu. Fins i tot si un sol caçador de
recompenses, aconseguia passar, ell o ella serien suficients per causar
estralls.
Raptor
va veure a Qui-Gon en el seu camí i es va desviar d'ell. Li va enviar una
ràfega de foc cap a ell, amb l'esperança de frenar el Jedi, mantenint-lo lluny,
però Qui-Gon no li va facilitar el pas, desviant el foc mentre corria.
Va
seguir a Raptor fins a un gran espai ple de tubs de vapor per a la roba. La
calor i el vapor el van colpejar. Els núvols de vapor van enfosquir la seva
visió. Es va aturar, esperant escoltar passos. Però només va sentir el silenci.
Llavors
va sentir el xiulet d'un llançador de coets. Ell estava a punt de moure’s o
desviar-lo si pogués, però va colpejar almenys a un metre de distància.
Quina mala punteria, va tenir temps de
pensar d'una manera perplexa, just abans que explotés el conducte i li llancés
aigua bullint per l'esquerda de forma violenta.
Qui-Gon
va usar la Força per saltar i evitar l'aigua ardent. El vapor el va perseguir en
aterrar a metres de distància. Ara veia a Raptor, veia les dents relluint en la
seva cara llardosa quan ell va somriure i li va llançar un altre coet. A mesura
que el coet llançat anava cap endavant a per Qui-Gon.
Qui-Gon es
va ajupir i es va apartar del coet, que el va seguir perseguint. Usant la
Força, va saltar per sobre de Raptor. Perdent la pista seva, el coet va
explotar en una gran unitat de rentat. Esquitxades d'aigua i mànegues van
sorgir de la màquina com serps mortals.
Qui-Gon
va aconseguir posar-se a una certa distància i va xocar contra un dipòsit de
tovallons que havia caigut des d'una cinta transportadora. Els tovallons doblegats
van volar pels aires com uns ocells grans i maldestres, per després caure,
creant una cursa d'obstacles de tela suau, suau.
Ell va
veure que hi havia aterrat prop d'una sèrie de cintes transportadores que
corrien per sobre del cap. En les cintes hi havien grans contenidors de roba de
llit, llençols i tovalloles. En una mirada, va veure que després de ser
doblegades per droides, els tovallons eren carregats i enviats per a ser
objecte d'emmagatzematge en els contenidors. A continuació, els contenidors
continuaven a la cinta transportadora cap a la sortida, on les rodes els
dirigien cap avall.
Raptor
estava inserint un altre coet en el seu llançador de canell. Qui-Gon podia
veure des d'aquesta distància que es tractava d'un Merr-Sonn K21 prou poderós
com per derrocar una swoop d'un sol cop en l'aire i convertir-la en ferralla
fosa. Va veure també com el puntet de llum, que significava que el seu sistema
inicial de làser s'activava, s'estava tancant sobre ell, no tenia cap dubte.
Va
dirigir la Força cap als contenidors. La cinta transportadora es va moure més
ràpid. Els contenidors van xocar un contra l'altre i van començar a caure.
Quan
Raptor disparà el coet, els contenidors es van estavellar contra ell i els
tovallons van envoltar en caure, on ell estava, això va interferir
immediatament amb el dispositiu de rastreig. Com Qui-Gon s'esperava, el coet va
sortir frenat, momentàniament obstaculitzat per estar bloquejat el seu destí.
Alhora, Raptor va saltar cap endavant de la mateixa forma en què ell s'havia
mogut en disparar-li els altres coets. Se'n va anar a la dreta d'on el coet
estava encara envoltat pels tovallons, que en detectar-lo, interpretà que ell
era un objectiu, explotant amb l'impacte. Qui-Gon es va apartar de l'explosió.
Raptor ja no era un perill per a ningú.
Qui-Gon
ja corria en la direcció oposada, cap a la porta per on havia entrat. No volia
perdre’s en el laberint de passadissos. Havia de fer marxa enrere.
Va
córrer pel passadís i va veure a Adi corrent cap a ell.
–Tinc la
Lunasa immobilitzada pels guàrdies de seguretat, –va dir–. No portava armes amb
ella. Però no puc trobar als altres. Hi ha un avís de seguretat, però és
silenciós. Ells no volen molestar a tots els seus clients.
–Hi
haurà un gran malestar entre els convidats com a mínim, si no aconseguim trobar
a Gorm i Magus, –va assenyalar Qui-Gon–. Hem de pentinar aquesta ala sencera.
Has trobat on es durà a terme la reunió?
–A baix
a la Suite Constel·lació! Estan enviant a seguretat, allà em van dir que ells van
a manejar això...
–Anem, –va
dir Qui-Gon.
La seva
ruta els va portar més enllà del lloc on Lunasa se suposava que estaria
detinguda. Quatre guàrdies de seguretat morts jeien a terra.
–No hauria
d’haver-los deixat, –va dir Adi.
