La Prova del Jedi (XII)

Anterior

Capítol 12

–He de dir-li que un exèrcit depèn del seu estómac –va assenyalar l'intendent Mess Boulanger amb un llampec en els seus brillants ulls blaus. Ningú abans li havia demanat detalls sobre el seu paper com a oficial d'intendència, i atès que aquest jove comandant (Skywalker, es deia) feia preguntes, el vell Mess no pensava deixar-lo marxar sense donar-li una lliçó del que ell anomenava: "els músculs de la guerra".

Mess es va acariciar amb cura el llarg i caigut mostatxo castany i va contemplar sinistrament a Ànakin. Aixecà un ossut dit índex.

–Molts pensen que és el valor, el plantejament i l'esperit ofensiu els que guanyen les batalles, senyor, però a això jo dic: "Bah!". Jo li diré el que fa guanyar les batalles, senyor. La logística! "Els músculs de la guerra", en dic jo, senyor. La logística! Aquest és el moll i sóc aquí per dir-ho. Això és el que fa funcionar als exèrcits. Bé, sempre que no es tracti d'exèrcits d'androides –va fer un gest menyspreador amb la mà, escopint la paraula "androide" –. Amb ells només es necessita lubricant i peces de recanvi! –Va tornar a aixecar l’índex–. I això també és logística! Sí, senyor, fins i tot quan es compta amb un exèrcit de màquines, cal saber quant lubricant, peces i components electrònics un a d'emmagatzemar en les seves naus! Però quan es tracta amb éssers vius, l'assumpte és més, molt més complicat. Estic aquí per dir-ho. Aquest cop tenim sort, senyor. Tots els clons mengen el mateix menjar. Però quan es té a un altre tipus de criatures en les teves files, bé, cal dissenyar dietes especials per a cadascuna d'elles. És molt complicat, senyor. Però cal fer-ho, conec les fórmules...

La seva veu es va perdre com si pensés en aquestes fórmules.

–Recorda això –Boulanger va tornar a pujar el to, tot i que va mirar de reüll a Grudo, no molt segur de si havia de parlar de temes delicats davant d'algú del qual no estava molt convençut que no exercís realment una missió de caça-recompenses–. Cometes-Q! Sí, senyor, els cometes-Q són el que et fa arribar al camp de batalla, el que et manté un cop s'està en ell i després et torna a casa. Aquestes són les bases del combat modern: química, munició, metges, enginyers, transport, senyalització i intendència.

Ànakin anava a fer-li una pregunta quan Mess va afegir sobtadament:

–I això no és tot. No, senyor! Sap el que consumeix tot un exèrcit en un sol dia de combats violents? Sap quantes calories crema un soldat d’infanteria en un sol dia de batalla? Eh? Bé, doncs jo si. I sóc aquí per dir-ho, senyor! Ha de saber si pensa aprovisionar o no al seu exèrcit en el camp de batalla. I fer una estimació de les baixes, senyor; és molt important. Igual pensa que això és fer un càlcul impossible, que la naturalesa d'una batalla és summament impredictible, però no ho és, no, senyor. –Va assentir amb tanta força que el seu mostatxo es movia–. Abans de marxar de Coruscant vaig parlar amb el seu personal d’operacions i estimem que al tercer dia de combat, haurà perdut el deu per cent de les seves forces. Així que vam emmagatzemar suficients pertrets mèdics per acomodar aquestes pèrdues. Recordi que per cada soldat mort en combat, hi ha tres ferits! –Va tornar a alçar l'índex, com si allò fos una llei immutable de la naturalesa que no admetia discussió.

–Pregunti-li –va dir Boulanger assenyalant a Grudo, que havia romàs silenciós durant tota la conferència–. Si ha combatut, tant com diu, ho sabrà.

–Tot això és cert –va assentir Grudo.

Boulanger va inclinar el cap amb satisfacció.

–Intendent, potser hem d’enviar subministraments a les tropes del general Slayke quan arribem a Praesitiyn. Ho ha tingut en compte? –va preguntar Ànakin.

–Sí, senyor, clar que si. I tant! Per descomptat, ja sabrà vostè que Praesitiyn és un món inhabitable. No hi ha recursos per alimentar un exèrcit, cap, a menys que vulgui enverinar-los amb aquestes plantes horribles i insectes. És el malson d'un intendent. I jo sóc aquí per dir-ho! I sí, tinc entès que el comandament del capità Slayke és una barreja d'humans i d'altres races, tots éssers vius, que respiren, devoren i han de ser alimentats, vestits i aquarterats. Així que, abans de salpar, em vaig preocupar d'emmagatzemar racions que puguin ser consumides per gran quantitat d'espècies, aliment que puguem consumir tots.

