Secrets dels Jedi (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

Obi-Wan va mirar la Siri.

–Quant combustible tenim? –Siri va vacil·lar. Va fer un cop d'ull a Taly.

–Digues-ho, –va dir Taly–. Jo també necessito saber-ho.

–Dues hores. Tot just teníem el combustible suficient per arribar a Coruscant...

–Cancel·la la reversió, –va dir Obi-Wan–. Hem de desmantellar l'equip.

–Deixa-m’ho veure, –va dir Taly amb impaciència. Obi-Wan li va indicar i va assenyalar un esquema al visor de dades–. Hi ha dos llocs per intentar desmantellar-lo, en l'interruptor, o a la font. L'únic problema és...

–Que si fas alguna cosa malament, es destruirà la nau, –va dir Taly, assentint amb el cap.

Siri es va inclinar sobre la pantalla de dades. Quan va tornar a parlar, el seu rostre estava molt a prop d'Obi-Wan. Ella ràpidament es va allunyar.

–Aquest tipus de coses no són el meu fort, –va dir–. No sé de motors, Obi-Wan no sé com fer-ho.

Obi-Wan no els coneixia tampoc molt bé, però va decidir que era millor no dir-li això. Ell, com qualsevol altre Jedi, podia diagnosticar problemes, fins i tot si l'ordinador de bord no funcionava. Ell sabia la manera d'eludir els sistemes i jugar amb un motor subllum. Però això estava molt per sobre de les seves capacitats.

–Puc tractar de trobar el punt de contacte del dispositiu, –va dir–. Si tan sols poguéssim posar-nos en contacte amb el Temple algú em podria aconsellar a través d'ell!

Però no hi havia cap servei de comunicació en l'hiperespai.

–Podem enviar un senyal de socors al Temple, –va dir la Siri–. Almenys hauríem de fer-ho, perquè sàpiguen que estem en problemes. –Fins i tot si no ens poden ajudar. Obi-Wan sabia exactament el que no deia la Siri.

Ella es va inclinar i envià el senyal de socors.

Taly estava fullejant diagrames a la pantalla.

–Vull estudiar aquest esquema per un temps.

Taly es va acostar més per poder concentrar-se. Ells van veure com estudiava esquemes i lectures. Després es va donar volta.

–Eh, nois? Us faria res no estar tan a sobre meu? Això no ajuda que em concentri.

Obi-Wan es va acostar a un altre visor de dades. Ell i Siri van estudiar la mateixa informació que Taly.

–No sé què fer, –li va confiar Obi-Wan a ella–. Jo podria estudiar aquesta informació una i mil vegades, i no crec que ho pogués resoldre.

–Ja se't passarà alguna cosa pel cap, –va dir la Siri–. O a mi, o a Taly, concentrem-nos.

–Tenim dues hores, –va dir Obi-Wan.

El temps semblava arrossegar-se, però de sobte, havia passat una hora. Obi-Wan va tractar de no mirar el crono en el panell d'instruments, però els segons passaven al seu cap. Taly tenia el cap entre les mans.

–Hi ha una cosa que podem intentar, –Taly va dir finalment–. Interrompre el procés de reversió durant l'últim cicle i revertir-lo. Després, començarà de nou, però aquesta vegada, canviant a l'energia auxiliar.

–En altres paraules, tu actives l'explosió, a continuació, la cancel·les, i esperes que no es reactivi durant un temps, –va dir Obi-Wan.

–Però no tenim manera de saber com de ràpid que tornarà a rearmar-se, –assenyalà la Siri finalment–. Nosaltres podríem acabar volant igualment.

–Aquest és el perill, –va admetre Taly.

Obi-Wan i Siri van intercanviar una mirada.

–Almenys el pla d’en Taly ens dóna una oportunitat, –va dir Obi-Wan.

Taly va tancar les seves mans en punys.

–Jo hauria de ser capaç d'entendre això! Jo hauria de ser capaç de desmuntar-lo!

Obi-Wan li va posar la mà a l'espatlla.

–Taly, tot està bé. És molt enginyós. Molt detallat. Cap de nosaltres pot desmantellar-lo.

–Esperarem fins a l'últim minut, per assegurar-nos que no podem tenir una altra idea. Llavors podrem seguir endavant amb aquesta, –proposà la Siri–. D'acord?