–Calia
fer-ho. Anem... –Qui-Gon va córrer. Estava ara preocupat. Podria haver
utilitzat a Obi-Wan i Siri en aquesta situació. Els caçadors de recompenses
s'estaven estenent. No se n'anirien fins que fessin la seva feina. Ells havien
de reunir-se amb el temps, però mentrestant, a qualsevol persona que es posés
en el seu camí la matarien.
Van
trobar la Suite Constel·lació. Un trio de guàrdies estaven fora de les portes.
–Ningú
entra,– va dir el líder d'ells–. I ningú surt. Hem col·locat el tancament.
–Entraran
d’alguna manera, –va dir Qui-Gon–. Cal anar a examinar el conjunt.
–Ho
tenim tot cobert, –va repetir fredament el guàrdia.
–Escolta,
–va dir Adi: –Tens quatre amics morts pel passadís. És possible que puguem
ajudar-lo...
–I?
Alguna cosa està malament a la seva oïda. Ho hem tancat.
Tot
d'una, els seus ulls es van posar vidriosos, i va caure. Qui-Gon es va inclinar
sobre ell i va veure el dard al coll. Es girà i va veure que Adi s'estava
preparant.
–Magus!
–li va dir Qui-Gon.
Els
guàrdies restants romanien resolts, sostenint les seves pistoles cap endavant,
però de tant en tant miraven cap avall amb nerviosisme al seu company caigut.
Confiant que no farien foc contra ell, Qui-Gon passà a través dels seus canons
i va usar el sabre de llum per crear un forat a la porta tancada prou gran com
per saltar a través.
Vint
líders planetaris s'asseien en una taula gran. L'aprehensió es va transformar
en pànic quan van veure saltar a Qui-Gon amb el seu sabre de llum ardent.
–Sóc
aquí per ajudar, –els va dir.
Unes
botes van colpejar a la finestra. Lunasa havia utilitzat un cable líquid per
baixar en ràpel. En un ràpid moviment ella mateixa va tallar el transpariacer
amb una mà i va tirar una granada amb l'altra.
–A terra!
–Qui-Gon els hi va cridar.
L'explosió
va sacsejar la sala. Qui-Gon va posar a tants com podia amb ell sota la taula
quan les restes van caure. Un líder va ser ferit. Un altre es va quedar immòbil.
Qui-Gon no va esperar a què la pols s'apartés. Ell va saltar sobre Lunasa, que
anava a treure un rifle de repetició que portava a l'esquena. Es va estavellar
contra ella, tirant-la cap a fora per la finestra. Tots dos van volar per
l'aire, durant deu pisos, i van aterrar amb una capbussada a la piscina.
Ofegant-se,
Lunasa va sortir a la superfície. Va tractar d'allunyar-se nedant, però Qui-Gon
la va agafar per les cames, es va agafar a ella, i la va arrossegar fora de
l'aigua. Es va quedar sense alè en el duracer mentre que els oficials de
seguretat corrien cap a ells.
–No
permetin que es mogui,– els va dir Qui-Gon–. Ni tan sols un centímetre.
Va veure
a Adi al sostre. Magus estava usant un blàster de repetició, una poderosa arma
que fins i tot un sabre de llum tenia problemes per desviar. Qui-Gon va córrer
cap a la paret. On era Gorm? Un cop més, desitjava que els padawans estiguessin
allà amb ells.
Ell va
desplegar el seu cable de líquid i el va sentir xiular mentre que el portava a
màxima velocitat fins al sostre. Un cop allà, Qui-Gon va carregar cap a Magus,
balancejant el sabre de llum.
Magus es
va sorprendre. Ell no continuà l'atac. Va sortir corrent.
Qui-Gon
i Adi van saltar, girant en l'aire quan Magus va canviar de rumb i es va tirar
des de la teulada. Va aterrar en un sostre diversos pisos més a baix i va
travessar una lluerna.
Havien
deixat als líders del planeta sense protecció, i Gorm encara caminava solt.
Però Magus estava tan a prop. Què fer? Adi i Qui-Gon van aterrar suaument al
sostre i van intercanviar una ràpida mirada.
–L’agafarem!
Obi-Wan
els va cridar les paraules des de baix quan va aparèixer, creuant el sostre amb
la Siri. Van saltar cap a la claraboia trencada, amb els sabres de llum alçats.
Sense
altres paraules, Qui-Gon i Adi van activar els seus llançadors i van lliscar
fins a la sala de reunions. Els dirigents havien posat cap per avall la taula i
s'havien amagat darrere d'ella mentre les flames rugien des del passadís. Gorm
estava usant un llançaflames.
La calor
era intensa. Qui-Gon va sentir que es cremava la seva pell. La taula va
esclatar en flames i els líders de la revolta van anar cap enrere. Gorm va
apagar el llançaflames voltejant-lo de nou en la seva funda i mentre avançava,
va disparar. Qui-Gon i Adi van saltar al davant de la taula fumejant. Els seus
sabres de llum eren un remolí de llum i moviment. Van conduir a Gorm d'esquena
a la taula. Mig ésser viu, mig trasto mecànic, com era, va resultar ser més
sòlid que la majoria. Tot i que la seva armadura s'havia ennegrit pel foc, res
havia pogut alentir-lo.