»I una altra cosa. Què fa un exèrcit amb les seves deixalles? Justa la fusta! Sí, el que un exèrcit consumeix es transforma en deixalles, i això cal tenir-ho en compte de cara a la guarnició, els campaments i els magatzems. Ha pensat en això? No, no crec.

Boulanger va tornar a callar un instant, abans de continuar:

–He estat en totes les reunions de personal, sap?

–Sí? –va preguntar Ànakin, amb l'atenció centrada en el desplegament de mapes, llistes i inventaris que abarrotaven les pantalles del compartiment de l’intendent–. Què?

–Que he estat en totes les reunions de personal –va repetir Boulanger–. Què pensa de l'annex de logística que vaig escriure per al seu pla d'operacions? –es va tirar enrere, va creuar les mans sobre el seu ventre i va contemplar desafiant a Ànakin, reptant-lo al fet que digués alguna cosa menyspreadora sobre el seu treball.

–Molt bé, intendent, un treball excel·lent! –va respondre Ànakin ràpidament.

Es va renyar mentalment per no haver previst estudiar els annexos a la logística abans d'aquella visita. Només li havia fet una ullada curiosa quan se'ls presentar el seu cap de secció. I mai no s'havia fixat en Boulanger durant les reunions informatives.

–Ningú em fa mai cap pregunta sobre la meva feina. I això és perquè no tenen per què fer-la. Tot està previst. Sóc bo en el meu treball.

–Sí, intendent Boulanger, és molt bo i li agraeixo el seu excel·lent treball.

Ànakin va assentir amb el cap en direcció a Grudo, i tots dos es van posar dempeus, estrenyent la mà de l'intendent. Després es van dirigir a la seva llançadora. Ànakin va decidir que tan aviat com tornés a la seva cabina a la Ranger, llegiria l'annex de logística i l’estudiaria com havia fet amb les altres parts del pla. Un cop ho fes, cridaria a Boulanger, s'asseuria amb l’intendent i repassaria cada detall amb ell fins gravar-s’ho a foc en la seva ment. Memoritzaria quantes tones mètriques, més o menys, de subministraments, fuel i munició necessitava un exèrcit d'aquesta mida per sostenir-se en combat, i quantes naus necessitaria per transportar aquestes mercaderies fins al camp de batalla. També havia de saber què hi havia a cada nau, per si es perdia alguna en l'aterratge o quedava endarrerida de la flota per algun problema mecànic. Aquest tema havia aparegut amb freqüència en les seves moltes converses amb Halcyon sobre tàctica, estratègia i lideratge, i l'ancià Jedi havia emfatitzat la seva importància, però no ho havien discutit amb detall. Ànakin ho faria ara. Es va jurar parlar de logística amb Halcyon quant estigués preparat.

–No siguis el tipus de comandant que deixa els detalls per a altres –li havia advertit Grudo.

No ho seria.

–Haurem de tractar amb el capità Slayke, Grudo, parla’m d'ell –estaven a la llançadora, de tornada a la Ranger després de la trobada amb l'intendent Boulanger– També m'agradaria saber com vas arribar a fer-te amic del Mestre Halcyon.

–Seria millor que parlessis directament amb el Mestre Halcyon d'aquestes coses –va respondre Grudo.

Ànakin va romandre silenciós un moment.

–Ja li he preguntat, però sempre es mostra molt vague sobre això. Sé que els tres vau estar involucrats en l'incident de Bpfassh. Li he preguntat sobre Slayke indirectament, però tot el que he aconseguit que em digui és que no li guarda rancor i que un cop arribem a Praesitiyn podrà treballar amb ell com si fos un camarada.

–Sí, aquest és Nejaa Halcyon... Sempre just!

–Ho sé, Grudo, però jo també hauré de treballar amb Slayke. He de saber més coses d'ell, i atès que el Mestre Halcyon es mostra reticent a parlar del que va passar, he de preguntar-t'ho a tu.

–És una ordre, senyor? –va preguntar Grudo formalment.

–Sí –va replicar Ànakin de la mateixa forma–. Si és l'única forma que parlis, pren-t'ho com una ordre.

–Molt bé. Slayke és un guerrer. Un gran guerrer, no un home de cara grossa amb pell lletosa. És un gran home. Lluita amb el cap, el cor i un fort braç dret! És una persona de principis, i molt valent. Guapo per ser un humà... O això solen dir.

