La pista del Jedi (V)

Anterior

Capítol 5

Ànakin va esperar. La Força estava al seu voltant, elevant-se des del terra sota els seus peus i el bosc de sota. No era poderosa en la noia. Ànakin va suposar que tenia prop de la seva edat. Tenia por, va saber de sobte. Va sentir la seva por ondular i tocar-lo, tan clarament com si hagués estès una mà.

I ell va sentir alguna cosa més... el seu Mestre estava a prop. Obi-Wan estava sobre ell. Necessitava mantenir l'atenció de la noia sobre ell.

–Per què vols disparar-me? –va preguntar en un to raonable.

–No intentis enganyar-me–, va dir ella–. Sé que heu estat seguint-me. Sé que heu matat els meus amics i al meu professor. –Ara la seva veu va trontollar lleugerament–. No deixaré que em matis a mi també.

Ànakin va veure una taca per sobre. Era el seu Mestre, saltant des del cingle recte de dalt.

Obi-Wan va caure darrere de la noia i la va desarmar en un moviment tan ràpid que no va tenir temps de girar-se o si més no prendre alè.

Obi-Wan va llançar l'arma a l’Ànakin.

–Saps com utilitzar una clau hidràulica? –va dir Ànakin incrèdul.

–No tenia una arma de veritat, –va dir amb la veu encongida.

–Estaves amenaçant amb matar-me, o amb arreglar el meu speeder? –va preguntar Ànakin. No podia creure que hagués estat enganyat per una clau hidràulica. Quin tipus de Jedi era?

En resposta, la noia de sobte va girar i va tractar de llançar-se per la caiguda recta. Obi-Wan havia anticipat el moviment i simplement va estendre una mà i la va detenir.

–Aquesta no és una solució–, va dir ell–. No anem a ferir-te. Potser fins i tot puguem ajudar-te.

Ànakin va fer un parell de passos més a prop.

–Què ha passat? Què vols dir amb, algú va matar als teus amics?

La noia va tirar de la seva capa al seu voltant. La seva caputxa va caure cap a enrere, i onades d'un llarg pèl ros van caure per la seva esquena.

–Em dic Flòria–, va dir ella–. Sóc del planeta Aaeton, només a mig dia de viatge des d'aquí. Els joves del meu planeta sovint fem viatges de campament de supervivència a Ragoon VI quan arribem als catorze anys d'edat. Tenim un permís especial del Senat perquè els hi vam donar a la gent gran de Ragoon refugi quan van lliurar el planeta al Senat. El meu grup va arribar ahir. Vaig ser preparada per ells. Estàvem en una excursió i em vaig perdre. –Els ulls de Flòria de cop i volta es van omplir de llàgrimes–. Quan vaig tornar... jo... la nau...

–Continua, –l’encoratjà Obi-Wan.

Ella va empassar saliva.

–Va ser completament cremada–, va dir en un murmuri–. Sabia que se suposava que ens trobaríem allà per sopar. Em temo que els meus amics i el meu professor estaven en ella. Algú la va fer esclatar.

–Estàs segura que estaven dins?

Ella va retorçar les mans juntes.

–Com puc estar segura de res? Tot era fum i cendres i foc. Potser van escapar. Potser s'han perdut. He estat buscant-los des de llavors. Però últimament estic segura que algú m’ha estat seguint. Estaven mantenint-se fora de la vista.

–Més d'un ésser? –va preguntar Obi-Wan.

–No... No estic segura, –va quequejar Flòria–. No sé què passa. Només sé que alguna cosa està passant. I estic completament sola!

Així que tenia raó sobre la foscor en la Força, va pensar Ànakin. Alguna cosa passa en aquest planeta.

–Eixuga’t les teves llàgrimes–, va dir gentilment Ànakin–. No estàs sola. Nosaltres t'ajudarem.

–Qui sou? –va preguntar ella–. I per què m’ajudaríeu?

–Perquè podem, –va dir Obi-Wan–. Ara, el primer que farem serà examinar la teva nau.

La nau era just com Flòria l'havia descrit... una closca calcinada.

–Queda't aquí amb ella–, li va dir Obi-Wan. Va desaparèixer dins de les restes de la nau.

Va sortir un parell de minuts més tard, la seva cara tacada de cendres.

–No hi ha restes d'éssers a bord–, va dir ell.

Flòria va tancar els seus ulls amb alleujament per un moment.

–Gràcies per mirar.

–Aquest és un creuer petit, –va dir Ànakin, mirant la nau–. És per viatjar dins d'una atmosfera planetària. Com vau arribar aquí des d’Aaeton?

–Tenim un creuer espacial en òrbita, –va explicar Flòria–. Se suposa que ens trobaríem amb ells en tres hores. Però no tinc forma de contactar amb ells per dir-los que no hi serem. –Ella va somriure–. Podeu portar-me? Puc dir-los el que ha passat, i enviaran un equip de rescat a baix.

–Per descomptat, –va dir Obi-Wan–. Haurem de caminar cap al nostre creuer, però no està lluny.

–Gràcies, –va dir Flòria–. Estic segura ara que els meus amics estan vius. Però podrien estar en perill. Hem de trobar-los.

Obi-Wan va atreure a Ànakin a un costat.

–Alguna cosa fosca està present en aquest planeta. Pots sentir-la?

Ànakin va assentir.

–Sí, Mestre. Però no està clar.

–Sembla haver diferents energies operant–, va dir Obi-Wan–. No està clar per a mi tampoc. Hem d'estar en guàrdia. –Va arrufar les celles–. He estat pensant en Wren.

–Què passa amb ell? –va preguntar Ànakin.

–Les pistes que hem estat seguint... alguna cosa va malament. Són massa fàcils, i ens porten a perills. Potser Wren no és qui les està deixant. –Obi-Wan va alçar la mirada cap a la muntanya–. Una cosa podria haver-li succeït.

Següent