La Prova del Jedi (XVI)

Anterior

Capítol 16

Ànakin passejava pel pont de la Neelian, obrint i tancant els punys mentre observava com els creuers de combat es desplegaven en formació de atac.

–Hauria d’estar amb ells –va murmurar.

–No, el teu lloc és aquest –va respondre Grudo–. Aquest és el pla, i tothom va estar d'acord... Tu vas estar d'acord. Els comandants també han d’obeir ordres. Un cop s'aprova el pla de batalla, tothom ha de complir amb la seva missió. D'aquesta manera tot funciona segons el pla previst. Seu, si us plau. Fas que la tripulació es posi nerviosa.

En aquest moment, el capità Luhar, de la Neelian, va cridar l'atenció d'Ànakin i va donar uns copets a la butaca antigravetat que hi havia al seu costat.

–Comandant, aquí hi ha un seient.

–Odio seure aquí –va grunyir Ànakin, però es va asseure sobre la butaca.

–Molt aviat tindrà acció suficient com per atipar-se –va replicar Luhar. No estava molt segur que Ànakin fos el comandant adequat, ja que, Jedi o no, li semblava massa jove i inexpert per ser el segon al comandament de la flota. Esperava que no li passés res al general Halcyon–. Més augments –va ordenar al seu navegant, i la Ranger va quedar enfocada a les pantalles–. És una nau preciosa.

Luhar era un oficial d'aspecte distingit, que Ànakin calculava de mitjana edat, i amb els cabells grisos. El jove Jedi havia admirat la calma professional de l'home des del moment en què va trepitjar el pont de la nau. Però el paper de la Neelian era guiar els transports de tropes fins a una òrbita segura i supervisar les operacions d’aterratge, no entaular combat amb la flota enemiga, i, tot i la gran responsabilitat que Ànakin s'havia tirat sobre les espatlles en acceptar el comandament de l'operació, va necessitar fer un esforç per controlar la seva tendència natural a l'acció.

El comandant enemic havia disposat les seves naus en òrbita, en una formació semblant a una caixa, sobre l'hemisferi on es trobava el Centre de Comunicacions Intergalàctiques.

–Haurem de trencar aquest quadrat per poder baixar fins al planeta –va observar Ànakin.

–És una formació defensiva forta, senyor –va assentir Luhar–, però la trencarem formant una columna de tres naus al fons i atacant a tota velocitat. Les nostres naus es concentraran en un costat del quadrat al mateix temps, en escala, com si fossin un conjunt de graons mòbils, i centrarem en aquest sector tota la potència de foc de la nostra flota de combat. Llavors serà el nostre torn. Un cop travessem les defenses, dispersarem a les altres naus enemigues i les destruirem una per una. Heu vist alguna vegada una batalla entre dues flotes espacials, senyor?

Havien repassat el pla innombrables vegades, però sabia que Ànakin se sentiria més tranquil si tornaven a fer-ho minuts abans de posar-lo en pràctica.

–Sí –va assentir Ànakin–, però no des del pont d'una nau, mirant com es desenvolupa tot. Vaig aconseguir això... –i li va mostrar la seva pròtesi– en combat individual. Ha lluitat alguna vegada cos a cos contra algú desitjós de matar-lo, capità? Ha matat alguna vegada amb les seves pròpies mans?

–No puc dir que si. La feina d'un comandant és fer que altres s'encarreguin d'això, no fer-ho ell personalment.

Ànakin li va fer un cop d'ull, sobtadament molest amb el capità.

Pel seu to, el jove Jedi va tenir la impressió que Luhar considerava el combat individual no molt per sobre d'una baralla de pilots espacials en una taverna.

–Ah! Aquí hi ha les naus de l’Slayker –va assenyalar el capità Luhar, tirant-se cap endavant en la seva butaca–. S'han adonat del que farem i assumeixen una posició que els permeti atacar el mateix costat del quadrat. Miri, trencarem la formació enemiga en un no-res. Maleïda sigui, tant de bo poguéssim comunicar-nos amb aquestes naus!

–Si la plataforma que genera les interferències està en alguna part de l’òrbita, la destruirem –va dir l'oficial de control de foc des de la consola, mirant-los per sobre de l’espatlla.