–No cal que em parlis del seu aspecte, vaig a conèixer-lo d'aquí a poc.

–Potser el coneguis, potser no –va corregir-li Grudo ombrívol–. Tot el món mor. I més en combat.

–Sí, Grudo, ja m'ho has dit. Més d'una vegada... I jo mateix he pogut comprovar-ho moltes vegades en aquests dos últims anys i mig –va dir Ànakin, tallant–. Segueix, si us plau.

–Zozridor Slayke s'havia guanyat certa reputació abans de l'esclat de les Guerres Clon com a comandant d'una corbeta de la República, el Thranta Escarlata.

»El seu passat era fosc i se suposava que havia ascendit places a l'Armada fins aconseguir el comandament de la seva pròpia nau de guerra gràcies al seu talent i la seva habilitat.

»Profundament insatisfet amb l'enfocament dilatori del Senat per tractar amb els separatistes, Slayke havia decidit actuar pel seu compte. En no rebre ordres, va agafar la nau sota el seu comandament i va iniciar una sèrie d'atacs ràpids a les flotes dels separatistes. Va ser immediatament considerat com un pirata i es va posar una recompensa de quaranta-cinc mil crèdits pel seu cap.

»Però Slayke no es considerava a si mateix un pirata. No tractava malament ni als civils ni al personal militar que capturava en els seus atacs, i el botí procedent de les naus capturades era immediatament distribuït entre la seva tripulació o donat a causes justes. L'última transmissió que havia enviat al quarter general de l’Armada des del Thranta Escarlata va segellar el to de les seves empreses subsegüents: "Mentre el Senat dorm, una gran maldat amenaça la pau i la llibertat dels pobles de la galàxia. Els nostres polítics, que ni treballen ni se sacrifiquen, han oblidat, si és que alguna vegada ho van saber, que la llibertat no és gratis, que el preu de la llibertat és la vigilància constant. Nosaltres, la tripulació del Thranta Escarlata, som els fills de la nostra estimada República! Som els vostres fills i les vostres filles! Som els Fills i Filles de la Llibertat! Seguiu-me!".

»Aquest missatge es va convertir en un avís de crida per als éssers oprimits de tota la galàxia i, en molt poc temps, Slayke va reunir una petita però formidable flota que no només va provocar una dificultat considerable al Senat de la República, sinó que va esdevenir una espina clavada al costat de les forces separatistes.

»Tot això ho sé perquè jo estava amb el capità Slayke –va dir Grudo–. Té la personalitat adequada per al comandament, la personalitat adequada per ser un líder. Els soldats el segueixen.

Grudo estava sense blanca, com solia estar entre guerres, i es va presentar voluntari per servir amb els Fills i Filles no perquè compartís els seus punts de vista polítics, sinó perquè el grup era il·legal i la perspectiva de participar en algunes bones batalles li resultava prometedora.

–Parla’m d’Slayke, l'home –va demanar Ànakin.

–El capità Slayke és un comandant amb el qual es pot parlar. Escolta a tots i cadascun dels soldats i, moltes vegades, li he sentit dir que l'única diferència entre ells i ell és la cerimònia, els privilegis del rang, ja saps. Diu que cada soldat que lluita al seu costat és el seu germà, que el rang no té privilegis en combat. Almenys, no amb els Fills i Filles de la Llibertat.

–I Halcyon?

–Va ser enviat a arrestar-nos. Davant d'una sol·licitud especial del Senat, el Consell Jedi havia seleccionat a Mestre Jedi Nejaa Halcyon per comandar l'expedició que havia d’aprehendre a Slayke i portar-lo a Coruscant per ser jutjat per pirateria i traïció, no necessàriament en aquest ordre. Halcyon va tenir el mèrit de protestar per aquesta ordre. En la seva opinió, Slayke només feia el que el Senat havia d'haver fet pel seu compte. Quan li van preguntar què faria si ell hagués de prendre aquesta decisió, va respondre amb valentia: "Aniria en la seva ajuda". Però la decisió del Consell va ser que, per molt justa que fos la causa, aquesta amenaça a la República no podia ser combatuda per capitans renegats actuant sense autorització del Senat. Les ordres eren ordres, i Halcyon les va obeir.

»La nau d’en Halcyon era la Plooriod Badkin. Va seguir a la flota d'Slayke durant setmanes, esperant una oportunitat d'atacar la seva nau insígnia i arrestar-lo. Sabia que un cop Slayke estigués sota custòdia, el moviment dels Fills i Filles es dissoldria i deixaria d'interferir amb la política galàctica. Va creure que Slayke havia comès un error fatal quan va dispersar la seva flota en diversos espaiports per reproveir-se i reclutar més homes i, a bord de la seva nau insígnia, el Thranta Escarlata, es va dirigir a Bpfassh, al sector Sluis. Halcyon el va seguir.

