dijous, 14 de desembre del 2017

Secrets dels Jedi (i XXXIII)

Anterior



CAPÍTOL 33

El trenca-codis es va perdre en la Batalla d'Azure Port Espacial. El forn de fusió va explotar, una explosió que va estar a punt d'anivellar el mateix port espacial. El fum que es va elevar servint com a cobertura per a l'evacuació de les naus de la República. El general Solomahal va ser capturat amb el trenca-codis mentre tractava d'escapar amb ell. Ell el va destruir en lloc de lliurar-lo. Dos dies més tard, va aconseguir escapar i se li va donar una altra comandància.
Les forces separatistes van bombardejar el laboratori d’en Taly. Totes les seves notes i documents es van perdre. Es podia trigar anys a tornar a inventar el que havia descobert... si podia reproduir-se en absolut. Mentrestant, va ser portat en secret i transportat a un lloc de la República.

A Coruscant, Ànakin i Padmé es van reunir abans de l'alba a la terrassa del seu apartament. Era l'hora favorita per satisfer-se, encara a l'empara de la foscor, però amb els inicis de la frescor del matí en l'aire. Fins i tot en els temps més foscos, això els feia tenir esperances.
–Jo me n'he d'anar de nou, –li va dir–. Obi-Wan i jo hem estat enviats a una missió, i partirem aquest matí.
–Jo tinc una votació a la qual he d’assistir aquest matí, –digué la Padmé–. Així que hem de dir-nos adéu aquí.
–Una votació és tan important?
–Totes elles són importants ara i el senador Organa necessita del meu suport.
Ànakin va fer un gest d'impaciència, però ell no volia barallar-se. Li va cridar l'atenció encara l'horror de gairebé perdre-la. Però ell no entenia aquests vots al Senat, inútil en temps de guerra, quan només importava les batalles guanyades.
–Vaig a esperar que tornis, –va dir la Padmé–. Esperaré tot el temps que faci falta.
Els ulls d'Ànakin es van aixecar cap al Temple Jedi. Què sabien ells, Yoda, Obi-Wan i Mace, d'això? D'aquest moment d'agonia, sent arrencat de la seva esposa. Ell va lluitar per ells i al costat d'ells, però ja no tenien el seu cor. Ja no li entenien.
Havia pensat per un moment a Azure que Obi-Wan havia estimat la Siri. Va pensar que el que havia vist en els ulls del seu Mestre després que ella hagués mort.
Però Obi-Wan havia estat a sobre de l'home que l'havia matat i li va perdonar. Si ell hagués estimat la Siri, podria haver fet això? Per descomptat, això era el que un Jedi havia de fer. Però la forma en què Obi-Wan havia parlat havia estat tan mesurada. Amb un temperament així, era impossible l'amor, Ànakin estava segur d'això.
Amb Padmé, hi havia passió, i no només això.
Les estrelles van començar a desaparèixer per sobre, i una línia fina de color taronja va indicar que el sol començava a pujar. Perdrien l’empara de la foscor. Tornarien a ser el Jedi i la senadora.
Ell tornaria a estar dividit en dos.

Durant diverses nits Obi-Wan no va poder dormir. Es va ficar al seu llit. Va tancar els ulls. Tenia l'esperança de poder somiar. Però no podia.
Així que caminava. A través del Temple, els llums brillaven amb una tènue llum blava. No va buscar els llocs que li recordaven a la Siri. Ell no podia fer això, encara no. Ell ho havia vist clarament. L'amor era diferent de la possessió. Ell l'havia estimat. Això va ser suficient.
... Viure amb l'angoixa de perdre-la. Però jo segueixo viva, Obi-Wan. Segueixo caminant pel camí del Jedi.
Això era el que havia après dels Jedi, el que li havia impedit lliurar-se a ella.
Però els Jedi li havien ensenyat com viure amb la pèrdua d'ella.
Obi-Wan estava al costat de la finestra. Els blaus i els grisos fora estaven canviant, el blau barrejant-se amb el rosa. Ratlles ataronjades il·luminaven el cel. Els carrils espacials començaven a omplir-se de centelleigs de plata.
Un altre dia.
Una altra missió.
Ell estava llest.
Hi havia après alguna cosa més, una cosa important.
Un cop ell havia pensat que havia de guardar sota clau els records del seu amor. Ara ell ja no tenia por d'ells.
Ell podia viure amb ells.
Podia respirar la seva tristesa i recordar la seva alegria.
Per fi havia après el secret del que Qui-Gon sempre havia tractat d’ensenyar-li.
Li havia portat anys de pèrdua per aprendre-ho.
Hi havia necessitat tenir una mort sobre els seus genolls.
Però finalment havia après.
Hi havia après a viure amb un cor obert.

FI

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada