La Prova del Jedi (IX)

Anterior

Capítol 9

El Jedi Nejaa Halcyon no tenia ni la menor idea de per què li convocava el Consell Jedi de manera tan imprevista. Ja li havien reprès pel seu fracàs. I si el Consell estava disposat a reintegrar-lo en el càrrec, després del llarg període d’ostracisme imposat per l'assumpte del Thranta Escarlata? Desitjava desesperadament una oportunitat de redimir-se i podia ser que aquesta convocatòria ho fos.

Es va plantar nerviós davant l'entrada de la Sala del Consell, refilant-se pèl i barba i recomponent el seu aspecte. Li suaven els palmells de les mans. Estic reaccionant com un padawan. La idea li va fer somriure. Es va col·locar adequadament la capa i va entrar a la sala.

Tal com recordava de l'última vegada que s'havia presentat davant el Consell Jedi, hi havia onze dels seus dotze membres asseguts formant un semicercle. A través dels enormes finestrals podia veure un vast panorama que mostrava tota la ciutat, amb el seu perfil reduït a una mida minúscula a causa de la distància i de la increïble altura a la qual s'elevava la Torre del Consell. Per tot l'horitzó voleiaven una miríada de taquetes negres, aeronaus de totes classes i mides, ocupades en els assumptes del vast complex metropolità que era Coruscant. Era un dia clar i el sol brillava per sobre de tota l'escena. Per Halcyon, aquella visió per si sola mereixia la visita a la Sala del Consell, fos quin fos el missatge a rebre. Es va relaxar.

–Benvingut, Nejaa –va saludar-lo Mace Windu.

Halcyon li va dedicar una reverència.

–Des que per última vegada ens vam veure –va somriure en Yoda–, molt de temps ha passat.

–Sí, Mestre. Massa.

–Estàs bé, Nejaa? Has descansat? –va preguntar Ali Gàllia.

–Estic bé, –i Halcyon va repetir la reverència.

–Tenim una missió per a tu –va dir Mace Windu, clavant una mirada escrutadora a Halcyon–. El Canceller Suprem Palpatine en persona t'ha recomanat per a aquesta tasca.

Halcyon va intentar no mostrar sorpresa.

–N..., no conec al Canceller en persona, però em sento honrat que dipositi la seva confiança en mi, Mestre. Pe..., per què m'ha recomanat? –Va quequejar.

–No saps per què t'ha recomanat el Canceller Suprem? –va preguntar Mace Windu.

–No, ho desconec.

Windu va assentir, com si cregués que la resposta negativa d’en Halcyon ho explicava tot.

–Estàs familiaritzat amb Praesitiyn, al sector Sluiss? –va preguntar abruptament.

–Només sé que allà tenim un important centre de comunicacions, però mai he estat.

Windu va explicar amb brevetat que havia passat. Halcyon va escoltar amb creixent entusiasme; era una missió important, i tot un honor que li encomanessin.

–Estaràs interessat en saber qui està al comandament de l'exèrcit que s'oposa a els separatistes –va dir Windu quan va acabar de descriure la situació i la missió.

–Sí, és clar. Només un Mestre Jedi s'atreviria a intentar un contraatac com aquest... A menys que tingui molts desitjos de morir.

–Jedi no és –va apuntar Yoda, somrient lleugerament.

–No és un Jedi? –va preguntar Halcyon, estranyat.

Els membres del Consell van intercanviar ràpides mirades.

–L'home és Zozridor Slayke –va dir Mace Windu.

El silenci es va apoderar de la Sala del Consell Jedi. Després, Halcyon va aclarir la seva gola i va assentir amb el cap.

–El capità Slayke és un bon soldat –va dir secament.

Yoda va somriure, i els altres membres del Consell es van relaxar.

–Bo, sentir-te dir això és –va apuntar Yoda.

Mace Windu va parlar ràpidament en to sec, tallant, com si llegís un conjunt d'ordres.

