Secrets dels Jedi (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

Siri no parlava molt. Hi havia tensió entre ells, que Obi-Wan no entenia. Havien discutit moltes vegades sense perdre la seva amistat. Per què llavors ell la sentia tan tensa?

No s'havia adonat del molt que la seva constant amistat significava per a ell. Ella podria burlar-se d'ell i molestar-lo, però ell sempre havia sabut que ella el respectava.

Ara ja no estava segur.

Els dies passaven lentament. La cova semblava fer-se més petita amb el pas del temps. Obi-Wan va sentir créixer més el silenci amb cada hora que passava. Se sentia tens quan passava al costat de la Siri. Se sentia com un ximple, com si per seguir les regles, fos un aprenent maldestre que no s'atrevia a prendre cap risc. Mai es va sentir així quan Siri no estava a prop.

La tensió entre tots dos va créixer, i ell no ho entenia. Obi-Wan no podia esperar per sortir de la cova.

Van fer el feien els Jedi quan es veien obligats a romandre en un mateix lloc. Ells es mantenien àgils amb exercicis. Meditaven. No pensaven en el futur, només el moment present.

Un podria estar de guàrdia mentre que l'altre baixava a la font d'aigua. No van veure a ningú i no van sentir res. Cada hora, esperaven que Qui-Gon i Adi es posessin en contacte amb ells. Els dos sentien la responsabilitat de mantenir l'ambient il·luminat. No volien preocupar a Taly.

Per la seva banda, Taly menjava els pellets de proteïnes cruixents i dormia a estones. Va començar a no menjar tot just. Obi-Wan va començar a preocupar-se per ell. Ell i Siri dormien per torns perquè un d'ells sempre es mantingués despert. Ell no creia que fos impossible que Taly tractés d'escapar. Va veure com els ulls de la Siri s'enfosquien amb preocupació quan ella el va mirar.

–Només hem d'aguantar, –li va dir.

Ella feia línies al terra sorrenc de la cova amb un pal. Ella no va aixecar la vista.

–Un de nosaltres ha de fer una mica de reconeixement, –va dir–. No sabem com és el camí fins a Assentament 5, o a quants quilòmetres està.

–Tenim les coordenades i un mapa en el nostre tauler de dades.

–Un mapa no és el territori. M'ho has dit tu mateix.

Sí, ho havia fet. Era una dita d’en Qui-Gon. Estudia el mapa, però no confiïs en ell. Un mapa no és el territori. Fins que les teves botes estiguin sobre ell, no confiïs ni amb el terra.

–Sí, és cert, però Solució 23 no està lluny, i el camí està marcat i crec que correm un risc de més anant cap a fora per explorar. Si els nostres Mestres haguessin pensat que havíem de fer-ho, ells ens ho haurien dit.... Han recorregut abans el camí.

Siri va aixecar la vista.

–Les ordres dels Jedi no estan destinades a ser literals. Els padawans han d'usar el seu propi judici. Aquesta és una regla Jedi, també.

–Si canvia la situació, –va dir Obi-Wan–. La nostra segueix sent la mateixa–. Odiava això. Odiava escoltar les normes Jedi, dites per la Siri com si fos una mestra i ell era un Padawan. Ella sabia quant ho odiava, també. Però ella l'empenyia cap a on havia de fer-ho.

Aquella nit en el sopar, Obi-Wan va veure com Taly empenyia les boletes de proteïnes a distància.

–Vull menjar de veritat.

–Només hem d'esperar dos dies més, –li va dir Obi-Wan–. Hi haurà dinar al vaixell de càrrega. Fins llavors t'has de prendre el menjar. Has de ser fort, Taly. Encara tens molt de camí per recórrer, i no seria lògic que et debilitessis ara.

Va veure com Taly prenia una altra pastilla de proteïnes i va assentir amb el cap mentre se l'empassava.

–Així està millor.

La lluna va sortir, i es van embolicar en les seves mantes tèrmiques. Obi-Wan va sentir la respiració lenta i profunda d’en Taly.

Als pocs minuts va sentir un soroll. Siri es va arrossegar al seu costat. Li va tendir el palmell de la mà plena de pastilles de proteïnes.

–He trobat això darrere d'una roca.

Obi-Wan va arrufar les celles.

–Deuen ser d’en Taly. No ho entenc. Per què no menja?

Siri va llançar les pastilles al final de la cova.

–Com que té un gust com de roques amb un glacejat de sorra, és per això. Estem acostumats a elles. Ell no ho està. És només un nen, Obi-Wan.

–És un noi molt intel·ligent que sap molt bé fins a quin punt està en problemes, –va dir Obi-Wan–. Ens anem en dos dies. Per què ell es vol morir de fam?

–Doncs per què està espantat i troba a faltar als seus pares i tot està fora del seu control, –va dir la Siri amb impaciència–. Perquè els éssers no sempre es comporten de manera lògica. Així és la Força Viva. És impredictible.

–Odio la imprevisibilitat, –va dir Obi-Wan.

Siri va somriure.

–Ja ho sé.

–Llavors, què hem de fer?

–M'ho estàs demanant. És la primera vegada? –va fer broma Siri.

–Sí, t'ho estic demanant.

–No sé. Deixa’m pensar-ho, em quedo amb el primer torn...

Siri es va arrossegar fins a l'entrada de la cova i es va col·locar davant de la corba de la paret. La va veure recolzar-se en la paret com si fos el més còmode dels coixins. La lluna era tan gran que la nit era prou il·luminada per poder veure el seu perfil, la claredat cristal·lina dels seus ulls, la brillantor del seu pèl.

S’ho va fer per mirar-los a tots dos alerta i perfectament còmode. Per primera vegada en dies, Obi-Wan es va adormir profundament. Quan es va despertar, Siri s'havia anat.

Següent