La Prova del Jedi (XVII)

Anterior

Capítol 17

Utilitzant el sistema de navegació terrestre, Ànakin va guiar amb mà experta la nau que transportava les forces de desembarcament, fins situar-se a només deu metres per sobre del terra. Al seu costat, al seient del copilot, Grudo s'aferrava amb totes les seves forces als reposa braços, mentre Ànakin feia que l'aparell s’elevés el suficient com per superar per poc el cim d'un turó.

–Vaja, Grudo, hem fallat aquesta! Fes-li un cop d'ull a les nostres tropes, Vols? –va dir Ànakin, encantat de pilotar el transport i perversament divertit per haver trobat alguna cosa que posés nerviós al rodià.

Alleujat per tenir una excusa per apartar la seva vista del terreny que passava, massa propera sota ells, Grudo va obrir la porta de la cabina i va contemplar als cinquanta soldats clon que s'apinyaven en el compartiment de càrrega. Estaven asseguts, en calma, silenciosos, com si fossin de berenar al camp en un autobús.

El comandant de l'escamot va tornar la mirada a Grudo i va aixecar el polze per indicar-li que tot era normal. Grudo va tornar amb Ànakin:

–Els soldats estan bé. Pots frenar una mica o gaudeixes massa intentant provocar-me una fallada cardíaca?

Darrere d'ells, a més altitud, el cel estava enfosquit per moltes altres naus, cadascuna transportant altres cinquanta soldats. En comptes d'aterrar directament des de l'òrbita, amb el perill que suposava que les trajectòries dels transports fossin observades i calculades per l'enemic, la qual cosa deixaria a les naus sota el seu foc directe, el pla era aproximar-se a les zones de desembarcament preestablertes des de cent quilòmetres de distància, volant arran de terra per evitar tota detecció.

Des de l’òrbita, la flota de desembarcament era fàcilment distingible a causa de l'enorme núvol de pols que aixecava en fregar la superfície planetària.

Els enginyers de combat ja eren a terra, i milers d'androides de treball preparaven les posicions defensives per a la infanteria. Un cop Ànakin i els seus aterressin i reforcessin els enginyers, la resta de l'exèrcit baixaria en els enormes transports pesats.

–Relaxa’t, Grudo! Sé volar des que era nen! –va cridar Ànakin–. Un dia et donaré un passeig en el meu caça estel·lar –girà el cap per contemplar al rodià.

–Si us plau –va grunyir Grudo–, no apartis la vista del terreny.

–Prepareu-vos! –va avisar Ànakin als centenars de pilots que els hi seguien–. Estem a zero-tres de tocar terra. Us veuré allà –i, dirigint-se a Grudo, va afegir–: Només espero que hi hagi sobreviscut part de l'exèrcit de l’Slayke.

Els codis d'identificació eren imprescindibles per distingir l'amic de l'enemic. Les forces de la República estaven proveïdes d'un datapad estàndard anomenat Instructor Operatiu de Senyals, que s'actualitzava cada mes. El datapad contenia una paraula clau i una contraclau per a cada dia del mes, utilitzades per totes les unitats majors de les tropes republicanes per identificar-se. Les dades es creuaven amb les que tenien a Coruscant, on confeccionaven els codis, així que no importava en quin lloc de la galàxia es trobessin, tots utilitzaven les mateixes contrasenyes.

Així doncs, el dia en què Ànakin va fer aterrar el seu exèrcit a Praesitiyn, la clau era "Jawa" i la contraclau "Eclipsi". Eren codis diferents als dels identificadors amic-enemic, missatges en clau d'alt secret, utilitzats per determinar si les naus militars eren amistoses o hostils.

El procés de codificació emprat per protegir els datapad era infinitament complicat, i els separatistes no havien estat capaços de desxifrar-lo.

Quant es va destruir la plataforma separatista que bloquejava les transmissions, l'oficial de comunicacions de la flota d'en Halcyon va començar a transmetre repetidament "Jawa" al sistema de comunicacions de l’Slayke; però l'ex pirata no va poder respondre perquè havia destruït tot el seu equip perquè no caigués en mans l'enemic, abans d'abandonar el post de comandament i retirar-se fins a Judlie. Ànakin va haver de fer desembarcar el seu exèrcit sense saber si hi havia part de les forces de l’Slayke amb vida.

El desembarcament a Praesitiyn es va produir en quatre onades: primer van arribar els enginyers de combat, recolzats per infanteria i per altres cossos, per preparar les posicions defensives; després va arribar Ànakin i la seva divisió, seguit per Halcyon i la seva. Cada divisió tenia assignades les seves pròpies coordenades d'aterratge en zones prou allunyades de l'enemic com per evitar que els disparessin des de les trinxeres on es parapetava, i així tenir una oportunitat d'aterrar, desplegar-se i prendre posicions defensives abans de ser atacats. Les operacions contra l’enemic començarien una vegada haguessin desembarcat totes les tropes, amb o sense ajuda dels possibles supervivents de l'exèrcit de l’Slayke.

***

–Una retirada en front de l'enemic és una de les maniobres tàctiques més difícils que existeixen. Tu ets el comandant, i l'elecció de la tàctica és teva, però, podràs dur-la a terme?

La imatge del Comte Dooku va parpellejar davant els ulls d’en Pors Tonith.

–Els androides no cedeixen al pànic, Comte Dooku, i l'enemic encara no ha consolidat les seves posicions. Si ara decideixo retirar-me fins a l'altiplà, podré fer-ho sense interferències. Això em donarà l'avantatge d'un terreny alt i em permetrà reforçar el meu domini del Centre de Comunicacions. Ells es cuidaran prou de fer servir armament pesat per intentar desallotjar-me i, quan finalment ataquin, hauran d'avançar turó amunt. Si em quedo on sóc ara, la seva força combinada podria aixafar-nos. És clar que, si rebés reforços.

–Estic segur que comprèn que estem embarcats en una guerra a gran escala per tota la galàxia. Per important que sigui la seva missió, hi ha més comandants involucrats en altres maniobres estratègiques. He de sospesar quin té prioritat sobre les altres. Rebrà reforços quan aquests estiguin disponibles. Ha sobreviscut seva flota?

–Sí. Les meves naus s'han retirat per unir-se a la flota que òrbita Sluis Van. No les cridaré fins que rebi reforços. Altrament, la flota enemiga la destruiria, és molt superior. La plataforma de control que bloquejava les comunicacions també ha estat destruïda, i ara tenen contacte permanent amb Coruscant.

–No hi fa res. Va funcionar bé mentre la necessitàvem, però ja no ens és útil.

–Els presoners diuen que m'enfronto a Zozridor Slayke. Què pot dir-me d'ell? Fins ara la seva defensa ha estat brillant. No obstant això, estava a punt d’aniquilar-lo abans que arribessin els seus reforços de Coruscant.

–Zozridor Slayke és un home extraordinari. Ens aniria bé comptar amb algú com ell –el Comte Dooku li va explicar la recent història de l’Slayke.

–Un renegat? No em sorprèn, senyor. Les tropes d'aquest home lluiten com pirates amb l'esquena contra la paret.

–Doncs li diré una cosa més. Les tropes contra les que s’haurà d'enfrontar ara estan comandades per un Mestre Jedi, Nejaa Halcyon, i per un jove padawan anomenat Ànakin Skywalker –li va explicar a Tonith part de la història de tots dos Jedi–. Descobrirà que Nejaa Halcyon és previngut i predictible, però vagi amb compte amb el jove Jedi, és... volàtil. Això és un greu perill, però també una possible debilitat que es pot explotar.

–Es pot matar els Jedi, Comte Dooku, i si Slayke va poder enganyar-ne a un, tal com m'ha explicat, aquest pirata em preocupa més que ells. Potser els Jedi tinguin problemes per compartir el comandament amb ell.

–No compti amb això. Als Jedi no els agrada deixar que els seus sentiments personals interfereixin amb el seu deure. Però si algun és capaç de sucumbir a les emocions, aquest és Skywalker.

–Una cosa més, Comte. Reija Momen. Vull utilitzar-la.

–Què proposa? –va preguntar Dooku, aclucant els ulls fins a convertir-los en dues primes ranures.

–He pensat utilitzar-la per a enviar una transmissió via HoloRed al Senat de la República. Els hi llegirà un comunicat que hem preparat. En resum: "Retirin les tropes de Praesitiyn o l'almirall Tonith ens matarà a tots".

Dooku va deixar anar una exclamació grollera.

–Mai s'ho creuran.

–Potser tots no. Però el Senat presumeix de ser democràtic i sé que alguns senadors, per la raó que sigui, miren amb simpatia la nostra causa, mentre que altres són... diguem que al·lèrgics a la guerra. La transmissió almenys provocarà dubtes en les seves deliberacions.

–No pot matar els ostatges, ja ho sap.

–Oh, però els mataria! Abans de veure’m derrotat, no només els mataria, sinó que destruiria el Centre de Comunicacions Intergalàctiques. Ja he fet els preparatius necessaris per a això. I no oblidi que Reija Momen és molt coneguda i respectada tant a Alderaan com a Coruscant. I que és una icona, una matrona atractiva que personifica a la mare que tots tenim o hem tingut, veure com suplica per la seva vida i per la vida dels seus homes els convencerà que anem de debò.

–Cooperarà? Al cap i a la fi, li va atacar quan la va fer presonera–. El somriure de Dooku era com el gel.

Tonith es va sorprendre que el Comte Dooku sabés que Reija li havia bufetejat. Va sentir un fiblada de vergonya pel record del cop, i un esclat de goig. Estava clar que la seva proposta havia despertat l'interès d’en Dooku.

–Em va agafar desprevingut. No tornarà a passar –va fer una reverència a la imatge–. Cooperarà, m'encarregaré d'això.

Dooku va romandre un segon en silenci.

–Està bé, pot procedir –va somriure–. Hauria d'haver estat polític.

–Sóc banquer..., això és fins i tot pitjor –va riure Tonith–. Una cosa més, quan rebré reforços?

–Una altra vegada el mateix? Rebrà reforços quan els rebi –la seva veu tenia un clar to d'exasperació.

–M'agradaria deixar constància que no només he complert al peu de la lletra el pla que vostè va dissenyar per a aquesta invasió, sinó que, d'haver rebut aquests reforços tal com estava previst, l'èxit hauria estat complet.

–Ha escoltat alguna cosa del que he dit?

–He complert fidelment la meva part del tracte. Seria una llàstima que el meu èxit fora posat en dubte perquè vostè o algun altre...

–Almirall Tonith, està qüestionant la meva opinió? Desafiï’m i podrà donar-se per mort.

La imatge hologràfica del Comte Dooku va fluctuar.

–Sí, senyor, ho comprenc –va acceptar Tonith–. Però no sóc estúpid, cap un altre ho hauria fet millor que jo, ni tan sols el seu tan esbombat general Grievous, la seva màquina assassina.

Es va servir una mica de te amb mans tremoloses, el va xarrupar ansiosament i sospirà; després es va assecar la suor del front amb un guant.

Sabia que una observació com aquella podia matar-lo, però en aquest moment no li importava. Malgrat els seus molts defectes, Tonith no era un covard, i no li agradava que li menyspreessin.

–Al seu temps. Tot al seu temps –va somriure Dooku–. Ara, aprovo els seus esforços propagandístics i el seu pla defensiu. Porteu-los a terme. No torni a intentar contactar amb mi, jo contactaré amb vostè.

La pantalla va quedar morta.

***

–Senyor, es retiren. L'exèrcit androide es retira –va cridar a Slayke un desconcertat oficial que havia estat observant l'aterratge de les naus després del post fortificat de Judlie.

–Sí, tinent –va corroborar Slayke, somrient àmpliament–. I mireu aquestes naus: són de les nostres. En això es diu arribar just a temps! –Les naus eren de la República, com demostrava clarament el logotip blanc i negre, un roda de vuit radis dins d'un cercle–. No crec que hagi vist mai res tan bonic. –Slayke va donar uns copets al seu oficial a l'espatlla–. Digueu-li a la nostra gent que cobreixi la retirada dels androides. Vaig a veure qui està al comandament dels reforços.

***

Quan Tonith va entrar a la sala on retenia als seus presoners, Slith Skael va fer un moviment defensiu per protegir la Reija.

–Emporteu-vos-ho –va ordenar Tonith als guàrdies androides–, però quedeu-vos al costat de la porta. Potser d'aquí a poc em sigui útil.

Els androides van subjectar amb pocs miraments a l'sluissi, i el van arrossegar fora de la sala malgrat les seves protestes.

–Què vol? –va grunyir la Reija.

–L’han tractat bé? –Tonith va somriure i es va asseure davant la Reija. –Per ventura no ens preocupem pel seu benestar, senyora?

–Si diu benestar a l'assassinat a sang freda i a una guerra sense provocació.

–Silenci, dona! –la veu d’en Tonith petà com un fuet. –Escolti’m atentament. Vaig a enviar una transmissió via HoloRed al Senat de la República de Coruscant.

Reija es va sorprendre davant la notícia.

