Camí de l'aprenent (II)

Anterior

Capítol 2

Els Manikons corrien a quatre potes i s'alçaven sobre dues en atacar. Tenien uns peus roms i pesats que utilitzaven per bastonejar al seu enemic. Si s'acostaven, podien llançar un verí feridor des dels seus ulls que tenia el poder d'encegar temporalment als seus atacants.

No hi havia dubte en què Ànakin i Tru necessitarien els seus sabres làser. Abans que el pensament calés del tot, Ànakin va trobar l'empunyadura a la mà. No pensava que fos tan bona idea revelar el fet que dos Jedi estiguessin rapinyant sota la ciutat. Però no volia particularment ser bastonejat i encegat, tampoc.

Tru va saltar a la seva esquerra, i Ànakin immediatament va veure la seva estratègia. Volia evitar el cop de peu i el verí feridor, que només podia ser dirigit cap endavant. Ànakin va seguir a Tru, saltant per enfrontar-se al primer Manikon. Sabia que era un lluitador més agressiu que Tru. Necessitava evitar ferir o matar. Només havia de fer por prou als Manikons com perquè es retiressin.

–Si ataquem als seus fardells, es retiraran–, li va dir a Tru confiat–. No volen perdre el que tenen.

Ell va saltar cap endavant, anant a l’encalç del botí lligat a l'esquena en grans sacs. Rodant i esquivant els peus voladors, va tallar les tires de cuir que lligaven les borses a les seves esquenes. La maniobra requeria els tocs més precisos. Una fracció desviada, i fàcilment podria haver tallat un braç. Per això era pel que estimava l'acció d'un sabre làser. Era l'instrument definitiu. Havia vist de primera mà l'error que cometien molts estudiants Jedi. No s'adonaven de com de delicat que podia ser, com podies utilitzar-lo com una glopada d'aire. Com una ploma, no com un pal, havia dit la millor professora de sabre làser, Soara Antana.

Tres sacs van caure, escampant-se arreu, i els Manikons van udolar amb ira. Van saltar sobre les peces i van anar cap a l’Ànakin i en Tru.

Ffffffiiuuuuu!

Ànakin mai havia sentit el so d'un Manikon escopint verí abans, però no necessitava una lliçó.

–Guau, un pla realment bo, Ànakin, –va observar Tru.

Ànakin va saltar cap a la seva dreta mentre un Manikon s'aproximava fent una ganyota, alçant-se sobre dues potes. Tru va córrer cap endavant i va fer una sèrie ràpida de moviments per empènyer al Manikon cap enrere.

–Està bé, temps, –va dir Tru.

–Temps per a què?

–Nou pla. Corre.

–Bona idea. –Ànakin va anar darrere seu.

Els dos van saltar junts, utilitzant la Força per ajudar-los a arribar al cim de la muntanya de ferralla d'un salt. Van enviar una pluja de runa cap avall darrere d'ells, però van aconseguir mantenir-se drets.

A baix, els Manikons enfadats van començar a escalar la muntanya enfurismats. Però eren més pesats i més maldestres que els Jedi. La muntanya de ferralla es va començar a col·lapsar i balancejar.

Ànakin va mirar a Tru.

–Ara què?

–Saltem? –va suggerir Tru.

–És clar. Algun suggeriment de cap a on? –Estaven envoltats per altres muntanyes de ferralla, totes elles inestables. Era impossible saber si serien capaços d'aterrar fora de perill.

Un enorme Manikon estava a mig camí de pujar la costa quan va deixar anar un fragment de convertidor d'energia. Tota la muntanya es va començar a col·lapsar.

–A qualsevol part! –va cridar Tru, i va saltar a l'aire.

Ànakin li va seguir. A la meitat de l'aire, va tenir un segon per decidir el seu punt d'aterratge. Si no hagués tingut entrenament Jedi, hi havia una bona probabilitat d'haver aterrat en una pua o un tros esmolat de metall. Però va ser capaç d'avaluar i dirigir el seu descens, fins i tot mentre queia. Tot per sota d'ell estava de sobte clar. Va sentir que podia veure cada pedra, cada gra de terra i runa. Així de clara podia fer la seva visió en la Força.

