La Prova del Jedi (XXVI)

Anterior

Capítol 26

–No havia vist mai res tan desastrós –va comentar el soldat Vick, l'antic guàrdia de la Neelian, al caporal Raders.

La parella estava asseguda en un racó del post de comandament, intentant passar desapercebuda i sense molestar a ningú.

–Com ho saps? He passat més temps fent cua a les cantines que tu sent guàrdia, i això no és tan dolent –va replicar Raders–. El general Halcyon sap el que es fa. Li has vist combatre cos a cos.

–Tot el que sé és que això s'està enfonsant, i aquí estem nosaltres, mamant-nos el dit. Per què no li demanem al general que ens reintegri en el nostre lloc?

–Aquí estic d'acord. No m'agrada treballar amb clons. Aquests tipus em posen nerviós. No els pots veure la cara amb aquests cascos..

–Necessitem una altra missió com la de reconeixement amb el sergent L'Loxx, aquest sí és un soldat amb el que realment puc treballar. L'altra nit vam convertir en escombraries a bastants androides, oi? però el més important és no quedar-se clavats aquí, al CCT, com aquests dos ocellets enamorats. –Tots els homes del post de comandament coneixien ja al tinent H'Arman i la soldat subunitat–. No voldràs això, oi?

–No. Però tampoc vull rondar per aquí sense fer res. Hauríem d’haver anat amb aquest altre Jedi, el tal Skywalker. Diuen que ara lluita en el front. Aquí és on vull estar. Segur que no li anirien malament un parell de bons soldats.

–Serà millor que vagis amb compte amb el que demanes, amic. Però aquest Skywalker, Saps...? Sóc més vell que ell.

–Doncs fixa't fins on has arribat.

Raders va fer que sí amb el cap silenciosament. Llavors, va afegir:

–Saps el que m'agradaria ara?

–Se m'ocorren un milió de coses.

–M'agradaria un bon got d'aigua freda.

En el camp de batalla havia molt poques existències de tan preciós article.

Aplicant les normes estàndard establertes per als soldats de les diferents espècies que operen a les diferents condicions climàtiques conegudes a la galàxia, el major Mess Boulanger havia estimat que els soldats clon necessitaven uns 8 litres d'aigua cada quatre hores estàndard per mantenir un estat òptim de combat en un ambient desèrtic com el del continent de Praesitiyn; és a dir, que es precisaven 160.000 litres diaris per tot l'exèrcit sota el comandament de Halcyon. I això sense comptar les necessitats dels alts comandaments, el personal d'Estat Major i les unitats de suport. Els condensadors d'humitat, com els utilitzats en les granges de mons com Tatooine, només podien produir litre i mig diari, però eren molt voluminosos i s’havien d’instal·lar a certa distància del front per ser eficaços, ja que el normal era que quedessin sotmesos al bombardeig constant de l'artilleria enemiga. Els enginyers d’en Halcyon havien perforat l'escorça del planeta per construir pous artesans, però només eren capaços de produir uns deu mil litres d’aigua diaris; i calia tenir en compte que l'aigua obtinguda s’havia de processar per què fos potable.

La set apareix en els éssers humans quan es perden fluids corporals equivalents a l'u per cent del pes total. La mort per deshidratació sobrevé quan la proporció arriba al 20 per cent; menys encara en un medi ambient àrid. Durant l'atac contra les línies de Tonith, el dos per cent de les baixes sofertes per la infanteria clon es van deure a la deshidratació. I això comptant que les tropes d'infanteria estaven en la millor forma física possible. Cada soldat havia desembarcat a Praesitiyn amb un equip complet de combat, consistent en més de quaranta quilos d'armes i subministraments, incloent vuit litres d'aigua. Quan l’atac a les línies d’en Tonith va ser anul·lat, la majoria ja havia consumit l'aigua que portava amb si.

Mess Boulanger havia calculat aquestes necessitats amb precisió i s'havia preparat per cobrir-les. Només tenia un problema: aquest subministrament principal d'aigua, el que més necessitava en aquell moment i que requeria un immediat i continu abastiment, depenia de la flota en òrbita.

Molt per sobre de la caldera de mort i destrucció en què s'havia convertit l'altiplà del Centre de Comunicacions Intergalàctiques de Praesitiyn, les tripulacions de les naus de Halcyon treballaven amb afany per mantenir al seu exèrcit proveït amb tot allò imprescindible per a la guerra. L’intendent canós dirigia els enormes muntacàrregues, apilant subministraments i carregant-los en els transports. Un interminable corrent de subministraments descendia des de les naus fins a la superfície del planeta.

El vell Mess Boulanger havia calculat amb exactitud les quantitats d’obusos d'artilleria, peces de recanvis i racions que l'exèrcit necessitaria per actuar a ple rendiment durant una setmana, el termini de temps estimat per alliberar al Centre de Comunicacions Intergalàctiques del domini d’en Tonith. El seu personal i ell havien calculat el tonatge precís amb què reproveir diàriament a l'exèrcit perquè pogués afrontar una campanya ferotge. Un cop desembarcades les tropes d’infanteria, Boulanger havia modificat els compartiments de tots els transports d’infanteria per convertir-los en vehicles de càrrega, i els utilitzava per dotzenes per traslladar tot el material. Perquè els carregaments arribessin intactes necessitava, bàsicament, velocitat i maniobrabilitat, ja que tenia un gran problema: no podia aterrar prop de les tropes de Halcyon.

Després dels primers desembarcaments, que no van trobar cap oposició, els artillers d’en Tonith es van dedicar a bombardejar la zona d'aterratge i van aconseguir destruir diversos transports de subministraments. Això va obligar a Halcyon i als seus comandants a establir un nou dipòsit d'emmagatzematge a uns trenta quilòmetres de distància, darrere d'una cadena de pujols que servien d'escut a transports i carregament davant el foc directe de Tonith. Utilitzar aquell dipòsit no era fàcil perquè les naus havien de deixar-se caure literalment des d'uns tres-cents quilòmetres d'altura, i apropar-se fins a ell volant gairebé arran de terra per evitar els atacs. A més, els transports havien de suportar un diluvi de foc en el moment de recollir els soldats que havien combatut contra els androides separatistes. Molts d'ells es van perdre.

Odie es prémer al racó del post de comandament, al costat d’en Raders. Erk es va unir a ella.

–Hola, assassina –va saludar Raders.

Odie va fer una ganyota.

–No m'agrada aquest sobrenom.

–Acostuma’t. T'ho has guanyat –va dir Vick.

–Aquí comença a haver-hi massa gent –va apuntar Raders.

–Tens raó, per què no marxeu? –preguntà Odie.

–Nosaltres estàvem primer –va fer broma Raders.

Erk va decidir que havia arribat el moment d'intervenir.

–Estàvem farts de donar voltes pel CCT sense que ens encarreguessin cap missió. Hem pensat de venir aquí i quedar-nos una estona.

–Sí, senyor –va respondre Vick amb una cara de "A mi què m'expliques?".

–Calleu-vos aquí darrere –va tallar-los un oficial.

***

Ànakin, amb un got d'inestimable aigua freda a la mà, estava assegut al post de comandament de Halcyon, presentant el seu informe.

–Ens esperaven, Mestre Halcyon. Segons l'informe preliminar, les meves baixes inicials s'eleven a més de sis-cents morts, ferits o desapareguts. Entre els desapareguts està tot l'equip de comandos que vaig enviar per preparar el terreny. No en va tornar cap.

Va donar un glop al seu got d'aigua.

–Les nostres baixes en l'atac frontal passen de les mil, i no sabem el nombre de morts o desapareguts –va respondre Halcyon–. Hem tornat a la casella de sortida.

–Era un bon pla d'atac –va intervenir Slayke–. Ben coordinat, ben planejat i ben executat. Ningú ha de culpar-se del que ha passat allà fora. El nostre contrincant estava preparat, això és tot. La propera vegada tindrem més sort.

Acabava de tornar d'inspeccionar la línia defensiva que havia establert en la llera seca del riu. Va posar una mà a l'espatlla d'Ànakin.

–Els clons i tu lluitàreu amb valentia, Ànakin, m'alegra que aconseguissis tornar amb vida. En fi, mirem el costat bo. Fa hores que les nostres tropes han tornat i no s'ha produït cap contraatac. Això vol dir que no té recursos suficients per organitzar-ne un.

–Però seguim havent d'arribar fins a les seves posicions i desallotjar-lo d'allà –va dir Halcyon–. I sense atacar frontalment.

–Sigui que estigui al comandament sap el que fa –va observar Slayke–. Però no importa com de bo que sigui, no és millor que nosaltres tres junts, suggereixo que avisem a la nostra flota i arrasem l'altiplà.

Tots els que es trobaven prop del trio van deixar el que estaven fent i es van dedicar a escoltar el que deien. Tots pensaven el mateix.

–Però... –va protestar Halcyon.