Qui-Gon
volia posar fi a això. Els éssers darrere d'ell estaven terroritzats per les
seves vides, i tots dos tenien la intenció de protegir-los i fer aquesta prova
penosa més curta. Els Jedi no lluiten amb ira, però els caçadors de recompenses
sempre molestaven a Qui-Gon. Si matar era menyspreable. Matar per diners era
pitjor. No entenia la mentalitat d'un ésser que es llogava per causar dolor a
altres éssers. Fins i tot els nens de deu anys d'edat.
Ell va
seguir endavant. Gorm tenia com a desavantatge la seva creença en la seva
pròpia invencibilitat. Pensava que era una fortalesa. Pensava que era
immillorable.
Fins ara, li va dir Qui-Gon en silenci. Fins ara.
El cos
blindat d’en Gorm era formidable, però encara no havia conegut a un sabre de
llum. Qui-Gon es va posar al seu costat. Gorm el va seguir. Va aixecar el braç
per colpejar a Qui-Gon, creient, sens dubte, que ell seria més ràpid i més
fort. Qui-Gon es va ajupir per rebre només un cop oblic. Va ser suficient per
convertir els seus genolls en aigua, però ell esperava això, ho tenia previst.
Va donar un salt cap amunt, destinat a anar a pel casc d’en Gorm.
El seu
casc era on tenia la seva intel·ligència. Des d'on el seu sistema de selecció
parlava amb els seus servomotors, on els seus motivadors alimentaven les pistoles
incorporades a les mans.
Gorm va
negar amb el cap. El fum s'elevava des d'un costat del seu casc. Va intentar
colpejar a Qui-Gon de nou. Qui-Gon ho va notar a temps i es va allunyar, Adi es
va posar a l'altre costat. Junts van donar cops simultanis al seu casc.
El casc
quedà fos i unit al coll d’en Gorm.
Per un
moment, Gorm va semblar sorprès. Llavors els seus ulls es van tornar vermells
de fúria. Amb un crit, es va llançar a per Qui-Gon i va tractar de colpejar a l’Adi.
Però els sabres de llum havien fet la seva feina. Va haver-hi senyals de
conflicte. Els seus servomotors no funcionaven bé. I Gorm va bolcar.
Quan va
quedar doblegat, Qui-Gon va estar sobre ell. No estava mort, però estava
incapacitat sense cap dubte.
Qui-Gon
va mirar cap amunt. Magus es va quedar immòbil al final del passadís. Amb un
ràpid cop d'ull va veure als Jedi i al monstruós caçador de recompenses a
terra. Ell va mirar directament als ulls d’en Qui-Gon i va arronsar les
espatlles, com dient, Oh, bé, això no ha
funcionat molt bé. Ja és temps de marxar.
Va
saltar a un turboascensor.
Obi-Wan
i Siri van donar la volta a la cantonada, la frustració visible a la cara.
–L’hem
perdut.
–Aneu
pel sostre, –va dir Qui-Gon.
Van usar
els seus llançadors de cable. Quan van saltar sobre el sostre, van veure que
Pilot havia aterrat amb un petit creuer. Magus va començar a córrer cap a ell.
Podien veure a Taly al seient davanter.
Magus es
va aturar i va assenyalar amb el blàster al cap d’en Taly. Els Jedi es van
aturar.
Els ulls
del caçador de recompenses els van observar divertit.
–Pressuposaré
que vosaltres voleu viu el nen– va dir.
–Tu
sabràs el que vas a fer, –li va respondre Qui-Gon.
–Pilot,
anem a fer-ho, –va dir Magus.
–Ells
saben els nostres noms, coneixen les nostres cares! –va cridar Pilot–. No
siguis idiota. Fes-ho.
Rondinant,
Pilot va recollir a Taly, que estava lligat de peus i mans.
–Pilot
li tirarà del terrat, si no ens permeten sortir, –va dir Magus amb calma.
Pilot
estava equilibrat en la part frontal de l'aerolliscador. Taly, mirava cap a
ells. Havia estat valent durant tant de temps. Ara el terror va tocar el cor d’en
Qui-Gon.
–Us podeu
anar, –va dir a Magus.
Però en
lloc d'esperar que Pilot tornés a seure, Magus va saltar al creuer. I el va
connectar amb força. Amb un crit, Pilot va sortir volant, caient amb Taly. Siri
va fer un salt cap al sostre i va atrapar a Taly per les cames. Va aconseguir
detenir la seva caiguda abans del final gràcies al seu llançador de cable, que
encara tenia una mica de cable quan les hi va arreglar per agafar-se amb ell al
sostre, fins i tot mentre queien.
Pilot va
caure del terrat. Es va sentir el seu crit en morir, i després un cop sord.
I mentre
Magus va sortir volant, lliure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada