La Prova del Jedi (XXIII)

Anterior

Capítol 23

L'almirall Pors Tonith va donar un cop de peu al cadàver i va dirigir una mirada recelosa a l'armadura que li havien tret abans d'apilar-la a un costat. Li posava molt nerviós estar exposat a l'aire lliure, però va haver de sortir del búnquer per presenciar l'horrible descobriment, i ara comprenia la seva importància. Encara era de nit i encara faltava una hora per a l'alba, però se sentia ansiós per tornar sota teulada.

–És un comando clon –Va dir.

–Hem trobat un altre cos complet i diverses parts diferents d'altres, pot ser que de cinc més –li va informar l'oficial–. Evidentment, van morir a causa dels seus propis trets d'artilleria.

–Evidentment –rubricà Tonith–. Evidentment van aconseguir infiltrar-se en les nostres línies sense ser detectats. I evidentment –la seva veu pujà una vuitena–, saben molt sobre la disposició tàctica de les nostres forces. I els cadàvers que hem trobat no van ser els únics homes que van enviar, pots estar segur.

–Hem reforçar les nostres línies, senyor –va dir l'oficial.

–Aquest turó és la clau de les nostres posicions. Vas traslladar les tropes i els canons tal com vaig ordenar ahir a la nit?

L'oficial va canviar el seu pes de peu, nerviós, abans de respondre.

–Algunes. Hem tingut dificultats mecàniques i...

–Estàs dient que les meves ordres no s'han complert? –va preguntar el banquer, alçant de nou la veu i trepant a l'oficial amb la mirada.

–Ho estàvem fent, senyor, però...

–Sense peròs. –Ja estava més calmat–. Això és el que faràs: vull que reforcis aquest pujol. Ara. Escurça la línia. Trasllada tropes del flanc dret al centre, i del centre al cim del turó. Si el prenen, les nostres posicions quedaran exposades al seu foc directe i tot ja estarà acabat. Si l'atac amenaça el nostre flanc dret, l'exèrcit ha de traçar una línia aquí mateix... –i va assenyalar un punt situat a certa distància, a prop del Centre de Comunicacions–. Així podrem disparar contra l'enemic mentre avança per la plana que tenim a sota. Si aconsegueixen arribar fins al turó, el flanc dret bascularà com si fos una porta, tancant-se. Això escurçarà el front i consolidarà les nostres forces. Un cop al turó, es veuran obligats a avançar per terreny obert... i els trossejarem.

Tonith va somriure, mostrant les seves dents tintades.

–I tenim una petita sorpresa per a ells en la plana, oi? Traslladeu diverses peces d'artilleria fins a aquest turó i aviseu a tots els comandants perquè esperin una infiltració de soldats ARC. Els han enviat aquí per penetrar les nostres defenses i debilitar-nos amb vista a un assalt terrestre. Estic segur que simularan atacar la nostra línia central amb totes les seves forces, però el seu veritable objectiu serà el nostre flanc dret –va fer un gest en la foscor, cap les colines–. Ara, ves-te'n. I quan les ordres s'hagin complert torna al meu post de comandament per informar-me.

Va girar i va entrar en el seu búnquer, on se sentia fora de perill i calent.

Allà l'esperava una altra tassa de te. On dimonis estan els reforços que m'havien promès?, es va preguntar.

***

Les tropes d'assalt d'Ànakin havien arribat fins a la riba oposada del riu sec, dispersant-se al llarg de gairebé mig quilòmetre de l'antic corrent. Les primeres llums de l'alba apareixerien exactament a les 0603, hora de Praesitiyn.

Ara eren les 0600. Es va asseure davant la consola de comunicacions del seu transport.

–Aquí Unitat Sis. Compte enrere: tres minuts i comptant –va advertir als seus comandants, encara que tots els ulls estaven enganxats als cronòmetres. Va donar mitja volta i va somriure al comandant del transport, un sergent clon.

–Nerviós?

–No, senyor –va respondre el clon automàticament.

–Bé, doncs jo si. I t’autoritzo que tu també ho estiguis.

A jutjar per la nul·la reacció que va obtenir, bé podia haver-se estalviat el comentari.

–Tenim dos minuts, sergent. Quant la columna de transports comenci a desplegar-se per la plana, vull que vostè segueixi una mica més cap al flanc dret per la llera del riu, que s'enfili per la riba i que aparqui allà per poder supervisar els moviments de les meves unitats.

En l'última hora havien practicat moltes vegades aquesta simple maniobra, però el mer fet de verbalitzar-la va tenir un efecte balsàmic en els seus homes. I també en Ànakin.

