Camí de l'aprenent (i XX)

Anterior

Capítol 20

Els avoni havien planejat una invasió sanguinària. Una vegada que els Jedi van tornar a Aubendo amb el TMT capturat i es van enfrontar a Dol Heep, els seus plans van ser frustrats. No tenien suficient potència de foc com per derrotar a una població aixecada.

–Un complet malentès, –va esclatar Dol Heep–. Invasió? Difícilment. Vam venir a ajudar a Radnor. Els Droides de Combat eren aquí merament per al control de les multituds. Ho sento molt pels seus errors de funcionament. –Ell va mirar la cama ferida de la Soara i la ferida de blàster d’en Ry-Gaul–. No obstant això, puc veure per què estan tan irritats. Ja que no hi ha perill per la toxina, els avoni estaran contents de marxar.

–Nosaltres estarem contents d’escortar-los, –va dir Obi-Wan fermament.

–Però primer, restaurin totes les comunicacions del planeta, –va afegir la Siri.

–Nosaltres no vam tenir res a veure amb la fallada en les comunicacions, –va dir Dol Heep en el mateix to sincer–. Però per la caritat en el meu cor cap a la gent radnorana, parlaré amb els nostres tècnics experts i veuré si puc ajudar.

En uns minuts, les comunicacions van ser restaurades. Mentre atenien les ferides de Ry-Gaul i Soara, Siri va contactar amb el Temple. A les naus del Senat els havien ordenat tornar a Coruscant. Sospitaven que hi havia hagut un sabotatge dels motors, però no hi havia manera de demostrar-ho.

Els radnorans arxivarien una protesta contra el Senat, que el més probable és que estigués plena de debat i detalls. Els avoni no pagarien pels seus plans en un temps.

Mentrestant, Obi-Wan va contactar amb els restants oficials de seguretat del planeta i els va ordenar estendre la paraula ràpidament sobre la seguretat del planeta. Els radnorans podien tornar a casa seva.

–I posin a Galen sota custòdia immediatament, –va afegir Obi-Wan.

–Ja ho està, –va respondre l'oficial.

* * *

Els Jedi van arribar a la presó de Tacto i els van mostrar una cel·la de retenció. Allà, Curi s'enfrontava al seu germà a través d'una malmesa taula de metall.

–Ella ha apuntat un blàster cap a ell durant dues hores, –els hi va murmurar l'oficial de seguretat–. Li va dir que el mataria si tractava d'escapar, i suposo que ho deia seriosament.

Els Jedi estaven a l'entrada. Curi semblava destrossada pel dolor i el cansament.

–Has estat un traïdor al teu planeta–, va dir ella en una veu plana al seu germà–. I m'has trencat el cor.

–No vaig tenir elecció! –Va dir Galen–. No veus que vaig haver de fer el que vaig fer?

–No, –va dir la Curi, capcinejant.

–Et vas negar a tractar amb els avoni. Això no tenia sentit! Tractem amb qualsevol que tingui crèdits per pagar. I per tant em van amenaçar.

–Podries haver-m'ho dit.

–Em van dir que si et deia el que volien... si l'hi deia a qualsevol... destruirien el nostre negoci, –Galen va continuar ràpidament–. Vaig haver d'acceptar mostrar-li a Dol Heep el pla d'armes que estàvem desenvolupant. Va ser quan la toxina va ser alliberada. Ho va fer abans que pogués aturar-lo. Ens vaig portar a tots dos de tornada al Sector Clar abans que s'apoderés d'ella.

–Llavors podries haver portat la toxina i posar en perill a Tacto també, –va dir la Curi–. Va ser una sort que no ho fessis.

Galen va ignorar això.

–Dol Heep va contactar amb els seus superiors. Em va dir que si mantenia la boca tancada sobre la vida mitjana de la toxina, ens pagarien diners i ens recol·locarien...

–No diguis ens! –va cridar la Curi de sobte–. Això és sobre tu, Galen!

–Ho vaig fer per nosaltres, –pregà Galen–. Van dir que si no feia el que volien, dirien que vaig ser jo qui va alliberar el núvol deliberadament. No sabia què fer. Em van demanar els registres de recerca i el codi d'accés als nostres prototips de Droides de Combat...

–I et van pagar diners per això–, va dir Curi amargament–. Et van pagar una petita fortuna per trair-me a mi i a tu mateix i al teu planeta.

–No sabia que estaven planejant una invasió!

–Fins i tot un nen hauria sabut que estaven planejant una invasió! –va cridar la Curi. Es va aixecar i es va inclinar sobre la taula–. Són tot excuses i mentides. Sempre ho han estat. Mai no ho havia vist tan clarament. Tu em vas portar en aquest negoci. Tu vas fer la meva vida el que és. Vaig fer armes per destruir éssers i planetes. Vaig trobar diners per finançar la teva investigació sobre les formes terribles, astutes, en què els éssers poden matar altres éssers. Vaig vendre aquestes armes i em vaig posar els crèdits a la butxaca. Vaig ajudar a portar aquestes coses a la galàxia i mai em trauré la pudor de mort de les meves fosses nasals. No importa el que faci ara, no importa on vagi.

–Curi, no ho facis. Et necessito! Van a ficar-me a la presó durant anys...

–Tens sort que no et matin.

Curi es va girar i va sortir per la porta.

Galen va tornar els seus ulls furiosos cap als Jedi.

–Veieu el que heu fet? L'heu enverinat en contra meva!

Obi-Wan va capcinejar.

