CAPÍTOL 33
El trenca-codis
es va perdre en la Batalla d'Azure Port Espacial. El forn de fusió va explotar,
una explosió que va estar a punt d'anivellar el mateix port espacial. El fum
que es va elevar servint com a cobertura per a l'evacuació de les naus de la
República. El general Solomahal va ser capturat amb el trenca-codis mentre
tractava d'escapar amb ell. Ell el va destruir en lloc de lliurar-lo. Dos dies
més tard, va aconseguir escapar i se li va donar una altra comandància.
Les
forces separatistes van bombardejar el laboratori d’en Taly. Totes les seves
notes i documents es van perdre. Es podia trigar anys a tornar a inventar el
que havia descobert... si podia reproduir-se en absolut. Mentrestant, va ser
portat en secret i transportat a un lloc de la República.
A
Coruscant, Ànakin i Padmé es van reunir abans de l'alba a la terrassa del seu
apartament. Era l'hora favorita per satisfer-se, encara a l'empara de la
foscor, però amb els inicis de la frescor del matí en l'aire. Fins i tot en els
temps més foscos, això els feia tenir esperances.
–Jo me
n'he d'anar de nou, –li va dir–. Obi-Wan i jo hem estat enviats a una missió, i
partirem aquest matí.
–Jo tinc
una votació a la qual he d’assistir aquest matí, –digué la Padmé–. Així que hem
de dir-nos adéu aquí.
–Una
votació és tan important?
–Totes
elles són importants ara i el senador Organa necessita del meu suport.
Ànakin
va fer un gest d'impaciència, però ell no volia barallar-se. Li va cridar
l'atenció encara l'horror de gairebé perdre-la. Però ell no entenia aquests
vots al Senat, inútil en temps de guerra, quan només importava les batalles
guanyades.
–Vaig a
esperar que tornis, –va dir la Padmé–. Esperaré tot el temps que faci falta.
Els ulls
d'Ànakin es van aixecar cap al Temple Jedi. Què sabien ells, Yoda, Obi-Wan i
Mace, d'això? D'aquest moment d'agonia, sent arrencat de la seva esposa. Ell va
lluitar per ells i al costat d'ells, però ja no tenien el seu cor. Ja no li
entenien.
Havia
pensat per un moment a Azure que Obi-Wan havia estimat la Siri. Va pensar que
el que havia vist en els ulls del seu Mestre després que ella hagués mort.
Però
Obi-Wan havia estat a sobre de l'home que l'havia matat i li va perdonar. Si
ell hagués estimat la Siri, podria haver fet això? Per descomptat, això era el
que un Jedi havia de fer. Però la forma en què Obi-Wan havia parlat havia estat
tan mesurada. Amb un temperament així, era impossible l'amor, Ànakin estava
segur d'això.
Amb Padmé,
hi havia passió, i no només això.
Les
estrelles van començar a desaparèixer per sobre, i una línia fina de color
taronja va indicar que el sol començava a pujar. Perdrien l’empara de la
foscor. Tornarien a ser el Jedi i la senadora.
Ell
tornaria a estar dividit en dos.
Durant
diverses nits Obi-Wan no va poder dormir. Es va ficar al seu llit. Va tancar
els ulls. Tenia l'esperança de poder somiar. Però no podia.
Així que
caminava. A través del Temple, els llums brillaven amb una tènue llum blava. No
va buscar els llocs que li recordaven a la Siri. Ell no podia fer això, encara
no. Ell ho havia vist clarament. L'amor era diferent de la possessió. Ell
l'havia estimat. Això va ser suficient.
...
Viure amb l'angoixa de perdre-la. Però jo segueixo viva, Obi-Wan. Segueixo
caminant pel camí del Jedi.
Això era
el que havia après dels Jedi, el que li havia impedit lliurar-se a ella.
Però els
Jedi li havien ensenyat com viure amb la pèrdua d'ella.
Obi-Wan
estava al costat de la finestra. Els blaus i els grisos fora estaven canviant,
el blau barrejant-se amb el rosa. Ratlles ataronjades il·luminaven el cel. Els
carrils espacials començaven a omplir-se de centelleigs de plata.
Un altre
dia.
Una
altra missió.
Ell
estava llest.
Hi havia
après alguna cosa més, una cosa important.
Un cop
ell havia pensat que havia de guardar sota clau els records del seu amor. Ara
ell ja no tenia por d'ells.
Ell
podia viure amb ells.
Podia
respirar la seva tristesa i recordar la seva alegria.
Per fi
havia après el secret del que Qui-Gon sempre havia tractat d’ensenyar-li.
Li havia
portat anys de pèrdua per aprendre-ho.
Hi havia
necessitat tenir una mort sobre els seus genolls.
Però
finalment havia après.
Hi havia
après a viure amb un cor obert.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada