Secrets dels Jedi (XXVIII)

Anterior

CAPÍTOL 28

–Vas a dir-me com viure en el moment present, –va dir Padmé a Ànakin–. Però no puc evitar-ho. Tenim el trenca-codis. Tenim l'oportunitat ara d'acabar amb tot, una oportunitat real.

Estaven en la seva cabina, el que havien insistit a donar a la Padmé, la major i més còmode. Ella, per descomptat, havia tractat de negar-se. Ella podia dormir en el celler de càrrega, o en una cadira, a ella no li importava. Ells sabien que això era cert, però hi havia alguna cosa cap al fet que els éssers volguessin donar-li el millor a la Padmé.

Volien donar-li-ho tot, però és clar, ella no ho desitjava. Navegar pel seu matrimoni amb Padmé era de vegades com ensopegar a través d'una habitació fosca, va pensar Ànakin. Ell havia cregut en el dia del seu casament que l'amor podria triomfar a través de qualsevol dificultat. El que sentien era tan gran que trencaria totes les barreres.

Ell encara ho creia que amb tot el seu cor. Però ell no havia imaginat, el dia del seu casament, que alguns dels obstacles que es trobaria estarien dins de la seva pròpia esposa. No creia que fos capaç de posar-se en perill només per parlar. Hi havia esperat en secret, que amb el temps, anava a renunciar al seu escó al Senat. A mesura que la guerra continuava, anava a veure com de ridícul que era tractar de parlar de planetes sense importar que els portessin més poder o més riquesa.

Ell va veure com seguia el seu rumb. Ella mai deixaria el Senat. Ella seguiria parlant de la justícia amb l'últim alè en el seu cos. Ella creia que les paraules importaven.

Ell ho va acceptar. Fins i tot estava orgullós de la seva reputació com una oradora de llengua esmolada. Al Senat, units d'alguna manera per la força de Palpatine, que havia fet enemics. Tenia por per ella. Era una por sense nom, que de vegades semblava agafar-li pel coll i conduir l'aire fora dels seus pulmons.

–No estem a Azure encara, –va dir–. I no passarà molt abans que els separatistes vinguin darrere nostre. Vas veure com Magus apuntava a Taly? Ara saben que Taly ha contactat amb nosaltres, i això vol dir que no es poden permetre deixar-lo viure. Si ell llança el seu coneixement pel costat de la República, no s'estaran de res per aturar-lo. La seva vida no estarà segura fins que les Guerres Clon s'hagin acabat.

–Jo no havia pensat en això, –va dir Padmé–. Per descomptat que és veritat.

–Els Jedi han de romandre a Azure per garantir que els experts de la República poden implementar el trenca-codis. Llavors hem d’acompanyar els experts a un altre lloc segur, almenys en principi, haurem de mantenir-los en moviment. Per això... hem de tornar immediatament a Coruscant amb Taly.

La seva expressió es va tornar de pedra.

–Això sona com una nova ordre.

–No, és un pas necessari per protegir-te a tu i a Taly, i ho saps. I és una sol·licitud, –va dir, suavitzant la seva veu. Es va sentir alleujat quan la va veure assentir lentament.

–Molt bé.

–Padmé–. Va allargar la mà. Necessitava el consol que va sentir quan ell la va tocar–. El teu treball es troba al Senat. La meva feina es troba al camp. Fins que aquestes guerres hagin acabat, és la forma en què ha de ser.

–Odio aquestes separacions.

–No més que jo.

–Hem triat aquesta vida, –va dir–. Però és tan dura de viure.

–Val la pena, saber que ets meva, però si et passés alguna cosa, no sé com podria sobreviure, no puc perdre't, no puc.

–Jo sento el mateix.

Es van posar dempeus, els dits freds es van ajuntar amb els seus. Ella va començar a caminar.

–Però el secret m'està destrossant. Sempre em fa por que anem a trair-nos a nosaltres mateixos amb una mirada o una paraula. A vegades em pregunto...

–Què? –Li va preguntar. Si no hagués estat tan agitat, hauria reconegut el to de la seva veu, com un advertiment.

Ella es va tornar cap a ell.

–Vam fer el correcte? No en estimar-nos, que d'altra banda no vam poder evitar, però casant-nos?, he posat un falca entre tu i els Jedi.

–No, no.

–No obstant això, la teva primera lleialtat és per a mi, –va dir Padmé–. Això fa que el camí sigui confús. Sé prou sobre els Jedi per saber com d’equivocats que estem.

–Són ells els que estan equivocats–. Va insistir Ànakin–. Jo sóc prou fort per fer les dues coses, i no ho poden veure.

La unitat de comunicació va cruixir, i va fer que l’agafessin instintivament. Es va sentir la veu d'Obi-Wan.

–Ànakin, estàs aquí? Vine a la cabina immediatament.

Van córrer pel passadís a la cabina. Taly estava dempeus amb el trenca-codis. Hi havia una barreja de sorpresa i temor a la cara d'Obi-Wan.

–Funciona, –va dir Obi-Wan–. Hem estat escoltant les comunicacions codificades separatistes. Realment funciona.

–Però hi ha massa interferències espacials aquí, –va dir Taly–. Hem d'arribar al port espacial. Necessitem dispositius de compensació per utilitzar-los amb ell, però hem estat capaços d'escoltar alguna cosa.

–Què vas sentir? –li va preguntar Ànakin.

–S'estan movent les naus i les tropes, –va dir Obi-Wan–. Està prevista una gran batalla. Però sembla que no podem determinar la ubicació. Al principi, semblava estar previst per Natíium, com sospitàvem. Però es va canviar a un nou objectiu recentment.

–Si la trobem a temps, ens podem anotar una gran victòria, –va dir la Padmé.

Obi-Wan va fer que sí amb el cap–. Podríem destruir la major part de la seva flota.–

Padmé es va apoderar de la consola.

–Si el General Grievous està en ella, fins i tot podíem guanyar la guerra, –va dir.

Següent