Ànakin va intentar autocontrolar-se. Recorrent al seu entrenament Jedi, disminuir el ritme dels seus batecs i es va obligar a relaxar-se. Sabia que no havia d'haver pres l'observació d’en Luhar de forma tan personal. Per a aquells veterans militars professionals era una cosa natural qüestionar la seva habilitat per al comandament: tenien ments pròpies i una llarga llista de campanyes que demostraven la seva eficàcia en el combat. Ell encara no havia demostrat la seva capacitat. Va inspirar més profundament, fent desaparèixer la tensió dels seus músculs i expulsant tot pensament negatiu de la seva ment.

Ara podia observar amb claredat tota l'activitat del pont. La tripulació complia els seus deures amb tranquil·litat, amb la confiança que dóna la llarga experiència.

Va canviar la visió de la seva consola perquè mostrés el desplegament dels transports, formant allargades columnes darrere de la Neelian. Les naus escorta, atentes a qualsevol perill que s'acostés, voleiaven a la perifèria de les columnes de transports, que es movien en cursos aparentment atzarosos, però Ànakin sabia que els comandants d'aquestes naus tenien molta cura en patrullar els sectors que els havien estat assignats, alertes a qualsevol perill. Si alguna cosa li passava als transports de tropes, l'expedició resultaria un fracàs total per molt que destruïssin completament la flota enemiga, cosa que ara semblava inevitable.

Un brillant esclat de llum il·luminà les consoles.

–Bé, anem allà. La Ranger acaba de llançar la primera andanada –va dir tranquil·lament el capità Luhar, com si el començament d'una batalla espacial fora alguna cosa que passés tots els dies–. Semblen torpedes. Ara veurem com funcionen. Compte enrere! A totes les estacions, informin –va sentir atentament, mentre els seus homes afirmaven estar preparats per a la batalla–. Comandant, el seu torn. Quant s'asseguri que l'enemic està ocupat, pot enviar els transports.

Ànakin sabia que havia de fer-ho. La tensió nerviosa que el dominava uns minuts abans havia desaparegut. Veia tot el pla d'atac en la seva ment. Va pensar en els milers de soldats de les naus de transport, amb les armes i els equips preparats, esperant pacientment el moment de desembarcar a la superfície del planeta. El senyal per al moviment dels transports fins a l'òrbita havia de donar-lo quan la Neelian arribés a una posició determinada. I era responsabilitat d’Ànakin donar aquella ordre al capità de la Neelian.

–Prepareu la meva nau de desembarcament –va ordenar. Quant els transports estiguessin de camí, ell els seguiria.

–Nau de desembarcament preparada –va replicar el contramestre immediatament.

–Tots preparats –va confirmar el capità Luhan–. Comandant, esperem la seva ordre.

–Encara no, encara no. Augmenteu més la imatge de la Ranger, si us plau.

***

Nejaa Halcyon es trobava dret al pont de la Ranger, amb una lleu somriure als llavis. Es balancejava relaxat sobre la punta dels peus i els talons, amb perfecte autocontrol. Faltaven minuts, potser segons, per embarcar-se en la missió més important de la seva vida, però confiava en la gent que l'envoltava i en si mateix. No li preocupaven ni el fracàs ni la mort; si alguna cosa li passava a la Ranger, o a ell, Ànakin era perfectament capaç de liderar l'expedició. Si havia de caure, ho faria com un home honorable. Les pantalles d'energia de la Ranger estaven aixecades i tota la tripulació es trobava en els seus llocs de combat. Per fi estaven preparats per enfrontar-se a l'enemic.

–Comandant, estem a dos minuts del punt inicial –va anunciar el capità Quegh, de la Ranger.

–General Halcyon? Senyor? –Era l'oficial d'Intel·ligència de la flota– Si us plau, observi la seva pantalla. Aquest punt brillant en el centre de la formació defensiva enemiga és la plataforma que estan utilitzant per bloquejar totes les comunicacions cap a Coruscant.

–Per fi tenim a l'abast aquesta maleïda cosa! –va esclatar Quegh, colpejant la braç de la seva butaca antigravetat.

–Està segur? –va preguntar Halcyon amb un ampli somriure.