–Sí, senyor –va respondre el sergent.

Els cinc homes que s'apinyaven a l'interior del vehicle van romandre en silenci embrancats en els seus propis pensaments, mirant constantment els seus cronos, esperant que transcorreguessin els segons.

–El pitjor està per venir –va anunciar Ànakin–. Haurem d'esperar deu minuts des que comenci l'atac del general Halcyon... Aquí va! –va xiuxiuejar mentre sentien com començava el foc d'artilleria de Halcyon.

Segons després, la commoció de les dotzenes de canons de tot tipus va arribar fins a ells tot i el blindatge del tanc de transport. La pressió de les canonades es va deixar sentir en els seus timpans. El bombardeig nocturn per cobrir la missió de reconeixement havia estat un desplegament espectacular; però, aquell matí, els soldats es trobaven sota la trajectòria dels trets i el soroll era terrible, sobretot quan l'artilleria de l'enemic va respondre, obrint foc contra les tropes de Halcyon.

–Aquí fora s'estan emprant a fons –va comentar un dels canoners. La seva veu transmetia la mateixa emoció que l’opac casc que ocultava les seves faccions.

Per la xarxa de comunicacions van escoltar, amb creixent ansietat, la cacofonia de les veus dels comandants, mentre les tropes de Halcyon s'afanyaven a través de la plana, sota el devastador foc enemic.

Algú en el transport va cridar.

–Canvieu a la xarxa tàctica –va ordenar Ànakin. Ja havien escoltat massa crits de les seves pròpies tropes. No necessitaven sentir-los en aquest moment.

I llavors va comprendre una cosa important. Estava envoltat de soldats clon criats per a la guerra, per la disciplina, per obeir sense discussió les ordres d’aquells que pagaven pels seus serveis. Però, encara que les seves plaques facials no mostraven la menor expressió, mínimes pertorbacions en la Força indicaven al jove Jedi que els cinc reaccionaven a l'atac com si fossin soldats normals, soldats que suaven, que tenien por, que imaginaven les seves pròpies morts. Davant aquesta actitud, es va preguntar si no els hauria jutjat malament. Allà, dins el transport que aviat podria convertir-se en la seva pira funerària, no es comportaven igual que quan formaven en les seves pròpies files. Es va preguntar si Jango Fett havia tingut sentit de l'humor.

Els minuts van passar lentament. Exactament a les 0613, el vehicle d’Ànakin es va llançar rugint cap al pendent que va ser la ribera del riu sec, seguit pels transports republicans.

–Pugem allà dalt! –va cridar Ànakin. I el tanc androide va avançar a tota màquina.

La primera dotzena de transports va aconseguir enfilar-se a la plana, deixant profunds solcs en el terreny, i els següents els van aprofundir encara més. Allò estava planejat per proporcionar a la resta dels transports un sender fàcil a seguir i cobertura suficient mentre ascendien fins a la plana.

Però el vehicle d'Ànakin es va fer a un costat del baquetejat sender, afectant intensament als clons de l'interior.

–Alto! –va ordenar Ànakin. Va enfilar fins a la cúpula del comandant.

–Senyor, aquí està molt exposat –va protestar el sergent.

–Des d'aquí puc veure millor el terreny –va respondre el jove Jedi, ajustant-se el micròfon a la seva gola.

–Hem de seguir movent-nos, senyor. Aquí som un blanc massa temptador.

–No et preocupis, la llei de probabilitats ens afavoreix. Aquest és un escenari ric en blancs.

La visió que va saltar als ulls d'Ànakin mai l’abandonaria: la plana estava atapeïda de vehicles en moviment, enormes núvols de pols i fum i ardents focs. Mentre observava, a tot just un quilòmetre de la seva posició, un transport es convertir de sobte en una bola de foc. Hi havia rebut l'impacte directe d'un canó làser. Clons embolicats en flames sortien del vehicle i giraven sobre si mateixos, com torxes vivents, abans de caure a terra i quedar immòbils. El transport esclatà enmig d'una enorme fogonada i després, afortunadament, el fum del camp de batalla va tapar l'escena.

Per davant d'ell, els seus propis transports avançaven a bon ritme. El comandant del batalló havia situat diverses de les seves màquines al llarg de la ruta d'atac, i ja bombardejaven el distant turó amb els seus propis canons. Els altres disparaven sense deixar d'avançar.

–Prepareu-vos –va dir Ànakin al comandant del transport que esperava pacientment al llit del riu el senyal d'avançar. Tot d'una, una dotzena de tancs enemics amb els canons rugint va sorgir d'una depressió del terreny. Dos dels vehicles d'Ànakin van ser colpejats immediatament. Un era el del comandant del batalló, que va començar a cremar. Ningú va intentar sortir.

