Secrets dels Jedi (XXIV)

Anterior

CAPÍTOL 24

–Això és ridícul, –va dir Ànakin quan es van quedar sols en les seves habitacions. Després d'haver fet una escombrada per assegurar-se que no estaven sota vigilància de cap tipus–. Ell ens manté com a ostatges, esperant que nosaltres puguem resoldre els problemes del seu negoci.

–És cert –va admetre Obi-Wan.

–Estem perdent el temps, –va dir la Siri, que sonava tan impacient com Ànakin.

–No m'agrada perdre el temps. Ell està prenent avantatge sobre nosaltres, i ho sap.

–El trenca-codis podria marcar la diferència per a la República, –els hi va recordar la Padmé–. És vital que l’aconseguim. No és una cosa per la que valgui la pena una mica d'espionatge?

Siri va llançar la seva motxilla de supervivència amb un gest irritat. Es va estavellar contra el terra. Obi-Wan li va dirigir una mirada curiosa. Havia vist la Siri ser impacient moltes vegades abans, com a conseqüència d'un fet però no hi havia cap raó pel seu estat d'ànim en aquest moment, que ell pogués identificar.

–Bé, també podríem començar ara, –va dir Ànakin–. Taly va dir que ens obtindria una llista dels executius que tenen accés a la seva oficina privada. Fins llavors, vaig a fer una ullada, fer-me una idea del lloc.

–Jo hi participaré, –va dir la Padmé–. Potser puguem trobar alguna cosa per seguir endavant.

La porta va xiular darrere d'ells. Els paquets de supervivència de la Siri s'havien enganxat a la pota d'una taula, i quan ella va tirar d'ells, part del contingut de la taula es va vessar a terra. Ella li va donar un cop de peu per la seva desobediència.

Obi-Wan es va inclinar i suaument va desenrotllar la corretja de la motxilla de la pota de la taula.

–Estàs enutjada amb el paquet, amb la taula o amb mi?

Siri es va asseure a terra i el va mirar.

–No vaig pensar que hauríem de ser aquí.

–Només per un dia.

–Un dia pot ser massa temps, encara si és el suficient. Què he de saber sobre les intrigues corporatives? –va grunyir la Siri–. Jo no sóc la Jedi correcte per aquest treball.

–Tu ets la Jedi correcte per a qualsevol treball–. Obi-Wan va seure al costat d'ella a terra–. Què és el que et passa?

–Jo t'ho acabo de dir.

–No, no ho has fet.

Ella el va mirar, amb la barbeta col·locada per davant. Defensiva, desafiant, molesta.

Després va deixar escapar un sospir i va sacsejar el cap amb tristesa.

–Te'n recordes, –va dir ella –a la cova, quan jo volia ajudar-lo a escapar?

Obi-Wan va sentir que se li escapava l'alè. No havien parlat d'això en gairebé vint anys. El tema de la missió amb Taly estava massa a prop del que havia succeït entre ells.

Va mantenir la seva veu igual.

–Un dels nostres molts conflictes.

–Què bé li va fer testificar? –li va demanar Siri–. Una aliança de caça-recompenses es va trencar. Alguns caçadors de recompenses van anar a mons presó. No els he seguit la pista, però aposto a què alguns d'ells estan lliures ara. Els seus pares van ser assassinats, i ara mira’l. Mira en el que aquell nen es va convertir. És inestable, un home ple de sospites, amargat, que només es preocupa per la riquesa i el poder. Però per dins, el noi està encara aquí, jo ho sento, i encara noto el seu dolor. Et vas donar compte de la seva oficina? L'escriptori, els llums? Què et recorden?

Obi-Wan va negar amb el cap, desconcertat.

–Les dues llums de color taronja, –va dir la Siri en veu baixa–. La taula d'or.

Obi-Wan va deixar escapar un sospir.

–Cirrus. Els dos sols, la mar d'or.

–No s'ha oblidat del que va perdre ni per un minut, –va dir la Siri–. I si l’haguéssim deixat marxar? Què hauria passat si li haguéssim permès créixer en una família amorosa?

–Els Jedi no s'ocupen de possibilitats.

Siri va negar amb el cap, exasperada.

–Obi-Wan, per l'amor de les estrelles, que em pots irritar com ningú. Els Jedi no es converteixen en generals en guerres galàctiques que afecten tota la galàxia. Els Jedi no veuen als seus companys Jedi ser trossejats en grans batalles. Les coses han canviat. Tu ho has notat?

–Sí, –va dir Obi-Wan en veu baixa–. M'he adonat. Però jo encara no crec que mirar cap enrere i qüestionar les decisions que vam prendre fa vint anys sigui alguna cosa útil o justa.

