La Prova del Jedi (XIX)

Anterior

Capítol 19

La vasta armada viatjava per la freda i eterna negror de l'espai amb el seu rumb inexorablement traçat. Els sistemes a bord de cada nau premien d'energia mentre els seus ordinadors, acuradament atesos per un exèrcit d'androides que funcionava a la perfecció, mantenien la ruta per defecte. Els sistemes d’armament que podien destruir flotes senceres estaven preparats.

Eren màquines letals, gairebé tan fredes interiorment com l'espai que envoltava els seus cascos, però amb el punt de calor necessària per impedir que els metalls i el plàstic es debilitessin i els lubricants es congelessin. No tenien noms, només números i nomenclatures. En cap de les naus, excepte en la nau insígnia –una monstruosa màquina assassina per dret propi– se sentia la veu d'un ésser viu. Cap riure, cap jurament, cap queixa, cap vida... Només el mut murmuri de la maquinària. I en aquesta nau insígnia, éssers de rostre gris s'afanyaven amb els seus deures, amb una calma nascuda d'una disciplina militar tan rigorosa com la tecnologia que controlava la infanteria androide de les naus de transport que seguien els creuers de combat. En aquests transports, el silenci regnava en els compartiments atestats amb centenars de milers d'androides de combat, immòbils en els seus penjadors, esperant el senyal que els convertiria en màquines de matar tan eficients com desapassionades.

Les naus havien transportat un cop éssers vivents a bord, éssers que havien caminat pels compartiments d'emmagatzematge, on els androides esperaven la crida a les armes. En aquell temps, semblaven recórrer una vasta cripta on els ossos d'una espècie monstruosa dormien pacientment a la espera de la seva resurrecció. Ara, els enormes hangars estaven silenciosos, excepte per la constant pulsació dels motors de les pròpies naus, que enviaven les seves vibracions a través de totes les cobertes. Els androides estaven perfectament alineats en atapeïdes files, i una lleugera desviació del curs o un petit canvi en la velocitat de les naus provocava un lleu balanceig ocasional, respost pel suau repic de metall contra el metall. Si un visitant contemplés massa estona i massa de prop un d'aquests miraculosos esquelets de mecànica invulnerabilitat, la seva atenció s'hauria vist especialment atreta per les negres conques dels seus sensors òptics, s'hauria estremit davant aquell reflex de la seva pròpia mortalitat, i hauria tornat corrent al món de calidesa, companyonia i esperança que distingia als éssers vius de les seves màquines.

Aquella flota eren els tan esperats reforços separatistes, el puny de ferro disposat a aixafar el món conegut com Praesitiyn.

***

–Benvinguts a la meva humil i última fortalesa –va exclamar Slayke a manera de salutació mentre es posava dempeus. El seu oficial es va mantenir silenciós, contemplant als dos Jedi i els seus tres companys. Slayke va aclucar els ulls, però només va dir–: Deixeu que us present al meu Estat Major.

Va presentar per torn a cada oficial, que es van inclinar lleugerament davant els visitants a manera de salutació.

–Suposo, senyor, que vostè és... –Slayke només va dubtar un breu instant, però a Nejaa Halcyon li van semblar segles–... l'inestimable general Halcyon.

Va estendre la mà. Amb la seva considerable alçada, els seus amplis pits i espatlles i el seu flamejant pèl vermell, Slayke era una figura imponent.

–El mateix, capità –va respondre Halcyon.

Es van donar la mà. En el moment del contacte físic, cadascun va mirar directament als ulls de l'altre: eren dos rivals recelosos mesurant-se mútuament.

Ànakin va intentar mantenir una expressió neutra; sabia que era el convidat de pedra del triumvirat que Halcyon anava a proposar, i també sabia, instintivament, que el silenci era la seva millor aportació a aquella situació.

–Què ha portat aquesta vegada que pugui robar-li? –va preguntar Slayke amb una expressió seca i reptadora a la cara.