–Aquí Unitat Sis, prenc el comandament –va anunciar el jove Jedi per la xarxa de comandament–. Concentreu el foc en aquests tancs androides!

Les ràfegues dels canons làser sorgien dels vehicles enemics, solcant el terreny i l'aire per sobre d'ells i emetent un soroll espetegant. Ànakin va somriure. Els separatistes havien llançat el seu contraatac massa aviat.

–Apunteu cap a aquesta línia de tancs! –va ordenar al conductor del seu vehicle– . Canoner, obre foc quant estiguis preparat!

Calmadament, el canoner d'Ànakin va anunciar la distància fins als seus objectius –dos mil cent metres– i va disparar el canó làser. El transport va saltar i trontollà mentre es movia cap endavant, però el sistema estabilitzador del canó no es va veure afectat pel moviment, i el segon tret va impactar en el blindatge central d'una de les màquines enemigues. El tret va rebotar inofensivament, però el segon va destrossar la cadena de tracció dreta i el tanc va començar a girar en cercles, indefens, abans que altres transports el destruïssin amb els seus canons.

–Senyor, li suggereixo que baixi abans que li fereixin –va advertir-lo el sergent.

–Si moro, sergent, vostè prendrà el comandament –va respondre Ànakin, impacient, i va colpejar amb els artells el casc del seu conductor–. Som-hi, som-hi, treu-nos d’aquí!

***

Odie i Erk estaven asseguts a la infermeria, suportant l'estrèpit dels canons que recolzaven l'atac d’en Halcyon. L'assalt durava ja uns deu o quinze minuts quan el cirurgià en cap es va acostar a ells.

–Vostè pot caminar, tinent, així que marxi –va dir a Erk–. En els pròxims minuts necessitaré tot l'espai que pugui aconseguir.

Odie, que no havia abandonat a Erk mentre era a la infermeria, el va ajudar a posar-se dret.

–Doctor, quan podrà tornar a veure’l? –va preguntar la noia.

–No ho sé, però no serà aviat –va respondre el cirurgià–. És possible que necessiteu un tanc de bacta per regenerar la pell, i per això haurà d'anar fins al Treva. Mentrestant, mantingui neta la ferida. Pot tenir problemes si s'infecta prengui això –li va allargar una mediunitat a Odie–. No sembla que tinguis res millor a fer, així que cuida'l un parell de dies. Tot el que necessites és aquí, calmants inclosos. Sentiu aquests canons? Sabeu el que significa? Doncs us vull fora abans que els ferits comencin a arribar. Vinga, marxeu!

–Necessitem trobar un búnquer, Odie –va comentar Erk, però es va corregir de immediat–. No, ja estic fart de búnquers. Anem al post de comandament, potser puguem ser-hi d'alguna utilitat.

Però les baixes de l'atac van començar a arribar abans que poguessin sortir de la infermeria. La parella només va tenir temps de fer-se a una banda i esperar que el flux de ferits s'interrompés. No ho va fer, i el que van veure en les lliteres que transportaven els ferits va ser horrible. Odie es va tapar la boca amb les mans, i Erk es va quedar blanc davant la visió dels cossos retorçats. Cap dels dos havia vist abans uns éssers vius tan destrossats. Erk solia combatre navegant a gran velocitat per les insondables profunditats de l'espai, molt per sobre de l'atmosfera. El seu era un vessament de sang net, més semblant a un holojoc que a matar realment a ningú. Ara contemplava de prop el que la tecnologia podia provocar en els éssers vius, podia olorar la sang i la carn socarrimada.

Els cirurgians es van dividir en tres grups. Un s'ocupava d'examinar als ocupants de cada llitera així que arribaven, i, depenent de si creien que la víctima podia ser salvada o no, determinava on col·locar-lo. Prenien la seva decisió en tot just uns segons. Els condemnats superaven per molt als recuperables.

Els pitjors casos eren els cremats: clons sense armadura, tan profundament abrasats que els seus membres amb prou feines eren fins ossos fumejants. Els seus rostres s’havien convertit en cranis ennegrits, amb fragments dels seus uniformes fosos en la pròpia carn. Així i tot, alguns encara vivien, però cap va ser col·locat amb els que podien salvar-se. Altres jeien entre bassals de la seva pròpia sang, faltant-li algun dels seus membres i amb els òrgans interns exposats.

Altres van morir abans de poder ser traslladats del camp de batalla a l'hospital, els seus cossos rebotant en les lliteres mentre els seus portadors s'afanyaven.