–Sé el que vas a dir –va tallar-lo Slayke capcinejant–, que hem d’intentar protegir el Centre de Comunicacions Intergalàctiques i les vides dels tècnics supervivents. Els retenen com a ostatges, això està clar, però també ho està que la República no fa tractes amb criminals, que és el que són aquests separatistes. Si volem eradicar-los d’aquest planeta, caldrà aniquilar-los. El Centre, els seus tècnics, Reija Momen, tots... seran pèrdues col·laterals, això és tot.

–Abans he hagut d'escoltar això de "foc amic", i ara això de "pèrdues col·laterals "–va dir Ànakin, acabant de beure l'aigua. Es va passar una cansada mà per la cara–. No m'agraden tots aquests eufemismes de mort i destrucció, però després del que hem passat els soldats clon i jo, crec que el capità Slayke té raó. El que passa és que... –vacil·là mentre la imatge de la Reija Momen li passava per la ment–. Bé, té raó, i ja està.

Va fer un gest d'assentiment cap a Slayke, però es va negar a mirar el Mestre Jedi a la cara.

Halcyon va contemplar fixament a Ànakin, com si el jove Jedi hagués llançat un insult horrible. Va voler dir-li: "Què et passa?", però es va contenir. Ànakin havia passat per un calvari. Així i tot, era un Jedi.

–La pèrdua de vides en aquesta campanya ha estat terrible, ho entenc –va dir lentament–. El seu exèrcit és el que ha patit més baixes, capità Slayke, i comprenc el seu desig d'acabar amb aquest vessament de sang el més aviat possible. Ànakin, tu també has viscut una experiència terrible. Tots dos sou comandants capaços i valents, i em sento afortunat de tenir-vos amb mi. Però, escolteu bé: sota cap concepte sacrificarem les vides dels civils per aconseguir una victòria ràpida o pírrica –els seus ulls acomiadaven flames–. Recordeu que la nostra missió és salvar les instal·lacions i les persones. Ara, tornem a la feina i preparem un altre pla de atac.

–Uh... Perdoni, senyor –va intervenir el caporal Raders des del fons de la sala–. Ens estàvem preguntant quan anem a poder entrar en acció.

–Per què no els hi demanem que s'uneixin a nosaltres? –va suggerir Slayke, somrient burlonament–. Tal com està la situació, sempre pot empitjorar demanant consell als nostres homes. Conec aquests dos, a la dona i l'oficial amb el seu uniforme enrotllat al braç, i ells coneixen el terreny millor que qualsevol de nosaltres.

–Per què no? –va respondre Halcyon–. Vostès, acosteu-vos i obrin bé els ulls.

–Tu ets la que va disparar a Grudo –va comentar Ànakin mentre Odie s'acostava.

–Sí, senyor. Va ser un error. Jo... jo..

–Sí, "Foc amic". No va ser culpa teva, passa moltes vegades –la va consolar Ànakin, sense creure’s realment les seves paraules. Es va girar cap a Halcyon. –Quan tornem, vull que vinguin amb mi –i va assenyalar als dos guàrdies.

–Per què? –va preguntar Halcyon.

Ànakin va arronsar les espatlles.

–Només sé que puc comptar amb ells. Et van guardar l'esquena quan van refusar als invasors de la Ranger. I ara que han escombrat als meus comandos, necessito que algú guardi la meva.

Halcyon es va prendre el seu temps abans de contestar. Hi havia alguna cosa en el jove Jedi, un duresa que no hi era abans.

–Sí, Ànakin, tornarem. Tingues-ho per segur. No ens quedarem aquí, llepant-nos les nostres ferides –es va tornar cap a un dels oficials–, porti’ls a personal d'operacions i comencem a treballar.

Mess Boulanger es va aixecar en tota la seva curta alçada, va acariciar el seu mostatxo i va replicar:

–Comandant, estimo que necessita dos mil tones mètriques de material i subministraments per mantenir el seu exèrcit en funcionament als nivells que han arribat avui. Tinc acumulat més que suficient en el nostre nou punt d'aterratge, però mentre l'enemic ocupi les altures només podré portar fins aquí unes mil tones diàries, i, tot i així, he de dir que amb unes pèrdues inacceptables en vehicles de transport. Tenim material suficient per preparar un assalt més, després... hi haurà de retirar-se i reagrupar-se.

Els oficials reunits al voltant de la taula van meditar en silenci.

–No podem esperar a l'abastiment –va dir Ànakin–. I segueix existint la possibilitat que els reforços enemics estiguin de camí. Si aconsegueixen arribar fins aquí, l'equilibri de forces es descompensarà al seu favor.

–Hi estic d'acord –va confirmar Slayke–. Hem d'atacar de seguida i acabar amb aquest lloc. Què diu el comandant de la nostra flota? –va preguntar, dirigint-se a l’almirall Hupsquoch, comandant de les naus en òrbita.

–Estem vigilant el setge establert al voltant d’Sluis Van –va respondre Hupsquoch–. No han fet cap intent de trencar el nostre bloqueig a Praesitiyn. I, de fer-ho, seríem més que capaços d'encarregar-nos d'ells. La meva preocupació és la mateixa que la seva, comandant Skywalker, la possibilitat que els separatistes rebin reforços d'alguna altra part.

Halcyon va fer que sí amb el cap.

–Seria molt estrany que els separatistes muntessin una operació com aquesta sense un pla de contingència per reforçar el seu exèrcit. Quines precaucions ha pres contra una sorpresa, almirall?

–He disposat una pantalla de corbetes ràpides i de creuers sobre una distància de cent mil quilòmetres en totes les direccions. Les tripulacions de totes els meus naus estan en alerta màxima, amb una meitat dels homes rellevant constantment a l'altra en les estacions de combat.

–I vostè? –Halcyon va assenyalar l'oficial d'Intel·ligència.

–Des que vam anul·lar les interferències enemigues, estic en contacte permanent amb Coruscant. Tots els serveis d'Intel·ligència a disposició del Senat estan treballant al llarg de la galàxia. Cap ha trobat la més mínima indicació que s'estigui reunint una força important per a ser enviada contra nosaltres. Això no vol dir que els separatistes no vagin a fer-ho, només que no ho hem descobert encara. I la integritat de les nostres comunicacions ha estat completament restablerta, senyor. No es produiran més incidents com el d'aquest matí.

–Fixin-se en aquesta visualització –va dir Halcyon, mostrant un gràfic tridimensional del terreny situat a cent quilòmetres de la seva posició. –Reconeixement ens diu que el perímetre de l'enemic està molt consolidat allà dalt. Han escurçat les línies per ajuntar els seus recursos i defensar millor els tres-cents seixanta graus de tot el perímetre. I han acostat encara més les seves posicions al Centre perquè saben el molt que valorem les vides dels tècnics que retenen. Per això no permetrà que la flota utilitzi les seves armes contra el Centre. Significaria la destrucció completa de tot i de tots.

–Però els nostres atacs, i especialment la campanya del capità Slayke abans d'arribar nosaltres, han hagut de debilitar l'enemic –va assenyalar Ànakin–. I recordeu el que va descobrir el sergent L'Loxx durant la seva sortida: els androides de combat tenen falta de manteniment. En un moment crític, això podria comptar al nostre favor.

–Ell tampoc pot reproveir-se –va afegir Mess Boulanger.

–Exacte –va continuar Ànakin–. I en aquest medi ambient, el manteniment és clau per mantenir la potència de combat. Aquest matí, més de setze dels meus transports es van veure apartats de la batalla a causa de problemes de manteniment, però les seves tripulacions ja han aconseguit recuperar-los i tornen a funcionar, no crec que ell pugui fer el mateix. Durant la nostra retirada...

–No ens "vam retirar", Ànakin, només vam realitzar un moviment de replegament –va apuntar Slayke, somrient obertament. Alguns dels oficials no van poder contenir les riallades.

–En realitat no ens "vam retirar", simplement avançarem en direcció oposada –contraatacà Ànakin–. De totes maneres, pel camí vam trobar abandonades dues dotzenes de tancs androides enemics. Havien deixat de funcionar. Així que, malgrat les nostres pèrdues, encara tenim molt amb què plantar-los cara. Més que ell, crec.

–No podem atacar per aire; les seves línies i el seu perímetre de seguretat estan massa tancats per permetre que ens infiltrem. No anem a malgastar el nostre avantatge llançant un altre atac frontal, i no podem utilitzar l'artilleria de la flota per desallotjar els androides –va dir Halcyon, resumint les opcions òbvies.

–I, mentrestant, aquest tipus està tranquil·lament assegut, esperant els seus reforços –va afegir Slayke.

–Bé, què podem fer? –va preguntar Halcyon mirant a tots els reunits al voltant de la taula.

–Jo sé el que cal fer –va contestar Ànakin gairebé en un xiuxiueig.

Ningú va dir res. Halcyon va demanar a Ànakin que continués amb un moviment de cap.

El jove Jedi es va aixecar i va contemplar tot el post de comandament. La seva cara i les seves mans encara estaven tacades per la batalla matinal, i portava la roba bruta i esquinçada. El seu rostre mostrava arrugues i ulleres que no hi eren un dia abans.

Però la seva veu era ferma i el seu llenguatge corporal confirmava el fet que, tot i que cansat, estava disposat per al següent assalt. Seguia estant al comandament.

–Doneu-me quinze soldats clon i un transbordador, proporcioneu-me tota la cobertura que pugueu i volaré fins al turó. No directament. M’enlairaré des del punt d'aterratge i em dirigiré en aquesta direcció –va assenyalar el mapa tridimensional–. Volaré cent quilòmetres cap al Nord, fins aquest punt, i llavors efectuaré un gir tancat en aquesta direcció, tornaré a girar i arribaré des del darrere. Aterraré mentre prossegueix el bombardeig, arribaré fins al Centre i alliberaré els ostatges. Un cop estiguin fora de perill, que la flota s'encarregui de la resta.

–A veure si ho entenc –va dir un coronel, el cap d'operacions d’en Halcyon–. Està proposant atacar amb només quinze homes.

–En realitat, disset. Vull que els dos guàrdies vinguin amb mi.

–Disset, sí, senyor. I amb només disset homes espera irrompre al Centre, trobar els ostatges i evacuar-los?

–Exacte, coronel.

–Pot fer-se –va dir Slayke, colpejant la taula amb un puny–. És genial.

–Probablement també suïcida, però genial –va somriure a Ànakin.

–Però, si ni tan sols sap on retenen els ostatges... –va assenyalar el cap d'operacions.

–Sí, ho sé –va respondre Ànakin.

–I com ho sap, senyor?

Ànakin va somriure.

–Confiï en mi, coronel. Sóc un Jedi –és tot el que va dir. La cara del coronel va enrogir.

–Necessitarà a algú que conegui bé els voltants del Centre –va assenyalar Halcyon.

–Puc ser-li útil, senyor –va intervenir Odie–. He estat al Centre moltes vegades i solia patrullar per la zona.

Els oficials es van quedar mirant-la. La noia va baixar els ulls, nerviosa.

–I què feies al Centre? –va preguntar Erk.

–Bé... –Va mirar tímidament als oficials–. Coneixia algú en Defensa..., esmorzàvem junts allà i... –es va encongir d'espatlles. –Volia saber com era el Centre.

–Emporta-te-la –va dir Halcyon.

–Seria millor que porti dos transports, senyor –va apuntar Erk. –Us caldrà cobertura.

–Si tinguéssim un androide de neteja aquí, també podríem demanar-li consell –va comentar un dels oficials.

–Perdoni, senyor, però és el procediment estàndard. I si el segueix, em presento voluntari per pilotar el segon transbordador –va afegir Erk–. Ja que s’emporta a la meva companya d’esquadrilla, ha de portar-me a mi. Insisteixo.

–Els tinents no insisteixen –va dir Ànakin–. Només compleixen ordres.

–Doncs insisteixo, senyor. El conec. Conec la seva reputació. Sóc pilot de combat, un dels millors, i estic fart de caminar enganxat a terra.

Ànakin va mirar amb intensitat a Erk un instant. Llavors, va fer que sí amb el cap.

–Crec que ja he rebut les meves ordres –va dir Erk, somrient obertament.

–Però, tinent, està ferit –va protestar Halcyon.

–Ja em trobo millor, senyor. A més, sóc tan bo que si fos necessari podria gestionar qualsevol nau amb els peus.

–M'ho crec –va assegurar Ànakin–. Me l’emportaré amb la soldat de reconeixement... i dos transbordadors.

–Com vulguis –Halcyon va arronsar les espatlles–. Si no hi ha res més, traieu a tots aquests paràsits del meu post de comandament, a veure si aconseguim espai per poder respirar una mica. Quan penses partir?

–Quant els transports estiguin preparats i estudiem els plànols del Centre, senyor.

–Està bé –Halcyon es va dirigir als seus oficials–. Tornarem a llançar tot el que tenim contra les seves línies. Vull que infanteria maniobri com si anéssim a llançar-nos contra ells. Quant atraguem l'atenció de l'enemic, Ànakin s'enlairarà. Un cop hagi rescatat els ostatges i sapiguem que estan fora de perill, vostè, almirall, dirigirà tota la potència de foc de la flota contra aquest altiplà. Escombri el lloc; ja reconstruirem més endavant el Centre. Comandant Skywalker, el seu pla és molt arriscat, però crec que pot funcionar. El general separatista no esperarà alguna cosa així i no ho veurà venir. Que la Força l'acompanyi, Ànakin –li va estrènyer la mà, abans d'oferir-la als altres quatre.

–Bé, en marxa –va exclamar Ànakin.

Els dos guàrdies van fer xocar els palmells de les seves mans.

Següent