Halcyon no va fer cas de la pregunta.

–Aquest és el meu ajudant, el comandant Skywalker.

–Ja ens coneixem –Slayke va fer una mínima reverència–. I aquests dos amics d'aquí darrere? –va preguntar, indicant als dos guàrdies que Halcyon havia portat amb ells.

–El caporal Raders i el soldat Vick, els meus consellers personals en assumptes militars –va respondre Halcyon.

–El comandant que escolta l'opinió dels seus homes és un bon comandant –va assentir Slayke–. Em comença a agradar el seu estil.

Els dos guàrdies es van quadrar orgullosos davant els oficials de l’Slayke.

–Veig que també l'ha portat a ell –va apuntar Slayke assenyalant a Grudo, que intentava passar desapercebut darrere de la multitud.

–Grudo va allà on jo vaig... Així han de ser les coses –va explicar Ànakin.

–Vaja, vaja, resulta que el marrec té ment pròpia! –es va burlar Slayke–. M'agraden els soldats que tenen ment pròpia. Són molt més difícils de robar que..., diguem la nau espacial d'algú.

Va esclatar en riallades, però Halcyon va tornar a negar-se a seguir-li el joc.

–Podem parlar en privat?

–No. El que hagi de dir-me a mi, poden sentir-ho els meus oficials. No oculto a la meva tropa cap informació vital –Slayke va fer senyals a un sergent perquè netegés una taula de campanya–. Perdonin el desordre, però..., això, hem hagut de traslladar-nos fins aquí fa molt poc i l'equip de neteja encara no ha tingut temps de posar una mica d'ordre –va somriure–. Les restes de la batalla –va afegir amb un gest ampli, abastant tota la sala–, les quals ens inclouen a les meves tropes i a mi, em temo. Però el seu exèrcit i vostè tenen energia, vigor, sang, ànsia per combatre. Seieu, si us plau, i els explicaré un parell de coses sobre la batalla que hem sostingut aquí.

Halcyon i Ànakin es van unir a Slayke a taula.

–Lamento no tenir refrescs per als meus honorables convidats –començà–, però ens hem quedat sense cervesa i pastissets. Bé... –es va fregar les grans mans–. He pensat de dur a terme diverses maniobres en què confio. Amb l'arribada de les seves tropes, podré aplicar-les per atacar amb èxit les posicions enemigues de l’altiplà. Si us plau, observin l'esquema del terreny a la pantalla. El que proposo que fem és..

–Perdoni, capità –va interrompre’l Halcyon–. Estic ansiós per escoltar el seu pla de batalla, però primer hi ha alguna cosa que hem d'aclarir.

Slayke va fingir sorpresa.

–Endavant, si us plau, Nejaa... No li importa que li digui Nejaa, oi? –Va preguntar amb to sarcàstic.

El post de comandament, atestat com estava, havia quedat en complet silenci, a excepció de les veus plenes d'estàtica de les unitats de l’Slayke enviant els seus informes, el mut teló de fons comú a tots els centres de comandament militars.

–Pot dir-me com vulgui, mentre inclogui la paraula "senyor". He estat enviat aquí pel Senat per fer-me càrrec d'aquesta operació i penso fer-ho. Vostè col·locarà les forces supervivents sota el meu comandament. Per molt que valori la seva opinió i m’interessi escoltar les seves opinions, i li asseguro que és així, jo prendré les decisions de qualsevol pla per a la utilització d'aquest exèrcit. Ha quedat clar?

Ànakin va comprendre instantàniament que Halcyon s'havia equivocat amb Slayke, però no va fer cap comentari. Es jugaven alguna cosa més que una simple execució d'ordres.

Slayke es va tirar cap enrere en la seva cadira i va inflar les galtes.

–Vaja, ha estat tot un discurs... Sobretot per a algú que no és capaç d'impedir que li robin les seves butxaques –i va somriure diabòlicament.