I, sobretot, regnava un temible silenci; tot just hi havia algun ferit cridant o queixant-se, tots estaven en estat crític.

Odie va agafar dues ampolles d'aigua d'un prestatge proper i es va obrir camí fins als condemnats. Es va agenollar, va aixecar lleugerament el cap d'un dels soldats malferits i li va posar l'ampolla als llavis.

Llavors va notar l'enorme tall en la seva esquena, des de l'espatlla fins al maluc.

Podia veure-li la columna vertebral i les costelles.

–Gràcies... –va xiuxiuejar el soldat després de beure.

Quan va deixar que el cap del ferit descansés a la llitera, Odie va descobrir que tenia la mà plena de sang. Se la va netejar a la túnica i va passar a la llitera següent.

Quan les ampolles d'aigua van estar buides es va deixar caure a terra, en un estat de esgotament nerviós, i va plorar.

–Vinga –va dir Erk, agenollant-se al seu costat–. De moment han deixat d’arribar, i aquí no podem fer res més –la va ajudar a posar-se dempeus, utilitzant el seu braç bo.

–Són clons, Erk; però, tot i així, són éssers vius i pateixen exactament com nosaltres –va xiuxiuejar la noia–. Sagnen, pateixen, moren com nosaltres..

–Anem, Odie, sortim d'aquí –va repetir Erk.

Un cop fora, el pilot es va desplomar, i Odie va córrer per ajudar-lo. No va dir res quan ell va vomitar.

***

L'atac anava segons estava planejat.

Quan la primera onada va irrompre a la plana, les tropes enemigues van retrocedir fins a posicions ja programades; els atacants es van veure exposats al foc granejat dels separatistes mentre intentaven tancar el cèrcol. Halcyon tornà molt nerviós al post de comandament. Slayke estava assegut uns passos més enllà, impertorbable, amb els ulls fixos en els monitors, escoltant els informes que arribaven de les unitats atacants.

–Estan atrapats en el vessant –va observar Halcyon–. Ànakin no ha pogut prendre el turó.

–L’últim que sabem d'ell és que prenia el comandament del batalló –va respondre l'oficial d’operacions–. Ni tan sols estem segurs que hagi pogut desplegar la seva infanteria.

–Baixes?

–Diversos centenars per ara, senyor –va replicar el cirurgià en cap de la divisió–. I arriben més a cada minut. Em dóna permís per anar a infermeria i ajudar-los?

Halcyon va assentir, i el cirurgià va desaparèixer immediatament. El Jedi es va asseure al costat de l’Slayke.

–L’atac ha fracassat –va admetre. Es va colpejar el palmell d'una mà amb el puny–. No sé com, però han bloquejat a Ànakin. Aquests turons eren la clau de tot nostre pla. Ordenaré que les tropes es retirin.

–Potser Ànakin hagi aconseguit el seu objectiu –va apuntar Slayke.

–No, no ho ha aconseguit. Està viu i segueix combatent, però no al turó. Hem d'estudiar de nou la situació i intentar una altra cosa. No esgotaré al meu exèrcit atacant l'altiplà amb assalts frontals. En el flanc d'Ànakin no hi ha res excepte pols, foc, fum i confusió, i no ha informat des de fa vint minuts, quan va anunciar que prenia el control del batalló de transports. Abans de començar sabia que si no aconseguíem trencar aquesta línia en vint minuts, mai ho aconseguiríem de la forma en què estava planejat.

–Ara ja saps el que és comandar un exèrcit com aquest –va dir Slayke–. Les meves tropes estan preparades. Dóna'm l’ordre i acudirem allà on se'ns necessiti. Però estic d'acord amb tu, crec que necessitem repassar el nostre pla de batalla.

–Quant les nostres tropes comencin a replegar-se, porta les teves fins al llit del riu i estableix allà una línia de defensa. No serà fàcil, els separatistes et pressionaran, però podràs resistir. Atrinxera’t i prepara't per al contraatac.

–Comunicacions, ordeni a totes les unitats que trenquin el contacte i es retirin el més ràpid que puguin.

–On vas ara? –va preguntar a Slayke, que s'havia posat dempeus.

–A liderar les meves tropes.

Halcyon va agitar el cap.

–Suposo que no té sentit intentar convèncer-te que et quedis aquí amb mi. Ànakin i tu sou combatents. No deixis que et matin.

Halcyon sabia que Ànakin seguia viu i lluitant, però res més.

Ànakin, va pensar, on t'has ficat? Què estàs fent ara?

Següent