La pista del Jedi (III)

Anterior

Capítol 3

El màlia va saltar al mateix temps que Obi-Wan. La criatura era només una taca blava en l'aire. Obi-Wan va tallar cap a ella i va caure amb un udol ferit.

La resta del ramat es va aixecar. Obi-Wan va comptar breument. Setze. Però podia haver-hi més en les coves. Eren unes criatures primes camallargues. Un màlia va fer un pas cap endavant i va alçar el seu morro. Els seus ulls van brillar mentre mostrava les seves files triples de dents grogues.

–Unes criatures atractives, –va dir Ànakin, amb el seu sabre làser preparat.

–Retrocedeix lentament. Potser no ataquin. Però si ho fan, no les subestimis, –va dir Obi-Wan ràpidament mentre retrocedia un pas–. Vaig lluitar contra elles amb Qui-Gon. Tenien uns reflexos molt ràpids. Vindran cap a nosaltres des dels arbres. Tractaran de separar-nos i envoltar-nos.

Ànakin va fer un pas cautelós cap enrere.

–Com les vau derrotar?

–No ho vam fer–, va dir Obi-Wan–. Una tribu nativa ens va ajudar.

–Vàreu necessitar ajuda? –Un parpelleig de nervis va creuar la cara d'Ànakin.

–Sí, Ànakin. Fins i tot els Jedi necessiten ajuda ocasionalment. Així que simplement segueix retrocedint... molt... molt... lentament. Oh, i una altra cosa. No els miris als ulls.

–Uups, –va dir Ànakin.

La manada enfadada va anar cap endavant. Obi-Wan va veure una taca blava mentre dos màlies se separaven dels altres i es dirigien cap als arbres. Una altra els va esquivar per anar a per l’Ànakin des de la seva esquerra.

–Ànakin...

–La veig... –Ànakin gairebé va ensopegar, sorprès per la velocitat que va prendre el màlia mentre saltava. Tot just va aconseguir alçar el seu sabre làser a temps per tallar el coll de la criatura.

Obi-Wan es va assegurar que el seu Padawan hagués tingut èxit mentre rastrejava a un altre màlia que estava envoltant-li des de l'esquerra. Alhora, va mantenir la seva mirada en els arbres, on dos màlies estaven saltant de branca en branca.

–Facis el que facis, no deixis a cap darrere nostre, –va dir mentre saltava cap al màlia, mostrant el seu sabre làser. El màlia es va retirar, mofant-se, els seus ulls un flash a les ombres.

Ànakin va rodar per defensar-se de dos màlies que estaven intentant posar-se darrere d'ell. Alhora, un altre màlia va caure de l'arbre.

Obi-Wan va saltar cap a ell per ajudar al seu Padawan. Esquena contra esquena, els dos van lluitar contra la manada enfadada.

L'aire semblava estar ple de pèl volant i dents grogues punxegudes. Els màlies van atacar amb fúria. Obi-Wan i Ànakin van haver d'utilitzar els seus peus per expulsar-los, així com els seus sabres làser. Ànakin no era encara capaç d'utilitzar fàcilment la Força per moure objectes vius, però Obi-Wan va ser capaç d’enviar a diversos màlies volant amb la mà esquerra estesa.

Van continuar retrocedint cap al bosc. Ara podien utilitzar els arbres com a barreres. Ànakin va lluitar furiosament. El ritme de la batalla es va apoderar de les seves accions. El seu sabre làser era una taca vermella a les ombres, i el seu cos es va convertir en una arma també. Va saltar, donar puntades, i va rodar. Va enviar a un màlia volant amb un cop ben sincronitzat de la seva mà a la tràquea de l'animal. Una estranya ganyota va acabar en un crit mentre el màlia volava d'esquena i colpejava un arbre.

Quedaven vuit ara, la meitat del ramat original. Dos estaven coixejant per la batalla. Els altres els van envoltar, enfadats. Encara mostraven les seves dents i udolaven als Jedi, però Obi-Wan va poder veure que el seu atac s'havia tornat menys concentrat. No havien esperat aquella resistència.

Al costat d'ell, Ànakin estava respirant amb força. El seu sabre làser estava subjectat fermament a la mà. Ni tan sols la més lleugera tremolor traïa el difícil que li estava sent.

–Seguim retrocedint–, va murmurar Obi-Wan–. Lentament. No els miris directament.

Ànakin va prémer les dents.

–Creu-me, Mestre. No cometré aquest error de nou.

Els màlies van continuar seguint-los, però es van mantenir a un parell de metres de distància mentre els Jedi es retiraven. Obi-Wan no va culpar als màlies per l'atac. Els Jedi havien irromput al seu territori. No volia esborrar del mapa a tota la seva manada.

Els Jedi van accelerar el seu pas una mica. Els màlies no els van seguir. Es van ajupir junts i van rugir amb ràbia mentre Obi-Wan i Ànakin es retiraven. Les ombres gradualment se’ls van empassar, i aviat tot el que els Jedi escoltaven eren els seus grunyits enfadats.

Ànakin tremolava mentre desactivava el seu sabre làser.

–Només el so és suficient com per espantar–, va dir ell–. Creus que ens seguiran?

–Ho dubto. Malgrat la seva astúcia, són criatures simples, –va dir Obi-Wan–. Estaven defensant la seva llar. Vam tenir sort que fos de dia. No estaven d'humor per caçar.

–Vol dir que haurien lluitat amb més força? –va preguntar incrèdul Ànakin.

–I durant més temps. –Obi-Wan va amarrar el seu sabre làser de tornada al seu cinturó–. No s'haurien rendit.

–I jo que pensava que aquest era un planeta pacífic, –va assenyalar Ànakin–. Per què Wren ens portaria a un cau de màlies? Això sembla extrem, fins i tot per a Wren.

–Ell no ho faria–, va dir Obi-Wan–. Hi ha d'haver errat la pista. Tornem al lloc del sender on la vam veure.

Ràpidament es van moure a través dels arbres, retrocedint els seus passos. Es van doblegar sobre la pista de nou.

–Va ser culpa meva, –va dir Ànakin–. Vaig veure l'esplanada a la vora de la senda, i vaig suposar que era Wren. –Acuradament va buscar al terra que l'envoltava mentre Obi-Wan continuava estudiant la pertorbació a terra.

Ànakin tenia raó... era una impressió d'un taló. Wren havia posat massa pes sobre aquest peu, el suficient com per deixar una marca. Indicava que s'havia aturat aquí durant un moment. Era una pista fàcil perquè la seguís un Jedi. Wren no s'havia molestat a ocultar-la o fer-la més difícil de llegir.

No era típic d'ell. D’altra banda, potser si era ell. En Wren gaudia de ser inconsistent.

–Mestre... Per aquí, –va cridar Ànakin–. Aquest cop estic segur.

Obi-Wan va creuar al costat oposat del camí. Aquí, el nivell del sòl queia abruptament a un pujol rocós esglaonat.

–Miri, aquí. I aquí. –Ànakin va deixar el camí i va saltar per la costa de roca a roca–. Va anar per aquí.

Obi-Wan el va seguir. Era important deixar-lo liderar. Aquest era part del sentit de l'exercici.

Ànakin es va obrir pas per una costa esglaonada, els seus peus segurs i àgils. Van arribar al fons de la costa i immediatament van sortir a un bosc tan dens que les branques que penjaven ocultaven tota la llum. Es van aturar un curt moment perquè els seus ulls es poguessin ajustar. Els arbres eren alts, amb llargues fulles planes i vasts troncs amb denses escorces pelant-se. Ànakin va començar a estudiar el sòl de nou.

Obi-Wan va buscar sense moure’s, la seva mirada viatjant per terra, roques, i els arbres que els envoltaven.

Frustrat per la seva poca habilitat per trobar una pista, Ànakin es va aixecar i va començar a estudiar els arbres al voltant d'ells. Va córrer cap endavant fins a un alt tronc i es va inclinar per examinar-lo.

–Descansà aquí. Va tocar el tronc amb el dit.

Obi-Wan va veure el lleuger floc d'escorça prop del dit d'Ànakin.

–Com ho saps? Tots els arbres tenen l'escorça pelant-se.

–Hi ha saba corrent pel lateral. Aquí hi ha una empremta dactilar. Tacada. Però és aquí.

–Sí. Així que va anar... per quin camí? –Obi-Wan va gaudir de la mirada astuta en els ulls d'Ànakin.

Amb el tronc de l'arbre per guiar-lo, Ànakin ansiós va buscar a terra de nou.

–Per aquí! –va cridar triomfant–. Encara l’atraparem!

Somrient, Obi-Wan va seguir a l’Ànakin pel bosc. Això era el que ell havia esperat. Ànakin havia oblidat la seva impaciència amb l'exercici i el que havia pensat que era el seu sentiment secret que això fos una pèrdua de temps. Ara estava ple de l'excitació de la caça.

Es van moure per una densa cortina d'agulles i escorces. Ja no podien veure la muntanya alçant-se sobre ells. Era com si estiguessin atrapats en una fragant cova verda.

