Secrets dels Jedi (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

El problema amb l'espionatge, pensava Qui-Gon, era que es requeria d'éssers que s’agradessin prou entre si per intercanviar informació. Ell i Adi tenien l'esperança d'escoltar més dels plans dels caçadors de recompenses, però tan aviat com van acabar la reunió i la nau es va enlairar, tots es van retirar a zones separades de la nau i no parlaven entre ells. Passaven uns al costat d'altres en els passadissos, es reunien a la cuina per pidolar el menjar, s'ensopegaven de prop els uns amb els altres, però tot el que van escoltar Qui-Gon i Adi era un grunyit ocasional o es queixaven amb un: “Treu el teu cadàver pudent del meu camí”.

Havien estat en el vaixell durant tres dies i no havien après res. No sabien el seu destí, i no sabien qui eren els objectius dels caça-recompenses. Havien passat d'amagatall a amagatall, després del compartiment d'emmagatzematge van passar a una cabina, i per fi va trobar el que sentien que era un refugi segur en el compartiment de la petita càpsula d'escapament.

A boca de nit, el so dels roncs penetrava fins a l'espessa porta del compartiment. Pilot dormia i els seus roncs omplien tota la sala.

–Hem de fer alguna cosa, –va dir Adi–. Podríem estar aterrant en breu. Per no parlar que jo vaig perdre el control de la meva ment.

–La meditació no funciona?

Adi va arquejar una cella cap a ell.

–Molt divertit, Qui-Gon. Oblides que jo sóc el Jedi sense sentit de l'humor. Necessitem un pla. Una cosa lògica.

Qui-Gon va somriure.

–Per què no colar-nos una mica més i veure el que podem descobrir?

Adi el va mirar amb gravetat.

–Sona bé.

–Tinc una idea, –va continuar Qui-Gon–. Pilot va dir que està en contacte amb el seu ocupador. I que és l'encarregat de mantenir els registres de Magus. Potser estigui guardant coses que no hauria.

Ells van escoltar els roncs que tronaven pel passadís.

–Això sona com si estigués en un somni pesat, –va dir Adi–. Som-hi.

Junts es van introduir a la cabina de Pilot. Ell es va agitar, però no es va despertar, en lloc d'això va sospirar i va seguir donant voltes al seu llit de dormir. Un llarg braç estirat sortia del llit, els seus artells tocaven el terra.

Adi va donar un cop de colze a Qui-Gon. Pilot havia deixat lliure el coixí. Ara, el seu cap estava mig fora, i van veure un petit tauler de dades per sota el coixí.

A poc a poc, Adi es va inclinar. Ella va lliscar la seva mà cap al coixí.

Pilot va grunyir. Adi es va congelar.

Lentament, a poc a poc, ella va moure la seva mà per sota fins agafar la vora del tauler de dades. Com si tingués tot el temps en el món, ella la va anar traient de sota.

Pilot es va arraulir més profundament en les mantes.

Adi es va inclinar al costat de Qui-Gon davant al tauler de dades. Ràpidament, va accedir als seus arxius. Tots estaven en codi. Va accedir a l'últim arxiu utilitzat. Era la correspondència entre Pilot i una persona, el nom estava també en codi. Però Pilot havia fet una anotació addicional i que no l'havia codificat.

20 objectius. MTG dia establert.

Pilot va començar a moure’s. Ell estava despertant en aquest moment. Se li va veure aixecar el braç. Ell va començar a acariciar per sota el coixí, els ulls encara tancats, per tranquil·litzar-se que el datapad encara hi fos.

Adi es va moure silenciosament a través de la cabina. Ella va haver d'ajupir-se al seu costat, només a centímetres de la seva galta, mentre lliscava la part posterior datapad al seu lloc. Arrufant el nas, va començar a dirigir-se cap a la porta. Temps de marxar.

