Secrets dels Jedi (XXIII)

Anterior

CAPÍTOL 23

El planeta Genian havia aconseguit fins ara mantenir la seva neutralitat en les Guerres Clon. Aquesta gesta va tenir poc a veure amb la diplomàcia astuta, encara que en els genians es va observar efectivament aquesta habilitat en particular, però tenia més a veure amb els consorcis de grans empreses del planeta, els laboratoris d'investigació, i els tresors tancats en els seus bancs segurs. Un dia, potser, Genian cauria, però no estava en un lloc remotament estratègic i en aquest moment, amb la guerra, molts senadors, tant entre els Separatistes com de la República per igual, trobaven que els era útil el fet de poder entrar i sortir a seure amb la seva riquesa i assegurar-se que estava fora de perill.

Taly no va ser l'únic a beneficiar-se de les amistoses lleis i d'una gran força laboral excel·lentment educada. Molts negocis prosperaven a Genian, principalment en el sector tecnològic i científic. Hi havia un cert nombre de grans ciutats pròsperes, però Taly havia triat el lloc del seu complex en el gran desert que es troba fora de la ciutat de Bruit. Serralades que envoltaven el desert, i el camp era prou inhòspit perquè no hi hagués pobles o assentaments en centenars de quilòmetres.

Taly proporcionava subministraments als seus treballadors mitjançant l'equivalent a una petita ciutat, amb activitats d'entreteniment i d'oci i habitatges de luxe que els seus treballadors no podrien pagar a les ciutats. L'únic que no permetria era que es formessin famílies. Els treballadors havien de ser solters i sense fills. Va dir que això es devia al fet que les connexions personals interferien amb els hàbits de treball, però Obi-Wan havia de preguntar-se si no hi havia una raó més profunda.

Els Jedi i la Padmé havien viatjat en un creuer ràpid de la República. El viatge havia durat menys d'un dia. Ànakin va volar a baixa altura sobre el desert, a una alçada inferior a la que Obi-Wan li hauria agradat, saltant sobre les pedres i roques, algunes d'elles a cinquanta o cent metres d'altura, a continuació, movent-se arran de terra una altra vegada.

–Això no és una beina de carreres, Ànakin –li va dir Obi-Wan. Siri va somriure i també va somriure la Padmé.

–Ell em fa això a propòsit, –es va queixar Obi-Wan.

–No veig la plataforma d'aterratge, –va dir la Padmé.

–Jo ni tan sols veig el complex.

–Està darrere d'un portal hologràfic, –va explicar Ànakin. Els Jedi havien estat completament informats sobre el pla de seguretat d’en Taly–. L'holograma reprodueix el paisatge. És difícil de veure.

Padmé es va acostar i es va recolzar sobre l'espatlla d'Ànakin.

–Pots veure’l?

Obi-Wan els observava, amb el cap fosc contra la seva espatlla. Ells tenien la facilitat de la intimitat. Amistat llarga, es va preguntar, hi havia també atracció?

–Quan faig servir la Força, pots veure la brillantor allà, per on està aquesta gran roca?

Una roca escarpada d'almenys cent metres d'altura s'elevava sobre les altres.

–No, –va dir Padmé, mig rient mentre sacsejava el cap–. Acabo de veure una gran roca tan sols.

En resposta, Ànakin va volar directament cap a la roca. Padmé es va preparar. Obi-Wan va seure tranquil·lament. Ell no anava a amonestar-lo de nou. Deixant-li la seva diversió.

Ànakin no va frenar el seu ritme. La roca s'alçava, cada vegada més a prop. Just en el moment de l'impacte, van passar a través d'ella, perforant un forat a través de la imatge de la roca, la sorra i el cel.

La plataforma d'aterratge estava davant d'ells, una petita pista circular que envoltava un hangar gran. Més enllà s'aixecava el complex d’en Taly, una sèrie d'edificis connectats de pedra, que coincidien amb els tons ocre del desert i la sorra.

Ànakin guià la nau en un aterratge lleuger. Un home de mitjana edat els estava esperant. Obi-Wan va reconèixer la pell tenyida de violeta d'un nadiu genià. Els visitants van agafar els seus equips i es van dirigir per la rampa.

Obi-Wan va anunciar els seus noms, i va veure assentir al genià.

–Se'ls espera, –va dir–. Sóc Dellard Tranc, cap de seguretat del complex. Si us plau, segueixin-me.

Ells li van seguir a través de l'hangar. Ànakin va xiular suaument quan va veure els creuers moderns que s'alineaven a les badies de l'hangar.

–Molt bé, –va murmurar Obi-Wan–. Pot arribar a qualsevol part a tota velocitat, això és segur.

La porta de l'hangar s'obria a un llarg passadís.

–Ara estem a l'edifici principal, –va dir Dellard Tranc–. Els acompanyaré a l'oficina principal de negocis.

La pedra natural al voltant d'ells era com per estar en una cova. Era una cosa fresca i fosca. Obi-Wan sàvia que solia usar-se duracer i transpariacer en els complexos empresarials que s'estan construint recentment, com si les empreses estiguessin tractant de fer publicitat de la seva puresa mitjançant l'ús de materials transparents en els seus edificis. Va trobar que l'ús aquí de materials naturals era una cosa refrescant.

Van entrar en una suite d'oficina gran, i Tranc els va deixar en una arcada. Dues persones estaven dempeus al centre, esperant per ells. Una dona d'aproximadament l'edat d'Obi-Wan es va acostar a ells. La seva pell era de color lila i el seu cabell era blanc.

–Benvinguts, –va dir–. El meu nom és Helina Dow. Sóc l'executiva de Talesan Fry que està a càrrec de la producció i la distribució–. Ella va somriure breument–. En altres paraules, sóc la seva segona al comandament.

L'home genià al seu costat va assentir amb el cap cap a ells.

–Jo sóc Moro Y'Arano. Executiu a càrrec dels negocis amb l'exterior. Talesan em va demanar que estigués present a la reunió.

Aquests eren els assessors de confiança dels que Mace havia parlat, els que connectaven a Taly amb l'exterior. Obi-Wan els va presentar a tots. Helina va fer una reverència.

–És un honor conèixer a tan distingits Jedi i a més oficials en l'exèrcit de la República. Senadora Amidala, la seva reputació la precedeix. Gràcies a tots per venir. Si us plau, vinguin amb nosaltres.

Les portes de doble obertura eren les de l'oficina d’en Taly. En contrast amb els colors neutres de les parets i el terra, una taula feta de pedra pintada amb or servia com d’escriptori. Dos llums altes darrere de la taula enviaven una llum brillant de color groc ataronjat. A un costat de l'oficina, hi havia una sala d'estar de la seva creació, amb un sofà llarg, coixins i una taula baixa feta de la mateixa pedra amb tons d'or.

Taly es va asseure darrere de l'escriptori, amb les mans creuades davant d'ell. Obi-Wan quedà sorprès per l'home en què s'havia convertit, però no podia dir el per què. Va reconèixer la intel·ligència nítida en els ulls, els trets fins, el pèl del color de l'òxid. Taly no havia crescut molt alt o ample. Era prim, i Obi-Wan va vibrar amb intensitat en recordar-lo així. Però faltava alguna cosa....

Ah, va pensar Obi-Wan. L'entusiasme en els ulls d’en Taly. El desig de ser estimat. Havia desaparegut. Per descomptat que era això. Taly era un home, no un noi. Un home molt ric. Obi-Wan no va poder imaginar-se la fermesa de caràcter i astúcia que seria necessària per a pastar una fortuna així, i per tenir èxit en el negoci de burlar la vigilància.

–Obi-Wan Kenobi i Siri Tachi–. Taly es va aixecar i es va acostar a ells. Es va posar dret davant d'ells, buscant les seves característiques–. Us veieu més vells.

–Això sembla inevitable, –va dir la Siri.

Per un moment, Obi-Wan va sentir una sacsejada en els seus peus. Veure la Siri dreta al costat d’en Taly li havia portat el record d'una nit en una cova, una capa tèrmica embolicada al voltant de dos cossos, les veus baixes, les rialles. Del pis fred i dur d'un celler de càrrega, una fredor que no sentia.

Records que, quan arribaven, ell sempre empenyia cap avall i enterrava.

Els va empènyer, però els records no van obeir. Van sortir a la superfície una altra vegada, amb més força. El somriure de la Siri. Els seus llavis, recolzada a la seva galta.

Passi el que passi, recordaré això.

Ella el va mirar als ulls. Va veure que la memòria no es reflectia en ells. O ho van fer? Una llum es va apagar, una vàlvula quedà tancada. Es va donar la volta.

–Si us plau, seguin, –va dir Helina. Òbviament, era ella qui feia observar els rituals de cortesia en les reunions–. Trucaré perquè puguin prendre un refresc.

Taly va obrir el camí a la sala d'estar. En uns moments, el menjar i la beguda van arribar.

Taly es va inclinar cap endavant amb serietat.

–No li presto atenció a la política. Vaig tenir la meva ració a Coruscant i el Senat fa temps. Però quan vaig fer aquest descobriment, era obvi la vàlua que tenia. La política m'ha trobat de nou, per segona vegada a la vida. Estic tan trist ara com ho estava la primera vegada que ho va fer.

–La política té un altre nom en aquests dies, per la cobdícia i la corrupció, –va dir la Padmé–. Però no hem d'oblidar que es tracta també de la compassió i la justícia.

Taly va arrufar les celles per un moment com si estigués parlant en una llengua que no entenia.

