Camí de l'aprenent (IV)

Anterior

Capítol 4

El transport del Senat va lliscar cap a l'òrbita al voltant de Radnor. No se li permetia a cap transport aterrar al planeta. Portarien un petit creuer a la superfície.

Ànakin va abaixar la mirada al planeta. Des de l'espai, semblava blau verdós, i sabia que els vasts mars cobrien gran part de la superfície. Les masses de terra principals eren petites, i semblaven com si els mars al seu voltant se les anessin a empassar.

Hi havia visitat altres mons després de convertir-se en Padawan. Ja no li sorprenia quan veia planetes en els quals les seves superfícies estaven dominades per oceans i mars. De petit, no podia imaginar mars que s'hi poguessin estendre tan lluny com l'ull podia veure. A Tatooine, havia viscut en un oceà de sorra.

–És difícil d'imaginar, oi? –Va dir Tru, colant-se en els seus pensaments–. Quan baixes la mirada cap a un planeta, vull dir.

–Què? –va preguntar Ànakin.

–El sofriment, –va dir Tru–. Tot sembla pacífic des de l'òrbita. Llavors baixes aquí, enmig de les coses, i tot canvia.

–En quantes missions has estat? –va preguntar Ànakin.

–Les suficients, –va dir suaument Tru–. Les suficients com per haver vist el que he vist. Les suficients com per saber que en veuré més.

Semblava una endevinalla. Tot i així, estranyament, Ànakin sabia el que volia dir. Cada missió li feia sentir molt més gran. Cada missió li havia exposat a la tristesa i la ràbia i al dolor. No obstant això esperava amb ànsies la següent, i la següent. Això era el que Tru volia dir.

–Aquesta és la meva primera missió. –Va dir Darra Thel-Tanis darrere d'ells. Ella no havia dit molt durant el viatge, estudiant en el seu lloc els materials d'investigació que el Consell els havia proporcionat. Tenia uns ulls vius, de color òxid i un tros de tela brillant entrellaçat en la seva llarga trena de Padawan. La seva energia guspirejava. Ànakin gairebé podia sentir-la en l'aire quan estava a prop–. Així que depenc de vosaltres dos per fer-me quedar bé. –Darra li va fer a Tru i a Ànakin un somriure animat.

Obi-Wan es va acostar i va posar una mà a l'espatlla d'Ànakin.

–És hora d'abordar el creuer.

Els quatre equips Jedi –Ànakin i Obi-Wan, Tru i Ry-Gaul, Darra i Soara, i Ferus i Siri– es van obrir pas fins a la plataforma de càrrega. Es van acomodar en el creuer i Siri va prendre els controls.

Ferus Olin va seure al seu costat, la llum brillant en les metxes daurades del seu pèl dens fosc. Ànakin va veure el seu perfil. Estava estrictament emfatitzat en el Temple Jedi que cap estudiant era millor que un altre. Els diferents estudiants tenien dons diferents. Tot i així, Ferus els tenia tots. Era calmat i brillant, un atleta físicament dotat, i popular amb tots els estudiants. Era un parell d'anys més gran que Ànakin, i els Mestres encara estaven parlant d'ell molt després que hagués arribat a esdevenir un Padawan.

Hi havia resultat excel·lent en tot el que havia provat. Tot i això, cap estudiant estava gelós d'ell. Li admiraven i volien ser com ell. També era popular amb el Consell Jedi. Ànakin sabia que esperaven grans coses d'ell. No hi havia ningú al Temple que digués el nom de Ferus sense elogis.

Excepte Ànakin. Hi havia alguna cosa en Ferus que no li agradava. Això no era apropiat, és clar. No era cosa d'Ànakin que li agradés o no un estudiant. Jutjar estava prohibit en l'Orde Jedi.

Tractava de controlar el sentiment. El controlaria. Sabia bé que no podia ser un Jedi sense fer-ho.

Siri va maniobrar expertament amb el navili baixant al lloc d'aterratge de Tacto. Va arribar ràpid i va envoltar-lo amb el navili, aterrant amb un toc a terra lleu com un murmuri que Ànakin va admirar. Tots els Jedi eren excel·lents pilots, però era estrany trobar algú que s'aproximés a la tasca tan artísticament com la Siri.

–Un aterratge genial–, li va dir Ànakin. Obi-Wan simplement va sospirar.

Siri va activar la rampa d'aterratge, i van baixar en fila cap a la superfície del planeta. Ry-Gaul portava el maletí que portava les medicines necessàries. Ànakin es va estendre amb la Força per percebre el que pogués sobre la missió que tenien per davant. Va intercanviar una mirada amb Obi-Wan. La Força era fosca aquí. La por s'havia aferrat a la població d'ambdues ciutats... i amb la por arribava la desesperació, la ràbia, i el caos.

Els radnorans eren una espècie humanoide, baixos d'estatura i d'aparença corpulenta. Diversos oficials de seguretat uniformats van esperar a la plataforma de transport. Un radnorà vestit amb una unicapa blanca es va afanyar cap endavant.

–Benvinguts, Jedi. Ens alegrem de veure'ls. La ciutat de Tacto està sota un gran estrès. –Ell es va passar una mà per sobre el cap ple de cabells marró i rinxolat–. La gent no creu que hi hagi espai suficient en les naus.

–Qui ets? –va preguntar bruscament Soara Antana. Era famosa per la seva falta de tacte. Les seves poderoses mans descansaven lleugerament en el seu cinturó.

–Disculpin-me. Hauria d’haver-me presentat. Sóc Galen, el coordinador dels esforços de rescat. Els oficials han abandonat el planeta, així que suposo que ara jo estic al comandament. Només queda una petita força de seguretat. Jo vaig heretar aquest treball... normalment sóc un científic. La majoria dels meus companys s'han anat. Jo em vaig oferir voluntari per ajudar amb l'evacuació. La meva germana Curi s'ha anat al Sector d'Aïllament per ajudar-hi. –Galen es va girar cap als oficials de seguretat–. Quedeu-vos aquí amb la nau Jedi.

L'oficial líder va fer que sí.

–Afirmatiu.

–Deixin que els porti al post de comandament d'emergència–, va dir Galen.

Galen va començar a caminar per la plataforma d'aterratge, donant ràpids passos amb les seves cames curtes, musculades.

–Els rumors vénen i van diàriament. Les naus es retarden. Les naus no vénen. No hi haurà espai suficient. Tractem de mantenir la informació fluint, però és difícil. Molts s'han anat, i els que queden estan espantats.

–Com estan les coses en el Sector d’Aïllament? –va preguntar Soara Antana.

–Pitjor, –va dir Galen bruscament–. Les comunicacions són erràtiques. El núvol tòxic aparentment ha interferit amb els nostres sistemes de comunicació. Nosaltres...

Tot d'una, van escoltar el rugit de motors. Es van girar just a temps per veure el seu transport elevant-se de la plataforma d'aterratge i brunzir ben alt.

Galen es va girar cap a ells, la seva cara rodona i vermellosa, tot d'una pàl·lida.

–Els oficials de seguretat han robat la seva nau. Ho sento molt. Les coses aquí estan molt malament. Fins i tot els oficials estan en pànic. Per què no anaven a estar-ho? Tothom ho està, i el seu propi líder ha fugit. Però no es preocupin... tinc un transport en un lloc segur. Està a la seva disposició.

–Acceptem la seva oferta agraïts, –va dir la Siri.

–Podem anar-hi després que vegin el post de comandament, –va dir Galen, començant a caminar de nou.

–Podem assegurar a la seva gent que les naus estan de camí i que hi ha lloc per a tothom. Quin és el seu major problema en aquest moment? –va preguntar Obi-Wan.

–Tinc massa problemes per escollir-ne un, –va dir Galen–. El govern és pràcticament inexistent. Els oficials de seguretat... els que queden... estan en perill de desbandar-se. Poden veure que la lleialtat s'ha evaporat de Radnor.

Van sortir a un bulevard i es van trobar al centre de la ciutat. Els carrers estaven sinistrament buits. Ocasionalment passava un radnorà, caminant ràpidament. Van veure passar una família, els seus sacs lligats fermament contra els seus pits, amb mirades furtives que donaven testimoni el seu pànic.

Van passar per botigues i cases saquejades. Les portes estaven trencades i les finestres aixafades. Qualsevol que passava tenia almenys un blàster prominentment exposat al maluc o lligat al pit.

Ànakin mai havia vist res com això. Gairebé podia olorar la por en l'aire.

Van caminar al costat d'un petit creuer espacial, el seu interior bombardejat i el seu motor saquejat.

–La majoria dels transports que quedaven han estat destruïts. –Va explicar Galen–. Hi ha hagut multituds frenètiques desesperades per sortir del planeta.

–Parli'ns dels saquejadors, –va dir Soara–. Té alguna pista de qui són i on tenen la seva base?

–No, –va dir Galen–. No tinc temps d'esbrinar-ho. En qualsevol cas, no tenim una força de seguretat per controlar-los. Puc dir-los que els exploradors d'alguna manera han robat un petit exèrcit de prototips de Droides de Combat d'un laboratori d'investigació. Utilitzen els droides per controlar la situació mentre roben els béns.

El comunicador d’en Galen va donar senyal, i ell va contestar. Després d’intercanviar un parell de paraules, es va tornar cap als Jedi.

–És la meva germana, Curi. M'agradaria que veiessin això.

Un holograma en miniatura d'una petita radnorana va aparèixer. Només podien entreveure un pèl fosc arrissat com el d’en Galen sota el vestit de bio-aïllament blanc que portava. Cada centímetre del seu cos estava cobert, amb el material estenent-se sobre les seves botes. Una màscara transparent estava sobre la seva cara i cap. L’holograma parpellejava, i algunes de les paraules no eren clares.

–... Tres morts avui de personal mèdic. No som suficients com per encarregar-nos de... Necessitem les noves medicines tan aviat sigui possible. Si us plau digues-li als Jedi...

L’holograma va parpellejar i es va apagar.

El missatge podia haver estat confús, però el pànic controlat en la seva veu estava clar.

–Hauríem de dirigir-nos allà immediatament, – va dir Soara.

–Puc portar-los fins la porta d'energia que divideix els sectors, –els hi va dir Galen–. No està lluny. Puc subministrar-los vestits de bio-aïllament.

Van arribar a una botiga protegida per diversos radnorans amb blàsters. Un rètol a la finestra anunciava: vestits bio-aïll 5.000 karsems.

–Cinc mil karsems és el salari de tot un any, –va assenyalar Galen–. Tenim sort de tenir vestits per a vostès. Estan amagats. No els guardo al centre de comandament, perquè ja ha estat atacat per saquejadors buscant vestits.

Tot d'una, van escoltar el so de crits que venien del carrer per davant.

Galen semblava nerviós.

–Ara què?

Els Jedi no es van aturar per preguntar. Mestres i Padawans van carregar cap endavant, corrent cap a la font del so.

Van envoltar una cantonada. Davant hi havia una gran casa d'aspecte pròsper. Les seves finestres havien estat bastament cobertes amb panells de duracer. La porta havia estat tancada amb gruixos taulers de duracer que l'entrecreuaven.

Cap dels intents de fer de la casa una fortalesa havia funcionat. La porta havia estat rebentada cap a dins. Dues de les finestres tenien el duracer tort. Els exploradors estaven tirant béns per les finestres.

Vint Droides de Combat com cap que hagués vist abans Ànakin estaven rodant en formació. Tenien sistemes repulsors elevadors avançats, permetent-los moure’s amb una velocitat sorprenent sobre la superfície del sòl. Mentre protegien a un grup apinyat, els radnorans sistemàticament van carregar els béns saquejats en gravitrineus.

Un radnorà era a terra en un bassal de sang escampant. Una dona es va ajupir sobre ell. Hi havia nens a prop, ancorats en el lloc, mentre una altra dona gran tractava de retenir-los fora de perill.

Ànakin va veure tot això d'un cop. La seva mirada va abastar al nombre de droides, el nombre d'exploradors, els radnorans que havien de ser protegits, i els possibles angles d'atac. Sabia que cada Jedi havia observat el mateix. Els droides tenien un moviment fluid que mai havia vist abans. No maniobraven d'una forma erràtica, programada. Era gairebé com si tinguessin elegància inclosa en els seus sensors, i la seva taxa de precisió amb el blàster era molt major que en els habituals Droides de Combat.

Un dels exploradors radnorans els va veure. Ànakin va veure els seus dits volar sobre un dispositiu remot ancorat al seu cinturó. Cinc dels droides es van moure per envoltar als exploradors per protegir-los. La resta va rodar i va anar directament cap als Jedi en formació d'atac.

Següent