La pista del Jedi (VI)

Anterior

Capítol 6

Mai em diu el que està pensant.

Per què no havia respost al seu Padawan? En lloc d’això, l’havia corregit. La ment d'Obi-Wan estava agitada, i el seu cor se sentia pesat. No sabia per què havia rebutjat els sentiments d'Ànakin, però sabia que havia estat profundament injust amb el seu Padawan.

Ànakin podia parlar tan fàcilment dels seus sentiments. Sovint parlava sense pensar, sovint deia exactament el que hi havia al seu cor. Era un comportament que no era com el d'un Jedi.

I si el corregeixo. Està bé?

Obi-Wan sabia per què Ànakin era així. Era a causa d’Shmi. La mare d'Ànakin li havia donat un gran do. Li havia donat un cor obert. Els seus sentiments eren profunds i espontanis. Això era bo. Però de vegades el portaven a actuar massa ràpid, a fer judicis ràpids.

És l'oposat a mi, va pensar Obi-Wan. Sempre ha estat difícil per a mi dir el que hi havia al meu cor.

Ànakin s'havia equivocat en dir que mai li deia res. Obi-Wan només contenia el que pensava que Ànakin no necessitava saber, igual que Qui-Gon havia fet amb ell. Obi-Wan havia començat a sospitar que les pistes d’en Wren no estaven bé, però sentia que era millor que Ànakin ho descobrís pel seu compte. Podia veure que l'ansietat d'Ànakin per trobar a Wren estava ennuvolant el seu judici. Potser Ànakin estava sent menys curós perquè no estava en una missió, sinó en un exercici.

Aquestes eren coses que no era pròpies d'un Mestre per compartir-les amb el seu Padawan. Així i tot Ànakin volia que Obi-Wan ho compartís tot.

Sospirant, Obi-Wan va liderar el camí de tornada a la seva nau. Hauria de pensar en una forma de reprendre el que havia passat. Sabia que hi havia ferit els sentiments d'Ànakin.

Obi-Wan coneixia el terreny ara i els va portar baixant la muntanya i pels turons rocosos i les praderies de manera que no haguessin de tornar pel mateix camí, la qual cosa els hauria costat temps. En dues hores, estaven caminant per la prada cap a la façana del cingle on Wren havia ancorat la nau.

–No et preocupis, –va dir Ànakin reconfortant a Flòria–. Tenim una unitat de comunicació a bord de la nau, així que... Mestre! Miri això. És bonic... –Ànakin va arrufar les celles, percebent que alguna cosa anava malament.

Obi-Wan va veure la fina boira blava que es dirigia cap a ells.

–Ànakin, mou-te!

Els reflexos d'Ànakin eren perfectes. Sense pensar, va saltar a un costat mentre Obi-Wan anava cap a Flòria. La va agafar i va saltar, accedint a la Força.

L'esprai colpejà el sòl on Ànakin i Flòria havien estat.

–Un pal d'esprai Stokhli, –va dir Obi-Wan–. Seguiu movent-vos.

–Un què? –va preguntar Flòria.

Una altra explosió d'esprai es va dirigir cap a ells. Obi-Wan va saltar de nou, encara sostenint a Flòria contra seu lateral, mentre tractava de localitzar la posició del seu atacant.

–És una arma, –va explicar Ànakin mentre corria cap a la cobertura–. Envia una xarxa de boira en esprai amb un corrent atordidor. No voldràs que et colpegi.

–Suposo que no, –va murmurar Flòria mentre Obi-Wan guanyava el refugi d'alguns penyals i l'empenyia darrere d'ells.

–Hem d’envoltar i detenir qui sigui que estigui fent això, –va dir Obi-Wan a Ànakin–. Queda't aquí, Flòria.

Ella el va mirar amb els ulls ben oberts, espantada.

–No et preocupis. Simplement torneu.

–Si et dirigeixes cap a aquells arbres, faré un tomb pels penyals i veuré si puc sorprendre a l'atacant–, li va dir Obi-Wan a Ànakin–. Recorda que el pal Stokhli té un abast de dos-cents metres.

–Fa difícil apropar-se prou amb un sabre làser, –va dir Ànakin.