–Positiu, senyor. És ella. Sembla una mena de nau de control androide. Els separatistes es poden permetre una tecnologia fora del nostre abast. Tant de bo tinguéssim els seus recursos.

–En menys d'un minut tindrem les seves cues –va riure el capità Quegh.

–Bé, Intel·ligència, bona feina. Molt bona feina. Capità, la primera andanada la dirigirem contra aquesta plataforma.

–Rebut, senyor. Oficial de tir, fixi el blanc per a una bateria de torpedes de protons. Desactiveu el sistema automàtic i utilitzi el sistema de guia visual. Vull que vostè mateix dirigeixi aquests nadons.

La Ranger portava dos tubs llançatorpedes de protons MG1-A, eren armes noves, armes auxiliars de les bateries de canons làser. Encara no els havien provat, però eren potencialment devastadors, amb un abast de tres mil quilòmetres i una velocitat de vint mil km/h. No els afectaven els camps d'energia i anaven directes al blanc, sense interferències. Si els guiaven manualment, els míssils seguirien fins als seus blancs primaris i no es desviarien cap a altres naus que poguessin creuar-se en el seu camí.

–Blanc centrat, senyor. Distància: mil quilòmetres.

–Trenta segons fins al punt inicial –va informar el navegant.

–Foc quan estiguin preparats, capità –va ordenar Halcyon. Es va asseure a la butaca antigravetat, al costat d’en Quegh, i va esperar.

–Control de tret –va dir el capità–. Atents a les meves ordres..

–PI arribat, senyor –va dir el navegant.

–... Foc! Oficial de vigilància, marqui en les pantalles l'hora en què s'ha disparat la primera salva –es va girar cap a Halcyon–. General, entrem en combat amb l'enemic.

Un esclat encegador va omplir les pantalles.

–Li hem donat! Li hem donat! –va cridar l'oficial de navegació.

Immediatament, les consoles de comunicacions van parpellejar i el pont es va omplir amb la cacofonia de veus de la resta de naus de la flota.

–Una mica d'autocontrol –va ordenar Quegh a l'oficial de comunicacions, que es va ocupar immediatament de restablir la xarxa de comunicacions de comandament i control amb la resta de la flota–. Digueu-li a la flota que ens segueixi i executi el pla d'atac –es va tornar a Halcyon–. Això és el que necessitàvem per aconseguir superioritat sobre el enemic.

–Capità, pot intentar establir el contacte amb les forces de l’Slayke? Obriu també una línia amb Coruscant. Vull informar que hem entaulat combat contra l'enemic i hem vessat la primera sang.

–La segona és la nostra –va observar el capità Quegh, assenyalant una pantalla.

Un brut fulgor vermell va començar a florir en un creuer pesat de l'extrem de la formació d'atac i va créixer ràpidament, fins a convertir-se en una fogonada encegadora que va consumir tota la nau. Va sacsejar el cap amb tristesa–. Era la By'ynium, la nau d’en Lench, un bon capità. Tenia una bona tripulació aquesta nau.

Les brillants fogonades van començar a aparèixer en les naus enemigues a mesura que la flota d'en Halcyon s'acostava a elles.

La Ranger va patir una sobtada sacsejada.

–Tothom als seus llocs! Informe de danys! –Les estacions de la nau informaren que no s'havien produït danys significatius. –Gairebé ens assoleixen –va exclamar Quegh amb un sospir–. Convergeixen cap a nosaltres, així que subjecteu-vos tots.

Les bateries de la Ranger van començar a disparar, mentre les naus enemigues es feien cada vegada més grans a les pantalles. Halcyon va contemplar satisfet que moltes d'elles estaven cremant.

–Doneu-me una visió externa del nostre casc –va ordenar Quegh. Quan va canviar la imatge, va cridar–: No, espereu, això no era un tret proper... Ens estan abordant! Una enorme explosió va tornar a sacsejar la Ranger. La seva velocitat va començar a descendir fins que la nau va quedar a la deriva.

–Ordeneu a les altres naus que continuïn amb l'atac –va cridar Halcyon mentre es descordava el cinturó de la seva butaca antigravetat–. Quina és la nostra situació, capità?