Movent-se lentament, ella es va separar del sofà-llit. Tot d'una, la mà de Pilot va sortir disparada i va agafar la seva roba.

–On creus que vas? –Els seus ulls es van obrir de cop i la confusió li va disparar a la posició d'assegut–. I tu qui ets?

Amb un ràpid moviment Adi es va desprendre de les seves mans i li va fúmer unes puntades de peu al pit, enviant-lo a l'altra banda del sofà-llit amb un OOF.

Ella i Qui-Gon es van precipitar cap a la porta, aprofitant per treure’s els sabres de llum. Mentre corrien, una alarma va començar a sonar. Havia d'haver estat un botó d'alarma a prop del sofà-llit.

Van sentir fortes petjades darrere d'ells. Lunasa s'havia d'haver dormit mig vestida. Encara portava una túnica i botes, però ella estava amb les cames nues i el seu pèl estava embullat després el seu somni i li queia en flocs foscos al voltant del cap. Un petit coet va xiular cap a ells i després el foc blàster va ressonar en l'aire. Qui-Gon va tallar a rodanxes els coets, mentre Adi desviava el foc blàster.

Des de l'altre costat del passadís, Gorm el Dissolvent es va dirigir cap a ells, disparant amb una pistola a cada mà. Adi i Qui-Gon es mantenien constantment donant voltes. Pilot havia sortit de la seva cabina i es va unir al combat.

–Alguna idea? –va murmurar Adi a Qui-Gon mentre donaven voltes, desviant el foc. El passadís s'estava omplint de fum.

–Sembla un bon moment per escapar, –va dir Qui-Gon–. Què tal si fem servir la beina?

Un espetec sinistre va arribar a les seves orelles. Droidekes van arribar rodant pel passadís, i es van desplegar en tota la seva mortal longitud.

–La beina sona bé, –va respondre Adi.

Qui-Gon i Adi es van moure ràpidament cap endavant. Qui-Gon es va moure a l'esquerra, tractant de col·locar a Gorm entre ell i els droidekes. Però els dos tenien excel·lents dispositius de moviment i es van traslladar en conseqüència. Gorm mantingué un ritme constant, disparant cap endavant, disparant amb un rifle de repetició.

Qui-Gon es va adonar que havia d'acabar amb això. Entre els droidekes i els caçadors de recompenses, va veure el perill de ser ferits o capturats.

Ell es va llançar cap endavant, tallant la cama d'un droideka i gairebé aconseguint ser encertat pel foc blàster en el procés. El droideka va perdre el seu centre d'equilibri i va començar a girar. El foc blàster va esquitxar en un patró aleatori, gairebé colpejant a Lunasa. Ella va cridar i va caure a terra, encara disparant als Jedi. Raptor gairebé es va posar al mig del camí, i va haver de saltar per sobre de Lunasa, col·locant-se entre Gorm i els Jedi.

Tot això va succeir en només uns segons.

Qui-Gon i Adi van saltar per la porta de l’escotilla de la càpsula d'escapament. Van tancar la porta i es van desplomar a l'interior. Podien sentir als caça-recompenses colpejar la porta amenaçant amb travessar-la.

–El compartiment estanc! –va cridar Adi.

Qui-Gon el va encendre. Ràpidament es va activar la seqüència de Prellançament. La porta va fer un tomb amb l'impacte dels trets blàster.

–No amb una granada, idiota! –va cridar Lunasa–. Es podria danyar el...

No sabien qui era l'idiota que l'havia llançat, però la granada va explotar. En el mateix moment que la càpsula d'escapament sortia disparada cap a l'espai, gronxant-se amb el moviment de l'explosió de la granada. Van sentir picar la metralla contra el casc de la beina, però no va danyar cap sistema.

Qui-Gon es va fer càrrec dels controls manuals. Va empènyer la velocitat al màxim.

–Això va estar a prop, –va dir Adi. S'havien escapat. Però, on estaven ara?

Següent