–Nejaa Halcyon, recolliràs unes tropes de reforç integrades per vint mil clons i les traslladaràs a Praesitiyn. Un cop allà, desembarcaràs el teu exèrcit, assumiràs el comandament de la força combinada i fareu desaparèixer l'exèrcit de la TecnoUnió. Estàs autoritzat a disposar les forces navals i terrestres segons el pla de batalla que decidiu el teu Estat Major i tu, i a complir amb la missió de la forma més expeditiva i efectiva possible –va fer una pausa–. Pots seleccionar el teu propi Estat Major i designar qui vulguis perquè sigui el teu segon al comandament. Tenim poc temps.

»Des d'aquí aniràs a Centax I, on la flota es prepara per partir. I efectuaràs aquesta partida amb la major celeritat possible.

–M’honreu encomanant-me aquesta missió –va acceptar Halcyon.

–Amb aquest tal Slayke col·laborar podràs? Malgrat que la teva pròpia nau et va robar, Cap animositat cap a ell sents? –va preguntar Yoda.

–No, Mestre Yoda –va respondre Halcyon, fent una altra profunda reverència–. Slayke és un soldat intel·ligent i ple de recursos. Jo vaig ser excessivament confiat i estúpid, i ell va explotar la meva debilitat –va acabar amb un somriure–. M'alegra tenir-ho com a aliat i sé que, junts, podrem aixafar les forces de la TecnoUnió.

–Del nostre Orde, Nejaa Halcyon, veritable Mestre ets –va admetre Yoda.

–Tens a algú en ment perquè sigui la teva mà dreta en aquesta expedició? –va preguntar Windu.

–Sí, Mestre. Ànakin Skywalker.

Va veure una ombra de sorpresa als ulls d’en Windu? El formidable Mestre Jedi era, com sempre, difícil d'escrutar. Tot el que va dir va ser:

–Per què?

–És valent, té recursos i està preparat per a un veritable repte. I està aquí, ara, en l'Estada de les Mil Fonts.

–Però aquesta missió requereix comandants Jedi, i Ànakin té una experiència molt limitada dirigint tropes –va dir Adi Gàllia.

–L’he observat –va replicar Halcyon–. I he parlat molt amb ell. Ha estat estudiant tàctiques de combat i antigues batalles. Crec que està preparat.

–D’Obi-Wan Kenobi la seva opinió has recaptat? –va intervenir Yoda.

–Conec a Obi-Wan..., i hem parlat sobre Ànakin. Em va dir que encara no havia obtingut cap comandament simplement perquè no s'havia presentat l’oportunitat, no perquè no estigués preparat.

–No hi ha ningú més disponible? –va preguntar Adi Gàllia.

–Estic segur que hi ha més candidats –va respondre Halcyon. Va prendre alè abans de prosseguir–. Potser un o dos de vosaltres. Però, i si es presenta una altra emergència, una que requereixi l'experiència diplomàtica d'un Jedi expert o alguna altra missió en solitari? A qui enviaries llavors, si m’emporto a algú més experimentat i Ànakin Skywalker és l'únic Jedi que queda disponible?

Windu va estudiar a Halcyon per un instant, i després va assentir.

–Deixem l'elecció dels teus subordinats a les teves capaces mans, però recorda això, Nejaa Halcyon: aquesta missió és tant una prova per a tu com per al jove Ànakin. I, més important encara, és una prova per a la República, del seu resultat pot dependre el destí de tota la galàxia. Que la Força t'acompanyi.

***

Ànakin va tancar els dits de la mà prostètica i va contemplar el puny que formava. La pròtesi que havia reemplaçat el seu braç i la seva mà dreta era fins i tot millor que el seu membre original. Els dits eren electrostàticament sensibles al tacte.

La interfície que unia la pròtesi al seu sistema nerviós permetia que la màquina operés com una mà humana normal, i la unitat estava activada per una cèl·lula d’energia que no necessitava recàrrega. Sí sabés que anava a funcionar igual de bé, també reemplaçaria el meu altre braç, va pensar fent una ganyota. Si tan sols estigués recoberta de sintecarn...

A vegades li molestava el dolor fantasma dels inexistents nervis de la seva mà perduda, però aquest només era un altre més dels fantasmes que actualment preocupaven a Ànakin.