Llavors els arbres es van aturar abruptament i van arribar a una paret recta rocosa. La paret es corbava al seu voltant i s'alçava sobre tres costats. No hi havia manera d'anar excepte enrere pel camí pel qual havien vingut.

–És un carreró sense sortida–, va dir Ànakin, decebut–. Però estava tan segur que Wren havia vingut per aquí!

–Espera, –va dir Obi-Wan–, mira al teu voltant. Pots estar passant alguna cosa per alt. Recordes els teus exercicis al temple sobre explorar el moment present? Tanca els ulls.

Ànakin va tancar els ulls. Obi-Wan va esperar fins a estar segur que el seu Padawan estava concentrat.

–Què has vist?

–Escorces i fulles sota els meus peus. Una paret recta de deu metres per davant amb agafadors insuficients com per grimpar. Petites plantes creixent en una cruïlla a trenta metres d'altura. Nou caient sobre un cingle. Un ocell donant voltes a vint graus a la meva dreta. A la base de la paret de roca, el que sembla ser una petita obertura... un refugi d'un petit animal, o... –Els ulls d'Ànakin es van obrir de cop–. Una cova.

Obi-Wan va somriure. Havia vist l'entrada a la cova uns minuts abans.

–Vegem què és.

Ànakin i Obi-Wan van examinar la petita obertura.

–No és tan petita com sembla–, va dir Obi-Wan–. Podria ser el niu o refugi d'un animal.

–Sembla que s'obre més cap a dins–, va dir Ànakin, mirant dins–. Deixa’m entrar.

Obi-Wan va vacil·lar. Hauria preferit anar primer. Però part d'aquest exercici era també per al Mestre. Havia d'aprendre a deixar-li anar, a permetre al seu Padawan posar a prova les seves habilitats. Sabia que Ànakin estava ben entrenat i podria tractar amb el que hi havia més enllà.

–Està bé, Padawan.

Sense un bastó de llum, Ànakin hauria de percebre el camí. Es va ficar al forat a poc a poc, una mà a l'empunyadura del seu sabre làser.

Obi-Wan va escoltar la veu d'Ànakin fer un ressò buit.

–És una caverna! És bonica!

Obi-Wan es va estrènyer dins el forat. Era una mica més difícil per a ell aconseguir-ho. Es va preguntar com l'alt i robust Wren ho havia aconseguit.

Va ser capaç d'alçar-se després de reptar un parell de metres. Ànakin estava davant d'ell, cercant la caverna.

Certament era bella. Les parets brillaven amb fosforescència, il·luminant l'espai. La façana del cingle de fora havia estat gris, però aquesta pedra era rosa amb vetes de daurat i platejat brillant. Dipòsits de pedra amb forma de con penjaven del sostre i s'alçaven de terra.

El sòl llis baixava esglaonadament cap avall. Ànakin va córrer cap endavant, passant la seva mà per la paret.

–Ell mai esperarà que el trobem aquí.

Obi-Wan va agafar aire profundament, provant l'aire. Feia una olor fresca. El més probable és que hi hagués una altra obertura en la direcció a la qual es dirigien. Wren probablement ja hauria deixat la caverna per llavors.

L'aire feia una olor humida també. Això era normal en una caverna. Hi havia bassals d'aigua dipositats a les depressions del terra de pedra. Alguns d'ells eren bastant profunds...

–Ànakin! –Obi-Wan va cridar el nom del Padawan. La seva veu va fer ressò, però Ànakin havia corregut cap a davant, girant una cantonada, i no li havia sentit. Obi-Wan va accelerar el seu pas.

Va envoltar la cantonada. Ànakin s'havia aturat davant d'una altra obertura a la caverna. Aquesta era més gran i començava per sobre de les espatlles d'Obi-Wan. A través d ella podien veure només un pegat de cel blau i violeta. Contra el rosa i daurat brillant de les parets era una vista captivadora.

–Ànakin, hauríem de sortir d'aquí, –va cridar Obi-Wan mentre ràpidament s'obria pas cap al seu Padawan–. Crec que aquesta caverna pot inundar-se periòdicament.

Ànakin va assentir i va esperar que el seu Mestre hi arribés. Just llavors Obi-Wan va sentir un soroll. Un lleuger so de brunzit. Es va moure més ràpid. Ànakin va donar la volta cap a l'obertura.

–És tan Bella, –va dir en un to de murmuri.

El brunzit es va tornar més fort. Ara era un rugit.

–Agafa’t! –va cridar Obi-Wan mentre una paret d'aigua de cop i volta bloquejava el cel i es dirigia directament cap a ells.

Següent