La Prova del Jedi (XIV)

Anterior

Capítol 14

“Benvolguda...”. No, això era massa impersonal. Va tornar a començar. “Amor meu...” No, no, massa vulgar. Va pensar insegur què dir a continuació. Va provar amb: "Et trobo a faltar més del que puc expressar amb paraules. El meu cor està ple d'amor per tu, la més estimada, la més dolça...".

Va seguir escrivint amb el mateix to durant cert temps en un full de plastifí; llavors es va aturar i va rellegir l'escrit. No, no, no!, semblava un adolescent patètic! Era la seva esposa, una senadora, una heroïna, una dona, la companya d'un Cavaller Jedi o d'un home que aviat ho seria..., si no moria abans, Ànakin Skywalker va seure a la cabina de la Ranger. D'aquí a poques hores es traslladaria fins a la Neelian, una corbeta que acompanyava els transports. Halcyon romandria en la Ranger per liderar l'atac, mentre Ànakin dirigia les tropes de desembarcament. Llavors, els creuers pesats del Mestre Jedi obririen un forat en el bloqueig enemic, un forat a través del qual Ànakin i els seus homes poguessin baixar cap a Praesitiyn. Gràcies als sistemes IAE, Identificació Amic/Enemic, no afectats pel bloqueig de comunicacions, sabien que almenys una part de la flota de l’Slayke havia sobreviscut a la batalla inicial i seguia orbitant Praesitiyn en conflicte amb les altres naus separatistes.

Slayke va rebre els seus propis codis IAE quan va ser perdonat per reclutar un exèrcit propi amb el qual atacar als separatistes, i comissionat per actuar pel seu compte com a corsari. Aquests codis contenien tota la informació possible sobre cada una de les naus de la seva flota: Nom, classificació, armament, complements i altres detalls. Cada nau va ser equipada amb un transponedor que, quan se li preguntava amb el codi IAE apropiat, responia donant la seva pròpia identificació. Així s'identificava com una nau aliada i evitava els incidents per "foc amic", que ocorrien amb massa freqüència en la calor de la batalla. Halcyon confiava que, un cop començat l’atac, les naus de l’Slayke s'unirien a les seves i, juntes, aconseguirien trencar el bloqueig. De moment, el cordó situat al voltant d’Sluis Van no semblava moure’s; les coses podrien complicar-se si aquestes naus participaven en la batalla.

La zona d'aterratge de Praesitiyn havia estat marcada: un terreny encatifat situat a la plana, més enllà d'un riu sec, just sota l'altiplà on es trobava el Centre de Comunicacions Intergalàctiques.

Halcyon havia triat aquell lloc, i no el propi altiplà, perquè creia que una batalla tan a prop del Centre podia acabar fàcilment amb la destrucció de les instal·lacions i la mort dels tècnics que, presumiblement, es trobaven presoners dels separatistes.

Halcyon i Ànakin, els seus comandants, les tropes i les tripulacions que componien la flota havien fet tot el que estava a les seves mans per preparar-se davant la imminent batalla. Ja era el moment de descansar.

En unes quantes hores, la flota arribaria al seu punt de destinació, el sector de l’espai que envoltava a Praesitiyn i que els capitans havien escollit perquè les naus assumissin formació d'atac. La flota enemiga ja devia estar al cas de la seva imminent arribada; feia temps que navegaven dins la zona morta on eren impossibles les comunicacions amb la resta de la galàxia. De fet, Halcyon estava a mig informe per al Consell Jedi quan l'equip va deixar de funcionar, signe inequívoc que havien entrat a la zona d'influència hostil.

Ànakin va arrugar el plastifí i el va tirar al triturador. Va treure un altre full. Un Jedi no sent por, desesperació, soledat. Sabia que la batalla podia guanyar-se i que la seva divisió es portaria bé: Grudo li ho havia dit moltes vegades, i el rodià coneixia molt bé els exèrcits i els seus comandants. La veritat era que Ànakin havia realitzat un ràpid però intensiu estudi de l'art del comandament, emprant per a aquesta tasca cada hora disponible de cada dia des que la flota es va posar en trànsit. També s'havia submergit amb entusiasme en tots els aspectes de la gestió militar. Mai va sentir desesperació; tenia la meta posada en la propera batalla. La raó i la justícia estaven de part seva, i havien de vèncer. Estava impacient per conèixer al llegendari capità Slayke. I no creia estar sol en això. La seva relació amb Halcyon, que li tractava com a un germà petit, havia crescut i ara era més estreta. I Grudo, el fidel, sòlid i fiable vell rodià, havia romàs tan a prop seu durant el viatge, que van acabar fent-se companys inseparables.

Ànakin Skywalker no era aliè a la por, al dolor, a la desesperació i la ràbia, però havia deixat enrere tot això, en una altra vida. Va començar a escriure de nou: "Estàs amb mi, amor meu. Sento la calidesa del teu alè a la meva galta i oloro l’aroma del teu cabell i de la teva roba mentre pressiones el teu cos contra el meu. Ens vam enfrontar junts a la mort i la vam vèncer, amor meu. Demà, encara que torni a enfrontar-me amb ella, el teu amor m'acompanyarà i em sostindrà en... ". Va seguir escrivint algun temps. Sovint, en aquest viatge, havia tingut la temptació d'utilitzar la seva considerable sensibilitat en la Força per contactar amb la Padmé. Potser ho hauria aconseguit, però ni tan sols ho va intentar. Allò hagués suposat un abús inexcusable de seus poders com a Jedi, i en haver trencat la seva promesa casant-se amb la Padmé, estava disposat a no tornar a trencar-la per satisfer simples desitjos personals. Així i tot, mentre escrivia, les parets de la seva espartana cabina van semblar esvair-se, i es va veure reunit de nou amb la seva estimada Padmé al costat del bell llac de Naboo, on es van consagrar vots d'amor i companyia eterns.

En acabar la carta tenia un nus a la gola. La va rellegir. La seva lletra no era fàcil de desxifrar, però una cosa tan personal com allò no podia deixar-se en mans d'un mitjà electrònic que podia ser llegit per qualsevol altra persona. Era privat i seguiria sent-ho. Va sacsejar el cap i va somriure. No puc creure que hagi escrit això.

Es va eixugar la llàgrima que estava a punt de brollar del seu ull, va pestanyejar i va mirar al seu voltant. Bé, aquí estava de nou, entre les planxes d'acer de la seva petita cabina. Va sentir el suau brunzit dels motors de la Ranger a través de les planxes de la coberta que escalfaven les plantes dels seus peus. Allò sí que era real.

Ànakin va doblegar diverses vegades i amb cura el full de plastifí, i la va segellar. Va escriure en les dues cares: "PERSONAL. PER A LA SENADORA AMIDALA", i la va col·locar amorosament en una de les butxaques interiors de la seva capa. Abans de marxar cap a la batalla la deixaria sota la custòdia del capità de la Neelian, amb la resta dels seus objectes personals, perquè fos lliurada si moria en combat.

Es va estirar a la llitera i va tancar els ulls, però no era moment per dormir. Halcyon havia estat d'acord en què, en lloc de prendre una llançadora fins a la Neelian, Ànakin pilotés seu propi Delta-7 Aethesprite.

Bé, si no podia tenir la Padmé, almenys tenia un caça estel·lar, i passaria les hores següents jugant amb ell.

***

Una flota de guerra mai dorm. La tripulació de les naus pot ser que dormi quan no està de servei, però la flota en si sempre està desperta, sempre està alerta, i en la vigília de les hostilitats, els soldats dormen per torns en els seus llocs de combat. La tensió recorre la flota de tal manera que les naus individuals i les seves tripulacions són com parts d'una vasta criatura vivent, d'un depredador a punt de saltar sobre la presa que ha rastrejat a través de les profunditats de l’espai. Només que, en aquest cas, la presa podia regirar-se.

També les tropes de clons sentien la tensió, tot i que no afectés significativament al seu estat mental. Fins i tot Grudo podia sentir-la. Per al Mestre Jedi Halcyon era una sensació familiar i estimulant, però no mereixia perdre unes hores de son per ella.

Halcyon havia celebrat ja l'última reunió d'Estat Major amb els seus capitans, i aquests van partir a les seves respectives naus. Tot estava preparat. L’espera final havia començat.

Quan Halcyon va despertar, després d'un breu somni, va seure a la cabina i va escriure: "Estimats Scerra i Valin...". Era l'última d'una sèrie de cartes que havia escrit a la seva esposa i el seu fill per ser lliurades si moria..., tot i que esperava poder fer-ho personalment un cop acabés l'expedició. Les escrivia a mà perquè no les pogués llegir ningú més i mantenir fora de perill –per ara– el secret de la violació del seu jurament Jedi. En acabar la carta, la va doblegar, la va segellar i la va afegir al paquet que formaven una dotzena més com aquella. Pensar en la seva esposa i al seu fill li confortava.

Va apartar a un costat el pensament dels seus éssers estimats. Feia tant de temps que estava separat d'ells que el dolor s'havia convertit en una sorda pulsació en les seves entranyes. No era bo pensar en aquelles coses.

Es va estirar. Havia de veure a Ànakin, xerrar amb ell una última vegada, animar-lo i animar-se mútuament. El jove Jedi estava resultant ser tot un comandant per dret propi. Oh, tothom sabia que era valent, ho havia demostrat en les batalles de Geonosis i Jabiim, i en altres situacions desesperades. A Jabiim, el Canceller Suprem Palpatine en persona li va ordenar que abandonés el camp de batalla després de més d'un mes d'intensos combats, el va obligar a abandonar als seus amics i a ajudar en l'evacuació. I Ànakin va obeir l'ordre, encara que fos de mala gana.

El dolor, la derrota i la mort no li eren aliens. Sabia que tenia un destí, i que aquest destí era manar. El jove Jedi posseïa una enorme sensibilitat cap a la Força; era brillant fins a la genialitat.

Halcyon estava segur que Ànakin seria un Mestre Jedi, i que fins i tot s’asseuria en el Consell. I ara demostrava la seva aptitud per al comandament, la seva habilitat per al lideratge, aquesta inefable qualitat personal que convenç als altres que un sap el que està fent i que, si el segueixen, aconseguiran el seu objectiu. Li havia observat diàriament i estava segur que Ànakin havia superat les seves emocions, deixant-les enrere.

Halcyon es va posar dempeus. En aquell moment, Ànakin només podia estar en un lloc.

–Com va això, Ànakin?

Sorprès, el jove va sortir de la cabina del seu caça estel·lar, l'Àngel Celeste II.

–Només feia uns ajustos d'última hora –va saltar del caça i es va netejar les mans amb un drap–. Estic preparat.

L'hangar estava tranquil. Les altres naus, llançadores sobretot, havien estat afermades davant la imminència de la batalla. La parella es va asseure sobre unes caixes buides.

–Unes quantes hores més i haurem arribat –va dir Halcyon–. Tens a deu mil soldats sota el teu comandament. Com et sents?

–Preparat –Ànakin es va donar un copet al genoll–. A punt.

–Està bé el teu braç?

–Mai ha estat millor –Ànakin va flexionar els dits per demostrar-ho–. Mestre Halcyon, volia preguntar-te una cosa..

–Bé, què és? –Ànakin va dubtar abans de parlar: –Grudo em va parlar de la teva persecució de l’Slayke i..., bé, volia preguntar-te... –es va encongir d'espatlles–. Per què vas lluitar aquell dia amb ell? No em refereixo al motiu de la baralla, sinó a per què ho va fer de la forma en què ho va fer.

–M'ho he preguntat moltes vegades –Halcyon va aspirar aire profundament–. Mai vaig voler anar a la recerca de l’Slayke, saps? Uns creien que era un rebel, altres el consideraven un pirata. Però jo creia que feia el que la República havia d'haver fet. Tenia plans per anar-me'n a casa i... –es va contenir–, i visitar uns amics, descansar, però el Consell em va triar per comandar la corbeta judicial que enviarien a per Slayke, i jo vaig haver d’obeir les ordres, complir amb el meu deure, fer el que havia jurat que faria. Els Jedi no tenim vides personals ni famílies, com els altres.

La seva veu va adquirir un to d'amargor que va sorprendre a Ànakin, ja que ell mateix se sentia així en aquells moments. Va tocar inconscientment la butxaca de la capa on es trobava la carta adreçada a la Padmé.

–Així que –va prosseguir Halcyon–, quan vam arribar al lloc on havia aterrat la nau de l’Slayke, vaig saber que no es trobava a bord, i mig vaig sospitar que la presència de Grudo allà, amb els seus ganivets preparats, només formava part de una maniobra de distracció en el seu pla. En aquell moment vaig pensar que només intentava desviar la meva atenció dels boscos, on jo creia que s'ocultaven Slayke i la seva tripulació –va riure obertament–, però ja no m'importava res.

El jove Jedi va quedar desconcertat per l'emoció continguda en la veu del Mestre Jedi.

–Ànakin, puc confiar en tu? –El Mestre Jedi semblava mortalment seriós, i els seus ulls estaven enfosquits per la tristesa. Ànakin va voler dir-li: "És clar que pot confiar en mi". Però, de cop i volta, no va saber si podia assegurar-ho amb tanta rotunditat.

–Endavant –va acabar dient, insegur.

–Coneixes la raó per la qual se suposa que els Jedi no han de tenir una connexió emocional amb els altres, oi? –va preguntar Halcyon.

Ànakin no va respondre: la pregunta era retòrica. És perquè les emocions ennuvolen el judici i poden fer que un Jedi dubti del que és el seu deure, dubti en dur a terme les difícils tasques que ha jurat realitzar. Bé, jo he fallat aquesta prova.

Nejaa Halcyon li va parlar a Ànakin de la seva esposa i del seu fill.

Al principi, Ànakin no va saber què dir, només boquejar sense dir paraula davant l’home que s'havia convertit en el seu mentor. Halcyon va deixar anar una rialleta i va tancar la mandíbula del jove.

–Vas obrir la boca tan ràpid que vaig pensar que t'havies dislocat la mandíbula –va fer broma, abans de sospirar–. Així estan les coses. Ets l'únic que ho sap. L'hi diràs al Consell Jedi quan tornem?

–No –va xiuxiuejar Ànakin, sense saber molt bé què més respondre i intentat controlar la seva veu–. Crec que Yoda ja ho sap..., o ho sospita. No se li escapen moltes coses –llavors, la culpabilitat i la sinceritat van ser més fortes que ell–. A més, si jo informo del teu, pots compensar-ho informant del meu.

I li va parlar a Halcyon del seu matrimoni amb la Padmé.

Va ser el torn de Nejaa Halcyon de quedar amb la boca oberta.

Quan va poder recuperar la paraula, va preguntar:

–Casat? Tu? –capcinejà, sorprès–. Així que et vas casar amb ella quan vau estar junts a Naboo, oi? Ni tan sols Obi-Wan Kenobi ho sap?

Ànakin va enrogir mentre la vergonya sorgia de les profunditats del seu cor.

–Ha estat... difícil ocultar-li-ho –va dir–. Obi-Wan és el meu Mestre... i el meu amic. Detesto mentir-li!

–Ho sé, ho sé –va assentir Halcyon–. Hem anat contra tot el que se'ns ha ensenyat, contra tot el que significa ser un Jedi... –la seva veu es va trencar.

–Però jo no crec estar fent alguna cosa dolenta! –va esclatar Ànakin–. Vull dir... Mentir si és deshonest, sí, però estimar no ho és! Estimar a una altra persona no ho és! No em sento menys Jedi perquè estimi la Padmé!

–Jo també he hagut de lluitar amb això –va reconèixer Halcyon–. A vegades em pregunto si Yoda no sap això meu..., això nostre. Però, si és així, per què em va triar el Consell per comandar aquesta expedició? I per què va permetre que et nomenés el meu segon quan compartim aquest temible secret? No érem els únics Jedi disponibles. Hi havia més en el Temple, i podien haver convocat als altres. Per què van actuar així? –Va mirar a Ànakin i va quadrar les espatlles–. Et diré el que opino. Crec que ens estan donant una oportunitat de provar-nos davant nosaltres mateixos..., per així dir-ho. I estic començant a pensar que aquesta missió pot ser només una simple prova -semblava estar a punt d'afegir alguna cosa, però va tancar la boca i es va posar dret–. Aviat serà hora d'enlairar-nos, jove amic. Hora de demostrar de quina pasta estem fets.

–Suposo.

Ànakin també es va aixecar de les caixes i, mentre s'estrenyien les mans calorosament, es va preguntar quina prova realment tindria pensada el Consell per a ells.

Següent