Eren moments com aquest pels que vivia. L'aire nocturn, tan vigoritzant en els seus pulmons. El perill tan a prop. La Força al seu voltant. Si pogués penjar en l'aire així per sempre, ho faria.

Va aterrar amb lleugeresa, precisió, a la vora d'una muntanya, llavors va saltar de camí a terra. Al costat d'ell, Tru va aterrar fora de perill també.

Ffffffiiuuuuu!

Ànakin va saltar, tirant de Tru a un costat. El verí va passar a tan sols mil·límetres de distància.

Van mirar darrere d'ells. Tres furiosos Manikons estaven tractant de lliscar per la muntanya cap a ells. Les parts de ferralla estaven deixant-se anar i lliscant.

–Hora de marxar, –va panteixar Tru.

Van córrer. Darrere d'ells, l'enorme muntanya de ferralla va col·lapsar en un núvol de pols. El crit dels Manikons va ser terrible. Ofegant-se, Ànakin i Tru van seguir corrent. No van parar fins que van aconseguir la seguretat relativa de la passarel·la.

Es van detenir per recuperar l'alè. Havia estat a prop.

Van partir en direcció de la rampa elevadora cap als nivells superiors de Coruscant.

–Bé, si tu ho dius, –va dir Tru.

Ànakin va mirar, confús.

–Si jo dic què?

–El teu droide té un motivador en mal estat, –va explicar Tru–. Què t’ho fa pensar?

–L’interruptor reactiu segueix tallant-se. Aquest és el meu segon motivador. El primer simplement va esclatar quan el vaig enganxar. He passat dues setmanes reconstruint-lo també.

–Llavors el teu problema no és el motivador, –va dir Tru–. Has fet una comprovació del sistema plug–in sensorial?

Ànakin va sacsejar el cap.

–No li passa res.

–Potser. Però de vegades pot interferir amb l'interruptor reactiu i fer que el motivador es fongui. Va passar alguna cosa graciosa amb el vocabulador quan el primer motivador esclatar?

–Què graciós–, va dir Ànakin–. Es va tornar boig. El meu droide va començar a parlar en kyhhhsik.

–És problema teu, llavors–, va dir Tru–. L’embolcall sensorial té un curtcircuit. De vegades en els droides de protocol pot activar el vocabulador. És un problema bastant simple d'arreglar. Molt més simple que un motivador en mal estat.

Ànakin va mirar al cos alt, desmanegat d’en Tru. Tru mai li havia impressionat. De vegades Ànakin s'havia preguntat si la seva connexió amb la Força era prou forta com per ser un Jedi. Tot i així, Tru havia estat recentment escollit com Padawan per Ry-Gaul, un Cavaller Jedi silenciós i respectat. Ànakin s'havia preguntat sobre això també.

–No sabia que sabies tant de droides, –va dir Ànakin.

–No en sé. Simplement vaig agafar un parell de coses pel camí–, va dir Tru–. M'agrada llegir manuals en el meu temps lliure. Droides. Transports. Taules de circuits. Ja saps.

Ànakin li va llançar la peça del motivador.

–Aquí tens. Suposo que no necessitaré això després de tot.

Tru se'l va ficar a la butxaca de la seva túnica.

–Gràcies.

–Això és, si tens raó, –va afegir Ànakin.

–Si no la tinc, pots recuperar la peça.

Tot d'una, Ànakin va començar a entendre per què Tru havia estat escollit per Ry-Gaul. Hi havia una sensació de seguretat en Tru. Donava una sensació de calma. Això era inusual en un estudiant jove, fins i tot en un Jedi. El mateix Ànakin era conscient que se sentia confús i insegur part del temps. Ho encobria bé. Però Tru no semblava tenir un fons així. Ell simplement era Tru.

