La Prova del Jedi (XVIII)

Anterior

Capítol 18

Amb la bandera de la República voltant del coll, Zozridor Slayke va saltar àgilment per sobre de les muralles que els androides de treball estaven erigint i va mirar al seu voltant. El cor li bategava amb força. Tot el cel que podien abastar els seus ulls era ple de naus de transport i desembarcament; altres havien aterrat ja entre vasts núvols de sorra i pols i vomitaven esquadró rere esquadró de soldats. Un vell mascle humà, amb mostatxos castanyers i brillants ulls blaus semblants als del propi Slayke, s'acostava saludant als seus companys, que semblaven estudiar mapes o plànols. Ells es van girar a l'uníson i van contemplar amb un enorme somriure a la cara de la figura plena de cicatrius.

Slayke es va aturar davant l'ancià per cridar la seva atenció, i el va saludar marcialment. En elevar la mà fins a la seva cella dreta, en un angle exacte de quaranta-cinc graus, un petit núvol de pols va sorgir de la seva màniga.

–Capità Zozridor Slayke, comandant de les forces que s'enfronten als invasors separatistes de Praesitiyn, senyor. Li ofereixo tota l'ajuda que sigui capaç en la seva campanya per alliberar aquest món.

L'ancià va tornar lentament la salutació a Slayke, amb una compromesa expressió a la cara.

–Vaja, sento dir-ho, però crec que no em busca a mi sinó a ell! –i va assenyalar a un Jedi que es trobava al costat d'un... un rodià?

–Qui és aquest? –va preguntar Slayke, sorprès.

Ànakin va fer un pas endavant.

–El Jedi Ànakin Skywalker, capità Slayke. Sóc el comandant de les forces de desembarcament –va assenyalar a Grudo–. Aquest és el meu sergent major. Em sento encantat i honrat de conèixer-lo.

Slayke va mirar a l'ancià que havia pres equivocadament pel comandant, però aquest només va arronsar les espatlles.

–La República va tan escassa de soldats que ara els recluten directament dels bressols, eh? –Slayke es va donar uns copets la cuixa, aixecant un nuvolet de pols–. Pot repetir-me el seu nom, Jedi general?

–Ànakin Skywalker, senyor –el Jedi va fer una lleu reverència a manera de salutació–. I sóc comandant, no general. He sentit parlar molt de vostè, senyor, i em sento honrat per..

–Miri, comandant Jedi Ànakin Skywalker, només em queden dos mil soldats dels que van aterrar amb mi. Lluitem molt intensament i vam fer fracassar els seus plans... I vostè se sent honrat? No em parli de "honor", Jedi. Només som sang, entranyes i suor –capcinejà mentre abastava amb la vista les forces desembarcades–. Si hi ha alguna cosa més inútil en aquesta galàxia que el cervell d'un Jedi, és un soldat clon. Estan a un pas per sobre d'un androide... De fet, prefereixo els androides a aquests horribles clons. No pots fer trossos als clons, i tots tenen la mateixa personalitat.

–Ep, un moment! –va protestar l'ancià oficial–, ja li hem escoltat prou, Slayke, li haig de dir!

–Si no és el general, qui és aquest? –va preguntar Slayke a Ànakin.

–El meu intendent general, el major Mess Boulanger.

Slayke va esclatar en riallades i va assenyalar a Boulanger amb el dit.

–M’esteu dient que he estat prou estúpid com per presentar-me oficialment davant un maleït intendent? Oh, això és genial! Bé, major, en el fons potser seria millor que vostè comandés aquestes tropes que no aquesta meravella barbameca d'aquí.

Ànakin va alçar una mà, reclamant atenció.

–Capità Slayke, en aquest moment estic molt ocupat desembarcant les meves tropes. Anem a establir una posició defensiva. Li suggereixo que porti les seves forces fins aquí i ens ajudi a consolidar-la. Quant el general Halcyon es reuneixi amb nosaltres...

Slayke va grunyir i es va donar un copet al front:

–Has dit Halcyon? Nejaa Halcyon? Ell comanda aquesta flota?

–Sí, senyor. I per quan es reuneixi amb nosaltres...

Slayke va esclatar en riallades. Va alçar els ulls al cel i va aixecar els dos braços per damunt del seu cap.

–Per què em passa això a mi?