–Vaig haver de triar entre els dos. La República i els Separatistes. Així que vaig examinar les dues bandes. Els separatistes tenen molt a favor seu. Tenen als gremis i les associacions professionals. Ells tenen grans quantitats de riquesa i poder fins i tot més que el Senat. I el més important, tenen crueltat, no hi ha res que no fessin pel poder. Però els Jedi van inclinar la balança. Milers de vostès estan disposats a lluitar per la República. Jo he vist el que un grapat de Jedi poden aconseguir, per això vaig decidir apostar per vostès. Perquè, creieu-me, jo vull estar en el bàndol guanyador.

–Gràcies, –va dir Obi-Wan–. Però veiem aquesta lluita com una causa noble, no un motiu per fer apostes.

Taly va fer un gest amb la mà.

–Una noble causa, d'acord. El punt és, que vull que sapigueu que si no podem arribar a un acord, estic a punt per vendre el trenca-codis als separatistes. Us vaig a donar l'oportunitat de ser els primers a intentar adquirir-lo perquè us ho dec, però en primer lloc, necessiten convèncer-me que poden guanyar si tenen el dispositiu.

–Estem autoritzats a arribar a un acord, –va dir la Padmé–. Quines són les teves condicions?

Taly va dir un preu. Obi-Wan va contenir la respiració, però la cara de la Padmé era impassible.

–Es pot fer, –va dir–. Però hauries d'acceptar que fos en dos pagaments. El primer d'immediat, el segon després que el trenca-codis estigui a les nostres mans i s'hagi demostrat que funciona. Tenim un tracte?

–Whow, no tan ràpid, senadora –va dir Taly–. No he acabat. Jo també vull un contracte d'exclusivitat amb la República. Només usaran dispositius de comunicació i vigilància de Fry Indústries en l'exèrcit de la República durant el període de la guerra.

–Però això significaria abandonar els sistemes que ja tenim implementats i haver de posar milions de crèdits en un sistema que no necessitem, –va dir la Padmé.

Taly va arronsar les espatlles.

Obi-Wan no ho podia creure. El noi brillant i vulnerable que havia conegut s'havia convertit en un especulador de la guerra.

–Molt bé, –va dir la Padmé–. Estarem d'acord amb això si vostè ens dóna sis mesos per fer la transició. I, per descomptat, si el sistema funciona. Hem de fer-ho a poc a poc. No vaig a posar en perill les nostres tropes per al seu benefici.

–Bella. Jo no vull matar ningú, a mi només m'interessa el negoci, –va dir Taly–. Tenim un tracte. Helina, pots portar els contractes?

Helina es va aixecar i va marxar.

–I Moro, em pots portar el model d'escenari que hem desenvolupat per a la implementació del trenca-codis? Segurament podem compartir-ho amb els nostres nous amics.

–Per descomptat–. Moro es va aixecar i va marxar.

Obi-Wan va observar com Taly mirava fins que la porta es va tancar darrere d’en Moro i Helina. Després ell va activar un petit dispositiu que havia amagat al palmell de la mà.

–Què... –va començar la Siri, però Taly va aixecar un dit.

Va entrar un codi en el dispositiu i després va esperar que donés llum verda.

–Hem estat sota vigilància, –va dir–. Recentment, he descobert que hi ha un espia en la meva organització. Algú que vol llançar una OPA hostil per la meva empresa. He estat capaç d'interceptar el dispositiu de vigilància, però només durant períodes molt curts. Jo no desitjo que ell o ella sàpiguen que sé d'això.

–Tens un sospitós?–li va preguntar Obi-Wan–. És per això que vas enviar a Helina i Moro fora de l'habitació?

–Jo no sospito d'ells més del que ho faig amb la resta dels meus alts executius, –va dir Taly–. Qualsevol persona que tingui accés al meu despatx interior. Es tracta d'un grapat de treballadors.

–Creus tu que els separatistes saben sobre el trenca-codis? –li va preguntar Padmé.

–Totes les comunicacions que surten del complex es controlen, –va dir Taly–. Això és el que passa quan treballes per a una empresa de vigilància que fa que sigui impossible per a tu el fet d’espiar-me a mi. Puc controlar tots els accessos de comunicació. He de fer-ho per supervisar tots els missatges que surten.

–Igual que en Quadrant Set, –va dir la Siri.

–Puc aprendre de l'experiència, –va dir Taly–. Així que no, senadora, no crec que la informació hagi estat transmesa. No obstant això. Això em porta a la meva tercera condició per fer un tracte.

–Ja hem arribat a un acord, –va dir la Padmé.

–No és exactament així. Heu d’esbrinar qui és l'espia. I cal fer-ho en les pròximes quatre hores. Només llavors els hi donaré el trenca-codis...

La mirada d'Ànakin era de pedra foguera.

–Els Jedi no som detectius.

Taly va enrogir.

–Ho són ara. Això no és negociable.

Els Jedi i la Padmé es van mirar. Padmé es va girar cap a Taly.

–Nosaltres acceptem, –va dir.

Següent