»Però Slayke no havia comès cap error –va explicar Grudo. –Veuràs, sabíem que ens seguien. I Slayke també sabia que hi havia un Jedi al comandament de les forces enviades a la seva caça. No sé com ho va saber, però m'ho va dir Slayke en persona.

»També em va dir que els que manipulaven la Força eren molt perillosos, però que ell, Slayke, utilitzava el seu cervell, que era molt més poderós que aquesta Força –Grudo esbufegà tovament–. No sé si és cert, però en aquella ocasió, Slayke va tenir raó.

–Com va aconseguir el capità Slayke apoderar-se de la nau del Mestre Halcyon? –va preguntar Ànakin. No podia imaginar que ningú fos prou intel·ligent com per robar una nau a un Mestre Jedi. Però Slayke ho havia fet.

–Això va ser cosa meva –va reconèixer Grudo–. Refugiar-se al planeta doble Bpfassh va ser un brillant moviment per part de l’Slayke. Bpfassh era un lloc excel·lent on amagar una nau estel·lar, gràcies al seu complex sistema de llunes, la seva població escassa i les seves vastes zones salvatges. I si els habitants no simpatitzaven amb els separatistes, tampoc eren precisament aliats de la República. Pel que a ells es referia, Slayke era un pirata, i això asseguraria el seu silenci si eren interrogats pels seus perseguidors. Slayke no tenia intenció de desmentir aquesta idea.

»El Mestre Halcyon va necessitar temps per trobar-nos, però al final ho va aconseguir –Grudo es va colpejar el morro amb un dit rematat en ventosa, mentre contemplava una taca al racó més allunyat del compartiment. Mentalment, tornava a estar a Bpfassh, revivint els esdeveniments. Sospirà–. Em vaig enfrontar a Nejaa Halcyon en combat personal. Sols ell i jo. Va ser meravellós. Meravellós.

Es va sumir en un silenci feliç i va trigar cert temps a continuar el seu relat.

-El pla d'atac d’en Halcyon havia estat simple i directe. Un cop localitzat el Thranta Escarlata, es va limitar a baixar al campament, desembarcar les tropes i arrasar el lloc. El pla defensiu de l’Slayke també va ser simple i directe. Hi havia dispersat a la majoria de la seva tripulació per les ciutats i els pobles bpfasshi, mantenint al seu costat els homes justos i necessaris per poder pilotar una nau espacial... i a un tal Grudo.

»L'únic ésser que Halcyon va trobar en el campament va ser... a Grudo, armat amb totes les armes de la panòplia dels caça-recompenses, udolant en rodià desafiaments al Jedi i a la seva força d'aterratge que pocs podien comprendre, però que deixaven ben clar que no pensava lliurar-se pacíficament i sense resistència.

–On està el capità Slayke? –va rugir Halcyon.

-Jo li vaig respondre llançant dos ganivets. Tothom es va ajupir excepte el Mestre Jedi. Les armes es van clavar a terra, entre les seves cames. Eren un clar repte per al combat. Vaig prescindir d'usar les pistoles làser que portava en als dos malucs i vaig treure un altre parell de ganivets.

»Després vaig avançar uns quants passos, enarborant les armes.

»Un tinent em va apuntar amb la seva pistola làser, però Halcyon li va ordenar que no disparés.

–Jo m'encarrego d'això –va dir.

-Va recollir els ganivets, va sospesar el seu equilibri i es va dirigir cap a mi per entaular un combat personal.

»Mai vaig saber per què ho va fer –va recordar Grudo–. La seva missió era apoderar-se del Thranta Escarlata i capturar a Slayke, no ficar-se en baralles personals. Però vam lluitar, i tothom ens va veure. Mai va desembeinar el seu sabre làser. Quan vaig deixar anar els meus ganivets i els meus cinturons d'armament, ell va fer el mateix, i vam lluitar mà a mà. Ah, quin guerrer! Ja saps tot això que els Jedi no senten ràbia o odi, però aquell dia... Ah, Nejaa Halcyon necessitava una bona baralla! No va combatre com un Jedi, ni parlar. Va ser tot molt estrany i meravellós.

Ànakin es va remoure, incòmode.

