Camí de l'aprenent (XII)

Anterior

Capítol 12

Ferus tenia raó. Ferus sempre tenia raó. Excepte quan s'equivocava.

Ànakin va córrer pels carrers de Tacto amb els altres. Les notícies del retard de les naus d'evacuació s'havien filtrat. Els oficials de seguretat havien demanat ajuda. Havien esclatat disturbis a les últimes botigues restants per vendre vestits de bio-aïllament. Mentre corria amb els altres, la ment d'Ànakin estava ocupada furiosament repassant l'escena amb Galen. L'interrogatori massa respectuós d’en Ferus no els havia portat enlloc. Tan aviat com Ànakin va començar a ficar-se de cap, Ferus li havia interromput.

–Vas portar molt bé a Galen abans–, li va dir Darra a Ferus–. No crec que jo pogués haver contingut el meu temperament.

–No ens fa cap bé fer-li enfadar–, va dir Ferus–. Encara és una font d'informació per a nosaltres.

Ànakin va esbufegar.

–Quina font. No ens va dir res. Ens va tractar com nens. I tu li vas deixar sortir-se’n amb la seva.

Ferus va abaixar la mirada i li va llançar una mirada freda mentre mantenia el seu pas fàcil de trot. Ànakin desitjava que no fos tan alt.

–No et va dir res a tu tampoc.

–Estava a punt de fer-ho, –li va respondre Ànakin.

–Així que pots veure el futur, –va dir Ferus–. Hmmm. Això és molt poc habitual en un Padawan.

Ànakin es va posar vermell enfadat mentre Darra reia.

–Mentre mantinguem els nostres sabres làser enfundats, –va dir Tru de sobte. Els tres Padawans li miraren–. Podem tractar amb els disturbis pacíficament, –va explicar ell.

Ara podia escoltar el rugit de la multitud per davant. Van accelerar el seu pas i van córrer cap al punt.

S'havien desenfundat els blàsters. Els radnorans jeien sagnant als carrers. Més empenyien per entrar a la botiga. Els vestits bio-aïll havien estat fets miques per radnorans competint. Sobre un sistema d'amplificació de veu, l'amo de la botiga estava desesperadament tractant de calmar la multitud.

–No hi ha més vestits! –va cridar–. No hi ha més vestits! Torneu a casa! La botiga està buida!

–Mantingueu els vostres sabres làser enfundats, –va advertir Ferus–. Podem tractar amb això pacíficament si mantenim la calma.

Ferus estava donant ordres de nou. Ànakin es va apartar i va tractar d'obrir-se pas a empentes a través de la multitud. Darra i Tru es van unir a Ferus a tancar baralles i mirar de calmar la multitud. Era difícil fer això sense ferir a ningú. Al principi els radnorans estaven furiosos amb els Jedi. Van haver d’esquivar cops mentre intentaven calmar els seus temperaments.

Ànakin es va obrir pas fins a l'amo espantat.

–He de fer servir el seu amplificador de veu–, li va dir–. Puc calmar la multitud.

L'amo li va donar l'amplificador.

–Tot teu.

Ànakin va parlar clarament pel sistema d'amplificació.

–Els avoni han sol·licitat que una flota de naus porti als ciutadans fora del planeta. Estan arribant a l'òrbita ara. Hi ha lloc per a tothom. Tothom serà evacuat abans que els vents canviïn.

Un parell de radnorans més a prop de l'amplificador van escoltar el missatge i van començar a parlar entre ells. Ànakin va repetir el missatge. Gradualment, la multitud va començar a calmar-se.

–On hem d'anar? Com es manejarà això? –va cridar algú.

–L’equip d'evacuació els alertarà a cada un de vosaltres d'on i quan presentar-se, –va anunciar Ànakin–. Però això vol dir que han de tornar a casa seva.

A poc a poc la multitud va començar a dispersar-se. La crisi havia estat evitada. Però el negoci de l'amo havia estat completament destruït. El cartell malmès que deia vestits bio-aïll 5.000 karsems es balancejava descontrolat davant la tensa brisa.

–Gairebé ho té ben merescut per cobrar tant –va dir Darra mentre un últim cop de vent enviava el cartell xocant contra carrer.

–Tant de bo la comunicació fos millor amb els nostres Mestres, –va dir Tru–. Ells sabran quan i com arribarà la flota avoni. Necessitem donar als radnorans més informació.

–Crec que hauríem de fer-li un cop d'ull al sistema de comunicació–, va dir Ànakin–. Podria haver-hi una forma d'arreglar, o almenys fabricar una unitat de comunicació improvisada que tingui prou energia com per assolir l'altre sector.