–D'acord –Va dir Obi-Wan.

Taly va assentir amb el cap, el seu rostre estava pàl·lid.

Era una aposta amb la qual podien pagar amb les seves vides, i ells ho sabien.

Però no tenien res més per provar.

Taly es va asseure a l'altra banda de la cabina. Hi havia accedit a l’holomapa i estava simplement fullejant quadrants de l'espai, un darrere l'altre, mirant als punts de llum que indicaven planetes i llunes.

Siri havia desaparegut de la cabina. Ella havia estat mirant a la pantalla de dades. Hi havia baixat al compartiment del motor i havia repassat els manuals d'operacions. No se li havia passat res per alt. Obi-Wan sabia com se sentia d'impotent mentre ho feia. Ells no estaven acostumats a sentir-se d'aquesta manera.

Se'n va anar en la seva recerca. Ella estava arraulida al celler de càrrega, a terra, embolicada en una manta. Sense dir paraula, va obrir la manta perquè Obi-Wan pogués lliscar al seu costat. Feia fred. Es va acordar de les hores del matí que van passar a la cova, veient sortir el sol.

–Crec que ens hem topat amb una cosa que no podem resoldre, –va dir la Siri–. Que no se suposa que pogués succeir.

–Yoda diria que els Jedi no som infal·libles. Només estem ben preparats.

–Bé preparats, estem, –va dir la Siri suaument en l'argot de Yoda–. Infal·libles, no som.–

Es van riure suaument.

–Quan arribi el moment, estarem junts, –va dir Obi-Wan.

Ell li va allargar la mà. Siri va baixar el cap a ell. En tocar-se, alguna cosa es va moure entre ells, un corrent que els feia sentir-se vius.

Per fi va sentir el que era tocar-la. Es va adonar que havia estat pensant en això durant diversos dies. Potser per anys. Ella estenia els seus dits al voltant de la seva mà, fort però suau, com ell sabia que ho faria. Podia sentir la forma dels ulls de poll al palmell de la seva mà per la seva formació amb el sabre de llum, però la pell dels seus dits era suau. Suavitat i força. Hi havia sabut que sentiria això.

Quelcom es va trencar, brollant, dins d'ell. Se sentia ple de sentiments, tot i que no podia nomenar-los. No podia atrevir-se a imaginar el que fos. No obstant això, de cop i volta era més real que qualsevol altra cosa en la seva vida. Més real que el perill en què es trobaven. Més real que els Jedi.

–Siri.

La seva veu era un murmuri.

–Jo també ho sento.

Ella va girar la seva cara davant de la seva. Tenia els ulls plens de llàgrimes. Ella mig es va posar a riure, mig cridar.

–No és graciós? No és d'allò més estrany?

–No, –va dir Obi-Wan–. Això sempre ha estat allà. Només que mai ho vam voler veure. Des d'aquella primera vegada que vaig parlar amb tu, quan estaves tan enutjada amb mi per deixar als Jedi, –va dir Obi-Wan–. T’estaves menjant un tros de fruita. Vas acabar de menjar-te-la mantenint la teva mirada fixament en mi, com si jo no t’importés.

Siri es va posar a riure.

–El recordo, vaig anar a per tu. Et volia fer enutjar.

–Tu em vas posar furiós. Sempre sabies com fer-ho.

–I jo sé que tu sempre et comportaves tan rectament. Això em va posar furiosa massa vegades. Moltes vegades.....

–I llavors ens vam fer amics.

–Bon amics.

–I ara, –va dir Obi-Wan, sense atrevir-se a respirar, –ho som?

–En una nau condemnada, –va dir la Siri–. Així que suposo que la pregunta és, què hem estat?

Ella li va estrènyer la mà. Es va inclinar cap endavant i va posar els seus llavis contra la seva galta. Ella no li va fer un petó. Ella només va descansar allà. En aquest instant, Obi-Wan va sentir alguna cosa: una connexió que l'unia a ella, no importava com. Siri. Volia dir el seu nom en veu alta. Volia que mai es moguessin d'aquest pis fred. Volia tocar les puntes dels seus cabells brillants com la seda i respirar l'olor que sortia de la seva pell.

–Passi el que passi, –va murmurar contra la seva galta, els seus llavis càlids i suaus, més suaus del que mai podria imaginar-se, –sempre recordaré això.

Següent