Es va posar dempeus. La gruta artificial on l'havia citat Nejaa Halcyon era una de les moltes que albergava en diversos nivells tot el Temple Jedi. El banc en el qual s’havia assegut estava ombrejat per les frondoses branques dels arbres que creixien al voltant de la piscina formada per l'aigua d'una cascada. Una llum boirosa penjava sobre l'estany, condensant-se sobre el camí on es trobava, en conjunt resultava un lloc encantador, però Ànakin Skywalker no estava d'humor per a llocs encantadors.

Va caminar uns passos pel sender, va frenar de cop i volta i va tornar al banc, es va colpejar el palmell de la mà esquerra amb el puny dret.

Ànakin va sacsejar la humitat que s'havia condensat en la seva capa.

Veus? Va donar mitja volta. Dos padawan, un noi i una noia, s'aproximaven pel sender, aliens a la seva presència. La seva conversa semblava molt animada, i de sobte van esclatar en riallades. Llavors es van adonar de la presència del Jedi davant al banc que era òbviament la seva destinació, i es van aturar.

–Oh. Ho sento, senyor –es va disculpar el noi–. No sabíem que hi hagués algú –la noia va somriure, nerviosa. Tots dos sabien qui era Ànakin.

Veient la noia de prop, a Ànakin li va recordar dolorosament la Padmé.

–Estic aquí per assumptes del Consell Jedi; espero que em perdoneu.

No era exactament una mentida: Halcyon estava reunit amb el Consell, així que qualsevol notícia que tingués per a l’Ànakin estaria relacionada amb això... més o menys. Però la seva frustració davant l'inesperat recordatori de la seva esposa devia ser massa evident en el seu to de veu, perquè la cara del jove va enrogir.

–Ho sento, senyor, ho sento molt –va repetir el noi. La parella va donar mitja volta ràpidament i es va allunyar.

Ànakin es va sorprendre davant la fogonada de culpabilitat que va sentir per parlar al jove d'una forma tan tallant, però va sacsejar el cap. No. Havien d’aprendre quin era el seu lloc, com ho havia après ell. Però quin era realment el seu lloc? Malgrat tots els seus estudis teòrics i la seva experiència en combat, i al sacrifici del seu braç en un combat cos a cos, ell seguia sent un padawan, i encara no sabia una paraula sobre el seu ascens a Cavaller Jedi. Feia setmanes que estava a Coruscant, estudiant i practicant les seves habilitats. Donades les circumstàncies, hagués preferit passar el seu temps amb la Padmé. No, no pensis això, es va dir a si mateix, pensa en el futur. El Mestre Halcyon tenia alguna cosa a oferir-li, per això havia organitzat aquesta trobada. Coruscant bullia de rumors aquells dies, tothom especulava sobre les noves amenaces dels separatistes. S'acostaven grans esdeveniments, i Ànakin volia ser part d'ells.

El Jedi Nejaa Halcyon. Ànakin l’havia arribat a prou bé durant el seu temps d'oci forçós. Ànakin respectava al Mestre Halcyon i no entenia què va poder anar malament en la seva missió a Bpfassh perquè conclogués de forma tan compromesa per a ell i per a tot l'Orde Jedi. Els detalls concrets de la missió es mantenien en secret, però això no impedia els rumors. Ànakin suposava que Halcyon havia estat cridat a Coruscant perquè el Consell Jedi intentava decidir el seu futur, però era massa cortès per preguntar-ho. El realment important per Ànakin era que ell semblava agradar-li, i que tenia la confiança del Mestre Jedi. Una cosa que ara podia beneficiar-lo.

Va sentir que Halcyon s'acostava i va donar mitja volta per saludar-lo en el mateix instant en què l'altre va començar a parlar:

–Un crèdit pels teus pensaments.

Tots dos van somriure.

Halcyon va passar un braç per sobre de les espatlles d'Ànakin.

–El meu jove amic –va anunciar–, porto bones notícies.

–Sí? –Ànakin va mantenir la seva actitud freda, però per dins el seu cor bategava desbocat.

No obstant això, Halcyon podia sentir l'onada d'anticipació en el jove Jedi i va somriure més àmpliament:

–El Consell Jedi ens envia a una missió. M'han donat l'oportunitat de redimir-me... No, no ho neguis, Ànakin, això és el que significa aquest encàrrec, és una prova... I he demanat que tu siguis el meu segon al comandament. El Consell està d'acord.