Halcyon va seguir negant-se a entrar al drap.

–Capità, tinc l'autorització del Senat..

–Digui’ls-hi que poden besar-me el meu bell cul –va respondre Slayke.

–... I tinc una flota en òrbita i un exèrcit de tropes de refresc..

–Maleïts clons sense cara –va escopir Slayke–. Miri al seu voltant! Això és un exèrcit, aquests són soldats veterans endurits per mil batalles, que han resistit el pitjor que l'enemic ha llançat contra ells i que encara tenen ganes de combatre! Creu que els seus clons poden igualar el seu esperit...? Ha! –col·locà les mans darrere del cap. Un murmuri d'assentiment va circular per tots els oficials de l’Estat Major de l’Slayke–. I a més, afegiré que s'ha pres el seu maleït temps per arribar fins aquí!

–Capità... –Ànakin es va inclinar cap endavant per poder parlar amb cert grau de confidencialitat–. Vostè mai hauria sobreviscut a l'últim atac, diria que ens deu una, no a l'inrevés.

–Ho, ho, ho! El nen de pit ha parlat! –es va mofar Slayke. Diversos dels seus homes van deixar anar unes rialletes sornegueres–. General Halcyon, vol que li torni la seva Plooriod Bodkin? Se la canvio per la seva nau insígnia. Ara que he fet sagnar el nas al nostre enemic, crec que necessito una nau que correspongui a un home de la meva molt considerable habilitat, no creu? –va esclatar en riallades i va colpejar la massiva taula amb el seu enorme puny.

–La meva nau insígnia va ser danyada i la major part de la meva tripulació va morir quan vam trencar el bloqueig i vam restaurar les comunicacions, capità –va respondre Halcyon, amb una veu seca i sense inflexions.

–Ah, sí? Doncs mentre vostè es prenia el seu temps a arribar fins a Praesitiyn, nosaltres estàvem combatent i perdent a milers de bons soldats! Creu que ens importa gens ni mica la tripulació de la seva nau insígnia? –El rostre de l’Slayke estava vermell d'ira–. Nosaltres tampoc teníem la Força perquè ens ajudés. Suposo que vostè la va invocar perquè li tragués de dificultats.

–Sí. I en això també.

Amb un ràpid moviment, tan veloç que ningú ho va advertir –ni tan sols Ànakin–, Halcyon va desenfundar el seu sabre làser i el va activar. Tots els presents van retrocedir davant la visió de la brillant fulla de pura energia.

Els ulls de l’Slayke s’entretancaren, i el seu cos es va tensar, però no va fer cap moviment ni va mostrar cap sorpresa.

–Algun truc més? –va preguntar amb un to de veu normal.

–M'agraden aquestes coses –va dir Halcyon tranquil·lament, desactivant el sabre làser i retornant-lo al seu cinturó–. Són molt útils quan l'enemic et supera per cent a un. Deia alguna cosa, capità? –i va somriure reptador.

–Començo a admirar el seu estil, ho admeto! –va riure Slayke.

Ànakin va perdre la paciència davant aquell duel d'esgrima verbal.

–No tenim molt de temps per organitzar-nos, seguim amb la nostra sessió d'estratègia –els interrompí–. El que passà a Bpfassh és el passat, i això és el present. Superin allò i concentrem-nos en el que ens espera –va fer una pausa, deixant veure la fosca fúria en els seus ulls.

Tots dos, Halcyon i Slayke, el van contemplar uns segons, en silenci.

–Ben dit, sí, senyor! –va acabar exclamant l'ex pirata, i li va dedicar un salutació casual.

–Té raó, Slayke –va acceptar Halcyon, aclarint-se la gola–. Hem de cooperar per... –el va interrompre el seu comunicador personal–. Deu ser important. Perdoneu, si us plau.

