La Prova del Jedi (XXX)

Anterior

Capítol 30

La pols tot just s'havia posat després de l'aterratge d’en Halcyon, quan Zozridor Slayke i tot el seu Estat Major van córrer cap a ell, abans fins i tot que els androides de manteniment envoltessin la nau. El Jedi va obrir la capota i va respirar l'aire calent i sec de Praesitiyn. Es va passar una mà per la cara per netejar-se els vidres secs de sal deixats per la seva suor... i les seves llàgrimes. Se sentia exhaust, tant físicament com emocionalment.

Slayke i un dels oficials van pujar per l'ala i van estendre les seves mans, oferint-li ajuda. Halcyon la va necessitar per aconseguir sortir de la cabina.

–Increïble! Meravellós! La flota enemiga és un caos i s'està retirant. I les nostres tropes estan desmantellant els seus androides de combat aquí, a la superfície de Praesitiyn. Ha estat una victòria completa, senyor. Mai vaig creure que viuria per veure un èxit com aquest.

Slayke va donar uns copets alegrement a l'esquena d’en Halcyon mentre el sostenia dret, ajudat per l'oficial. Dotzenes d'oficials i soldats s'arraïmaven al voltant d’ells, intentant donar la mà al Jedi amb paraules de felicitació. Feia tot just uns minuts que el destí de tota la campanya es mantenia en precari equilibri; ara s'havia decantat a favor seu, i davant d'ells tenien al responsable d'aquest canvi.

–No he estat jo, ha estat Ànakin –raucà Halcyon. Fins i tot ell es va sorprendre del so de la seva veu, que pogués parlar si més no. Va alçar una mà per demanar silenci a la multitud–. El comandant Skywalker va destruir el vaixell insígnia enemic i va fer caure la balança del nostre costat..., encara que li hagi costat la vida. I també va ser Ànakin qui va capturar al cervell que controlava l'exèrcit androide –va fer una pausa i va capcinejar–. Comparats amb ell, capità, vostè i jo només som un parell de vells i esgotats peons en aquest negoci de la guerra.

La multitud va romandre immòbil, muda.

–Sabia que aquest noi tenia alguna cosa especial –va dir Slayke, trencant el silenci.

Els androides de manteniment van arribar brunzint i sotragant, dubtant si havien apropar-se al caça amb tants éssers vivents al seu voltant.

–Que algú desconnecti aquestes coses, no fan més que interposar-se en el camí d'un home –va grunyir Slayke. Va passar el braç per sobre de les espatlles d’en Halcyon i el va guiar amb amabilitat a través de la multitud que feia pinya darrere d'ells, mentre es dirigien lentament cap al post de comandament–. Li agradaria recuperar la Plooriod Bodkin, general? Halcyon es va aturar i va fingir pensar-s’ho un instant.

–No, capità, vostè se la va guanyar... Potser no d'una manera decent, però sí justa. Està en bones mans.

–Expliqui'm el que va passar –va demanar Slayke.

Halcyon es va aturar.

–Acosteu-vos –va exclamar, dirigint-se a la multitud. Hi havia recobrat la calma–. El que ha fet aquest jove Jedi, quedarà escrit per sempre en els annals dels Jedi.

Ara hauré de buscar a la Padmé i dir-li que el seu marit ha mort, va pensar.

Ja tindria temps de preparar-se per a una missió tan amarga. Llavors va reparar en l’Odie, que es trobava a prop seu, al costat de l’Erk i els dos guàrdies. Les seves galtes també estaven plenes de llàgrimes.

–Acosteu-vos –li va indicar, gesticulant.

–Jo també? –va preguntar Raders, assenyalant-se a si mateix.

–Sí, els quatre –va confirmar Halcyon somrient–. Ells van lluitar al seu costat allà dalt, a l'altiplà –va dir en veu alta perquè tots poguessin sentir-ho, mentre assenyalava amb el cap cap al turó on les forces d’en Tonith havien combatut fins al final–. Expliqueu-nos el que va passar allà i jo us explicaré el que ha passat a l’espai.

–Bé, senyor –va començar Odie–, es va portar com tot un exèrcit..

La notícia sobre la mort d'Ànakin l'havia commocionat. Li va resultar difícil no plorar mentre narrava la seva part de la història.

–Mai havia vist res igual, senyor –va afegir el soldat Vick–. Va destrossar a tot un exèrcit d'androides, res podia aturar-lo. Va combatre igual que vostè en la Ranger, senyor, només que..., que ell va acabar amb molts més androides–. Va dirigir un somriure de disculpa a Halcyon.

–Com et dius, fill? –va preguntar Halcyon.

–Soldat Slane Vick, senyor, i aquest és el meu caporal, Ram Raders.

–Bé, ara aneu a descansar. Ens espera una intensa tasca de neteja per davant.

A poc a poc recuperava l'aplom. La ferida en el més profund del seu cor seguia bategant dolorosament, però el deure li reclamava i les cicatrius emocionals de la guerra sanarien en el moment oportú.

Es van encaminar novament cap al búnquer de comandament.

–Algú demana permís per aterrar –va anunciar algú. Va mirar cap a l’horitzó, escudant-se els ulls amb una mà–. Està arribant una nau, senyor.

Sembla un Delta-7.

Tots van escrutar el cel.

–Sí, és un Delta-7, –va confirmar Halcyon. –A mesura que s'acostava i la mida de la nau augmentava, el Jedi es posava més i més rígid. No podia ser!