Ferus va sacsejar el cap.

–No serem capaços d'arreglar un sistema planetari–, va dir ell–. Les pertorbacions atmosfèriques són massa grans.

–No ho sabem, –va respondre Ànakin–. Val la pena intentar-ho. Ens caldrà coordinar-nos amb l'altre sector.

–Ja estem de nou–, va dir Darra, mirant d'Ànakin a Ferus–. Vosaltres dos mai esteu d'acord?

Ànakin va mirar a Tru. Necessitava suport.

–Crec que hauríem d'intentar-ho–, va dir Tru.

–Per què no? –va estar d'acord Darra–. Estem en un carreró sense sortida, de totes maneres.

Ferus va assentir.

–Està bé. Però mentre tu i Tru treballeu amb el problema de les comunicacions, Darra i jo hauríem d’investigar aquests Droides Prototip. Potser si esbrinem com van ser robats, puguem esbrinar més sobre els exploradors. Encara estic preocupat per qui està darrere d'ells.

Igual que jo, es va dir Ànakin en silenci. Tots ho estem.

Els dos equips de Padawans es van separar. Ànakin i Tru van tornar els seus passos de tornada al Centre de Comandament d'Emergències. Necessitaven tenir permís d’en Galen per accedir a la fort d'energia central.

–Per què no? –Va dir Galen, movent una mà–. Els nostres tècnics experts no poden arreglar-ho. Intenteu-ho.

Ànakin i Tru van entrar al centre de comunicacions.

–Gràcies per donar-me suport, –va dir Ànakin–. T'has adonat de com ha estat prenent el control Ferus?

–No, –va dir Tru–. M'he adonat que té algunes bones idees. Igual que tu.

–Bé, no m'agrada que em manin, –va murmurar Ànakin.

Tru li va fer una mirada de reüll.

–Això no és un joc de sàbacc, Ànakin. Ningú està mirant la puntuació. Tots estem simplement tractant de fer el correcte.

–No m'agrada la forma en què opera, això és tot, –va dir Ànakin.

Tru va sacsejar el cap.

–Tu estàs fent el mateix que ell, Ànakin. Estàs pensant per endavant. Estàs tenint idees. Vosaltres dos sou els Padawans més experimentats de la missió. És natural. M'agrada Ferus. A tu també t'agradaria, si li donessis una oportunitat. Té un munt d'amics per un motiu.

–Ferus no té amics. Té seguidors –va dir Ànakin. No li agradava la forma en què estava anant la conversa, així que va començar a estudiar la consola–. Això és bastant estàndard.

Tru es va inclinar sobre alguns holoarxius a gran escala.

–He trobat els plànols del sistema–, va dir ell–. Hauríem de ser capaços de localitzar el problema. Arreglar-lo és un altre assumpte.

–Deixa'm provar amb la telemetria primer, –va dir Ànakin. Es va inclinar sobre la consola tècnica, els seus dits volant. Va tenir sort de ser expert en les seves classes tècniques. No s'havia conformat amb aprendre merament el que els Mestres volien que aprengués. Hi havia posseït les sales tècniques del Temple, ansiós per esbrinar com funcionava tot.

Ànakin va tractar d'enviar una sèrie de missatges, llavors els va rastrejar de tornada pel sistema, intentant localitzar el problema precís.

Confús, Ànakin va arrufar les celles.

–Ho sé, jo tampoc ho entenc, –va dir Tru, saltant enmig d'una conversa que no estaven tenint, com normalment feia–. No té sentit. Si la toxina hagués creat una pertorbació en l'atmosfera, els sensors haurien d'estar registrant l'activitat.

–Tot surt del propi planeta–, va dir Ànakin, clicant un parell de claus més–. El sistema hauria d'estar funcionant.

–Només que no ho fa, –va dir Tru–. Has de confiar en la realitat per sobre d'un sensor. Per molt que faci mal.

–Els sensors no menteixen tret que estiguin trencats, –va dir Ànakin–. I aquests no ho estan.

Tot d'una, va alçar la mirada per trobar la mirada platejada d’en Tru.

–No, –va dir Tru.

–Sí, –va dir Ànakin–. Quina altra cosa pot ser? El sistema de comunicacions no està sent distorsionat a l'atmosfera planetària. Està sent distorsionat des de l'espai.

Tru va xiular entre dents.

–El que vol dir que algú, en algun lloc, vol tallar les comunicacions del planeta. I això només pot significar una cosa.

–Invasió–, van dir junts.

Següent