Ànakin va sentir una lleugera punxada de desil·lusió. Havia estat Halcyon, i no el Consell Jedi, que havia sol·licitat els seus serveis. Però el Consell s'havia mostrat d'acord, així que...

–Quina és la missió, Mestre?

–Estàs familiaritzat amb el Centre de Comunicacions Intergalàctiques de Praesitiyn, al sector Sluiss?

–No molt. Sé que és un eix vital per a totes les nostres comunicacions, però no gaire més.

–Ha estat pres per les forces separatistes. Hem de suposar que la guarnició va ser derrotada, però l'enemic s'enfronta a una armada aliada que rastrejava la flota invasora i que va aconseguir trencar el bloqueig de Praesitiyn. Ara combat contra les forces terrestres separatistes. Anem a reforçar aquest exèrcit, si és possible –va fer una pausa–. No estem segurs del nombre de tropes separatistes que hi ha implicades, però sí que és un exèrcit molt poderós. No serà una tasca fàcil.

–Qui està al comandament de la força intervencionista de Praesitiyn?

–Zozridor Slayke –va respondre Halcyon, somrient lleugerament.

–Et refereixes a...?

–Al Mateix... A la meva Nèmesi –els llavis d’en Halcyon es van retorçar formant una ganyota–. Però ens envien allà per recuperar Praesitiyn, Ànakin. Si Slayke segueix viu quan arribem, i segueix tenint capacitat de combat..., bé, estarà encantat de veure'ns. No crec que jo tingui problemes per treballar al seu costat.

Van romandre callats un llarg moment. L'aigua seguia caient a l’estany, esquitxant alegrement. Ànakin no va notar les ocasionals gotes d'humitat que una branca deixava caure sobre el seu clatell.

–Mestre, quin serà exactament el meu paper com a segon al comandament?

–Disposarem d'un exèrcit de vint mil clons. Els dividirem en dos divisions, jo supervisaré les dues, però només comandaré una, i tu l'altra. Si alguna cosa em succeís, tota la flota quedaria sota el teu comandament.

»Pots fer-ho, Ànakin, per això t'he triat –va fer una pausa i va remoure un munt de fang amb la punta de la bota–. Les nostres forces compten també amb armes i unitats de suport, així que a més de la infanteria clònica, comptarem amb petits contingents de tota la República com a part integral de l'exèrcit. Haurem d’organitzar-ho tot durant el viatge.

–Quan partirem?

–Molt aviat.

–Llavors, quin serà el nostre primer pas? –va preguntar Ànakin.

–El nostre primer pas? Doncs, tu i jo anirem a veure a algú molt especial.

***

Tota societat té els seus baixos fons.

Coruscant, la gemma de la galàxia, l'eix central de la República, comptava amb més d'un trilió d'habitants i insondables foscors sota les seves brillants espirals.

Coruscant era com un vast oceà; les ones de la superfície eren solcades per luxosos transports plens de feliços participants en tota classe de festes, mentre éssers repugnants, aliens a la llum, niaven molt més a baix, en les seves fosques profunditats. Fins allà va portar el Mestre Jedi Nejaa Halcyon a Ànakin.

El Llimac Daurat, un tuguri infecte amb una bruta barra al vestíbul, era el únic punt d'activitat d'un carreró lateral sense sortida, prop d'una artèria principal subterrània. Munts d'escombraries sembraven les cunetes i, en no haver prop altres llums que funcionessin, un cartell parpellejant subministrava una il·luminació escassa i intermitent. L'extrem més allunyat del carreró, més enllà del Llimac Daurat, estava sumit en la més absoluta foscor.

–Què fem aquí? –va xiuxiuejar Ànakin, obrint-se pas amb cura a través de les escombraries. Una sobtada cacofonia de crits guturals i soroll d'alguna cosa en ser aixafada li va arribar de l'interior del Llimac Daurat, i una criatura alta, reptiliana, va sorgir de l'interior de l'hotel i es va allunyar corrent. Preguntant-se què podia espantar a un barabel, Ànakin va buscar el sabre làser.

–Calma, Ànakin –va xiuxiuejar Halcyon, col·locant una mà sobre el braç del padawan.