–Reconeix aquest caça?

Slayke va arronsar les espatlles.

–Fa la impressió que ha rebut molt càstig. Suposo que serà un la seva flota.

La fatiga d’en Halcyon havia desaparegut. Va córrer cap al lloc triat pel caça per aterrar. Els altres el van contemplar atònits i, primer lentament, un a un o en parelles, i després com una incontenible riuada, van acabar per seguir al Jedi. Quant la multitud es va apartar de la nau d’en Halcyon, els androides de manteniment van començar a reparar-la.

El Delta-7 va surar un segon sobre el camp d'aterratge i va acabar per descendir verticalment, aixecant un espès núvol de pols que es va empassar a tots els presents. La coberta de la cabina estava picada i socarrimada, així que no podien distingir al pilot. El fuselatge es veia ennegrit, i la major part de la pintura s'havia cremat, per la qual cosa era difícil determinar els colors originals. Els dos canons d'estribord de la nau havien desaparegut completament.

–És ell –va xiuxiuejar Halcyon, aferrant el braç de l’Slayke–. És ell! –va assenyalar el símbol parcialment destrossat d'un vehicle de carreres de beines al costat de la popa–. És Ànakin! Com és possible? –va esclatar en riallades i va començar a colpejar l'esquena de l’Slayke.

Aquest el mirava com si s'hagués tornat boig.

–Però, ens vas dir que..

–No, no! Estava equivocat! Aquest és l'Àngel Celeste II d'Ànakin. El reconeixeria en qualsevol lloc –va deixar anar el braç de l’Slayke i es va abalançar cap a l'ala de la nau. Va colpejar amb totes les seves forces la coberta de la carlinga–. Ànakin! Ànakin!

Els oficials que es trobaven a prop van poder sentir uns febles cops a l’interior de la cabina.

–Porteu a un androide de servei fins aquí, ràpid! –va cridar Halcyon–. La coberta està fosa. Vinga, vinga, porteu una d'aquestes coses!

Gesticulà impotent cap a l’Slayke, qui, somrient àmpliament, es va acostar per ajudar-lo.

Un droide de manteniment va rodar fins a situar-se a la seva altura, però només estava programat per encarregar-se dels trens d'aterratge i de l'armament.

–Algú de manteniment ha d’ordenar-los que s'encarreguin primer de la coberta; si no, estan programats per encarregar-se de les coses en un ordre preestablert –va explicar Halcyon–. Algú té una palanca?

Frustrat, va empunyar el seu sabre làser.

–Fes-te’n cap endavant tot el que puguis –va cridar al pilot. I va començar a tallar la coberta exterior.

Quan van poder veure el cap del pilot a través del forat, Slayke es va posar un parell de guants, va apartar suaument a Halcyon i es va asseure a cavall sobre la coberta.

–Sabia que més aviat o més tard podria ser útil per a alguna cosa –va dir.

Es va escopir teatralment les mans, va somriure obertament a Halcyon, va aferrar la coberta amb les dues mans i va començar a estirar-la. Al començament no va passar res. Els músculs de l’Slayke es van tensar visiblement sota la túnica, i el seu rostre va adquirir un intens color vermell; les venes es van marcar en el seu coll, i un grunyit va sorgir d'allò més profund del seu pit.

Un androide de cos extensible es va aixecar fins a arribar al nivell de la cabina i va exclamar:

–Puc ser d'ajuda, senyor?

–Fuig –va grunyir Slayke. I un segon després, la coberta es va desprendre.

El pilot es va treure el casc i va somriure als dos homes.

–Hola, Mestre Halcyon. Capità Slayke –va dir Ànakin, estenent una mà– . Els faria res treure’m d'aquí?

–Pots explicar-nos com ho vas aconseguir? –va preguntar Halcyon.

Estaven asseguts en el post de comandament. Ànakin, amb les cames esteses i una enorme garrafa d'aigua gairebé buida recolzada en un colze, es va passar una mà llardosa pels cabells.

–Bé, saps que m'agrada trastejar amb les màquines. Així que li vaig instal·lar a Àngel Celeste II un motor hiperespacial –es va encongir d'espatlles–. En l'últim segon, abans que detonés el míssil, el vaig connectar i vaig saltar –va fer espetegar els dits–. Pa menjat.

–Però, senyor –es va interessar un dels oficials–, com va saber quan havia de desconnectar?

Ànakin es va aixecar, va beure de la garrafa fins a buidar-la i es va netejar les gotes de aigua dels llavis amb el dors de la mà.

–Potser que sabia com era el terreny abans de veure’l, com quan corria en les carreres de beines –es va encongir d'espatlles–. La Força, suposo.

–Senyor? –va intervenir Erk, sortint del cercle que envoltava a Ànakin. Odie es va situar al seu costat–. Ens agradaria demanar-li un favor.

–Us garanteixo que, si depèn de mi, podeu donar-ho per fet –va contestar Ànakin–. Vosaltres direu!

–Miri, senyor, necessito un company d'esquadrilla. I ha de ser algú en qui pugui confiar. Ja sap el que és això, volar i enfrontar-se a les batalles de la vida. Un home ha de saber valer-se per si mateix, però sempre necessita algú que li guardi la cua. Veurà...

–Comandant Skywalker –va interrompre’l Odie–, voldria vostè casar-nos?

Següent