–Capità, sé que el general Halcyon i vostè han tingut..., això, certes diferències, però...

–Oh, ho saps? Saps el que va passar en realitat, jove Jedi imberbe? –Slayke va riure més fort encara–. Doncs ni tan sols el conec, assabenta't. Estava massa ocupat robant-li la seva nau. Així que el millor que la maleïda República podia enviar-me és un nen i un idiota declarat, amb un exèrcit de..., de soldats de proveta.

–Així és –va tallar-lo Ànakin, controlant-se amb molt d'esforç.

–Està bé, està bé! –Slayke va alçar les dues mans, demanant pau. –Em torno amb les meves tropes. Veus aquell petit cingle d'allà? Aquest és el meu post de comandament. Quan arribi el general Halcyon, veniu els dos i en parlarem. Sóc jo qui ha estat combatent a l'exèrcit androide. Si voleu saber el que això significa, acudiu a mi.

Va donar mitja volta sobre els seus talons i es va allunyar a grans gambades.

–Buuuf! –va sospirar un dels oficials propers–. Això és el que en el meu planeta diuen "tot un cas".

–Bé, els seus homes i ell han patit molt... –va respondre lentament Ànakin–. Heu sentit el que ha dit? Només li queden dos mil soldats de l'exèrcit amb què va desembarcar aquí. Això és un nivell de baixes terriblement alt! No m'estranya que estigui amargat –es va tornar cap als altres oficials–. Que desembarqui la resta de les nostres tropes. Quan arribi el general Halcyon, farem una visita formal a Zozridor Slayke.

El desembarcament va continuar sense oposició.

***

L'expressió del Canceller Suprem Palpatine no va canviar mentre contemplava la curta transmissió arribada de Praesitiyn.

–Reija Momen és d'Alderaan, oi? –va preguntar Armand Isard, que gaudia d'una beguda amb el Canceller quan el tinent Jenbean, oficial de vigilància del Centre Senatorial de Comunicacions, va lliurar la transmissió.

–Això crec, senyor.

Isard també havia assistit a la declaració de la Reija Momen sense donar mostres evidents de cap emoció.

–Mmm –Palpatine va tornar a passar la transmissió–. Una dona valenta.

–Convoquem una sessió d'emergència del Senat? O hem de respondre a la transmissió? La primera hora de l'ultimàtum està a punt de complir-se.

–Per que vegin això? No crec. De què serviria? No poden matar els ostatges. És un farol, un xantatge. La República no pot permetre una cosa així. Tinent Jenbean –va afegir, tornant-se cap a l'oficial que havia portat l'holograma de la Momen directament des del Centre de Comunicacions–, ha ensenyat això a algú més?

–No, senyor. Vaig portar la transmissió directament, res més rebre-la. Els tècnics del torn de nit l'han vist, és clar, però ningú més.

–Bé –Palpatine va fer una pausa–. Coneix a Momen personalment?

–No, senyor, personalment no. Però conec la seva reputació. És una de les persones més respectades de la nostra professió.

–Comprenc. Em quedaré amb la gravació fins que decidim què fer. Fins llavors ho considerarem màxim secret, entesos? Anoti en el seu informe que s'ha rebut una transmissió de Praesitiyn, res més. Si arriba una altra, porti-me-la directament. Quan acabi el seu torn, informe al seu substitut perquè faci el mateix si arriba algun altre missatge de Praesitiyn.

Quan Jenbean va marxar, Isard es va dirigir a Palpatine:

–Realment creu que podrà mantenir-ho en secret?

–No, Armand. Allà on regna l'emoció, un home savi protegeix sempre les seves apostes. Heu vist l'expressió del tinent mentre passàvem la transmissió? Segur que l'ha visionat diverses vegades abans de portar-nos-la. Aquesta dona, Reija Momen, és una icona, sembla la mare ideal que tots voldríem tenir. Només la gent gran com nosaltres podem resistir una atracció com aquesta, dirigida als nostres instints més bàsics. I què opina d’en Tonith? Creu que parla de debò, que és capaç de matar els tècnics?

–Sí, Canceller Suprem, el crec molt capaç si perden tot valor per a ell. O potser no els mati. Depèn de les seves possibilitats de supervivència personal, és molt fred, molt calculador, el que s'espera d'un banquer. És com una calculadora vivent: beneficis aquí, pèrdues allà, sumes, restes i balanços quadrats. Què farem davant d'aquesta situació?