–Tenim una bretxa en la secció de popa. Crec que han destrossat la nostra unitat propulsora. Tenim una nau petita enganxada a popa i l'enemic està penetrant a través de la bretxa. Atenció, tots, informe de danys.

Ningú va informar des de la secció de propulsió.

–Capità, algunes de les comportes estanques no funcionen –va informar el oficial executiu–. M'agradaria anar i inspeccionar els danys, senyor.

–Endavant.

–Hi aniré amb ell –va dir Halcyon–. Vosaltres dos... –va fer un senyal a un parell de guàrdies que es trobaven al costat de la comporta posterior–,... agafeu les vostres armes i seguiu-me.

Va extreure el sabre làser del cinturó. Els guàrdies van obeir les ordres, somrient àmpliament.

–Ja era hora –va dir un d'ells.

–General, què pensa fer? –va preguntar Quegh.

–Anar a popa, capità. I m’emporto amb mi als dos guàrdies i al seu oficial executiu. Si tenim invasors a bord, els expulsarem –es va girar cap a l'oficial–. Comandant, armi’s i acompanyi’m.

–Com...?

–Puc encarregar-me d'això. Adverteixi a la tripulació, que es preparin per defensar-se.

–General, hem de treure’l a vostè d'aquí!

–No hi ha temps per això, capità. Envieu un missatge a la Neelian. Informe al comandant Skywalker que té el comandament fins que tingui notícies nostres i que ha de començar a desplegar les forces de desembarcament. Quant creuem aquesta comporta, segelli-la i no torni a obrir-la a menys que sàpiga amb seguretat qui pretén entrar. –Es va girar cap a els seus tres companys–. Anem a encarregar-nos d’aquests invasors.

***

–La Ranger ha estat aturada! –va cridar Ànakin. Tothom al pont es va sorprendre.

–Crec que té raó –va admetre el capità Luhar inclinant-se cap endavant. Després va mirar a Ànakin–. Comandant, això vol dir que..

–Missatge de la Ranger, senyor! Diuen que el seu sistema de propulsió ha estat danyat i que els han abordat. El general Halcyon ordena al comandant Skywalker que assumeixi el comandament de la flota i desplegui les tropes de desembarcament.

–Mireu això! L'estan abordant –va cridar un altre membre de la tripulació. A les pantalles podien veure una forma fosca enganxada al casc de la Ranger–. I aquí hi ha una altra.

–Són Patrulladores androides –va anunciar el capità–. El comandant enemic les va ocultar per tendir una emboscada. Aquestes maleïdes coses van romandre camuflades fins al moment d'atacar. Comunicacions, avisi a la resta de la flota. Comandant, ordeno als transports que procedeixin al desembarcament?

Ànakin va lluitar per controlar les seves emocions. Ara estava al comandament i havia fer el paper de comandant fins al final.

–Gràcies, capità. Si us plau, doni ordre als transports perquè aterrin. Informe a l'ajudant de divisió del general Halcyon que ara està al comandament de la seva unitat fins a nou avís. Actuarà com a comandant de camp substituint al general Halcyon –es va girar cap al rodià–. Grudo, les nostres tropes estan preparades per a la batalla. Reunim-nos amb elles.

Ànakin va romandre immòbil un segon, davant de les pantalles. Fum, runes, dolor i por... va poder veure-ho tot. Però Halcyon era viu i lluitant. El jove Jedi va somriure. Ho sento pels que han abordat la seva nau, va pensar. Va intentar enviar un pensament a Halcyon: Bona sort.

Mentre Grudo i ell es dirigien a la coberta de vol, es va adonar del poc que havia utilitzat la Força des que va sortir de Coruscant.

***

Tot era confusió a la sala de control de la Ranger.

–M'alegro de veure'l, comandant –va exclamar un oficial de baix rang, anticipant-se a l’oficial executiu de la nau–. Estan en la unitat de propulsió. Suposo que han matat a tots els tripulants que es trobaven allà. Hem segellat les escotilles de la sala de propulsió, però les estan tallant per passar, i algunes portes dels compartiments següents no tanquen hermèticament. Serà millor que es posin els vestits espacials.