El rètol sobre el Llimac Daurat espurnejà, anunciant: "EL LL MAC DA RAT". Dues de les lletres estaven trencades arran d'una baralla de borratxos.

–No crec que tinguem cap problema –va assegurar Halcyon–, no necessitem empunyar una arma. Però estigues alerta..., per si de cas.

Ànakin va mirar cap al final del carrer, on alguna cosa semblava sotjar-los. llavors va atreure la Força per rastrejar el vestíbul de l'hotel.

–Bé, dins no hi ha éssers sensibles a la Força –xiuxiuejà–, així que endavant.

El vestíbul era una ruïna. La majoria del mobiliari seguia intacte, encara que sense ocupants, exceptuant alguna cosa que roncava pesadament en un dels sofàs. Un ventilador al sostre removia mandrosament l'aire estancat. Un encarregat avorrit, amb un enorme conjunt d'orelles i una llarga probòscide, es va quedar contemplant als dos Jedi, va deixar anar una exclamació espantada i va desaparèixer sota el taulell. Hi havia diversos clients asseguts davant la barra, a un costat del vestíbul. El sòl estava sembrat de runa, restes d'una taula destrossada, de diverses cadires... i d'alguna cosa que s'assemblava sospitosament a un braç o una cama recentment amputada del tronc del seu propietari.

Una figura poc atractiva s'acomodava en un extrem de la barra. A la banda oposada es trobaven a tres clients més, tan lluny de la figura com podien estar-ho, ignorant deliberadament la seva presència.

–Grudo! –va cridar Halcyon.

El vestíbul quedà sumit en un silenci total. Fins i tot el ventilador del sostre va semblar aturar els seus mandrosos girs. El cambrer va deixar anar el got que pretenia netejar i es va amagar darrere la barra.

L’encorbada figura es va girar lentament, va baixar del tamboret i va avançar cap a ells.

Ànakin va parpellejar. La seva pell era verda i rugosa, els seus ulls multifacètics i del seu cap sorgien un parell d'antenes. Portava nombrosos ganivets en dues bandoleres que li creuaven el pit, i diversos més en el cinturó, tots guardats en les seves fundes. Un parell de pistoles làser treien el cap de les seves cartutxeres. Ànakin estava segur que portava altres instruments típics de caça-recompenses aquí i allà, ocults en diverses parts del seu cos. L'escassa llum va aixecar un reflex humit en els ganivets, allà on el metall era visible, com si haguessin estat usats recentment. Aquell ser era el rodià d'aspecte més busca-raons que Ànakin hagués vist mai... i anava directe cap a ells. Ànakin va buscar de nou el sabre làser, però Halcyon va tornar a detenir-lo. Les mans del rodià estaven buides.

Tan aviat com va arribar a la seva altura, el caça-recompenses es va abalançar cap a davant, va capturar a Halcyon per la cintura i es va posar a ballar amb ell, traçant un macabre cercle.

–Halcyon! –udolà–. M'alegra tornar a veure't, vell amic!

Va deixar de ballotejar i els dos es van abraçar amistosament.

–Et presento a Grudo –va dir Halcyon a Ànakin quant va ser capaç, de parlar– . Grudo, aquest jove Jedi és Ànakin. Saluda, Ànakin.

–Hola –obeí Ànakin amb un somriure forçat.

El rodià va deixar anar a Halcyon i es va quadrar davant seu.

–Jedi Ànakin Skywalker, el sergent Grudo a les seves ordres –va exclamar en un impecable bàsic que contrastava molt amb la seva aparença–. Encantat de conèixer-lo, senyor.

–Sergent? –va repetir Ànakin, divertit pel to militar del rodià–. No sabia que els caçadors de recompenses tinguessin rang.

Els clients, que havien estat ignorant calculadament al trio, van girar els caps per fer un ràpid cop d'ull, i després van tornar a dedicar tota la seva atenció a les begudes. Fins i tot el cambrer va treure el cap una mica del seu amagatall quan Grudo va esclatar en una estrepitosa riallada.

–Veniu –va ordenar Grudo, conduint-los fins a la barra. Els clients van ficar els seus nassos en les begudes–. Cambrer! Surt d'on estiguis amagat... Vull convidar els meus amics a una copa!

El cambrer, un humà nerviós de cara citrina, va sorgir davant d'ells.

Semblant a punt de tornar a amagar-se a la menor oportunitat, va abocar en gots no massa nets un fluid groguenc d'una ampolla que contenia alguna mena d’arrel. Grudo va alçar el seu got per brindar. Halcyon i Ànakin el van imitar.

–Aaarrgghh! Uauh! –esbufegà Halcyon després de beure. Grudo li va donar uns copets amb força entre les espatlles–. És fort! –va reconèixer el Mestre Jedi, donant-se cops al pit amb el puny.

Ànakin va donar un caut glop a la seva beguda. El líquid li va cremar els llavis, la llengua, la gola i l'estómac, on va explotar en una bola de foc abrasador. Boquejà buscant aire.

–Bé! Molt bo! –va mentir descaradament–. Gràcies, Grudo.

Grudo va riure davant el feble intent d'Ànakin per ocultar la seva incomoditat.

–No hi ha res de bo en el sabor d'aquesta beguda –va dir–. Se suposa que incapacita gamorreans, trandoshans, wookiees i altres espècies perquè els caça-recompenses rodians puguem detenir-los sense resultar malferits.

El rodià era més petit que un ésser humà normal, però Ànakin va recordar al barabel que havien vist sortir fugint i mirà sospitosament els mobles destrossats del vestíbul.

–No em sento incapacitat en absolut, Grudo. Segur que necessites tranquil·litzar una persona més gran que tu abans de capturar-la?

Grudo va riure i li va donar uns copets a l'esquena.

–És possible..., si fos un caça-recompenses.

–Sí no ho ets, què fas a Coruscant? Creia que els únics de la teva espècie als quals se'ls permetia abandonar el teu món era als caça-recompenses.

Grudo va alçar un dit rematat en una ventosa davant del seu musell peduncular, tal com un humà alçaria un dit davant dels seus llavis. Ànakin no va poder evitar el somriure.

–Si jo no t'ho dic, tu no ho pots dir –va xiuxiuejar el rodià en to conspirador. Després es va girar cap a Halcyon. –M'alegra tornar-te a veure Halcyon. I també estic encantat de conèixer al Jedi Skywalker.

–I jo em vaig alegrar molt d’assabentar-me que seguies aquí, Grudo. Encara que em sorprèn que no hagis trobat una altra feina.

–Això és desafortunadament cert –va admetre Grudo–. Costa imaginar-ho en temps de guerra, però... ja coneixes la reputació dels caça-recompenses. A un rodià honrat li resulta difícil trobar feina com a soldat. Tens treball per mi? Nejaa?

–Possiblement.

–Diuen que hi ha problemes a Praesitiyn.

Els dos Jedi es van mirar amb sorpresa.

–Com ho saps? –va exigir Ànakin.

–Circulen rumors –va grunyir Grudo sense voler comprometre’s.

–Bé, si aquí saben el motiu de la nostra missió, els separatistes també ho sabran... o no trigaran a saber-ho –va dir Halcyon sospirant. Va dirigir una mirada sospitosa a la seva beguda i va deixar a un costat el got–. Grudo no és un caça-recompenses, és un vell soldat. Ha estat a més batalles i en més campanyes que la majoria dels soldats regulars i s'ha passat la vida guiant els soldats al combat. Vull que vingui amb nosaltres. Serà un bon element per al nostre equip, sobretot a l'hora de dirigir operacions amb unitats petites –es girà cap a Grudo–. Vols venir amb nosaltres?

–Així que vosaltres dos sou els generals de la missió... –aventurà Grudo.

–Se suposa que ningú hauria de saber això –va xiuxiuejar Halcyon.

–Haureu de necessitar un bon sergent major –va somriure Grudo. –Especialment el cadell.

Passà un braç sorprenentment fort per sobre de les espatlles d’Ànakin, gairebé obligant al jove Jedi a ficar el nas dins el got.

–Prenguem una ultima copa... pels vells temps i pel futur. –Es va inclinar sobre la barra per parlar amb el covard cambrer. – I aquest cop posa'ns una ronda de bon licor!

Següent