–Una vegada, per a mi, no hi va haver preguntes, només respostes, –digué la Siri. A mesura que el seu estat d'ànim s'alterava, els seus ulls blaus brillants passaven a ser d’un blau marí. Hi havia oblidat el que va passar, però el color dels seus ulls indicava la profunditat dels seus sentiments–. He canviat. Ara m’ho pregunto tot. Ja he vist massa, em temo, allò en el que s'està convertint la galàxia. –Ella va tornar la seva mirada directament cap a ell–. Mai mires cap enrere i et preguntes si el que has fet a servit d'alguna cosa? Jo em pregunto si hi ha res que podria haver fet d'una altra manera.

–Aquest és un lloc perillós per a un Jedi, –va dir Obi-Wan–. Fem el que fem, com Qui-Gon solia dir.

–Qui-Gon va viure en una època diferent, –va dir la Siri. Va recolzar el cap contra la paret–. Quan Ferus estava amb mi, ens vam anar a una missió a Quas Killam, a la vora mateix de la Vora Mitjana. Vam anar a supervisar les converses de pau entre dues faccions del govern que estaven intentant formar una coalició. En un costat hi havia un càrtel que controlava gran part dels subministrament del planeta de Trínium, un mineral utilitzat en la fabricació de sistemes d'armes. Era molt important, i això va fer a molts killamis molt rics. Nosaltres vàrem supervisar les negociacions, i vam veure formar-se un govern de coalició. Una missió molt reeixida. Però Ferus em va dir: alguna cosa no està bé aquí. El càrtel ha fet massa concessions. És com si ells sabessin alguna cosa que nosaltres no. I em va dir: què podem fer? La nostra missió està feta. Els Jedi no interfereixen en política planetària. I tenim molts llocs per anar. Estic segur que tu li hauries dit el mateix a Ànakin–. Siri es va aturar. Ella va sospirar–. Al començament de les Guerres Clon, la Federació de Comerç va treballar en aliança amb el cap d'aquest càrtel per fer-se càrrec del govern de Quas Killam. Ara posseeixen totes les fàbriques, i les mines de Trínium. Molts dels killamis que no estaven en el càrtel van acabar sent assassinats pel càrtel. Molts altres d'ells van ser obligats a treballar a les fàbriques.

–He sentit això de Quas Killam, –va dir Obi-Wan–. Estàs dient que podria haver-se evitat?

–No ho sé, –va reflexionar la Siri–. Però que hagués passat si m'hagués quedat? Què hagués passat si jo hagués observat una mica més de prop, preguntat una mica més? Sabem que els separatistes i el Comte Dooku van plantar les llavors. Estan disposats a esperar anys per obtenir resultats. Ells s'estaven preparant per això, mentre nosaltres anàvem en missions de pau. I si haguéssim escoltat millor i des de fa més anys, llavors hagués tingut el mateix impacte?

Obi-Wan va negar amb el cap.

–T’estàs demanant massa a tu mateixa. De tots nosaltres.

–No has respost a la meva pregunta, –va dir la Siri.

–Pregunta?

–No mires cap enrere?

Mirar cap enrere? Per descomptat que sí, tot el temps. Sobre tot sobre Ànakin. En un moment en què haurien d'estar més propers, estaven més separats que mai. Què podria haver fet diferent? Hagués girat la cara lluny del que no volia veure? Ànakin era encara el seu padawan, però Obi-Wan era tot just el seu Mestre. Ànakin s'havia anat a un lloc on Obi-Wan no podia arribar-hi. Tenia la sensació de ser mantingut a ratlla per un arnès que portava molt temps gastat. Un d'aquests dies Ànakin podria alliberar-se... un pensament que donava calfreds a Obi-Wan. Però Obi-Wan va decidir ignorar els pensaments d'amistat.

Però no volia dir-li a Siri aquestes coses. Què hagués dit, fa tants anys? Serem companys. No, millor amics. Ella no estava disponible per a les confidències. Si ell li vessava el seu cor a ella, a on aniria a parar?

–Miro cap enrere, –va dir, tractant de trobar les paraules que volia–. Però em dic que la galàxia es va fer forta amb aquests fets, no em lamento.

Per alguna raó, la seva resposta l’omplí de tristesa. Podia veure-ho en els seus ulls.

–Sí, –Va dir ella–. Tinc el deure. Això sempre m'ha salvat.

Ella va saltar als seus peus. En un instant, el seu estat d'ànim havia canviat i estava de tornada al propòsit Jedi que millor coneixia.

–Parlant d'això, tenim vint hores. Serà millor que comencem.

Següent