–Segueixi’m, general –l’oficial executiu els va dur fins al compartiment de material, ple de tripulants equipant-se per la baixa gravetat–, si hem de combatre dins de la nau, no podem garantir la integritat del casc. Ràpid, ràpid! –diversos membres de la tripulació, ja equipats, van córrer per ajudar a Halcyon a col·locar-li el seu propi vestit.

–Tenen armes? –va preguntar Halcyon.

–Ens estem encarregant d'això –va replicar un alferes.

–Bé. Quin és el seu treball, alferes?

–Enginyer estructural, senyor.

–Llavors, coneix bé la nau, no?

–Sí, Senyor.

–Comandant, jo seguiré endavant amb els dos guàrdies i l'alferes, i intentaré retenir-los. Vull que vostè organitzi a la tripulació i formi un escamot d’assalt que ens segueixi un cop estigui preparat. Entesos?

–Entès, senyor.

Amb el vestit segellat i el sistema de suport vital funcionant, Halcyon es va aixecar al pont de la nau.

–Capità, aquí Halcyon. Anem a popa per assegurar la nau. Deixo aquí al seu oficial executiu per organitzar una patrulla que ens ajudi a repel·lir als invasors. Què pot veure per les pantalles?

–La sala de propulsió s'ha quedat sense atmosfera, algú està tallant l’escotilla des del costat contrari. vagi amb compte, una fallada mecànica ens ha impedit segellar la comporta entre la unitat de propulsió i el lloc on vostè es troba. Prepareu-vos per a una pèrdua momentània d'atmosfera. Els androides no necessiten respirar però nosaltres sí.

–Està bé. Tothom vestit i armat. Li mantindrem informat.

Tot d'una, l'aire del compartiment de popa de la Ranger va ser absorbit pel buit amb un rugit tan violent que gairebé els va fer caure. El vent i el rugit van cessar tan sobtadament com s'havien produït. Halcyon va comptar a vint tripulants en el pont, i a cinquanta mes darrere d'ells encara a mig vestir. Això significava que, entre els morts per l'atac i els que no havien pogut posar-se els vestits espacials a temps, ja no podia comptar amb uns cent membres de la seva tripulació.

–Alferes, vostè és l'únic familiaritzat amb certes parts d'aquesta nau, el necessito perquè ens guiï. Guàrdies, preparats?

–Sí, senyor –va respondre un.

–La resta del nostre destacament ha quedat enrere, en algun lloc –va afegir l'altre, ombrívol–. Però sí, estem preparats.

Halcyon va empunyar el sabre làser i el va activar.

–Maca la llum –va comentar un dels guàrdies.

–Doncs hauria de sentir-la cantar –va replicar Halcyon.

–Mai havia vist a un Mestre Jedi ni a una d'aquestes coses –va dir l'altre guàrdia.

–Bé, ja ens estàs veient. Jo guiaré. Alferes, quedi’s darrere meu. Guàrdies, preparin les armes i vigilin la rereguarda. No disparin llevat que tinguin un blanc clar i segur, i quan disparin no em disparin a mi!

–Mai dispararia a un Jedi, senyor. Però a un general, no sabria dir-li.

–Quan això acabi, m'encarregaré que us traslladin al meu servei personal.

–No mereixem una recompensa tan gran, senyor –va protestar-ne un.

–No és cap recompensa –va riure Halcyon–. No tardareu a preguntar-vos què heu fet per merèixer tal càstig. Ara, manteniu-vos alerta.

Van creuar la infermeria de la nau. El personal mèdic no havia tingut temps de posar-se els vestits espacials.

–Pobres –va comentar un dels guàrdies.

–Em temo que només són els primers de molts –va dir Halcyon–. Alferes, anem en la direcció adequada? A propòsit, com es diu?

–Si, senyor, anem bé. Sis compartiments més enllà hi ha una comporta que ens portarà fins la Coberta B, sis compartiments més i haurem arribat... Si és que els invasors no han avançat. I, això..., em dic Dejock, senyor.

–Capità, si us plau, informi –va dir Halcyon, activant el comunicador. –Pel que sabem, estan tenint problemes amb les escotilles.

–No vam poder segellar-les automàticament, però la tripulació va aconseguir tancar algunes de forma manual i les va encallar. Han de tallar per prosseguir el seu avanç.

