La Prova del Jedi (X)

Anterior

Capítol 10

El tinent Erk H'Arman i la soldat de reconeixement Odie Subu havien rebut entrenament de supervivència i eren molt conscients del perill que representava la deshidratació. Però cap estava preparat per fer una llarga caminada per una regió desèrtica, i els resultava molt més àrdua del que mai haguessin suposat. Una cosa era sobrevolar el desert a deu mil metres d'altura, o patrullar-lo en motojet, comptant amb un bon sistema de comunicacions i camarades a dreta i esquerra, i una altra molt diferent creuar-lo a peu sense cap mena de preparació prèvia. Encara que van intentar conservar la seva petita provisió d'aigua, el calor, la manca d'humitat i l'esgotament físic al que s'enfrontaven a cada pas, els hi provocaven més pèrdua de fluids dels que podien reemplaçar bevent.

A més, el calcinant sol era tan intens que gairebé desitjaven que els caigués a sobre una altra tempesta de sorra que esmorteís els seus rajos. Començaven a omplir-se de butllofes, fins i tot sota la roba. I la primera nit, quan la calor del dia era irradiada a l'espai, gairebé van morir congelats.

Al migdia del segon dia estaven ficats en un bon embolic. Van trobar un aflorament de roques i es van refugiar en la seva ombra.

–Descansem una estona –va grunyir Erk.

Odie no es va molestar a contestar. Només es va deixar caure, aixecant un núvol de pols. Van descansar de la intensa calor, panteixant. La cantimplora de l'Odie feia molt que s'havia buidat, però cap dels dos podia recordar quan havia succeït o qui havia llepat les últimes gotes. Els hi costava concentrar-se en alguna cosa.

Dèbilment, Erk va ser conscient que Odie li estava parlant.

–Què? –raucà. Però ella no va respondre immediatament. Va dir alguna cosa més, diverses paraules que ell no va poder entendre. Va rodar amb esforç per terra i va quedar de cara a ella–. Què deies?

–Tornem a casa, Tami –va respondre la noia–. És hora de dinar.

Tami? Oh, sí, no era un dels companys de l’Odie? Erk tenia dificultats per recordar-ho amb exactitud... De tota manera, va creure que ella l'havia esmentat en algun moment.

–Odie... –va panteixar, però també estava massa exhaust com per preocupar-se de si ella patia al·lucinacions o no. Es va deixar caure d'esquena. Odie va seguir parlant amb el seu camarada imaginari.

Malgrat l'ombra que els proporcionava la roca que tenien sobre ells, la calor els envoltava com una manta abrasadora. I, a mesura que passaven els minuts i el sol avançava lentament, fins aquesta mínima protecció va començar a desaparèixer.

Quan desaparegués del tot, es rostirien, però no podien fer res per evitar-ho.

Aviat, el sol cauria sobre ells com un forn furiós. L'aire era tan calent que fins i tot feia mal respirar.

De forma gradual, tot semblava estar succeint a càmera lenta. Erk va ser conscient que alguna cosa bloquejava la llum del sol. Va tòrcer la vista, intentant veure de què es tractava. Era enorme i desplegava les seves grans ales, emetent uns terribles gralls. Un pic gegant, ple de dents esmolades com navalles, es va clavar en una de les cames de l’Erk i la va mossegar. Erk era conscient que a Praesitiyn no existia una criatura com la que estava creient veure, però ja no li importava. Mentre allò tirava enrere el cap per empassar-se la cama, Erk va estendre el seu braç amb el última resta de les seves forces i va disparar.

***

Veure com un exèrcit prepara el seu embarcament per a una campanya és una de les experiències més excitants que hi ha a la vida, només superada pel fet que et disparin i fallin. A Grudo, el rodià, li havien disparat moltes vegades, però era capaç de captar l'emoció del moment mentre contemplava la flota de Centax afanyar-se per a la guerra.

Les tropes de què disposava la República es xifraven en només vint mil clons, que ara embarcaven en les naus; per fortuna, les forces navals eren una potència considerable i consistien en molts cuirassats... Els suficients, va pensar Halcyon, per trencar el setge de la flota separatista que bloquejava Praesitiyn. La situació en la superfície del planeta era una cosa molt diferent, però arribar fins a ella hauria de ser relativament fàcil, o això esperava.

Halcyon havia triat com nau insígnia a la Ranger, una fragata pesada de classe Centax. Construïda en les drassanes especialitzats d’Sluiss Van i equipada als molls de Centax I, la Ranger era una nau ràpida i poderosa, equipada amb el últim en armament i sistemes auxiliars. Halcyon va celebrar el seu primer consell de guerra en aquella nau, mentre la flota es preparava per a la partida.

–Les tropes d'infanteria que desplegarem consisteixen en vint mil clons. Formarem dues divisions. Jo comandaré una, i Ànakin l'altra. Tal com ho veig, cada divisió hauria d'estar composta de quatre brigades de quatre batallons, cadascun format per quatre companyies d'infanteria. Això ens donarà major maniobrabilitat en l'atac i...

–Crec que saps més del que estàs demostrant, Halcyon –el va interrompre Grudo–. No m'estranya que et derrotessin tan fàcilment... –va notar que Ànakin el mirava amb una intensitat ferotge i va canviar el seu enfocament–. Divideix sempre les teves forces per tres: tres brigades de tres batallons, amb tres companyies cadascun.

–Què? –va preguntar Halcyon.

–Crec que entenc el que vol dir –va apuntar Ànakin–. Dues terceres parts davant i una darrere. No només és la formació militar estàndard, sinó també una estructura potent. Com més homes componguin les teves formacions, de més força de combat disposaràs. Ataques amb dues brigades, batallons o companyies, i mantens una a reserva.

»Com a mínim és el que diuen tots els textos que he estudiat.

La riallada d’en Grudo va contrastar amb el trompeteig del seu musell mentre sacsejava el cap de costat a costat.

–Et tornes vell, Halcyon... Has oblidat coses que fins i tot el més jove sap!

–Llavors, em corregeixo –va assentir Halcyon, penedit–. Organitzarem les nostres tropes en una formació triangular. I ara, anem amb la logística –va continuar dient amb rapidesa.

Ànakin va atendre amb interès.

Els dies següents van ser un remolí d'activitat. Els dos Jedi i el seu company rodià no van trigar a funcionar com un equip ben engranat. Grudo seguia a Ànakin a tot arreu, injectant activitat allà on creia que era necessari, però sense intervenir molt més. La infanteria clon havia estat distribuïda en diversos transports per minimitzar les pèrdues si algun d'ells era assolit i destruït, així que el trio va estar molt ocupat movent-se entre les naus. Per la nit es trobaven a la cabina d’en Halcyon per repassar els detalls del dia.

Una tarda, Halcyon va preguntar a Ànakin:

–Estàs familiaritzat amb les capacitats dels soldats especialitzats? –es referia als cinquanta comandos clon embarcats a bord del creuer de combat Teyr.

Ànakin va assentir. Els comandos clon eren entrenats per a ser utilitzats en les missions més perilloses, pel que posseïen un grau de pensament independent i d'iniciativa personal molt superior al dels soldats clon ordinaris, equipats amb vestit de combat i armes més avançades, eren capaços de combatre pel seu compte amb èxit. Però amb un comandant Jedi al capdavant, el seu potencial com a força de xoc era virtualment il·limitada.

–Llavors, són teus –va dir Halcyon–. Agafa a Grudo i vagin a la Teyr per conèixer-los millor.

Sorprès i complagut, Ànakin no va perdre temps en viatjar fins al creuer.

Abans d'això ja s'havia fet càrrec de la seva divisió, entrevistat amb els diferents caps de brigades, batallons i companyies, presentat als seus homes, passat revista i fet preguntes sobre blindatges, equip i armes. Grudo li havia assessorat en aquests assumptes i li havia llegit els informes que havien enviat els comandants de divisió.

–Ets el seu líder –li va dir el rodià–. Els soldats no respecten a un comandant que no conegui les seves armes, el seu equip i les seves tàctiques millor fins i tot que ells. Però, recorda: encara que tots els clons són com germans, germans bessons, cadascun d'ells creu que ell és el millor.

»Funcionen més si actuen amb els seus propis oficials, mai combatrien sota les meves ordres. Sota les teves sí, és clar, ja que ets un Jedi. Però, encara que et respectin com a Jedi, has de demostrar-los que també t’han de respectar com a soldat.

»Has de demostrar-los que saps el que estàs fent, abans d'entrar en combat. –Ànakin va posar la seva major obstinació, i fins i tot Grudo va quedar impressionat per la forma en què es relacionava amb les tropes. Ara, mentre es dirigien a la Teyr, el jove Jedi se sentia més confiat, i molt ansiós per conèixer als comandos clon sota el seu comandament.

El capità a càrrec dels comandaments els va cridar a l'ordre quan Ànakin va entrar a l'hangar, abans d'intercanviar salutacions amb ell.

–Descansin! –va ordenar.

Ànakin va obrir lleugerament les cames i va ajuntar les mans a l'esquena, mentre mirava als soldats que formaven davant seu. A jutjar per les marques verdes en les armadures, hi havia dos sergents en el grup.

–Sóc el comandant Ànakin Skywalker –començà–. Heu estat assignats a la Segona Divisió que jo dirigeixo. Servireu com a part del meu batalló de xoc, sota la meva direcció personal. Capità, no informarà a cap altre oficial durant aquesta campanya ni rebrà ordres de cap. Assignaré diferents missions segons sigui la situació tàctica de Praesitiyn. Però no els hi demanaré fer res que no pugui fer jo mateix. Està clar?

–Arrrrruuuhh! –van cridar els soldats a l'uníson, acabant amb un pesat redoblament de botes a la coberta. Tot el compartiment va vibrar amb el ressò dels seus crits.

El capità es va permetre un lleuger somriure.

–Els meus homes estan preparats, senyor!

Ànakin va mirar a Grudo, el rostre exhibia el seu somriure rodià.

–Capità, que els seus homes ocupin les lliteres que els han estat assignades. Més tard voldré inspeccionar la seva armadura de combat, les seves armes i el seu equip.

Ànakin va passar la resta de la nit inspeccionant les tropes. No va trobar pols, greix o armes brutes. El capità va seguir a Ànakin durant tota la inspecció amb un datapad preparat, però mai va rebre ordres d'escriure res en ell.

Durant el viatge de tornada a la Ranger, Grudo es va inclinar cap a Ànakin.

–Has fet una bona feina. Vas donar la impressió que havies de donar i no vas ser mesquí, com ho haurien estat uns altres. Els soldats aprecien això. Lluitaran per tu, puc assegurar-t’ho.

Sentint el seu pit ple d'orgull i excitació, Ànakin va repassar el Codi Jedi mentalment: No hi ha emoció, hi ha pau... Un Jedi no actua per interès personal..

Hi era per fer un treball; més encara, un treball que podia costar la vida als seus homes. Es va dir a si mateix que faria bé en recordar el seu entrenament. Era un Jedi i faria que l'Orde se sentís orgullós d'ell. Va prendre alè i es va refugiar a la Força, buscant serenitat.

Següent