–Exactament, –va murmurar Obi-Wan–. Simplement deixa-m’ho a mi. Mantingues l'atacant ocupat. I no corris riscos!

–Sí, Mestre.

Ànakin va córrer fora del refugi dels penyals. Obi-Wan va esperar un moment fins que va veure l'esprai del pal Stokhli escopir en l'aire. Ànakin va donar un salt de la Força, i Obi-Wan va poder veure que l'esprai li fallaria per centímetres.

La sincronització i els reflexos del seu Padawan eren extraordinaris. Ànakin havia sincronitzat el seu moviment de manera que l'esprai fallés, però amb tan poc marge que l'atacant estaria distret i voldria atacar de nou. La seva concentració es quedaria sobre Ànakin.

Obi-Wan es va ajupir de manera que podia mantenir el refugi dels penyals tant com fos possible. Va córrer al seu voltant, llavors va sincronitzar el seu moviment amb el segon atac sobre Ànakin. Va córrer per la praderia oberta cap a la pantalla d'arbres.

Va aconseguir arribar als arbres sense un atac. Ara la resta seria traïdor. Ànakin es mantindria fora de l'abast de l’Stokhli –esperava– però l'objectiu d'Obi-Wan era apropar-se prou com per desarmar l'atacant. Això significava que havia d'estar directament a l'abast del pal.

Obi-Wan es va enlairar a través dels arbres, dirigint-se cap on havia localitzat per última vegada a l'atacant. Sens dubte l'atacant seguiria en moviment, especialment quan ell o ella s'adonés que Obi-Wan s'havia anat. Comptaria amb l'habilitat d'Ànakin per a evitar que l'atacant es mogués massa lluny massa ràpid.

Aviat Obi-Wan es va aturar. Es va concentrar, accedint a la Força per convertir-se en un amb l'ambient al seu voltant. Els sons del bosc es van allunyar. No escoltava el so de les fulles en el vent, amb l'ocasional fugida d'un petit animal, el fregar d'una branca contra una altra. Només escoltava el lleuger so de ssiiing del pal d'esprai.

Trenta graus a la dreta. Obi-Wan es movia acuradament ara, movent-se darrere d'un tronc d'arbre a un altre. Tot just tocava terra mentre es movia, sense fer cap so.

Va veure a l'atacant davant. Era un home tursha. Obi-Wan va veure les distintives cues del cap i les mans d'onze dits lleugerament sostenint el pal Stokhli. El tursha estava just darrere de la línia d'arbres.

Obi-Wan va desenfundar el seu sabre làser i va saltar. El tursha es va girar, el seu pal Stokhli escopint boira. En lloc de saltar a un costat, Obi-Wan va saltar alt. Va anticipar que el tursha mouria el pal en un moviment d'escombrat per cobrir tant aire com fos possible, i ho va fer. Obi-Wan va navegar sobre la boira, el seu sabre làser en alt.

El tursha tenia reflexos ràpids. Es va moure cap enrere, posant-se en l'obertura, passant la línia d'arbres. Obi-Wan va veure a l’Ànakin saltar cap a ell.

Obi-Wan va baixar. Va mantenir el seu sabre làser lluny del tursha. No el volia matar o ferir-lo. Volia respostes.

El sabre làser d’Ànakin va ser atret també. El tursha es va moure una fracció, prou com perquè l'esprai del pal posés a l’Ànakin a un rang segur. Obi-Wan es va moure ràpid. Va saltar de nou, aquesta vegada afegint impuls a la meitat de l'aire. En un mètode Jedi que mai fallava a sorprendre els oponents. Donà una puntada amb un peu a l'empunyadura del pal. Li va donar un gir al seu cop, i el pal va volar lluny de la mà del sorprès tursha i llavors va girar a la meitat de l'aire. Encara que Obi-Wan no ho va planejar així, l'esprai va colpejar al tursha directament a la cara.

Va caure de genolls. Va mirar atordit a Ànakin en la praderia a l'altre costat.

–Eren... meus, –va aconseguir panteixar, abans que l'esprai li paralitzés per complet. Va caure contra el tronc d'un arbre, la seva cara congelada en una expressió sorpresa.

Següent