–Segui aquí i tranquil·litzi’s –va ordenar Tonith–. Hi ha més, en aquesta transmissió vostè llegirà una declaració escrita. Si no està d'acord amb la meva proposta o si intenta algun truc mentre llegeix la declaració, mataré al seu amic sluissi. Prengui, llegiu-la –li va allargar una curta nota–. Llegiu-la en veu alta.

Reija va fer un cop d'ull al curt paràgraf i va somriure:

–Sabia que vindrien... –va xiuxiuejar. El seu llavi va tremolar mentre llegia i els seus ulls es van omplir de llàgrimes, però després va somriure agosaradament. –Té problemes, oi?

–Calla, arrogant...! –Tonith va contenir visiblement la seva ira–. Llegiu la declaració. Llegeixi-me-la. Ara.

Reija va llegir la nota lentament.

"Sóc Reija Momen, directora del Centre de Comunicacions Intergalàctiques de Praesitiyn. Els meus homes i jo hem estat fets presoners per un exèrcit separatista. El comandant d'aquest exèrcit exigeix ​​la immediata retirada de les vostres tropes de Praesitiyn. Per cada hora de retard en complir aquesta ordre, un membre del meu equip serà executat, jo en últim lloc. Us ho prego, pel bé de la meva gent, retireu-vos immediatament."

–Afegeixi una mica més d'emoció al final. Per la resta, està bé, ara anirem a la sala de comunicacions i...

–No ens matarà, ens necessita com a ostatges. Mentre seguim vius, les tropes de la República no llançaran un atac massiu contra el Centre. I amb això només pretén retardar el seu atac fins que vostè rebi reforços.

Tonith va sospirar i va fer cruixir els dits. Un androide va entrar a la sala.

–Prepara’t per tallar l'orella esquerra –va ordenar l'almirall.

L'androide va immobilitzar la Reija amb una mà, i amb l'altra va aferrar la seva orella esquerra. Els dits mecànics i forts van prémer, i Reija va lluitar per no cridar.

–Ara, posa-la dempeus –va ordenar a l'androide–. No fem esperar al Senat.

Van empènyer la Reija pels passadissos de la sala de control. La dona va fer tot el possible per controlar i ignorar l'ardent dolor que li aclaparava la part esquerra del seu cap, mentre l'androide seguia estrenyent-li l'orella.

–El Senat ni tan sols estarà reunit en sessió... –va panteixar la Reija.

–No hi fa res. Enviarem el missatge al receptor de la Sala Comunicacions del Senat. Li garanteixo que el Canceller Suprem convocarà una sessió d'emergència, un minut després de ser rebut.

A la sala de control principal havien instal·lat un emissor hologràfic amb una cadira davant perquè la Reija s'assegués en ella. L'androide la va empènyer amb rudesa fins la cadira. Mentre aquest es retirava, la dona es va posar la mà a l'ardent orella.

–Recordi-ho, estimada –va dir Tonith amb menyspreu–. Si vol passar-se de llesta durant la transmissió, faré que li arrenquin l'orella –el seu to va canviar fins a ser gairebé amablement–. Reconec que és encantadora... o ho seria, quan s'arreglés i pentinés una mica. Els senadors quedaran impressionats. Agafi la nota. Llegiu-la a poc a poc i pronunciant bé. Esperi el senyal del tècnic.

Va fer un moviment de cap cap al tècnic que es trobava enfront dels controls. Reija va estudiar la nota.

–Quan començaran les execucions? –va preguntar.

–Quan passi el temps necessari sense que hagin respost –va respondre Tonith–. O quan jo estigui preparat. Si tot surt bé, pot ser que no calgui executar a ningú.

Va tornar a fer-li un senyal al tècnic.

–Quan vulguin –va respondre aquest en veu alta.

Reija va mirar tranquil·lament a la càmera.

–Sóc Reija Momen, directora del Centre de Comunicacions Intergalàctiques de Praesitiyn –va començar amb veu ferma i ben modulada– Els meus homes i jo hem estat fets presoners per un exèrcit separatista. El comandant d'aquest exèrcit exigeix ​​la immediata retirada de les vostres tropes de Praesitiyn. Per cada hora de retard en complir aquesta ordre, un membre del meu equip serà executat, jo en últim lloc.

Va fer una pausa de tres segons. El tècnic va mirar nerviós a Tonith que, somrient, va alçar una mà per indicar que havia de deixar que Reija acabés la lectura.

–Us prego, pel bé de la meva gent... ataqueu! Ataqueu! ATAQUEU!!! –va cridar amb totes les seves forces.

Següent