–Per ara, res. El nostre jove amic de comunicacions ho farà per nosaltres –Palpatine va somriure enigmàticament.

–Puc preguntar-li com ho sap?

El Canceller va inclinar el cap en una lleugera reverència.

–Ho sé, confiï en mi. Només vaig haver de mirar la cara d'aquest jove. Vol que li torni a omplir la copa?

***

El tinent Jenbean estava indignat. I com més s'allunyava de la residència del Canceller Palpatine, més furiós se sentia. Aquells polítics s'havien quedat allà asseguts, contemplant la transmissió, sense mostrar la més mínima expressió. Com podien prendre’s la situació tan a la lleugera? És que en aquella República ja no comptaven les persones? No garantia la República la vida i la llibertat de tots i cadascun dels seus ciutadans? Ningú esperava que Palpatine reunís tota la flota per socórrer-los, però, ni tan sols compartir la informació amb els seus consellers? No encarregar com a mínim un pla per alliberar els ostatges? Tots els guàrdies del seu torn havien vist la transmissió diverses vegades, creient que podia ser un engany. Ningú de Comunicacions sabia exactament el que estava passant a Praesitiyn, només que els separatistes havien capturat el planeta i que el Senat havia organitzat una expedició per alliberar-lo. Però tots coneixien la Reija Momen, i ella estava –Va prémer els punys i va sacsejar furiós el cap– presonera d'un dimoni que l'havia obligat a realitzar aquella transmissió.

Encara que Jenbean no tenia gens clar què podia fer el Canceller Palpatine, o qualsevol, per resoldre la situació de la Momen, se sentia indignat que ni si més no proposés fer alguna cosa, el que fos. Un dels tècnics de Praesitiyn seria assassinat d'aquí a pocs minuts potser ja era mort. Es va estremir davant la idea de rebre una nova transmissió que mostrés a gent que coneixia morta al Centre de Comunicacions Intergalàctiques de Praesitiyn.

Abans de col·locar en la transmissió l'advertència que Palpatine li havia demanat, el tinent Jenbean enviaria la retransmissió de la Momen a algú que podria fer alguna cosa per salvar-la. Es jugava el seu futur, però faria el que ell creia que era el correcte.

***

Quan Halcyon va entrar en el post de comandament, Ànakin va somriure, es van estrènyer calorosament les mans.

–El desembarcament i desplegament de l'exèrcit ha estat excel·lent, felicitats –li va dir Halcyon–. Què està passant allà?

I va assenyalar amb el cap les terres altes. Ànakin li va explicar breument la situació.

–El nostre desembarcament no ha trobat oposició. L'enemic es retira cap a l'altiplà, però no vam poder obtenir avantatge perquè quan va començar encara no havíem desplegat les nostres tropes. Ara ocupen les altures i estic segur que es fortificaran allà, usant el Centre de Comunicacions i la seva gent com ostatges per impedir que llancem un atac massiu. Serà difícil desallotjar-los.

–Per això hem de ser flexibles –va comentar Halcyon–. Tinc un parell de idees. Encara no has vist a Slayke?

–Sí, l’he vist –va somriure Ànakin–. Vol que el visitem al seu post de comandament quant ho considerem necessari.

–No el conec en persona, saps? Quan els nostres camins es van creuar, estava massa ocupat robant-me la nau –va confessar Halcyon. Es va treure la capa i va seure a la cadira més propera abans de passar-se una mà pel pèl–. Estic cansat, i això que la batalla ni tan sols ha començat.

–Està molt danyada la Ranger? –es va interessar Ànakin.

–Vam perdre a gran part de la tripulació i vam haver d’abandonar-la. Va anar de prop.

–Per al capità Slayke també –va dir Ànakin–. Van presentar una resistència ferotge, però el seu exèrcit va ser gairebé aniquilat.

–Uf, dolent –va murmurar Halcyon, agitant el cap. Es va mantenir en silenci durant un llarg moment. Al final, va aspirar profundament i va tornar a posar-se dret–. Què tal si li fem una visita formal al Gran Home en el seu cau i posem en marxa tot aquest exèrcit?

Següent