–Mai vaig saber com sabia Slayke que aquesta baralla es duria a terme –va mussitar Grudo–. Quan em va deixar al campament, em va dir: "Grudo, no deixis passar a ningú!". Em va dir que era molt important que mantingués la meva posició. Em va dir: "No tinguis por, Grudo, el Jedi mai mataria a un ser desarmat". Així que vam lluitar... I quina baralla va ser!, Halcyon no va perdre temps maniobrant per aconseguir una posició d'avantatge sobre mi; es va limitar a avançar, i jo vaig acudir a trobar-me amb ell. El grup de Halcyon va formar un cercle ampli i alguns d'ells van creuar apostes sobre qui podria vèncer. La seva atenció estava completament concentrada en el repte que es desenvolupava davant els seus ulls.

–Halcyon no volia utilitzar trucs Jedi –Ànakin va suposar que es referia a la Força– i va combatre com un guerrer normal. Així que vaig utilitzar el seu impuls contra ell i el vaig llançar moltes vegades contra el terra. Però Halcyon sempre s'aixecava i tornava a l’atac. –Ofegà un a rialleta–. Era prou ràpid com per travessar unes quantes vegades la meva guàrdia, i colpejava prou fort com per deixar-me marques..., i fins i tot un parell d'ossos trencats.

»Cobert de suor, amb les robes estripades allà on jo li havia subjectat per tombar-lo, Halcyon intentava utilitzar l'avantatge que li proporcionaven la seva velocitat i habilitat mentre jo, adolorit pels cops que el Mestre Jedi m’havia propinat, aconseguia mantenir-me fora del seu abast. Cada vegada que un o altre connectava un cop o llançava un tall, la tripulació del Thranta Escarlata llançava un rugit d'aprovació. Aviat, el terreny sobre el qual ens barallaven es va convertir en un fangar. Els contendents havíem perdut la noció del temps i, a mesura que el combat es perllongava, vam començar a trontollar i a fallar en els cops, el cansament físic se’ns va apoderar.

»La baralla va acabar quan Slayke va robar el Plooriod Bodkin. Hauries d’haver vist com de bocabadat que es va quedar Halcyon; semblava una porta oberta. Tothom es va quedar mirant com s'elevava la nau sobre un pilar de foc, fent-se més i més petita, fins a desaparèixer. Halcyon es va quedar gelat mirant al cel. Ningú es va moure. Podria haver-lo matat en aquell moment, però no ho vaig fer. Sabia que la baralla havia acabat i que el pla del capità Slayke havia funcionat. No hi ha honor en matar un contrincant quan ni tan sols et mira, i respectava a Nejaa Halcyon per lluitar com ho havia fet... Pel que sé, mai va recórrer a la Força –llançà una rialleta per un instant, abans de seguir parlant amb serietat–. Tampoc sé per què no em va matar en quedar-se sense nau, però no ho va fer.

»Slayke desarmà els motors del Thranta Escarlata, deixant a Halcyon i als seus homes abandonats a Bpfassh durant diversos mesos fins que pogués arribar una altra nau amb els recanvis necessaris. Jo vaig ser fet presoner sense més lluita; era l'únic presoner que van fer en tota la missió. Ens vam arribar a conèixer prou bé en aquelles setmanes plenes d'inactivitat. Per fi, un dia, Halcyon va dir:

–Grudo, quan tornem a Coruscant, et deixaré anar. Seré la riota de tota la galàxia si torno d'aquesta missió amb un sol presoner. El tracte és aquest: a canvi de la teva llibertat, et quedaràs fins que trobi alguna utilitat per a tu.

–Mentrestant, el Senat va fer marxa enrere en els seus càrrecs de traïció i pirateria, i el Canceller Suprem Palpatine es va rendir en allò inevitable i, traient el millor partit de la situació, va concedir a Slayke que seguís atacant les naus i les bases separatistes.

»Així que em vaig allotjar al Llimac Daurat i allà he esperat fins que Halcyon i tu vau venir a buscar-me –va concloure Grudo.

La llançadora havia aparcat a la resclosa d'aterratge de la Ranger temps abans que Grudo acabés la seva història, i el pilot esperava irritat a la cabina.

–No és estrany la forma en què el destí manipula la teva vida? –va preguntar Grudo–. Aquí estem, molt a prop del planeta on vaig conèixer a Halcyon i on vaig veure per última vegada al capità Slayke. Dos grans homes, i he tingut l'honor de servir-los a tots dos. Ara, aviat, tornarem a trobar-nos, i aquesta vegada serem aliats. La vida és bona! –Va fer una pausa abans d’afegir–: Em pregunto què estarà fent ara el Capità Slayke a Praesitiyn...

Següent