–Guàrdies, com puc anomenar-vos?

–Jo sóc el caporal Raders, senyor.

–I jo el soldat Vick, senyor.

–Diguin-me general. I a partir d'ara, s’han acabat les bromes.

Es van topar amb els androides de combat en entrar al compartiment de la tripulació. Halcyon no va dubtar. El seu sabre làser parpellejà en un remolí d'energia, desviant amb facilitat els trets dels rifles dels androides. Els va tallar per torn, un–dos–tres, i les màquines van caure esbocinades abans que els seus companys poguessin tan sols apuntar les seves armes contra els intrusos. Halcyon enganxà l’esquena al casc de la nau, i quan tres androides més van creuar l'escotilla es va encarregar d'ells. En sis segons, el compartiment havia quedat convertit en un abocador, però s'estava omplint amb el fum del foc provocat pels trets làser dels rifles dels androides en impactar en els objectes personals dels ocupants.

–Dispareu a través de l'escotilla! –va ordenar Halcyon–. Oficial executiu, de moment els hem detingut. Porti al seu grup.

Els dos guàrdies van disparar sense deixar d'avançar. Un dirigí raig rere raig d’energia a través de l'escotilla oberta, mentre l'altre es va moure cap a l'esquerra per poder disparar, ja que el seu company cobria la dreta. L'alferes Dejock va seguir al segon guàrdia.

–Senyor, la zona següent és part de la secció d'emmagatzematge, seguint cap a popa, la següent és un taller de reparacions; després trobarem la sala de propulsió.

Halcyon va creuar la comporta. El compartiment estava ple d'androides de combat que van obrir foc a la vegada, però va desviar els trets amb el sabre làser. La majoria dels raigs van tornar cap als androides que els havien disparat. Halcyon va aprofitar el moment per carregar contra els supervivents, i els dos guàrdies el van seguir. Segons després, el taller de reparacions estava en ruïnes, però tots els androides havien estat destruïts.

El vestit espacial d’en Halcyon estava gairebé fos en aquells llocs on li havien arribat alguns trets a boca de canó. Un dels guàrdies tenia una lletja cremada a la cuixa, però el material autosegellant del vestit havia impedit que es quedés sense aire.

–Els hem posat en fugida! –va cridar l'alferes Dejock.

–Sí, els hem rebutjat. Vinga, netegem el següent compartiment –va dir Halcyon, seguint endavant.

–Esperin! –va cridar l'oficial executiu de la nau, alhora que entrava al compartiment seguit per vint homes armats fins a les dents–. No té molt bon aspecte, senyor. Els seus vestits estan molt danyats –Mirà al seu voltant, als restes dels androides destruïts, i després li va donar un cop d'ull preocupat al nucli de la nau–. Trigarem una mica de temps en reparar-ho tot. General, serà millor que torni al pont i es tregui aquest vestit abans que falli. I porti als seus homes amb vostè, sabem el que cal fer. Acabarem el que vostès han començat, que ha estat un treball fantàstic, per cert.

El trio va retrocedir fins al pont, sostenint entre ells al guàrdia ferit. L’oficial executiu i el seu equip van acabar en pocs minuts amb les restes de la partida d'abordatge. La tripulació no havia patit més baixes de les inicials, i els de reparacions ja treballaven per restablir la integritat del casc. L'atmosfera estava sent restaurada en alguns dels compartiments.

Però la Ranger estava fora de combat.

–Em sap greu el que li ha passat a la seva nau i la seva tripulació, capità –es va lamentar Halcyon.

–Eren bons soldats i aquesta és una bona nau, senyor, però ja he fet arranjaments perquè vostè sigui transferit a una altra. De no haver estat per vostè, general, en aquestes hores estaríem tots morts –Quegh va estendre la seva mà, i el Jedi la hi va estrènyer.

–Cuidi dels dos guàrdies, capità. Quan desembarquem vull que els traslladi al meu equip personal. Avui dia no és fàcil comptar amb bona ajuda.

–El comandant Skywalker ja està desembarcant les tropes, senyor.

–Bé! Llavors, portin-me a terra. O quan aterri i intenti reclamar la meva part de glòria, ja haurà guanyat la guerra ell sol.

Següent