–Dóna'm un resum quan hagis acabat amb l'anàlisi–, va dir Tru.

–Del droide? –va preguntar Ànakin.

–De mi, –va respondre Tru–. No m'estàs analitzant ara mateix?

Ànakin va somriure i no es va molestar a negar-ho.

–No he arribat a cap conclusió encara.

Tru va treure una bossa de caramel figda dolç de la seva butxaca i li va llançar un a l’Ànakin.

–És una pena que els éssers vius no vinguin amb manuals. Escolta, no sóc molt mecànic, però t'ajudaré amb el problema del teu droide, si vols.

Ànakin estava sorprès per l'oferta, però no estava segur de per què. Llavors es va adonar del que era.

No passava sovint que li oferissin ajuda.

La majoria suposava que no la necessitava.

–És clar, –va dir Ànakin. Dir aquesta única paraula va obrir una porta. Ho va veure de sobte. Ho havia oblidat. Un cop havia sabut com fer amics, i havia fet amics fàcilment. Era una habilitat que havia perdut.

El seu comunicador va donar senyal, i ell va grunyir. Sabia qui era.

–On estàs? –va preguntar Obi-Wan.

Ànakin va mirar al voltant. Encara estava a bastants nivells de distància del Temple. Almenys a un parell de centenars. Si li deia això al seu Mestre, Obi-Wan sabria on havia estat, i per què.

Tru de sobte es va acostar.

–Mestre Kenobi, sóc Tru Veld. Ànakin està amb mi. Li vaig demanar ajuda amb... un assumpte personal. Estem tornant ara al Temple.

–Està bé. –Obi-Wan semblava sorprès–. Vine a veure’m, Ànakin, quant arribis.

Ànakin va apagar el seu comunicador.

–Gràcies, –va dir a Tru–. Obi-Wan no s'hauria alegrat de saber on era.

–Ni tampoc Ry-Gaul, –va dir Tru.

–Si no ets tan bo arreglant droides, per què hi eres? –va preguntar Ànakin.

–Estic ajudant a Ali Alann, –va dir Tru–. Té un ajudant droide a la guarderia ara. Necessita un nou motivador i el departament de servei tècnic està baix de recursos. Vaig pensar que li sorprendria.

Ànakin es va sentir avergonyit. Aquí hi havia lluitat per la peça per a ell mateix, i Tru estava fent una bona acció. Va sospirar. En els moments com aquest es preguntava si mai es convertiria en un Jedi. Els estudiants com Tru tenien una dedicació que ell temia que no tenia d'ella.

Es van afanyar a tornar al Temple. Era fosc i silenciós quan es van registrar. Es van dirigir cap al tub d'ascensor.

Obi-Wan va sorgir darrera de la cantonada. Va arrufar les celles quan va veure la túnica tacada d'Ànakin i la seva cara bruta.

–On heu estat? –va preguntar seriosament.

Tru i Ànakin es van mirar l'un a l'altre, llavors van començar a parlar alhora.

–Miri, Ali Alann... –va començar Tru.

–El departament de servei tècnic té escassetat... –va començar Ànakin.

Obi-Wan va alçar una mà.

–No vull saber-ho. Bona nit, Tru.

Tru va assentir respectuosament i es va afanyar cap a la seva habitació. Obi-Wan es va tornar cap a l’Ànakin.

–Ànakin, aquestes vetlles no et faran cap bé si has d’anar-te d'hora en una missió al dia següent.

–Però no tinc cap missió per a demà, –va dir Ànakin.

–Ah. Estàs tan segur d'això, jove Padawan? Pots veure en les ments del Consell Jedi?

–El Consell Jedi vol veure'ns, –endevinà Ànakin, amb l'excitació alçant-se en ell–. Vol dir que tenim una missió?

–Ja veurem–, va dir Obi-Wan neutralment–. Han sol·licitat la nostra presència abans de l'alba. Així que dorm una mica. Si veig un badall demà, et prohibiré del tot sortir dels terrenys del Temple.

Següent