–El teu planeta està en ruïnes. La teva família està destruïda. Milers estan morts. I tot i així tu culpes als altres. No has après res.

–No hi ha res a aprendre! –va cridar Galen.

El ressò de les seves paraules els va seguir mentre els Mestres i Padawans caminaven pel passadís.

Van caminar cap a un matí brillant. La devastació de la ciutat de Tacto va ser revelada. Les multituds havien estat cremant i creant disturbis. Els negocis estaven destruïts. Les cases estaven en barricades. Tots els transports aeris havien estat destruïts i saquejats a la recerca de peces.

Però ara els radnorans estaven ocupats tornant a casa i negocis. Els malalts estaven sent atesos. Els morts estaven sent plorats.

–Els radnorans de Tacto es neguen a ajudar a qualsevol del Sector d'Aïllament que hagi sobreviscut–, va dir Ferus.

–I culpen als avoni de tot, –va dir Tru–. No miren cap a si mateixos per culpar-se.

–Igual que Galen–, va dir Darra–. Digueu-me una cosa. Totes les missions són així de dures?

–No, –va dir la Soara–. Algunes són més dures.

–El veí es va tornar contra el veí quan va ocórrer el desastre–, va dir Obi-Wan–. Això podria haver estat una oportunitat per a la generositat i el sacrifici. La covardia i la violència van esclatar al seu lloc. Aquesta ciutat va ser destruïda per la cobdícia i la por, no per una toxina.

–No és un bon senyal per al futur de Radnor–, va dir la Siri.

–Sí, no em sorprendria si fóssim cridats aquí de nou un altre dia, –va dir Ry-Gaul.

Els Jedi es van moure a través dels carrers devastats cap al seu transport del Senat. Obi-Wan es va posar un pas al costat de l’Ànakin.

–Estic orgullós de tu–, li va dir–. No només que hagis actuat amb valentia, has treballat bé amb els altres Padawans. He sentit com tots vau col·laborar en el pla final per rescatar-nos. Has après una lliçó Jedi valuosa. Vas sotmetre la teva pròpia voluntat per escoltar als altres. Com a resultat, vas guanyar força.

–Estava preparat per córrer darrere teu per lluitar contra els droides, –va admetre Ànakin–. Va ser Ferus qui em va aturar. Tenia raó. –També va tenir sort, va pensar Ànakin. El pla gairebé havia anat malament. Si Ànakin no hagués aconseguit obrir-se pas a través de l’esllavissada de roques, quatre Mestres Jedi i dos Padawans estarien morts.

Però ningú estava traient això a la llum. Era Ànakin l'únic que ho pensava?

Obi-Wan diria que no importa. El que havia passat, havia passat. Els Jedi no malgasten el seu temps en els, i si...

Però Ànakin no ho podia veure així. Els, i si..., eren el que li intrigaven. Els espais entre les normes.

Si Ferus hagués tingut més sort que raó, hauria estat sotmetre la seva voluntat el correcte després de tot? Sabia que la pregunta no era una pregunta Jedi. No se la preguntaria a Obi-Wan.

Era la seva pregunta. Només ell podia trobar la resposta.

–Llavors estic en el cert? Sents que has après la lliçó Jedi de la submissió de voluntat? Entens la importància de la lliçó? –va preguntar Obi-Wan.

Ànakin va haver d'aturar-se per no mostrar la seva intranquil·litat. No mentiria al seu Mestre. Però realment havia sotmès la seva voluntat a Ferus? Si havia de ser honest, hauria de dir que no.

Però hi havia sotmès la seva voluntat a Tru! Ànakin va recordar com en el sistema de ventilació del TMT, s'havia adonat que Tru hauria de ser qui liderés el camí. S'havia adonat llavors de com de necessària que era la cooperació per a l'èxit d'una missió. Aquest havia estat el moment en què autènticament havia après la lliçó Jedi.

–Sí, he après la lliçó bé, –va respondre. Estava content de poder ser sincer.

Obi-Wan va fer que sí satisfet i es va tornar per abordar el transport.

Ànakin va anar darrere d'ell, però Ferus de sobte va aparèixer al seu costat. Ànakin no l’havia percebut a prop.

–No és el camí Jedi mentir al teu Mestre.

–Ni ho és escoltar converses d'un altre–, va dir Ànakin, molest–. I jo no he mentit.

Ferus li va estudiar. La llum del sol brillava en les metxes gruixudes daurades del seu pèl fosc. No semblava enfadat o acusatori. Merament pensatiu.

–No vas dir la veritat–, va dir ell–. No vas aprendre de veritat la lliçó Jedi. No vas aprendre res. Ets com Galen.

–Això no és així. –Ànakin va mantenir la seva veu calmada–. I no és assumpte teu. És cosa del meu Mestre que jo aprengui.

–Obi-Wan no et veu amb claredat–, va dir Ferus suaument–. És un gran Cavaller Jedi, però està encegat per l'afecte. Però jo et veig. I et seguiré mirant. T’observaré, Ànakin Skywalker.

Ferus es va girar i va caminar per la rampa. Ànakin va haver d'aturar-se de córrer darrere seu i llançar-lo a terra. El seu cos tremolava d'ira.

Agafa alè. Una altra vegada.

Ànakin va fer que el seu cor palpitant s'alentís. Lentament la boira vermella davant els seus ulls es va aclarir.

Jo també t’observaré a tu, Ferus. I si hi ha un combat entre nosaltres, guanyaré.

FI