Era l'oficial de comunicacions de la flota:

–Senyor, acabo de rebre una..., bé, una transmissió molt interessant des del Centre Senatorial de Comunicacions de Coruscant. Crec que hauria de veure-la.

La sala va tornar a quedar en silenci. Slayke va alçar una cella.

–Pot dir-me de què es tracta? –va preguntar Halcyon–. Estic enmig d'una conferència en el post de comandament del capità Slayke.

–General, crec que hauria de veure-la i... –l’oficial de comunicacions va fer una pausa–. Bé, llavors ho comprendrà. Té un receptor d’HoloRed en la seva actual localització?

Halcyon va mirar a Slayke:

–En tenim un –va respondre aquest, assenyalant amb un gest a un dels racons del seu post de comandament.

–Sí, el tenim –va confirmar Halcyon, abans de dirigir-se a Slayke –Quins són els seus codis?

Slayke va fer un gest amb la mà, indicant a Halcyon que li passés el comunicador. El Jedi li va lliurar després d'un segon de dubte. Slayke va parlar tranquil·lament uns segons, li va tornar el comunicador i va afegir:

–Serà millor que li fem una ullada.

Es van acostar al transmissor d’HoloRed just quan la imatge de la Reija Momen parpellejava en el monitor.

–Sóc Reija Momen, directora del Centre de Comunicacions Intergalàctiques de Praesitiyn. Els meus homes i jo hem estat fets presoners per un exèrcit separatista. El comandant d'aquest exèrcit exigeix ​​la immediata retirada de les vostres tropes de Praesitiyn. Per cada hora de retard en complir aquesta ordre, un membre del meu equip serà executat, jo en últim lloc. Us ho prego, pel bé de la meva gent...

Ataqueu! Ataqueu! Ataqueu!!! L'últim "ataqueu!" va aixecar ressons en la silenciosa sala. Slayke va jurar pel baix abans d'ordenar:

–Passi-ho de nou!

–Una dona amb coratge –va dir Halcyon, admirador–. Ens està demanant que ataquem encara que això li costi la seva vida i la de la seva gent. És com demanar que bombardegin les teves pròpies posicions per evitar que caiguin en mans de l'enemic.

–Més o menys –va corroborar Slayke–. Així que aquesta és la dona que hem vingut a rescatar.

Ànakin no podia verbalitzar ni una sola paraula. Hi havia alguna cosa en la dona que...

–Ànakin? –va preguntar Halcyon, mirant al seu segon al comandament.

El jove Jedi va seguir amb els punys premuts, tensant els músculs de la seva cara. El monitor estava en blanc, però ell seguia contemplant com si la imatge de la Momen seguís allà.

–Ànakin? –va insistir Halcyon.

Algú darrere ell va llançar juraments en els termes més blasfems possible.

Algú més va bordar una ordre i els renecs van cessar.

–Ànakin? –va repetir Halcyon, col·locant una mà sobre l'espatlla del jove Jedi, sacsejant-lo amb força.

–Què? –Ànakin va parpellejar repetidament, com si despertés de cop d'un somni.

–Ànakin, ha acabat.

–S... Si. I... és que... –Ànakin va agitar el cap i va prendre alè–. Aquesta dona em recorda..., bé, no ho sé...

–Escolteu-me tots –va intervenir Slayke amb un to de veu tan seriós que fins i tot va sorprendre als seus propis oficials–. Si els nostres camarades, els que han mort combatent als separatistes, poguessin veure el que ha fet aquesta dona, sabrien... –la seva veu es trencà–... sabrien que el seu sacrifici no va ser en va –va fer una pausa i va prendre alè–. Si alguna vegada hem necessitat una raó per seguir lluitant, ara la tenim!

Va caminar fins a Halcyon i li va allargar la mà. Després la hi va oferir a Ànakin, i aquest la va estrènyer amb calidesa.

–El que queda del meu exèrcit i jo mateix estem completament a la vostra disposició. Quines són les vostres ordres?

Següent